Globered
Consigue tu propia pgina web



antoniosabatermira



Por favor, si la utiliza, solo pedimos

a cambio que difunda la Web

en su medio. Gracias.





tot carcaixent

0 0 0

Domingo Talens (1859-1932), advocat i propagador de l'Esperanto a Carcaixent

Por: Antonio Sabater Mira | Publicado: 29/05/2015 12:15 |
 
 

NOTA BIOGRÀFICA SOBRE

DOMINGO TALENS I RODRÍGUEZ

(1859-1932),

ADVOCAT I PROPAGADOR DE L’ESPERANTO A CARCAIXENT

 

Bernat DARÀS i MAHIQUES

Cronista Oficial

 

A Marc de Potries, esperantista.

 

Amb ànim de poder obtindre més dades sobre el grup d’esperanto establit a Carcaixent, a principis del segle passat, em vaig traslladar a Cullera, on s’estava celebrant el 74 Hispana Kongreso d’esperanto. Després de parlar amb diverses persones sobre el tema, no vaig aconseguir que m’hi facilitaren informació; no obstant això, fou majúscula la meua sorpresa al contemplar en dos panells una col·lecció de targetes postals, escrites en esperanto, totes dirigides a persones residents a Carcaixent, entre les quals recorde Domingo Talens i Rodríguez, Teobaldo Daries i Rodríguez, Maria Talens, Jaime Iranzo, Pascual Crespo (K.K.K. 250), Salvador Palomares (K.K.K. 288)... En relació amb això, segons els vaig comentar, la meua intenció és donar publicitat d’aquest grup d’esperantistes, del qual, per cert, a Carcaixent no queda cap de rastre, perquè la seua memòria es perpetue en els annals tant de l’organització esperantista com de Carcaixent.

Però, no anem a parlar de l’esperanto, llengua auxiliar internacional inventada en 1887 pel doctor Lejzer Ludwik Zamenhof (1859-1917); el lector interessat podrà trobar en qualsevol enciclopèdia la informació que necessite. El present article el dediquem, principalment, al carcaixentí que va ser pioner a les nostres terres en l’ensenyança del nou idioma i la seua expansió.

La primera notícia sobre el grup carcaixentí, la vaig trobar a les pàgines de la Historia de Carcagente, de Francisco Fogués Juan, publicada en 1936. En la pàgina 98, dins del capítol dedicat ala Cultura, ens diu:

 

      ”También hubo una Academia para el estudio del esperanto que en 1909 dió una importante velada en uno de los salones de nuestra ciudad y en la que intervinieron destacados elementos de la población dirigidos por don Domingo Taléns”.

 

A les pàgines del primer periòdic carcaixentí, ALMA JOVEN, que va començar a publicar-se en 1908, també apareixen interessants treballs sobre l’esperanto. De la lectura de la Historia de los grupos de Esperanto: El movimiento esperantista de Valencia, interessant article de Juan Antonio Jiménez[1], em vaig informar, entre altres coses, que l’advocat Domingo Talens, de Carcaixent, fou el que es va encarregar de difondre l’esperanto en la nostra població; que el referit Domingo Talens va acudir a l’estació del Nord, a la recepció multitudinària tributada al doctor Zamenhof amb motiu de la seua visita a València, el 14 de setembre de 1909; i que, a més, va tindre una participació important l’endemà a l’acte celebrat al Saló de l’Exposició Regional, presidit pel creador de l’esperanto, a què va acudir en representació dels esperantistes de Carcaixent i Tavernes de la Valldigna ”...obsequiándole con una interesante composición de fotografía”[2].

Amb posterioritat, m’han arribat noves informacions per mitjà de la col·lecció de postals que conserve, amb una relació directa amb el grup esperantista carcaixentí, i que a continuació oferisc, com una aportació personal a un millor coneixement del nostre grup, que va ser pioner a les terres valencianes[3].

