Globered
Consigue tu propia página web



antoniosabatermira



 Por favor, si la utiliza, solo pedimos

 a cambio que difunda la Web

 en su medio.  Gracias.





 tot carcaixent

0 0 0

Records de Llutxent (València)

Por: Antonio Sabater Mira | Publicado: 07/02/2015 17:37 |
 
 

Plafó ceràmic situat al carrer Nou del Convent, núm. 23, d’Algemesí (València)

El plafó fou col·locat a principis del segle passat a la façana del núm. 51 del mateix carrer

Dimensions 100 x 80 cm (5 x 5 taulells de 20 x 20 cm i 20 x 10)

Foto: Carmelo Fayos i Borrás

 
 
 
RECORDS DE LLUTXENT
 
 

Vaig nàixer a Carcaixent l'any 1954. Junt amb ma mare vaig visitar Llutxent en diferents ocasións, no en recorde quantes, però en foren diverses (anys 1960-65), per tal de visitar la seua germana Genoveva i els seus fills Genoveva, Vicente, Consuelo i Rosa, així com altres familiars i coneguts. De ma mare vaig escoltar tots els referits historicotradicionals relacionats amb el seu poble. De la mà de ma mare vaig visitar els llocs més emblemàtics: l'església parroquial a on recorde la descoberta i cant dels gojos de la Santa Faç i la imatge de la Mare de Déu de l'Altar Major, amb una corona amb els estels amb peretes que feien llum; també vaig visitar el Palau-Castell, l'ermita de la Mare de Déu de la Consolació i l'església del Monestir de Corpus Christi... De la pujada per la Costa del Calvari, recorde el lloc de la sepultura del fraret, senyalat amb pedres; la pedra amb la silueta picada de la Mare de Déu de la Consolació...

De l'ermita, recorde l'excel·lent sòcol de ceràmica manisera amb la història del Miracle dels Corporals i la visita al cambril a on una senyora major ens va cantar els gojos; per cert, la primera vegada que el vaig visitar el recorde un poc atemorit a la vista dels nombrosos exvots (peus, mans, cames, pits, cors, trages de soldats, comunió i de nóvia, etc.), l'àngel que sosté la creu, mutilat a la Guerra Civil...

El mitjà de transport i era el tren i l'autobús, ja per Xàtiva o per Gandia. Quan anàvem per Gandia, agafàvem el “trenet” Carcaixent-Dénia i des de Gandia amb l'autobús fins a Llutxent (amb parada i fonda a Ròtova per tal de visitar la família de Francisco Faus i Montagud, “quinto” de mon pare i padrí de bateig de la meua germana Antonia).

Del cicle festiu religiós i popular, tan sols conec la festa de Pasqua, amb l'acte de l'Encontre gloriós de Crist amb sa Mare (Sagrat Cor de Jesús i Dolorosa) i el berenar a la rodalia del cementeri, amb la visita inclosa a les Poasses i la Creu de la Missió.

I com no, la festa del Miracle dels Corporals (Sant Maties). Molts han sigut els anys que hi he assistit. Es dóna la circumstància que el rector de la meua parròquia, mossén Enrique Pelufo i Esteve, tots els anys organitzava una romeria, ocasió que era aprofitada per ma mare per girar visita als familiars (anys 1966-68).

Mai no he estat a la festa de Sant Doménec que té lloc al Convent (ma mare també em contà el succés ocorregut amb motiu de la baixada del Sant al poble i la mort dels primogènits). Tampoc no he estat mai a les festes patronals i a la festa de la Mare de Déu de la Consolació, excepció feta d'enguany, en què amb molta devoció vaig assistir a la festa de la Santa Faç, la qual vaig tindre ocasió de besar (ma mare també em contà allò del fraret: “Bien me puedes mirar que de tu convento soy”). No he vist en cap de lloc una devoció més forta. Hi ha alguna casa que no tinga la seua imatge a l'entrada? Ho dubte. Des de sempre em va cridar l'atenció.

De les darreres visites a Llutxent, cal fer-ne menció de dues: la realitzada pel mes de març de l’any 1997, acompanyat d’altres carcaixentins i de l’aleshores vicesecretari de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, Francisco Vallés i Canet, també fill de mare llutxentina (visitàrem l’ermita ja restaurada, el convent en procés de restauració, l’heretat de Ciscar...); i, molt particularment, la de la romeria-pelegrinatge que tingué lloc el diumenge 15 de maig de 2005, presidida per la imatge i relíquia de Sant Bonifaci Màrtir, Patró canònic de Carcaixent, amb motiu del 300 Aniversari de la donació de les seues relíquies a Carcaixent pel Prior i Comunitat de Corpus Christi de Llutxent. Fou un dia meravellós que van compartir amb germanor llutxentins i carcaixentins, amb vivències i records inoblidables.



Record

de la festa en lloança

de la

Mare de Déu de la Consolació

venerada en la seua ermita del Mont Sant de Llutxent,

celebrada el dilluns 8 de setembre de 2014,

festivitat litúrgica del Naixement de la Mare de Déu

 

 

El

Cronista Oficial de la Ciutat de Carcaixent

dedica este record en memòria de sa mare,

Antonia Mahiques i Català

(Llutxent, 1921-Carcaixent, 2001)

i els seus iaios,

Santiago Mahiques i Mahiques i Leonor Català i Mahiques,

fills de la Vila de Llutxent

 

 

Comenta