Globered
Consigue tu propia página web



antoniosabatermira



 Por favor, si la utiliza, solo pedimos

 a cambio que difunda la Web

 en su medio.  Gracias.





 tot carcaixent

0 0 0

La Mare de Déu d'Aigües Vives (de la Terra) de Carcaixent (València)

Por: Antonio Sabater Mira | Publicado: 03/07/2014 21:14 |
 
 


LA IMATGE DE LA

MARE DE DÉU D’AIGÜES VIVES,

AMB L’APEL·LACIÓ DE LA TERRA,

DE NOU A CARCAIXENT DESPRÉS DE MÉS DE

QUARANTA ANYS

 

Bernat DARÀS i MAHIQUES

Arxiver de la Parròquia de l'Assumpció

Cronista Oficial de Carcaixent

 

El 14 d’octubre de 1781, costejada per Joaquim Picot i Oltra[1] (Carcaixent, 1744), tingué lloc a la nostra Parròquia la celebració d’una dobla[2] votiva a la Mare de Déu d’Aigües Vives “... en su Capilla [hui de sant Jaume Apòstol] la que se conqulio en dicho día y se coloquo dicha Ymagen á expensas de las limosnas del Común ...”, segons consta al Llibre Racional[3]. A la cerimònia religiosa, presidida pel rector doctor Vicent Monzó i Vidal (Albaida, 1739-Carcaixent, 1805), assistiren mossén Manel Gisbert i Mariño (Carcaixent, 1727-1800), degà i vicari de Cor; mossén Antoni Gomis i Carbonell (Carcaixent, 1726-1786), beneficiat del benefici de la Mare de Déu del Roser (II); mossén Pere Talens i Aparici (Carcaixent, 1735-1818), beneficiat del benefici de la Mare de Déu de l’Anunciació; mossén Andreu Romero i Molina (Requena?-Carcaixent, 1808), beneficiat del beneficiat de la Mare de Déu del Roser i Sants Joans i síndic del Clergat; mossén Joaquim Garrigues i Albelda (Carcaixent, 1744-1807), beneficiat del benefici de Sant Josep i arxiver; el doctor Gaspar Talens i Garrigues (Carcaixent, 1743-1817), beneficiat del benefici de la Puríssima Concepció (I); mossén Agustí Vidal i Garrigues (Carcaixent, 1748-1825), beneficiat del benefici de la Mare de Déu de l’Esperança; el doctor Jaume Albelda i Albelda (Carcaixent, 1751-1812), beneficiat del benefici de Sant Bartomeu Apòstol (II) i vicari; mossén Joan Baptista Adell, vicari de la Parròquia de Sant Bartomeu Apòstol de Cogullada; mossén Pasqual Adsuar i Santamaria (Polinyà de Xúquer, 1741-Carcaixent, 1813), cabiscol; mossén Vicent Rubió i Hernández (1731-1802), ajudant, i el sagristà Vicent Marco i Garrigues (1714-1783). De la part musical s’encarregà l’organista Pasqual Hervás i Bassa (Carcaixent, 1738-1811). Les despeses ocasionades per la celebració de la dobla votiva foren 5 £ 10 s. La missa fou oficiada per mossén Andreu Romero.

Quant a la imatge, es tracta d’una talla de fusta i policromada, d’autor anònim, abillada de perruca i mantell. En 1835, quan la imatge principal fou traslladada a Carcaixent, a conseqüència de la desamortització, se la va substituir en el dit altar; però, a fi que continuara rebent la veneració de tots els carcaixentins, es va instituir, més tard, una festa en el seu honor que tenia lloc, generalment, el dia 14 d’octubre, a càrrec dels llauradors, que la guardaven durant tot l’any als seus domicilis. La dita festa va deixar de celebrar-se en 1893. Des de llavors va quedar depositada al domicili de Gaietà Serra i Tudela[4] (Carcaixent, 1823-1917), al carrer de Boscà, que va prendre al seu càrrec costejar una missa cantada en honor de la Mare de Déu d’Aigües Vives tots els anys. A la seua mort, va passar a la Parròquia i en 1921 era portada processionalment en els exercicis que la Gran Associació organitzava els segons diumenges de mes. També presidia al mes de maig el exercici de las Flores al templet aixecat espressament al temple parroquial[4bis].

El cronista Fogués Cogollos ha deixat constància, al Compendio histórico del Hallazgo y Novena de María Sma. de Aguas-Vivas, Patrona de la Ilustre Villa de Carcagente[5], d’un fet miraculós protagonitzat per aquesta imatge amb motiu de la riuada de Sant Carles de l’any 1864. Diu així:

     “Mas cuando se vió la singular y eficaz protección de María de Aguas-Vivas fue en la horrorosa inundación del Júcar en la noche del 4 de Noviembre de 1864.