 

Domingo Talens i Rodríguez va nàixer a Carcaixent el 16 de juny de 1859. El seu pare fou Domingo Talens i March (Carcaixent, 1831-1888), que era llaurador. La mare era Maria Dolors Rodríguez i Garrigues (Carcaixent, 1823-1896), germana de la mare del missioner caputxí fra Eugeni de Carcaixent (Carcaixent, 1865-Illa de San Andrés, Colòmbia, 1956)[4]. Va ser batejat a la Parròquia de l’Assumpció el mateix dia pel vicari Salvador Garrigues, actuant de padrins Antoni Fayos i Josepa Maria Ros[5]. Els seus iaios paterns van ser Domingo Talens i Piera i Mariana March i Ribero, i els materns, Benet Rodríguez i Ruiz i Pasquala Garrigues i Rojas. Segons els antecedents que figuren en l’Arxiu Històric de la Parròquia de l’Assumpció de Carcaixent, la genealogia de Domingo Talens i Rodríguez comença amb Joan Talens, anomenat l’Esquerrer, i Margarida Canut, a finals del segle XVI.

 

Antic carrer de les Monges, hui Marquesa de Montortal, on tenien la seua residència el matrimoni Talens-Anglasell. Es tracta de la vivenda situada a mà dreta, després del Palau del Marqués de Montortal i la casa del Mayorazgo, al balcó de la qual hi ha gent. Targeta postal fotogràfica circulada en 1903.

 

Les seues primeres lletres, les aprengué en l’escola elemental superior, inaugurada el dissabte dia 9 de setembre de1848, al’edifici de l’antic Convent de Sant Francesc d’Assís de la llavors vila de Carcaixent, de la qual van ser els primers mestres Rossend Pastor i Julià i Josep Tomàs i Girona. Companys d’aula foren, sense cap dubte, els arabistes Julià Ribera i Tarragó (1858-1934) i Francesc Pons i Bohígues (1861-1899); els eclesiàstics Antoni Maria Tarín i Bosch (1849-1926), Josep Maria Navarro i Daràs (1845-1925), i Josep Noguera i Cogollos (1858-1926); els religiosos fra Pacífic de Carcaixent (1858-1923) i fra Modest Lloret i Martínez (1859); els metges Joan Aguilar Lara (1848-1890) i Modest Cogollos i Galán (1856-1939)...

Desconeixem altres detalls de la seua vida acadèmica, així com del seu trasllat a Barcelona, on probablement va realitzar els estudis d’advocat, ja que el seu nom no apareix a l’obra El Archivo Histórico del Colegio de Abogados de Valencia. Inventario de sus fondos y listado de sus colegiados (1762-1697). No obstant això, sabem que al mes d’abril de 1886, amb vint-i-set anys, era vicepresident científic de l’associació Fènix Jurídic.

En 1890, amb trenta-un anys, va contraure matrimoni a Barcelona amb Carme Anglasell i Puig-Oriol (Barcelona, ca. 1869-Carcaixent, 1954), filla de Manuel Anglasell i Serrano i Emília Puig-Oriol i Olivet. El matrimoni va tindre set fills: Domingo (Barcelona, 1891- ?1955)[6], Besina[7], Carme Emília (Carcaixent, 1894-1895), Desemparats (Carcaixent, 1896), Manuel (Carcaixent, 1899), Cèsar i Maria Aigües Vives. L’any 1909 tenien la residència al carrer de la Marquesa de Montortal, popularment conegut com el carrer de les Monges, número 6 principal (hui casa dels hereus de Carles Gomis). També tenim referències de l’hort de la seua propietat, situat a la partida de la Pedrera, al costat mateix de l’hort de l’Ermita, al terme municipal de Carcaixent. Domingo Talens destaca, al costat de mossén Vicent Maseres i Daries (Carcaixent, 1867-Madrid, 1916), com un dels més importants col·leccionistes de targetes postals, de les quals es conserva una excel·lent mostra del Carcaixent de la seua època.

De la creació i membres del grup esperantista de Carcaixent, a penes tenim notícies. Tenia la seu al Casino de la Democràcia (antic Banc de València, al carrer de Julià Ribera). Com es pot veure a la targeta postal, hi apareix la bandera dels esperantistes al balcó. Per la relació apareguda en la Suno Hispana, sabem que Domingo Talens n’era el president i Jaume Iranzo, secretari, al gener de 1909.

