Globered
Consigue tu propia página web



antoniosabatermira



 Por favor, si la utiliza, solo pedimos

 a cambio que difunda la Web

 en su medio.  Gracias.





 tot carcaixent

0 0 0

Carcaixent: Autoritats i altres càrrecs municipals (1760-1874)

Por: Antonio Sabater Mira | Publicado: 09/07/2013 23:15 | | #Cont:1
 

AUTORITATS

I ALTRES

CÀRRECS MUNICIPALS

DE

CARCAIXENT

(1760-1874)


Bernat DARÀS i MAHIQUES

Cronista  Oficial de la Ciutat


Carles III

1759-1788

Regnat de Carles III de Borbó

   

1760

Josep Amador i Talens. Alcalde[1]

Gràcies al llegat deixat per Pere Gisbert i Talens, mort a Xile, és funda el col·legi de la “Virgen Pobre”, conegut popularment per la Casa de l’Ensenyança, destinat a l’educació de xiquetes òrfenes de pare i mare

1760

Gaspar Lloret. Síndic de la Vila[2].

1761

Evarist Rubió i Serra. Ciutadà. Alcalde major[3].

1761

Joan Baptista Rubió i Salom. Alcalde[4].

1761

Agustí Talens. Alcalde[5].

1763

Josep Garrigues i Talens, fill de Jaime. Batle.

1766-1808

Francesc Pasqual Brú i Siscar. Regidor perpetu. Nasqué a la Pobla Llarga, fill de Melcior Brú i Pérez i Maria Siscar i Enguix. Es casà amb Josepa Guerau i Garrigues, el 6 d’agost de 1766. Morí el 5 de novembre de 1808.

1767

Joan Baptista Albelda i Albelda. Ciutadà. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 21 de maig de 1723, fill de Jaume Albelda i Dies i Maria Ignacia Albelda i Bella[6]. Es casà amb Escolàstica Noguera i Talens, el 8 de febrer de 1745, i amb Maria Anna Talens i Julià, el 30 de maig de 1756. Morí el 13 de maig de 1796“... legó por su alma 200 £. y nombró por sus Albaceas al Rvdo. Padre Maestro Fray Alberico Rubio, monje de Valldigna y al Dr. Dn. Jayme Albelda Pbro. Beneficiado de la Parroquial Yglesia de esta Villa ...”[7].

1768

Vicent Rubió. Alcalde[8].

1769-1802

Salvador Gisbert i Abril. Regidor perpetu. Nasqué a Carcaixent, el 25 de febrer de 1729, fill de Francesc Gisbert i Diego i Maria Antònia Abril i Fluvià[9]. Es casà amb Maria Elisabet Grau i Garrigues, el 14 d’octubre de 1753. Foren pares de mossén Joaquim Gisbert. Morí el 26 de novembre de 1802.

1771-1800

Francesc Josep Colomina i Garrigues. Ciutadà. Regidor perpetu[10]. Nasqué a Carcaixent, el 16 de març de 1723, fill d’Agustí Colomina i Amador i Narcisa Garrigues i Garcia[11]. Es casà amb Francesca Garcia i Cifre, el 5 de febrer de 1747. Morí el 28 de març de 1807.

1773

Gaspar Lloret i Garrigues. Procurador general. Es casà en primeres núpcies amb Marianna Guía, i en segones amb Eugenia Garrigues i Garrigues, el 7 de febrer de 1762. Morí el 22 de setembre de 1765.

1773-1809

Vicent Lloret i Bonastre. Llaurador. Regidor perpetu. Nasqué a Carcaixent, el 20 d’octubre de 1734, fill de Josep Lloret i Castillo, de València, i Agustina Bonastre i Lloret[12]. Es casà amb Teresa Amador i Albelda, el 31 de gener de 1768. Morí el 20 de gener de 1809.

