Globered
Consigue tu propia página web



antoniosabatermira



 Por favor, si la utiliza, solo pedimos

 a cambio que difunda la Web

 en su medio.  Gracias.





 tot carcaixent

0 0 0

Felipe Panach i Ballester, escultor, autor de la imatge de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí

Por: Antonio Sabater Mira | Publicado: 30/01/2015 20:32 |
 
 

FELIPE PANACH i BALLESTER

ESCULTOR

 

(Alboraia, 1 Maig 1904 / València, 28 Novembre 1960)

 

Bernat DARÀS i MAHIQUES

Carmelo Salvador FAYOS i BORRÀS



 

NAIXEMENT I FAMÍLIA

 

L’escultor Felipe Panach va nàixer en una barraca de l’horta valenciana del terme d’Alboraia, en la partida de Calvet, número 36, en la contornada de la casa coneguda com “del Sastre” i de l’assecador de xufes Panach, l’1 de maig de 1904, data que més tard vaig poder comprovar en l’acta de naixement, que es custodia en el Registre Civil de l’esmentada població.

Van ser els seus pares Cristóbal Tomás Panach Giner (Alboraia, 22 desembre 1866 / 8 febrer 1919) i Maria dela Concepción Ballester Ramón (Alboraia, 14 setembre 1864 / 3 febrer 1945); els seus iaios paterns, Cristóbal Panach Ruíz i Josefa Giner Aguilar; i els materns, Cristóbal Ballester Giner i María Ramón Belenguer, tots llauradors i naturals d’Alboraia.

Tres dies després va ser batejat en la parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu i foren els padrins Andrés Panach Giner (Alboraia, 18 abril 1875), germà de son pare, i Clara Ramos Torres. Van ser germans seus: María dela Concepción Panach Ballester (Alboraia, 1 juliol 1897 / 2 novembre 1967); José María Panach Ballester (Alboraia, 11 agost 1899 / 11 febrer 1931), i Vicente Panach Ballester (Alboraia, 21 gener 1902 / 8 febrer 1958).

Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu d'Alboraia

El seu iaio patern Cristóbal Panach Ruíz va ser pare de José Panach Giner, casat amb María Lliso Rubió; Cristóbal Tomás Panach Giner; Juan Bautista Panach Giner, casat amb María Climent Martínez; Pedro Matías Panach Giner, casat amb Clara Ramos Torres, i Andrés Panach Giner, del qui desconeixem si va ser casat o es va quedar fadrí; Teresa Panach Giner, Josefa Panach Giner, Josefa María Panach Giner i Josefa Paula Panach Giner. Tenien la seua residència en la partida de Calvet, núm. 25 (Padró d’Habitants d’Alboraia 1881, pàg. 95).

Desconeixem l’inici de la seua aficció a l’escultura. Mort son pare, tot just quan tenia dèsset anys, en 1921 es matricula en l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València, on va ser deixeble de l’escultor Carmelo Vicent Suriá (Carpesa, 13-10-1890 / València, 1957); escola a què també assistia, des de 1917, Antonio Panach Bausset (Alboraia, 1898-1965), nascut també en la partida de Calvet, número 67, i possiblement familiar seu. En els seus anys d’estudiant va residir durant una temporada en la plaça de l’Almoina, al costat de la catedral de València. També volem fer menció de l’escultor Francisco Pablo Panach (València, 1877-1948), el taller del qual estava ubicat a València, en el carrer d’Alboraia, número 36, i del qui possiblement van arribar a ser aprenents Felipe Panach i Antonio Panach.

Finalitzats els seus estudis, estableix el seu taller el la casa número 55 de la partida de Calvet, ja propietat de sa mare, en la qual es van realitzar unes obres d’ampliació en 1941. D’ideologia esquerrana en l’època de la II República, va participar molt activament en alguns mítings a Alboraia, motiu pel qual una vegada finalitzadala Guerra Civil (1936-1939) va patir represàlies, de les quals es va alliberar pels llaços d’amistat que l’unien a un sacerdot, conegut del seu cunyat Antonio Gimeno Rubió, per qui va intercedir l’escultor Panach en l’època republicana i el va salvar de la presó.

