Globered
Consigue tu propia pgina web



antoniosabatermira



Por favor, si la utiliza, solo pedimos

a cambio que difunda la Web

en su medio. Gracias.





tot carcaixent

0 0 0

Horts carcaixentins: De San Eusebio

Por: Antonio Sabater Mira | Publicado: 07/01/2016 15:33 |
                                                                                                                                                                                                                    J. V. Pardo i Corts



HORT DE SAN EUSEBIO
 
 Bernat DARÀS i MAHIQUES

L’hort de San Eusebio, popularment conegut com la casa Xina o hort de Batalla [1], fou aixecat per a les darreries del segle XIX al bell mig d’un petit paradís pel matrimoni Augusto Mayans i Enríquez de Navarra (+ València, 1906) i Concepción Escobedo i Hernández (+ València, 1934). 

Després en 1920 passà a la propietat del comerciant José Cogollos i Blanch (Carcaixent, 1877-València, 1924). Van ser els seus pares Joaquín Cogollos i Marco i María Vicenta Blanch i Baixauli, oriünda d'Alfafar (València), llauradors hisendats. Els seus iaios paterns van ser Juan Bautista Cogollos i Arbona i Bernarda Marco i Talens, i els materns Félix Blanch i María Rosa Baixauli i Garcés. Germans seus foren, entre altres, María Vicenta (1862-1933), María Bernarda (1872-1921), Julián (1875-1957) i Laura (1882-1956). Tenien la seua residència al carrer del Santíssim núm. 14 (cantó Rector Monzó). En el xamfrà, davall del mirador, inclús es poden vore les inicials JC, entrellaçades dins d’un oval, que ens fa pensar que tot l'edifici va ser alçat per José Cogollos i Blanch a principis del segle XX.

A la seua mort passà a la propietat dels germans José i Elvira Cogollos i Ballester; sent l’actual copropietari, Jesús Sancho i Cogollos, oriünd de València, fill d’Elvira i nét de José Cogollos i Blanch. Està casat amb Isabel Llansola i Bellido, oriünda de Castelló de la Plana.

L’hort de San Eusebio té un total de 31 hectàrees, de les quals 6,5 es troben conreades amb cítrics i altres arbres fruiters, mentre que un total de 25 són de muntanya. Per al reg de la finca antigament tenia tres pous oberts amb extracció mitjançant sènies. D’entre els tarongers cal destacar els que tenen vora 200 anys. La casa esta envoltada de jardíns, destacant magnòlies de més de 100 anys. També hi ha una palmera xilensis única al terme, a més de palmeres australianes, casuarines, la pluja d’or, xicrandes (Jacaranda semiserrata), rosers, llorers, un til·ler.

La casa tenia tan sols el cos central més tard ampliada amb dos laterals afegits construïts l’any 1943 amb un mimetisme admirable. L’entrada principal, bellament ornamentada, mostra terrasses esglaonades que miren al ponent. A més de l’edifici principal, hi ha hui una casa dels antics hortolans.

També es digna d’admirar l’ermita dedicada a la Puríssima Concepció. L’interior de l’ermita veu-se recoberta de cel ras en què es destaquen les figures de la Caridat, Fortalesa, Temprança i Humilitat. Rodeja el mur interior la següent inscripció gòtica: "Esta capilla de Nuestra Señora de la Concepción la fundaron los S. S. D. Augusto Mayáns y D.ª Concepción Escobedo en recuerdo de su señor padre D. Eusebio Escobedo Q.D.H. Murió el día 8 de julio de 1888". En l’altar, el mateix que en la resta de la capella, predominen els colors forts del romànic... Dóna accés a esta un arc romànic sobre el qual descansa l'espadanya i l’escut heràldic dels Mayáns. Va inaugurar-se esta ermita en el mes de juny de 1893. En 1921 pertanyia al comerciant carcaixentí José Cogollos (Fogués Juan, F., Historia de la Devoción a la Santísima Virgen en Carcagente, 1922, pàg. 23).