1774

Joan Baptista Rubió i Salom. Llaurador. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 22 de juny de de 1725, fill de Joan Rubió i Pérez i Teresa Salom i Vernich[13]. Es casà amb Maria Rosa Albelda i Pons, el 12 de gener de 1750. Foren pares de fra Joan Rubió (1751-1819), mercedari; mossén Pasqual Rubió (1753-1843), vicari de Carcaixent, y Mossén Antoni Rubió (1758), canonge de la Col·legiata de Xàtiva. Morí el 26 de setembre de 1787.

1775-1807

Josep Noguera i Alonso. Advocat[14]. Doctor en Drets. Regidor perpetu. Nasqué a Carcaixent, el 20 de desembre de 1727, fill del doctor Bartomeu Noguera i Selma, advocat, i Maria Teresa Alonso i Niño[15], de Benetússer (València). Es casà amb Jacinta Talens i Albelda, vídua de Josep Gisbert i Diego, el 21 d’abril de 1776. Morí el 16 de gener de 1807.

1775

Vicent Talens i Gisbert. Alcalde ordinari[16].

1778

Joaquim Noguera i Talens. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 24 de juny de 1711, fill de Bartomeu Noguera i Gisbert i Àngela Talens i Fuster[17]. Es casà amb Manuela Ferrer i Gil, vídua de Josep Vicent Canut i Talens, el 7 d’octubre de 1739. Morí el 19 de març de 1782.

 

El 15 de febrer 1784: “... en virtud de recado político que pasaron al Rvdo. Clero los señores Dr. Dn. Joseph Noguera y Dn. Salvador Gibert y Abril Regs. Perpetuos y Comisarios de Fiestas de la Ylustre Villa en que hizieron saber al Rvdo. Clero la Real Orden del Consejo para que la Villa y Clero selebrasen Misa y Tedeum de Gracias por el nasimiento de los dos Señores Ynfantes gemelos Carlos y Felipe y las ventajosas pases que su Magestad havia tratado con el Rey de la Gran Bretaña selebró el Rvdo. Clero Missa Tedeum y Procesión General a N.ª S.ª de Aguas Vivas que se allava en esta Parroquial para que el Señor continuase á su Magestad y Reyal Familia la Salud y Paz para bien de España ...”[18].

1780-1797

Vicent Talens i Garrigues. Ciutadà. Regidor perpetu. Nasqué a Carcaixent, el 7 d’octubre de 1738, fill de Josep Talens i Colomina i Lleonarda Garrigues i Roser[19]. Es casà amb Antònia Mezquita i Cebrián, filla del baró de la Pobadilla, a Formiche Bajo (Terol) el 4 de novembre de 1766. I marqués de la Calçada, títol de Castellà, concedit pel rei Carles IV, el 9 de febrer de 1797. Morí el el 10 d’octubre de 1797, sent soterrat al Convent de Sant Francesc d’Assís.

Palau del Marqués de la Calçada

1780

Pere Talens i Riello. Ciutadà. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 16 de novembre de 1716, fill de Pere Talens i Talens, del Roll, i Teodora Riello i Prats[20]. Es casà amb donya Maria Rosa Gisbert i Canut, el 17 de desembre de 1753, i amb Vicenta Antònia Albelda i Lloret, el 12 de febrer de 1768. Morí el 3 de gener de 1787, sent soterrat al Convent de les Dominiques de Corpus Christi.

1781

Salvador Gisbert i Canut. Ciutadà. Batle. Nasqué a Carcaixent, el 15 de juny de 1727, fill de Francesc Gisbert i Garrigues i Magdalena Canut i Fluvià[21]. Es casà amb Maria Gisbert i Diego, el 2 d’octubre de 1754. Morí el 22 de novembre de 1808.

El rector Vicent Monzó i Vidal amb la col·laboració de l’apotecari Jacint Bodí i de l’escrivà Carles Maseres i València, planten els primers camps de tarongers en la partida de la Bassa del Rei.