Sa mare va morir en 1945 i es quedaren sols Vicente i l’escultor Felipe; el seu germà José María ja havia mort en 1931. La seua germana Concepción va contraure matrimoni en 1934 i se n’anà a viure a una casa situada en el poblat d’Alboraia. Al quedar sols els dos germans, van viure d’una forma molt bohèmia i un poc descuidada.

La casa-estudi de l'escultor Felipe Panach

El 2 de juliol de 1956 obtingué el títol de professor de dibuix, concedit a Madrid, i passa a formar part de l’Escola de Belles Arts, amb els ingressos d’esta professió va subsistir fins a la seua mort. També va col·laborar amb Juan Bautista Porcar Ripollés (Castelló, 8-4-1889 / 3-10-1974) per a qui va realitzar diversos treballs. En 1958 morí el seu germà Vicente i es quedà sol en el domicili familiar. Per este temps la seua producció escultòrica va ser molt escassa.

Malalt de gravetat va ser trasllat des d’Alboraia a la Clínica de l’Esperança de València, on va morir a conseqüència d’un infart de miocardi postoperatori, el 28 de novembre de 1960 als 56 anys d’edat i va ser traslladat al domicili de la seua germana Concepción (c/ Milagrosa, 21 d’Alboraia). Celebrat el funeral, les seues restes mortals van rebre cristiana sepultura en el cementeri parroquial d’Alboraia, junt amb els seus familiars.

Entre els membres de la seua família que mereixen especial menció, hi destaquem: Clara Panach Ramos Clarita, triple lleugera (València, 1898-1982); Eduardo Panach Ramos, compositor (Alboraia, 1903-1984); Emilio Panach Ramos, Milo, dibuixant i humorista (Alboraia, 1913-València, 1983); Amparo Panach Ramos (Alboraia, 1911-1997), casada amb el pintor José Peris Aragó, fill predilecte d’Alboraia; el pare escolapi Andrés Panach Dolz (Alboraia, 1892/1966); el sacerdot Ramón Dolz Panach (Alboraia, 1895-la Llosa de Ranes, 1958); el doctor en Sagrada Teologia i rector de la Llosa de Ranes (1943-1958); a Sor Desamparados Panach Climent (Alboraia, 1909-Moncada, 2004), obrera de la Creu; el pare salesià Vicente Martí Panach (Alboraia, 1936-Borriana, 2014); el pintor Juan Bautista Panach Hurtado (Alboraia, 1932); el pintor José Peris Panach (Alboraia, 1951), fill de José Peris Aragó i Desamparados Panach Ramos i l’investigador Víctor Ramón Panach Rosat (Alboraia, 1971).

L'horta d'Alboraia (València)

 

ALBORAIA I EL LLINATGE DELS PANACH

 

Alboraia, eminentment agrícola, es troba situada a l’Horta Nord, a pocs quilòmetres de València. Limita al nord amb Meliana i Almàssera; al sud, amb Benimaclet i València; a l’oest, amb Tavernes Blanques i a l’est, amb el mar Mediterrani. El terme municipal té una extensió d’uns 8 km², amb un total de827 ha., travessat pel barranc del Carraixet. El terme municipal d’Alboraia es troba dividit en huit partides: Calvet, Desamparados, Mar, Masamardá, Masquefa, Milagro, Savoya i Vera. La seua horta produeix una gran varietat de fruites, verdures i hortalisses; està regada principalment pel barranc del Carraixet i les séquies de Rascaya, Mestalla i Moncada.

Segons la historiadora carcaixentina María José Sigalat Vayá:

 

      «[...] Alboraia en los años treinta era una sociedad donde la tierra significaba algo más que un medio de producción. El ansia de acceder a la propiedad privada de la explotación arrendada durante generaciones era uno de los objetivos del labrador de Alboraia.