     Convertidas en impetuoso río las calles de esta población, solamente oíanse los ayes de amargura que exhalaban las familias que se veían envueltas en las ruinas de los edificios que se derrumbaban. Eran las doce de la noche; las aguas subían rápidamente, y creíamos ser castigados con un nuevo diluvio universal; la congoja se había apoderado de nuestros pechos, y esperábamos el momento de sentir la fría mano de la muerte; pero de pronto entre el impetuoso ruido de las aguas, entre las voces de «auxilio» y el ruido de las paredes que se hundían, oyóse un atronador «¡viva á la Virgen de Aguas-Vivas!»  Millares de vecinos como movidos por un mismo sentimiento, asómanse a las ventanas de la parte mas elevada de sus casas; y aquel «viva» que resonara en una de las calles mas altas de la población, es repetido con entusiasmo y fervor por todos los ámbitos de la población. Atronadores tiros de armas de fuego déjanse oír al mismo tiempo. Ya no hay peligro; nadie piensa en el agua; no hay quien sospeche en próxima desgracia; en Carcagente no hay más que un solo pensamiento; una sola idea, una sola palabra: la Virgen de Aguas Vivas. Y esta palabra, y este pensamiento, y esta idea se reducía a una petición ¡Sálvanos! Y la Virgen de Aguas Vivas fue la salvadora.

     Cayetano Serra Tudela, labrador, que vivía en la calle de Boscá, depositando su confianza en María de Aguas-Vivas, toma en brazos una imágen que á la sazón tenia en su casa, y acompañado de algunos vecinos con luces, y con agua hasta la cintura, sale á la calle aclamando á su Patrona y pidiéndole consuelo...

     Las doce eran cuando con júbilo extraordinario vimos el descenso de las aguas que continuó sin interrupción, hasta que dejaron libres las calles de la población.

     A la mañana siguiente, y al poderse abrir las puertas de la iglesia, se pudo observar que el agua retrocedió al tocar la peana que sostiene a la verdadera imágen en su capilla. Admiremos con religioso entusiasmo tan notable coincidencia. El agua comienza á bajar al tocar la peana de María de Aguas-Vivas en el altar, y al ser sacada á la calle una de sus imágenes; dos hechos que convergen á un sólo punto, en la protección que en tan azaroso día dispensó María de Aguas-Vivas á la villa de Carcagente”...

Succés del qual també es fa ressò el cronista Fogués Juan a la seua Historia y Tradición de la Virgen de Aguas Vivas, Patrona de Carcaixent[6]. Diu així:

     “(...) el devoto de la Virgen Cayetano Serra, recurrió al auxilio de María, y tomando en sus brazos la Imagen llamada de la Terra, se internó en las aguas hacia la calle de la Virgen de los Desamparados, exclamando: «Mare de Deu, tans milacres que hau fet, y no hau de fer este de aplacar l’Aigua». No había andado aún unos quince pasos por la mencionada calle, cuando al llegar a la del Torner, se vió agradablemente sorprendido por las exclamaciones de gozo que partían a la vez desde varios puntos: “Milacre, decían, milacre!, ¡Ya escomensa a amainar l’aigua!”...

Salvada de la febra iconoclasta durant els tràgics successos de 1936, finalitzada la guerra és utilitzada a la celebració del tradicional Hallazgo (hi ha fotos del celebrat a la rambla de Sant Antoni el 15 d'octubre de 1946).

Després, amb motiu de la realització de l’actual imatge pelegrina, va passar a les dependències del primitiu arxiu parroquial on fou objecte de joc pietós dels escolanets a la dècada dels anys seixanta del passat segle Rafael Cloquell i Aparicio, Joan Josep González i Soler, Caseta i els joves José Luis Vila i Noguera, Antonio Sabater i Mira..., fins que va desaparéixer per l’any 1974, per motius que ignorem (venuda?, donada?, furtada?)[7].

Sempre vaig tindre especial interés per aquesta imatge, interés que més tard, per l’any 2000, va augmentar amb la tornada a la població de l’esmentat Rafael Cloquell, que em recordava amb emoció els seus jocs d’infantesa amb la imatge, sense poder detallar on és. Fins que fa uns mesos ens aplegà la notícia que va ser localitzada i reconeguda per Joan Gavara i Prior[8], de Nules (Castelló), el nou “Llauraoret ditjós” a la subhasta extraordinària d’estiu de Todocolección procedent de l’anticuari Daniel Riera i Ródenas, situat al carrer d’Aragó, 554, de Barcelona (lot núm. 2153100293). La notícia va ser transmesa al professor Vicent Guerola i Blay, doctor en Belles Arts, qui la va adquirir per internet la nit del dimecres dia 11 de juny de 2014 a les 22.30 de la nit. La seua arribada a Carcaixent tingué lloc el divendres 20 de juny del mateix any. L’endemà, invitats pel nou propietari, Rafael Cloquell, que la va reconéixer com a l’antiga imatge que es conservava a l’arxiu, i  jo tinguérem el goig de donar-li la benvinguda al seu poble.