1782

Francesc Lluís Cucó i Bogart. Ciutadà. Alcalde ordinari[22]. Natural de Xàtiva. Fou fill de Francesc Cristòfol Cucó i Rodenes (Xàtiva ?-Carcaixent, 1769) i Lluïsa Bogart i Basa (Sant Joan de l’Enova ?-Carcaixent, 1799) i germà de fra Fèlix Cucó i Bogart, carmelità. Fou besnét de l’escriptor, poeta i apotecari Pere Joan Bogart i de Gomera (?-Xàtiva, 1707). Es casà amb Vicenta Maria Casanoves i Picot, el 3 de febrer de 1761 i, en segones núpcies, amb Vicenta Maria Gisbert i Candel, el 24 de desembre de 1796. El seu fill Miquel Cucó i Casanoves (Carcaixent, 1766-1814),morí víctima de la guerra del Francés. Morí el 12 de desembre de 1811.

1783

Francesc Talens de la Riba i Vernich. Ciutadà. Alcalde ordinari[23]. Nasqué a Carcaixent, el 22 de juliol de 1729, fill de Josep Talens de la Riba i Guerau i Esperança Vernich i Casanoves[24]. Es casà amb Maria Joaquima Balaguer i Talens, el 23 d’octubre de 1755. Morí el 17 d’abril de 1810.

1783

Vicent Garrigues i Amador. Ciutadà. Alcalde ordinari[25]. Nasqué a Carcaixent, el 9 de novembre de 1747, fill de Pasqual Garrigues i Albelda i Maria Manuela Amador i Albelda[26]. Es casà amb Teresa Maria Salom i Aparici (1779), el 15 de febrer de 1773. Morí el 31 de gener de 1828.

1784

Joan Rubió i Ureña. Llaurador. Alcalde.

1784

Francesc Antoni Alberó i Carrascosa. Advocat. Doctor en Drets. Síndic de la Vila[27]. Natural de la Font de la Figuera. Foren els seus pares el doctor Francesc Alberó, metge, i Maria Agnés Carrascosa. Es casà amb Joaquima Alberó i Lloret, de Vilanova de Castelló, el 20 d’octubre de 1773. Morí el 13 de desembre de 1784 i fou soterrat a l’endemà al Convent de Sant Francesc d’Assís.

1786-1814

Ignasi Garcia i Colomer. Cadet del Regiment Reial de Dragons de la Reina. Regidor perpetu. Nasqué a Carcaixent, el 12 d’abril de 1759, fill de Ignasi Garcia i Cifre i Marianna Colomer i Fita[28]. Es casà en primeres nùpcies amb Rosa Talens i Riera, el 17 de febrer de 1787, i en segones, amb Eugènia Guerau i Gisbert, el 21 de març de 1792. Morí el 4 de desembre de 1814.

 
 
Carles IV

1788-1808

Regnat de Carles IV de Borbó

   

1789

El 10 de maig té lloc el funeral per l’ànima del rei Carles III, “... padre del rey don Carlos Quarto con missa de cuerpo presente, sermón, música, tumba real y magestuosa de tres cuerpos y el último en que estaba colocada la almoada con la corona y real setro estava vestida con damascos carmesis con las armas reales y el esqueleto de cuerpo entero y los dos cuerpos más estavan vestidos de vayetas negras adornados con calaveras, armas reales y trofeos de guerra adornados con sus barandillas, iluminado toda dicha tumba con trescientas velas y blandones, aviendo subido el Clero al primer rellano de la Real Tumba a cantar los tres responsos á cuia función asistió la Villa. Predicó el sermón el muy reverendo padre Basilio Rosell, prior del Real Convento de Nuestra Señora de Aguas Vivas y cantó la missa el dotor don Vicente Monzó, cura ...”[29].

1790

Evarist Talens de la Riba i Amador. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 9 de novembre de 1746, fill de Josep Talens de la Riba i Pons i Raimunda Amador i Albelda[30]. Es casà amb Maria Agustina Balaguer i Nicolau, el 22 de setembre de 1773. Morí el 19 de novembre de 1837.

1793

Francesc Talens de la Riba i Vernich. Alcalde.