      Trabajar en la tierra era una forma de ser y pensar; los hombres aplicados en el trabajo laborioso y delicado de la tierra tenían un cierto prestigio frente a aquellos que trabajaban en otras actividades. Será ésta una idea un tanto subjetiva. El trabajo en la tierra permite una situación económica y de trabajo más o menos independiente a partir de las unidades familiares de explotación, frente a la situación de dependencia que soportaban los trabajadores de otros ectores productivos.

      La aproximación a la extructura de la propiedad y explotación de la tierra en Alboraia viene marcada por el elevado grado de fragmentación de la misma. Sin embargo, ello no ha sido siempre así, habría que remontarse a finales del siglo XIX y a principios de XX para comprender esta situación [...].

     El campesinado de esta zona ─ del que formó parte la familia del escultor Panach─ reside en un hábitat disperso, entre barracas y alquerías ubicadas en las mismas tierras que cultivan. Sus propiedades son muy pequeñas, viviendo con escasos recursos económicos».[1]

 

El cognom Panach, per la documentació que hem consultat en l’Arxiu Diocesà de l’Arquebisbat de València, apareix a Alboraia a mitjan segle XVII, amb motiu del matrimoni de José Mata i Ana Maria Panach Torres, filla de Valero Panach i María Magdalena Torres, i s’ignora si l’origen de son pare era Alboraia. L’11 de febrer de 1723 ja apareix en l’índex de baptismes el d’Antonia Josefa Teresa Panach Romero, filla de Mateu Panach i Antonia Romero, que continua amb tots els batejats amb el cognom Panach fins al naixement del nostre escultor.

Acta de naixement


 Felipe Panach Ballester, estudiant de Belles Arts

Rebuts de l'Escola de Belles Arts de València

Partida de Defunció

 Làpida sepulcral

 

LA SEUA OBRA

 

L’escultor Felipe Panach, a juí de l’investigador J. A. Blasco Carrascosa, pertany a l’extensa nòmina d’escultors de l’escola valenciana d’escultura que continuà la tradició imatginera, de la qual formaven part els escultors Rafael Alemany Camps, Vicente Antón Puig, José María Bayarri, Vicente Benedito Baró, Pío Mollar, José María Ponsoda Bravo, Vicente Rodilla Zanón, José Sánchez Lozano, Antonio Sanjuán, Miguel Torregrosa Alonso i Antonio Ballester Aparicio; grup d’escultors…

 

      «[...] con una escasa proclividad hacia criterios más renovadores y una notable dignidad a la hora de de la realización de sus tallas religiosas, tuvieron estos escultores poco aliento creativo. Fueron buenos artesanos, grandes conocedores de su oficio que alardearon de una técnica envidiable, aprendida en el seno de la Escuela de San Carlos. Pero su arte estaba muy desfasado de los intentos de renovación ensayados durante estos años en España, y, todavía más, de las propuestas rupturistas europeas».[2]

 

Seleccionat en distints certàmens artístics, va presentar en l’Exposició Nacional de Belles Arts, que tingué lloc a Madrid en 1926, dos obres: Màscara (marbre 0,30 x 0,15) i Cap (marbre i fusta 0,34 x 0,20); va aconseguir una bossa de viatge en l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1930 on va presentar les escultures El Kaid (fusta de caoba, policromada), escultura impressionant que va fer a Melilla durant el servei militar, propietat del seu nebot Antonio Gimeno Panach, i el Camao (bronze); i una tercera medalla, en la de 1932, per la seua obra Adolescent. També va presentar a esta exposició l’escultura, en marbre i fusta, titulada Germana. A l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1936 va presentar l’escultura Nu. Acabada la guerra, va presentar en l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1941 les escultures Banyista (fusta) i Repòs (escaiola) i en l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1943 va presentar l’escultura Banyista (escaiola). A la casa-taller de Felipe Panach encara es pot admirar les magnífiques escultures d’un Crucificat i una Pietat, en escaiola, de grandària natural.