Pel mes de març de 1906, trobem Domingo Talens a la ciutat d’Alcoi, com a delegat de la Universala Esperanto-Asocio, amb seu a Rotterdam (Holanda), amb l’objecte de fer un cicle gratuït de conferències, i on romandrà durant uns anys impartint les ensenyances de l’esperanto.

L’any 1914 va patentar el paper de fumar en totes les seus formes i envasos, segon es pot veure al registre aparegut en la revista Industria e Invenciones, publicada a Barcelona[8]. Respecte del negoci del paper de fumar, trobem la següent referència en una carta del seu cosí fra Eugeni de Carcaixent a la seua esposa Carme Anglasell. Diu així:

 

      “Llegué sin novedad, gracias a Dios, y al momento entregué las encomiendas a D. Domingo de la Rosa, quién me dijo se iba a interesar en el asunto del papel. Al efecto lo está repartiendo y mandará también a Bogotá, y después que vea la probabilidad del éxito, os escribirá.

      Yo también me interesaré todo lo que pueda.

      ¡Qué placer sería para mí tener por aquí a alguno de vosotros!”[9].

 

També, ens consta que fou encausat pel Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme[10]. Per aquest motiu, el seu cosí fra Eugeni, en diverses de les cartes dirigides a la seua dona, s’expressa en els següents termes:

 

      “Di a Domingo que pido mucho a Dios por su salud espiritual y física” [11].

 

*** *** ***

 

      “¡Cuánto me alegro al recordar nuestro viaje a Monserrat, y al regresar haber oído al Orfeón Catalá! Son cosas que jamás se olvidan. La Santísima Virgen me conceda poderla visitar.

     ¿Sabes una de las cosas que más le pido cual es?, el poder cerrar los ojos al único primo que me queda, tu esposo Domingo, y ayudarle para el gran viaje de la eternidad. Unámonos todos en la oración, para que el cielo le conceda la fé perdida; digo perdida, porque él es hijo de una madre buena y católica, que le enseñó el camino del cielo” [12].

 

*** *** ***

 

    “Lo que más me ha alegrado es la fausta noticia de haberse confesado y comulgado Domingo. Por ello te felicito y me felicito a mi mismo. No hay que dudarlo, el mismo Espíritu Santo lo dice, que «La esposa fiel, convertirá al esposo infiel». Esto en el sentido de reducirlo a Dios. Toda tu vida dándole buenos ejemplos de Virtud y rogando para que volviera a buen camino o sea al camino que le enseñara su buena madre, no podía menos que resultar lo que ha resultado. Me lo felicitas en mi nombre. Yo también he rogado mucho por él” [13].

 

Va morir a Barcelona al mes de febrer de l’any 1932, als setanta-tres anys, segons es desprén de la carta del seu cosí fra Eugeni:

 

      “Carísimos: Profundamente apenado por la muerte de mi primo y de vuestro esposo y padre, me dirijo a vosotros para daros mi más sentido pésame.

    En la administración de correos, a donde fui con el fin de firmar unas encomiendas, es donde me entregaron la esquela mortuoria, y, si bien, yo esperaba tal acontecimiento por las circunstancias de la enfermedad, sin embargo, siempre recibí profunda impresión de sentimiento porque veo desaparecer poco a poco los pocos miembros que quedan de mi familia. Pero no hay remedio, la sentencia está dada por Dios: TODOS HEMOS DE MORIR...

  Ayer apliqué el santo sacrificio por el alma del difunto y seguiré encomendándolo a Dios [...]. Pediré a Dios por todos vosotros.- Deseo saber detalles de la muerte de Domingo Q.E.P.D.” [14].