Els esdeveniments revolucionaris que tingueren lloc a França a les darreries del segle XVIII, varen crear a la monarquia borbònica espanyola seriosos conflictes, degut en part al parentesc amb el rei Lluís XVI. Greu i natural fou la preocupació del nostre rei Carles IV per la sort del rei francés i la seua família, davant els avanços de la revolució; els esforços per salvar la vida del rei Lluís XVI foren inútils, i el rei francés fou guillotinat el 21 de gener de 1793. Poc després, tingueren lloc les declaracions de guerra entre el dos països (el 7 i 23 de març), que finalitzà amb el Tractat de Basilea, signat l’any 1795[31].


Tots els historiadors estan d’acord a l’afirmar que la guerra contra la República francesa fou popular. En efecte, de totes les províncies espanyoles afluïren els voluntaris que engrossiren l’exèrcit i molts particular i institucions donaren donatius. Amb aquest motiu, les autoritats carcaixentines d’aleshores assabentades del reclutament de milícies voluntàries, ordenat per la Reial Cèdula de 4 de febrer de 1793, passaren avís el 18 del mateix mes als membres del clergat perquè es dignaren a traslladar a la Casa Capitular “... al toque de las oraciones del anochecer á fin de tratar el como obligar a los particulares el que tomasen alistamiento para servir al Rei en las fronteras de Francia á donde su Magestad les determinase, por lo que discurrieron (acto continuo) que el mejor medio sería el darles algún socorro á más del que Su Majestad da, aprecio bien y para ello se determinó que el clero en particular dejase diariamente una misa que su valor es de seis sueldos y que de esta suerte no seria sensible a ningún Beneficiado y sería causa de estimular al particular, y a más lo que faltase para poder á juntar asta seis quinsetes diarios se sacaría de algún depósito al cabo ó fin del año ó de el reparto de Tercia ó Votivo. Y aviando quedado unánimes resolvieron que si se adoptaba la proposición en la Junta del Cabildo secular se empezara al otro día en dejar la Misa empezando por el Cura ...”[32].

Com s’havia acordat amb anterioritat “... al anochecer se juntó el reverendo Clero en la Secrestía de esta Parroquial y estando todos los que lo componen este Clero como son don Vicente Monsó, cura, don Manuel Gibert, don Pedro Talens, don Andrés Romero, don Joaquín Garrigues, don Gaspar Talens, don Agustín Vidal y don Jaime Albelda, todos presbíteros, determinaron pasar a la Casa Aiuntamiento. Lo executaron y aviendo dado el recado al portero, salió todo el Cabildo á resebir al Clero a la puerta de la Sala, entramos juntos y nos sentamos ynterpolados y el señor Alcalde (que lo era) Francisco Talens Vernich se sentó bajo el dosel al lado del Cura. Luego el señor Alcalde dijo que el motivo de avernos llamado era porque se encontrava con una carta orden del Rey a fin de exortar ó animar a las gentes el servirle á fin de poder sostener los franceses rebolucionarios assi por mar como por tierra ; pues en noticia de que avian dado muerte a su Rey, les avia declarado guerra por defensiva y ofensiva, y siendo justo devia (...) con todo el Aiuntamiento de que el reverendo Clero discurriese algún pensar suave para ver si animarían a los seculares, a lo que el Cura en nombre de todos (dijo) que el reverendo Clero avía pensado en que se diera vos ó bien de palabra ó por carteles públicos de que el quiciera servir para quatro años se le diera á más del precio de Su Magestad un quinsete diario y que para ello el Clero ofresía el mantener seis soldados diarios y que el ylustre Aiuntamiento pareciéndole bien la proposición consicnaría los que le pareciera ó pudiera y si acaso fueran muchos los que se alistasen podían convocar a algunos particulares para que se ofrecieran asta que se completase el número de alistados. Cuya proposición pareció bien a todos y se dio comición al señor Alcalde y á uno del Aiuntamiento, y al Cura, y don Manuel Gibert para que se encargasen de aserlo quando fueran muchos los alistados ...”[33].