L’escultor primer tenia un estil molt personal i la seua obra era molt superior a la realitzada acabada la guerra; no molt abundant, perquè es va dedicar a la imatgeria, majoritàriament a les reproduccions d’imatges desparegudes en 1936 en què no es reflecteix la seua personalitat artística. Entre les seues obres mereixen ser destacades les escultures tallades en fusta de Santa Cecília, que pertany a la Societat Musical d’Alboraia; la Mare de Déu del Carme (1947) de la parròquia de l’Assumpció d’Alboraia; una Immaculada, propietat de la seua germana Concepción; la imatge de la Mare de Déu de l’Oliverar, patrona d’Alaquàs (1939), també encarregada per D. José Pla Ferrís, capellà regent de la seua parròquia (1935-1942), i una imatge de la Immaculada (1940), també en l’esmentada parròquia; el grup escultòric de l’Encarnació, titular de la parròquia de Xeraco (1941), la Immaculada Concepció (1941) i el Sagrat Cor de Jesús (1943), de l’esmentada parròquia; diversos bustos de familiars (marbre) i un Crist jacent, (escaiola) que va ser exposat en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid (1957), que lamentablement va ser destruïda per un robatori perpetrat a la casa-estudi de l’escultor, ocorregut anys després de la seua defunció.

No obstant això, a Alboraia hui en dia és pràcticament desconegut. El primer que es va preocupar per arreplegar les seues dades biogràfiques, tal vegada sol·licitades pel sacerdot José Pla Ferrís, va ser l’advocat José María Roig Dolz (mort a Alboraia el 25-09-1998, als 82 anys), que va ser alcalde d’Alboraia (1955-1966). De fet, Felipe Panach a penes ha passat a la història de l’escultura valenciana, tan sols l’hem trobat ressenyat, de passada, en el Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX (Editorial Forum Artis, Madrid, 1998) i en el Diccionario de Artistas Valencianos (Editorial Albatros, València, 1999), de Francisco Agramunt Lacruz.

Algemesí té la sort de conservar un record d’este escultor que tallà amb les seues mans la imatge de la Mare de Déu de la Salut que es venera en la basílica parroquial de Sant Jaume Apòstol.


Catàleg 1930

 

Catàleg 1930

El Kaid

El Camao

Xiquet

 

Reposo

El Bañista

 

 

 

 

 

 

Crist jacent

 

FELIPE PANACH i BALLESTER, ESCULTOR

CRONOLOGIA

 

1904, 1, maig. Naix en una barraca de l’horta valenciana, partida de Calvet, número 36, terme d’Alboraia, fill de Cristóbal Panach i Concepción Ballester.

1904, 3, maig. És batejat en la parròquia de l’Assumpció d’Alboraia pel coadjutor José Roca. Van actuar de padrins Andrés Panach Giner i Clara Ramos Torres.

1914. Per esta època, xiquet encara, ja tenia gran afició a modelar imatges amb fang de la séquia.

1919, 17, febrer. En la partida de Calvet, núm. 35, mor son pare, Cristóbal Tomás Panach Giner, nascut a Alboraia, el 22 de desembre de 1866. No va fer testament i hi va haver un repartiment de la terra en què a la viuda se li va adjudicar la parcel·la on va ser construïda la nova casa. El terreny on està edificada té una extensió d’unes 10 fanecades. En el cens de l’any 1924 té adjudicat el número 47. Més tard per l’any 1941, l’escultor va afegir el taller d’escultura.

1921. Es matricula en l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València.

1925. Compleix el seu servei militar obligatori a Melilla, on realitza l’escultura El Kaid.

1926. Participa en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, on presenta les obres Màscara (marbre) i Cap (marbre/fusta).

1930. Participa en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid on presenta les obres El Kaid (fusta caoba) i El Camao (bronze). Fou premiat amb un bossa de viatge.

1932. Participa en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, on presenta les obres Adolescent (escaiola) i Germana (marbre/fusta). Premiat amb una tercera medalla.