 

 

GENEALOGIA DE DOMINGO TALENS I RODRÍGUEZ

 

1.- Joan Talens, àlies lEsquerrer. Va casar-se amb Margarida Canut. Tingueren, entre altres, per fill a:

2.- Miquel Talens i Canut. Nasqué a Carcaixent el 5 de setembre 1568. Va contraure núpcies amb Esperança Robió i Salom, el 4 de juliol de 1592. Van tindre per fill legítim a:

3.- Bartomeu Talens i Rubió (1599-1670), torcedor de seda, que es va casar amb Francesca López Domínguez (+1694), filla d’Esteve López i Vicenta Domínguez, el 21 de juny de 1640. Pares de:

4.- Tomàs Pasqual Talens i López, àlies del Hermano (1648-1687), casat amb Caterina Talens i Garrigues (*1648), filla d’Antoni Talens i Timor i Anna Garrigues i Lloret, el 31 de gener de 1674. Foren pares de:

5.- Tomàs Josep Talens i Talens (1685-1760), casat amb Josepa Maria Pérez i Roix, filla Francesc Pérez, de Xàtiva, i Calixta Roix, el 3 de febrer de 1709. Progenitors de:

6.- Doménec Tomàs Talens i Pérez (1710-1772). Es casà amb Mariana Torres i Lleó (1722-1767), filla de Tomàs Torres i Castillo, de Cullera, i Vicenta Lleó i Ibáñez, el 12 de febrer de 1744. Foren pares de:

7.- Doménec Francesc Talens i Torres (*1744). Es casà amb Pasquala Ferrando i Tarragó (1746-1785), filla Pasqual Ferrando i Serrano i Josepa Tarragó i Marco, el 9 d’abril de 1770. Foren pares de:

8.- Francesc Pasqual Talens i Ferrando (*1774). Es casà amb Vicenta Maria Piera i Badenes (*1778), filla de Bartomeu Piera i Perales i Manela Badenes i Salas, el 5 d’agost de 1800. Foren pares de:

9.- Doménec Talens i Piera (1803-1876). Es casà amb Mariana Antònia March i Ribero (*1806), filla de Tomàs March i Peris, d’Alzira, i Mariana Antònia Ribero i Matalí, el 16 de novembre de 1824. Foren pares de:

10.- Doménec Josep Talens i March (1831-1888). Es casà amb Maria dels Dolors Rodríguez i Garrigues (1823-1896), filla de Benet Rodríguez i Ruiz i Pasquala Garrigues i Rojas, el 19 de juny de 1856. Foren pares de:

11.- Doménec Talens i Rodríguez (1859-Barcelona, 1932). Advocat i esperantista. Es casà amb Carme Anglasell i Puig-Oriol (Barcelona, ca. 1869-Carcaixent, 1954), filla de Manel Anglasell i Serrano i Emília Puig-Oriol i Olivet, a Barcelona, ca. 1890. Foren pares de:

12.- Doménec Talens i Anglasell (Barcelona, 1891-1955). Es casà amb Maria del Pilar de Solís i Armand (*1891), filla de Marcel·lí de Solís i Jodra i Maria dela Mercé Armand i Rodríguez, a València l’any 1927. Foren pares de:

13.- Doménec Talens i de Solís (Barcelona 1925-Jaca, Osca, 2001). Es casà amb Maria Lluïsa Armand i Aso, a Jaca (Osca) l’any 1957. Foren pares de:

14.- Doménec Talens i Armand (*Jaca, Osca, 1958). Advocat

 

Grup esperantista carcaixentí amb el seu president, Domingo Talens, assegut al centre, l’any 1909

 


El Casino dela Democràcia, seu del grup d’Esperanto, en el balcó del qual ondeja la seua bandera. Al marge superior dret apareix el segell del grup. Targeta circulada en l’any 1908

 

L’advocat Domingo Talens i Rodríguez. Targeta fotogràfica circulada en 1908



Targeta fotogràfica circulada en 1908 (anvers). Composició artística realitzada pel professor de dibuix Joaquín Andrés i Valero. Hi apareixen vistes de Carcaixent utilitzades com a targetes postals. En el centre es troba el Casino de la Democràcia, amb la següent inscripció: Carcagente Esperanta Klubo. En la part superior, el barranc de Barxeta (esquerra) i una vista general de Carcaixent (dreta). En la part inferior, llauradors recol·lectant la taronja (esquerra) i una vista de la plaça de la Constitució, adornada d’arcs de palmes i murta, amb el templet dela Descoberta.