Luis B. Lluch i Garín, en la seua obra Ermitas y Paisajes de Valencia I (Caja de Ahorros de Valencia, 1980, pàg. 328) que recull l’article publicat a Las Provincias, el 24 de juny de 1965, al fer menció de l’ermita, diu així:

      “Sería una descortesía no llegar hasta la casa de mi buen amigo don José Cogollos. Yo no sé en verdad si la capilla que allí existía es oratorio o Ermita, pero está dedicada a la Inmaculada y tiene ya mucha tradición, pues data del año 1893. Se levanta sobre una escalera de ladrillo guardada por muros pintados de aguacal formando pequeños macizos, en donde crecen dos laureles recortados como arbustos y unas matas de geranios de fuertes colores. Al lado de la capilla o Ermita hay un cobertizo de plancha que protege un sencillo pozo con garrucha, cuerda y pozal sobre la piedra. La Ermita es un edificio pequeño de tejado a dos aguas, de estilo gótico y puerta románica con espadaña y campana sobre el vértice de la cobija.

     En la fachada, encima de la archivolta de formalete, campea el escudo de los Mayans, «escudo partido con un brazo sosteniendo una rama de olivo en campo de azur, y en el otro campo sinople un jinete en caballo de plata que pisa una sierpe del mismo metal». A un lado de la puerta hay una lápida de mármol gris que dice: «La Vigilia de Espigas se celebró aquí el 11 de junio de 1921[2]».

     La Ermita reluce al sol toda limpia y bien pintada. Pepe Cogollos abre la puerta de madera con adornos de clavos piramidales y me enseña el interior de la capilla, señalándome las bellas pinturas del techo plano, que fueron realizadas por la propia doña Concha Escobedo, viuda de Mayans. El altar, adornado con flores, tiene frontal de mármol y un retablo gótico de madera con la imagen de la Inmaculada. Cuatro ventanas con cristales empapelados imitando vidrieras tamizan una suave luz que, sin sombras, llena el interior iluminando dos capillitas de madera en las paredes laterales con las imágenes del Sagrado Corazón y de nuestra Señora de la Cinta, patrona de Tortosa. Una escocia con molduras y mensulitas bordea las paredes con una pintura de despiezo de sillares”.

D’entre les nombroses visites efectuades a l’hort per persones de rellevància, tenim documentada l’efectuada, en data incerta, pel notari de Madrid Blas Piñar, segons es desprén d’un article seu publicat en el programa de Feria y Fiestas de 1960. Diu així: 

     ”Otro recuerdo de Carcagente me cosquillea el alma. Representa un día de vacación en San Eusebio, para descansar, y para hablar un poco a lo divino. No podría decir ahora exactamente los que allí nos congregamos, pero sé que a cada uno de éllos está ligada un poco de mi vida. Al atardecer recorrimos la huerta, acariciamos las naranjas, enrojecidas como pequeños soles ponientes, y nos asomamos a la hondura del pozo que enviaba hasta arriba un caño de agua fresca y gozosa, como un brote de libertad”.

 

                                                                                                                                                                                                             J. V. Pardo i Corts


L'Ermita (interior) a principis del segle XX

                                                                                                                                                                                                                        Antonio Vidal

Hort de San Eusebio

Jardíns

                                                                                                                                                                                                                      Antonio Vidal

L'Ermita

Escut heràldic dels Mayans. Casa solar d'Ontinyent (València)

                                                                                                                                                                                 Foto Cabedo

Na Concepción Escobedo, vídua de Mayans, propietaria de l'hort

L'Hort a la revista Figuras y Letras a principis del segle XX

                                                                                                                                                                                                                       Antonio Vidal

                                                                                                                                                                                                            Carles Benito Nicolau

Casa dels Cogollos al carrer del Santíssim


[1] El nom de Batalla guarda relació amb el propietari francés Màrius Batalla, originari de Marsella. TORRES FAUS, F., "Agricultura i canvis en el poblament de Carcaixent", dins Festes Majors a Carcaixent, 1988, s. p.

[2] “Con la asistencia de varias agrupaciones y banderas de la Adoración Nocturna celebróse en la noche del 11 al 12 del presente una Vigilia extraordinaria en el oratorio de la finca de don José Cogollos, quien, además de prestar gustosamente el local, quiso compartir con toda su familia las decilicas de la santa noche con los Adoradores y nos obsequió espléndidamente.

Del sermón, como del Triduo preparativo que se celebró en la parroquia, estuvo encargado el doctor Justo Martínez, que logró animar a los fieles y fundar el turno de Tarsicios para los niños”. El Ramillete. Butlletí oficial de les Filles de Maria, any 1, juny 1921, núm. 6, p. 7. Biblioteca Pública Municipal "Julià Ribera".

 

 


Comenta