Globered
Consigue tu propia página web



antoniosabatermira



 Por favor, si la utiliza, solo pedimos

 a cambio que difunda la Web

 en su medio.  Gracias.





 tot carcaixent

0 0 0

Horts carcaixentins: De Zaragozá

Por: Antonio Sabater Mira | Publicado: 06/02/2016 16:40 |

                                                                                                                                                                                                              Fotoszara

Hort de Zaragozá o de Sant Lluís

 

HORT DE ZARAGOZÁ
 

Bernat DARÀS i MAHIQUES
 
 

L’hort de Zaragozá, conegut també com l’hort de Sant Lluís, lloc mític de l’imaginari dels carcaixentins a la Serratella, des d’on s’aprecia la riquesa del paisatge de Carcaixent i part del de la Ribera del Xúquer. Cal citar com element més destacable la bassa que a més de regar les terres de l’hort, antigament amb més de 200 fanecades, i altres horts dels voltants s’alimenta d’un motor pròxim, que extrau d’un pou subterrani més de 1.800 litres per minut.

El seu primer propietari va ser Luis Bertrán Antonio de Padua Pascual Bailón Bonaventura Meliana i Bolaños, (Xàtiva, 1797-València, ), fill del notari Luis Antonio Meliana i Codina i María Pascuala Bolaños i Cucó, que va contraure matrimoni l’any 1838 amb la carcaixentina Pascuala Isabel María Ana Garrigues i Amador (1802-1865), filla de Pascual Garrigues i Rubió i María Amador i Fluviá. La propietat passà a mans del seu fill Luis Pascual Rafael Meliana i Garrigues (Carcaixent, 1838-València, ), que va ser diputat a Corts pel districte de Xàtiva (abril-juny de 1887), en substitució de Cirilo Amorós[1]. Va contraure matrimoni a la ciutat de Roma l’any 1865 amb Rafaela Ortoneda i Llaudes (València, ca. 1844) i foren pares de Luis Meliana i Ortoneda († València, 1935), que va contraure matrimoni amb Josefina Frígola i Caruana, filla del II Baró de Ruaya i de Cortes de Pallás, de la qual va viudar l’any 1897. Les seues possessions s’estenien al llarg dels termes municipals de Xàtiva, Carcaixent, Rafelguaraf i Sant Joanet, on els seus veïns li van dedicar un carrer. A Carcaixent segons l’Amillarament de l’any 1879, era propietari de 504,75 fanecades i 15 cases, d’elles sis cases de camp[2].

Dispensa matrimonial Meliana-Ortoneda

Partida de Matrimoni Meliana-Ortoneda

La bassa de l’hort de Zaragozá i al fons panoràmica de Carcaixent

Durant les seues estades a Carcaixent tenia la seua residència a la casa-hort del carrer de Sant Antoni[3]. Va morir sense descendència, heretant part de les seues possessions la seua germana Rafaela Meliana i Ortoneda (València, ca. 1874-1947), casada amb Salvador Zaragozá i Ripollés (València, ca. 1873). D’aquesta unió tenim documentats a Carcaixent quatre fills: María Luisa (ca. 1897), María Luisa Francisca (?ca. 1899)[4], María Rafaela (?ca. 1901-València, 1951) i Salvador Antonio Zaragozá i Meliana (?ca. 1904-València, 1976). En l’actualitat és el seu propietari Santiago Zaragozá i Alicart.

Al seu artícle publicat al diari Las Provincias el 24 de juny de 1965, Luis B. Lluch i Garín, al fer menció de l’ermita, diu així:

      “La Ermita de la Casa de Zaragozá, dedicada a San Francisco de Paula, se levanta casi en pleno monte, rodeada de pinos cuando ya se ha dejado a la espalda los espesos y perfumados naranjales. Es un pequeño edificio blanco y alegre, de arquitectura sencilla, techado a doble vertiente, puerta gótica con tímpano y mirilla en el postigo, y una espadaña de pilares de ladrillo con campanita y cruz alta de hierro.

      En su interior hay un altar gótico de madera con molduras doradas, y una hornacina en donde está la imagen del Santo. Las dos puertecitas que flanquean la mesa del altar sirven de confesionario una de ellas, y de entrada a la sacristía, la otra. El techo es una bóveda rebajada y la bordea una escocia de color blanco.

    La Ermita, delicada y frágil, sonríe estática dominando con su gracia la claridad del paisaje”.



[1] En sessió de 24 de juny de 1887 es va anul·lar la proclamació del Sr. Meliana i va proclamar en el seu lloc a Francisco de Laiglesia i Auset.

[2] TORRES FAUS, F., “Agricultura i canvis en el poblament de Carcaixent”, dins Festes Majors a Carcaixent, 1988, s. p.

[3] AHPAC, Llibre de Matrícula Parroquial de 1909, sig. 14.20.0.

[4] Va contraure matrimoni amb Jesús Jofre i Belda, V baró de Casanova, propietari de la vall i convent d’Aigües Vives.

Comenta