 


Targeta fotogràfica circulada en 1908 (revers). En la part superior esquerra, segell del Grup d’Esperanto


 


[2] http://www.gazetoteko.com/espe/cor3v.htm. Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, volum 25, número 3, juliol-setembre 2010, pàg. 92. La “interesante composición de fotografía”, creiem que es tracta del treball original realitzat pel professor Joaquim Andrés, posteriorment utilitzat com a targeta postal.

[3]Entre les poblacions valencianes amb activitat esperantista, cal citar en lloc molt destacat Xest; també Tavernes dela Valldigna i Simat dela Valldigna, Cullera, Gandia, Carlet, Énguera, Sagunt, Vinaròs, Benicarló i Alcalà de Xivert. València és seu, des de la seua fundació en 1974, dela Federació Espanyola d’Esperanto. També va acollir la celebració d’un Congrés Esperantista Nacional, en 1923, i d’un Congrés Esperantista Laborista, en 1934, així com els congressos nacionals de 1952 i 1964, i el 78 Congrés Internacional d’Esperanto, en1993. A València és va crear el butlletí de la federació, el principal redactor del qual era Lluís Hernández Lahuerta.

[4] Al món va dir-se Joan Baptista Soler i Rodríguez. Va nàixer a Carcaixent, el 24 de gener de 1865, fill de Joaquim Soler i Gisbert i Àngela Rodríguez i Garrigues. Segons el seu biògraf:

 

      “Vistió el hábito capuchino el día 3 de diciembre de 1882 en Masamagrell, donde hizo la profesión simple el día 4 de diciembre de 1883 y en Pamplona la solemne el día 25 de diciembre de 1886; recibió la ordenación sacerdotal el día 17 de mayo de 1889. Enviado a la misión de la Guajira (1890), en varias ocasiones estuvo encargado de su gobierno provisional (1891, 1895 y 1907), fué el primer párroco del Rosario de Barranquilla (1894) y el primer superior de La Concepción de Bogotá (1905). Regresado a la provincia ha sido guardián de Jijona (1917), Ollería (1920) y Masamagrell (1923). En 1926 es nombrado superior eclesiástico y regular de la recién encomendada misión de San Andrés y Providencia; en 1946 es nombrado primer prefecto apostólico de la misma misión; se le confirió la cruz de Boyacá en la categoría de oficial (1952); retuvo los cargos de prefecto apostólico y superior regular hasta que renunció a ellos en 1952. Falleció en la isla de San Andrés el día 13 de abril de 1956, siendo su memoria honrada por el Gobierno de Colombia, que sufragó los gastos de su entierro, por decreto n. 923 de 1936” (SOLLANA, E. DE, [OFM.Cap], “Eugenio de Carcagente”, dins Escritores de la provincia capuchina de Valencia. Ensayo Bibliográfico, Cúria Provincial de Caputxins, València, Imp. Semana Gráfica, 1963, pàg. 115-117).

 

És autor de nombrosos escrits, entre els quals cal fer menció dels següents: Missioni dei PP. Cappuccini nella Colombia. Breve notizia sugli usi e costumi degli indiani guagiros e aruhacos (1892), Estatutos de la Cofradía de Nuestra Señora del Rosario. Establecida canónicamente en la Iglesia del mismo título de la ciudad de Barranquilla (Barranquilla, 1902), Estatutos de la Congregación del Niño Jesús de Praga y cédula de inscripción (Bogotà, 1908), Hermandad del Señor de la Buena Esperanza y Archicofradía de la Preciosísima Sangre de Cristo en la Iglesia de la Concepción de Bogotá (Bogotà, 1908), “Relatio Missionis Insulæ S. Andreæ in Republica Colombiæ” (Analecta Ordinis Fratum Minorum Capuccinorum, Roma 1927, pàg. 246-50), “Relatio Missionis Insulæ S. Andreæ et Providentiæ (Anal. O. F. M. Cap., Roma 1935, pàg. 260-62), “Relatio Missionis de San Andrés” (Anal. O. F. M. Cap., Roma 1939, pàg. 298-299) ...