No tinc cap mena de dupte, degut a la importància de la imatge, que el professor Guerola procedirà a la seua restauració, com cal i toca, i que a més a més farà el que faça falta perquè no torne a eixir de Carcaixent mai més. Així sia.

 

 

 

 

 

 

 

La imatge de la Mare de Déu d'Aigües Vives de la Terra,

abillada de perruca, corona i mantell per Pedro José Arrue de Mora

 

 

Acte de la Troballa de la Mare de Déu cel·lebrat a les Barraques (1946)

amb la imatge de la Mare de Déu de la Terra

 

 

 

                                                                                                                                                                 C. Fayos Borràs

Benedicció de la Imatge de la Mare de Déu de la Terra

                                                                                                                                                                C. Fayos Borràs

                                                                                                                                                                C. Fayos Borràs

Mare de Déu d'Aigües Vives, de la Terra

                                                                                                                                                                C. Fayos Borràs

                                                                                                                                                                C. Fayos Borràs

                                                                                                                                                                C. Fayos Borràs

Parlament del Cronista Bernat Daràs

                                                                                                                                                                C. Fayos Borràs

Parlament del professor Vicent Guerola

                                                                                                                                                                C. Fayos Borràs

El cronista Bernat Daràs, el rector Vicent Richart i el professor Vicent Guerola

                                                                                                                                                                 C. Fayos Borràs

El cronista Bernat Daràs, el rector Vicent Richart i Toni Sabater

                                                                                                                                                                C. Fayos Borràs

Bernat Daràs Mahiques

"Confrare i devot de la Mare de Déu d'Aigües Vives"


 



[1] Fill de Vicent Picot i Ribelles i Josepa Oltra i Cifre. Va contraure matrimoni amb Maria Teresa Canut i Pastor (Llaurí?-Carcaixent, 1792), filla de Tomàs i Maria Francesca. Foren pares de Joaquim (1788) i Maria Teresa (1792). Es desconeix la data i el lloc del seu traspàs (Vilanova de Castelló lloc de naixença de sa mare?). Foren familiars de la important nissaga dels Garcia-Cifre, oriünds de Vilanova de Castelló i moradors al nostre poble.

El llinatge dels Picot a Carcaixent té el seu origen al segle XVII amb motiu del matrimoni del moliner Vidal Picot i Capdevila, natural “...de la vila de Ger reyne de Francia...”, fill de Joan i Antònia, amb Vicenta Mas i Carbonell (Alzira?-Carcaixent, 1656), filla d’Antoni, d’Alfauir, i Elisabet, l’any 1632. Va morir l’any 1648.

[2] Funció litúrgica especial amb missa cantada i sermó.

[3] ARXIU HISTÒRIC DE LA PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE CARCAIXENT, d’ací en avant AHPAC, Llibre Racional 1781, sig. 23.168.0, fol. 183 v. 

[4] President de l’Associació del Rosari de la Mare de Déu d’Aigües Vives. Fou fill de Gaietà Serra i Aparici i Pasquala Antònia Tudela i Vallo, germana del canonge. Va contraure matrimoni amb Micaela Garrigues i Garrigues (Carcaixent, 1832-1858) l’any 1853, i amb Francesca Verger i Muñoz (Tavernes de la Valldigna, ca. 1829-Carcaixent, 1892).

[4 bis] Segons Fogués Juan: “En el interior del templete y guarnecida de flores, se destacaba la imagen de Nuestra Señora de Aguas Vivas, copia de la Auténtica. A dicha Imagen se le apellida Mare de Déu de la Terra, por ser la que festejaban los labradores en la víspera del 16 de octubre, y que debió ocupar, sin duda alguna, el nicho del altar de la Purísima, cuando dicha capilla estaba dedicada a Nuestra Patrona”. Historia de la Devoción a la Santísima Virgen en Carcagente, Carcaixent, Imp. Alfredo Bayarri, 1922, pàg. 130.

 

[5] Imprés a València l’any 1883, a la impremta del carrer de Russafa, núm. 21.

[6] Imprés a Sueca l’any 1982, a la impremta Lluís Palàcios, l’any 1982.

[7] Per aquesta època foren instal·lats a les dependències de l’antic arxiu parroquial els Júniors. Ens consta que, per tal de recaptar diners per a les seues activitats, hi foren venuts llibres i papers de la biblioteca i de l’arxiu parroquial, així com d’altres objectes litúrgics en desús amb motiu de les noves directrius emanades per Concili Vaticà II (sacres, casulles, canelobres, creus...).

[8] Ens conta, el professor Guerola, l’anècdota, que, davant la seua reticència per tal d’adquirir noves peces d’art (desconeixia que es tractara de la Mare de Déu d’Aigües Vives) per tal de nodrir la seua important col·lecció artística, el senyor Gavara li va dir que als peus de la imatge subhastada hi havia uns angelets amb un filacteri a les mans que deia “Sóc per a Vicent Guerola”.

 

 

 
Comenta