1931, 11, febrer. En la partida de Calvet, número 55, mor el seu germà José María Panach Ballester, nascut a Alboraia l’11 d’agost de 1899.

1936. Participa en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, on presenta l’obra Nu.

1939, 21, maig. És padrí de baptisme del seu únic nebot Antonio Gimeno Panach, fill d’Antonio i Concepción; la padrina va ser Filomena Prieto González, veïna de Burjassot. Va ser batejat en la pila baptismal de Sant Vicent Ferrer, en la parròquia de Sant Esteve Protomàrtir, de València, pel Rev. Juan Folgado Reig, coadjutor.

1939. Talla en fusta la imatge de la Mare de Déu de l’Oliverar, patrona d’Alaquàs, encarregada pel sacerdot José Pla Ferrís. Inicia la seua producció d’imatges religioses: Puríssima d’Alaquàs; Mare de Déu de l’Encarnació, Puríssima i Sagrat Cor de Jesús, de Xeraco; Mare de Déu del Carme, Santa Cecília i Mare de Déu dels Desemparats (parador ignorat), a Alboraia.

1941. Participa en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, presentant les obres Repòs (escaiola) i Banyista (fusta).

1943. Participa en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, on presenta l’obra Banyista (escaiola). Talla en fusta de xiprer la imatge de la Mare de Déu de la Salut, patrona d’Algemesí (78 cm. d’alçària), encarregada pel sacerdot José Pla Ferrís. El seu cost va ser de 5.000 pessetes, que van ser sufragades per Amparo Niclós Esteve.

1945, 3, febrer. Mor sa mare ConcepciónBallester Ramónnascuda a Alboraia el 14 de setembre de 1864.

1956, 2, juliol. Havent realitzat l’examen pertinent en l'Escola Superior de Belles Arts de València, obtingué el títol de professor de dibuix, concedit a Madrid.

1957. Participa en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, on presenta l’obra Crist jacent (escaiola).

1958, 8, febrer. En la partida de Calvet número 55 mor el seu germà Vicente Panach Ballester, nascut a Alboraia el 21 de gener de 1902.

1960, 28, novembre. Mor Felipe Panach Ballester en la Clínica de la Mare de Déu de l’Esperança, de València (passeig al Mar, hui c/ Blasco Ibáñez) a conseqüència d’un infart de miocardi postoperatori, segons el comunicat facultatiu del metge Antonio Monzó Baquero. En la partida de defunció que es custodia en la parròquia, consta que se li va administrar l’extremunció en l’Hospital General de València, en l’arxiu de la qual no consta el seu ingrés. El seu cadàver va ser traslladat des de València al domicili de la seua germana Concepción Panach Ballester, en el carrer de la Milagrosa, núm. 21, des d’on es va celebrar l’enterrament en la parròquia de l’Assumpció d’Alboraia i va ser soterrat en el seu cementeri parroquial.

Sa Mare

Llaurador (marbre)

Salvador Gimeno

Crucifixat (escaiola)

Pietat (escaiola)

Parella valenciana

La Puríssima

L'Anunciació de la Mare de Déu (Xeraco)


 Sagrat Cor de Jesús (Xeraco)

La Puríssima (Xeraco)

La Puríssima (Alaquàs)

Mare de Déu del Carme (Alboraia)

Santa Cecília (Societat Musical d'Alboraia)

Mare de Déu de l'Olivar

Patrona d'Alaquàs (València)

Mare de Déu de la Salut

Patrona d'Algemesí (València)

 

Expedient per a l’aprovació de la imatge de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí

Carmelo Salvador Fayos i Borràs amb la Mare de Déu de la Salut

 

 

 



[1] La II República en Alboraia: 1931-1936, Ajuntament d’Alboraia, 1995.

[2] Blasco Carrascosa, J. A, Historia del Arte Valenciano, Biblioteca Valenciana, Consorci d’Editors Valencians, 1986, tomo 6, pàg. 92, i La escultura valenciana en la Segunda República, Ajuntament de de València, 1988, pàg. 55.

Comenta