El 13 d’abril de 1793 es va rebre una Reial Ordre de Carles IV per la qual es demanava la celebració d’una rogativa “... por el buen éxito y triunfo de las Armas Católicas contra los ynsurgentes y rebolucionarios de la Francia...”. Però millor llegim el text de l’acta capitular:

    “Juntos en la sechrestía (lugar acostumbrado) el cura don Vicente Monsó y los Beneficiados que componen este Clero, entró el sachristán con recado de que el Síndico del Cabildo secular esperava le dieran permiso de entrar, al que se le permitió su entrada y aviendose sentado dijo que su Cabildo se encontrava con una Carta Orden del Consejo, comunicada por el Capitán General Duque de la Roca, en que se les mandava hiciesen Rogativas públicas por el buen éxito y triunfo de las Armas católicas contra los ynsurgentes y rebolucionarios de la Francia, que se han revelado contra la Yglesia, Leí y su Rey, a quien an degollado ó guillotinado, que es separar de un golpe la cabeza del cuello, por cuyo motivo an determinado el que se hiciera una Rogativa pública atraiendo á devoción al Pueblo. Oido por el Clero dijo paresía bien y que el Clero determinaría y pasaría recado de su determinación. Se despidió dicho Síndico acompañándole el nuestro asta la puerta. Junto dicho Clero determinó que en el día 14 se expuciera el Señor y se le cantase una solemne Missa y que después se le hiciera la Rogativa, que para dicho fin está puesta en el ritual; y que por la tarde prosecionalmente se pasara al anecso de Cugullada á aser oración áNuestra Señora de la Salud. Se bolvió el recado al Cabildo secular y les agradó la determinación y se practicó de esta suerte, día 13 por la mañana, esto es á medio día se comvocó el Pueblo para el día 14 y en dicho día vino al Coro la Comunidad de San Francisco y el Cabildo secular en su lugar de oficio y todo el Pueblo; se expuso el Santísimo y el Cura cantó la Missa, y por la tarde se bolvieron á juntar en esta Parroquia todos los sobredichos cuerpos y fueron á Cugullada á aser la estación á Nuestra Señora en esta forma: primeramente la Cruz, a la que seguían los particulares ó todo el Pueblo con el título de Tercera Orden de San Francisco, resando el Rosario á coros; después seguían la Comunidad de dicho San Francisco; después junto á estos dos monesillos con lanternas; un tanto detrás de estos el Clavario de Minerva, que llevava un Santo Christo en alto y a sus lados al Secretario y Lumbrero de dicha Cofradía para ayudarle, y juntamente hiva el Clero prosecionalmente de dos en dos cantando la letanía Mayor, presidiendo hiva el Cura con capa pluvial, tovalla de sobre ombros y una crusecilla; detrás de este seguía el Cabildo secular y detrás y en remate de dicha proseción hivan las mugeres resando. En esta forma llegamos a Cugullada, se hiso la estación á Nuestra Señora, cantándole su antífona y oración con la del titular San Bartolomé; después se estuvieron un rato de oración mental y concluida ésta nos bolvimos á esta Yglesia en donde se concluió con la antífona y oración de la Titular.

     Cuando llegamos á el anecso Cugullada, salió el Vicario á resibirnos asta las primeras casas en capa pluvial, sobre ombros y cruz pequeña en sus manos, á acompañándole quatro del pueblo con lanternas, y á si que llegó el Clero se puso el Vicario de Cugullada con su crus al lado ysquierdo de nuestra capa y crus; en el altar quando las dejaron lo mesmo y después en la mesma forma nos acompañó asta el sitio que avía salido.

      Y así mesmo en el recado de la Villa se pidió dos días más de Rogativa y se determinó por el Clero para que fuesen en los días siguientes que lo fueron el día 15 en esta forma: Por la mañana se cantó la Missa con el Señor expuesto, asistió la Villa en forma de Cabildo y la Comunidad de San Francisco y el confesor de las Monjas, con el lego procurador, dándoles entrada y asiento en el Coro como á eclesiásticos. Concluida la Missa se empesó la letanía Mayor, salió el sachristán con la crus alta al que siguió el Commún, después la Comunidad de San Francisco, después el Clero, presidiendo el Cura (con capa pluvial sobre ella el tafetán de sobre ombros llevando en sus manos una crus); después seguía el Aiuntamiento y últimamente las mugeres; llegó dicha proseción al Comvento y a la puerta estava un religioso sacerdote con capa pluvial y sobre ella el sobre ombros y una crus en sus manos. Llegó el Clero y se puso a la mano siniestra del Cura, con su capa y crus fueron al altar Mayor, dejó el Cura su crus que llevava y el religioso la suya colocándola a la siniestra del de la Parroquia; se cantó la antífona del Titular por los capiscoles y dichos los versículos se levantó el Cura y dijo la oración, la que concluida se arrodilló y todos se estuvieron un rato en oración mental y quando el Cura hiso seña se levantaron y prosiguieron la letanía, bolviendo de la mesma conformidad a la Parroquia, en donde se concluió cantando la antífona de la Titular con su oración.