L’Ajuntament de Carcaixent li va dedicar un carrer en el ple celebrat el 25 de maig de 1956, i acordà concedir-li el títol de Fill Predilecte en el ple celebrat el 27 de novembre de 2003.

[5] “En la villa de Carcagente yo D. Salvador Garrigues, Vicario de esta Parroquia bauticé solemnemente á Domingo Talens que nació hoy día diez y seis de Junio á las once de la mañana hijo legítimo de Domingo Talens y de Dolores Rodríguez, labradores. Abuelos paternos Domingo Talens y Mariana March. Maternos Benito Rodríguez y Pascuala Garrigues, todos naturales y vecinos de esta villa. Se bautizó en la parroquia de la Asunción. Fueron sus padrinos Antonio Fayos y Josefa María Ros, á quienes advertí el parentesco espiritual contrahido con el ahijado y sus padres y la obligación de enseñarle la doctrina cristiana. Y para que conste estendí y autorisé la presente partida en el libro de bautizmos á los diez y seis de Junio de mil ochocientos cincuenta y nueve. De que certifico.- Salvador Garrigues, vicario”. ARXIU HISTÒRIC DE LA PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE CARCAIXENT, Llibre de Bateigs 1858-1860, sig. 1.32.0, fol. 129, part. 181.

[6] L’any 1927 va contraure matrimoni amb Maria del Pilar de Solís i Armand (Carcaixent, 1891), filla de l’advocat Marcel·lí de Solís i Jodra, oriünd de Navieras (Sòria), i de Maria dela Mercé Armand i Rodríguez, oriünda de Carlet (València).

[7] Va contraure matrimoni amb Josep Rius.

[8] Any 31, núm. 12, pàg. 121.

[9] La carta està datada a Barranquilla (Colòmbia), l’1 d'abril de 1916. DARÀS MAHIQUES, B., El Reverendísimo Padre EUGENIO DE CARCAIXENT, (Juan Bautista Soler Rodríguez). O.F.M.Cap., Primer Prefecto Apostólico de San Andrés y Providencia (Colombia). Colección Epistolar (http://antoniosabatermira.globered.com). Núm. 22.

[10] Signatura TERMC, fitxer, 70.2225458.

[11] La carta està datada a Massamagrell (València), el 25 de novembre de 1925. DARÀS MAHIQUES, B., El Reverendísimo Padre EUGENIO DE CARCAIXENT, (Juan Bautista Soler Rodríguez). O.F.M.Cap. Primer Prefecto Apostólico de San Andrés y Providencia (Colombia). Colección Epistolar (http://antoniosabatermira.globered.com). Núm. 39.

[12] La carta està datada en l’illa de San Andrés (Colòmbia), el 30 d’agost de 1928. DARÀS MAHIQUES, B., El Reverendísimo Padre EUGENIO DE CARCAIXENT, (Juan Bautista Soler Rodríguez). O.F.M.Cap. Primer Prefecto Apostólico de San Andrés y Providencia (Colombia). Colección Epistolar (http://antoniosabatermira.globered.com). Núm. 46.

[13] La carta està datada en l’illa de Providencia (Colòmbia), el 30 d’octubre de 1930. DARÀS MAHIQUES, B., El Reverendísimo Padre EUGENIO DE CARCAIXENT, (Juan Bautista Soler Rodríguez). O.F.M.Cap. Primer Prefecto Apostólico de San Andrés y Providencia (Colombia). Colección Epistolar (http://antoniosabatermira.globered.com). Núm. 49.

[14] La carta està datada en l’illa de San Andrés (Colòmbia), el 9 de març de 1932. DARÀS MAHIQUES, B., El Reverendísimo Padre EUGENIO DE CARCAIXENT (Juan Bautista Soler Rodríguez), O.F.M.Cap., Primer Prefecto Apostólico de San Andrés y Providencia (Colombia). Colección Epistolar (http://antoniosabatermira.globered.com). Núm. 53.

Comenta