Globered
Consigue tu propia página web



antoniosabatermira



 Por favor, si la utiliza, solo pedimos

 a cambio que difunda la Web

 en su medio.  Gracias.





 tot carcaixent

0 0 0

Carcaixent: La imatge "pelegrina" de la Mare de Déu de l'escultor Francesc Gutiérrez Frechina

Por: Antonio Sabater Mira | Publicado: 21/06/2017 19:14 |

LA IMATGE “PELEGRINA” DE LA

MARE DE DÉU D’AIGÜES VIVES,

DE L’ESCULTOR SUECÀ

FRANCISCO GUTIÉRREZ FRECHINA

(1908-1950) 


Bernat DARÀS i MAHIQUES

Cronista Oficial de Carcaixent


Francisco Morant Rodríguez, el llauraoret ditjós, amb la imatge “Pelegrina”

de la Mare de Déu d'Aigües Vives. 12 d'octubre de 1973


Iniciada la celebració del tradicional simulacre de l'hallasgo i de la descoberta de la Mare de Déu d'Aigües Vives, finalitzada la contesa civil, segons hem pogut apreciar en els diferents testimonis gràfics que es conserven, va ser utilitzada l'antiga imatge coneguda amb l'apel·latiu de la Mare de Déu de la Terra, a la qual ja vam dedicar un article.

Ignorem els motius pels quals va ser substituïda, però el programa de Feria y Fiestas de l'any 1948, ens dóna notícia de la realització d'una nova escultura de la Patrona, que fou costejada per la Comissió de Festes, per a ser utilitzada sense interrupció en tan tradicional simulacre fins als nostres dies, a excepció dels anys en què la pluja n’ha impedit la celebració.

L'acte de la benedicció va tindre lloc en el temple parroquial el dimarts 12 d'octubre, a les deu del matí. La cerimònia religiosa va ser oficiada pel rector ecònom Francisco Martínez Ortiz (Benaguasil, 1897-Quart de Poblet, 1978); hi assistiren l'alcalde, Bernardo Salom Gimeno, acompanyat per regidors, membres de la Comissió de Festes presidits per Juan Bautista Fillol Oroval, membres de la Gran Associació de la Mare de Déu Aigües Vives, i nombrós concurs de fidels.

El primer simulacre amb la nova escultura va ser celebrat el divendres dia 15 d'octubre, a les 11 del matí, al barri de Sant Antoni (les Barraques), 

“...con asistencia de la Comisión de Fiestas y tomando parte varias Bandas de Música y Cornetas y Tambores. En el momento que el afortunado labrador encuentre la Sagrada Imagen de la Patrona, se dará la salida a la carrera de los Heraldos, que, finalizando en la puerta de la Iglesia, serán portadores de la buena nueva, concediéndose premios a los tres primeros clasificados. Seguidamente será llevada hasta la Ermita, donde será entregada a las Autoridades y Jerarquías allí congregadas y seguidamente, conducida en procesión por las calles de S. Antonio, S. Francisco y J. Ribera a la Iglesia Parroquial, precedida de grupos de labradores, labradoras y afiliadas a la Hermandad de la Ciudad y el Campo. A su llegada a la Iglesia se disparará una gran traca”. 

Es tracta de la imatge més semblant a la “Principal” encara que, cal reconéixer-ho, no va ser molt ben tractada en la restauració efectuada després de la “pantanada” de 1982. Els que la vam conéixer en el seu estat original vam poder apreciar-ne la bellesa de la factura, que hui en dia no podem apreciar davall de bastes repintades. Em consta la voluntat d'esmenar-ho, però passa el temps..., i seguix igual.  

L'escarida informació del programa sobre la benedicció de l'escultura ens oferix la del seu autor, l'escultor riberenc Francisco Gutiérrez Frechina. Per ser una dada gens coneguda, oferim al lector la següent nota biogràfica, on es pot apreciar l'extraordinària vàlua de l'escultor suecà, que apareix en l'obra Entre el record i l'oblit. Diccionari biogràfic de personatges històrics suecans (Sueca, Llibreria Sant Pere, 2001, pàg. 70-71), del meu col·lega J. Antoni Carrasquer Artal, cronista oficial de Sueca. 


 GUTIÉRREZ FRECHINA, Francisco

(Sueca, 20/XI/1908-14/IX/1950)

Escultor 

De caràcter molt introvertit, este artista plàstic nascut a la nostra ciutat va ser un dels que van veure interrompuda la seua projecció per la guerra de 1936, sense deixar que superara la qualificació de “jove promesa” de l’escultura. Com que pertanyia a una família sense recursos econòmics, sempre hagué de compatibilitzar l'estudi, primer, i la creació artística, després, amb altres ocupacions que l'ajudaren a obtindre els ingressos necessaris per a subsistir. Als catorze anys ingressà a l'Escola d'Arts Plàstiques de Sant Carles de València, on obtingué elevades puntuacions i dos “Premis Roig” (1927). Els seus professors més destacats foren Francisco Paredes i Luis Marco Pérez.
A Madrid, on anà a ampliar estudis a l'Escuela de San Fernando l'any 1931, guanyà una pensió de quatre anys de durada per a conéixer personalment l'obra dels grans clàssics, gràcies a la qual recorregué Itàlia, França, Grècia, Síria, Egipte i Portugal; viatge que va prorrogar, en atorgar-li l'Estat espanyol una nova pensió, ara per a visitar Cuba, Nord-amèrica i Mèxic. Mentre l'any 1934 feia l'esmentat itinerari, li fou concedida la Segona Medalla Nacional d'Escultura pel grup femení Estàtues de dona. 

 L'escultor realitzant la talla de la Mare de Déu de les Escoles Pies de València

En finalitzar el conflicte de 1936, com tants altres escultors coetanis, patí penúries econòmiques i es va veure obligat a dedicar-se a la imatgeria religiosa. Deixà obra a València ―Escoles Pies i Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats―, Riola, Favara, Aielo de Malferit, etc., i a l'església parroquial de Sant Pere Apòstol de Sueca, per a la qual féu l'alt relleu Fugida a Egipte, que corona l'altar de Sant Josep, treballant per a un altre escultor, Vicent Beltran. En estos temps dedicà bustos a personatges importants del moment, com ara Manuel González Martí o el mestre Serrano. 

 

[Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, 1973, t. V, pàg. 184; M. A. LÓPEZ-EGEA, “Hijos ilustres de Sueca: Francisco Gutiérrez Frechina. 1908-1950”, setmanari Sueca, 25 de setembre de 1977, núm. 104, Sueca; A. S. FERRI CHULIO, Escultores suecanos. Beltrán-Gutiérrez Frechina-Moret, Sueca, 1990; F. AGRAMUNT LACRUZ, Diccionario de artistas valencianos del siglo XX, València, 1999, t. II, pàg. 863]


 

Comenta