       Día 16, se continuó la mesma rogativa estando en el altar Mayor expuestos también Nuestra Señora de Aguas Vivas y el cuerpo glorioso de San Bonifacio, según y como los dos días antesedentes ; se ejecutó todo como el día antesedente hiendo á aser la estación al Comvento de Monjas de Corpus Christi, en donde salió el comfesor con la capa y crus a rrecibir al Clero y todo se practicó como el día antesedente según en el Comvento de San Francisco, poniéndose la crus del Comvento a la siniestra de la de la Parroquia y etc. Y para eterna memoria continuo esta á ynstancia de todos el que firmó en 17 de abril del año 1793. Garrigues, presbítero, archivero”[34].

Una altra rogativa se celebra el 21 d’abril de 1793, per ordre de l’Arquebisbe de València, en Francesc Fabián i Fuero “a fin de conseguir victoria contra Francia...”. L’acord es va prendre en els següents termes “... en 19 de abril de 93, juntos el Cura y capellanes que componen este Clero se leyó una carta de su excelencia el señor arzobispo don Francisco Fabián y Fuero, el que encargava al Clero hiciesen rogativas al Señor; a fin de conseguir victoria contra Francia y se determinó que el día 21 se celebrase Missa de rogativa con el Señor expuesto y que en dicho día por la tarde se continuara diciendo la letanía Mayor con los psalmos penitenciales y que para la asistencia se comvocara a la Villa y Pueblo, lo que se practicó y asistió por la mañana y tarde ...”[35].

Segons el Manifiesto que presenta la ciudad de Valencia del servicio hecho a S. M. durante la guerra contra Francia, el poble de Carcaixent contribuí per dur endavant la lluita contra les tropes franceses amb “... 44 voluntarioscon un real de vn. diario cada uno por el tiempo de 4 años...” i a més a més “... han suministrado el Clero y demás vecinos, en los 4 años 64240 rs. vn...”, fent menció especial de la contribució d’en Vicent Talens Garrigues que “... ha reclutado 61 Hombres que presentó al Regimiento de Infantería de Navarra, que con el gasto de su conducción, entrega, reclutarles y gratificaciones expendió 6000 pesos ...” i la de Pasqual Garrigues Garcia que va oferir “... poner un Granadero vestido y armado ...”. A més de “Quintos 15 sustituidos por otros tantos Voluntarios, habiendo expedido los Mozos sorteables en las gratificaciones que dieron 3390 pesos. Y de Leva 24”[36]. L’any 1794 Carcaixent té 6.097 habitants.

1795

Miquel Vallo i Carbonell. Doctor. Advocat dels Reials Consells de Sa Magestad. Regidor perpetu. Nasqué a Carcaixent, 9 de novembre de 1762, fill del doctor Miquel Vallo i Borràs, advocat dels Reials Consells de Sa Magestad, i Maria Teresa Carbonell i Pons, d’Alcàntera de Xúquer[37]. Solter. Morí el 22 de febrer de 1828.

El 24 de febrer de 1795, el clergat va rebre una carta ordre del senyor Provisor de l’Arquebisbat “... en que desía que por carta orden del Nuncio se le avía comunicado una Orden del Rey para que todas las Yglesias celebrasen un Aniversario general por todos los que avían fallesido en la actual guerra y así que determinasen lo que les pareciera, a lo que todos unánimes resolvieron que les paresía bien el que se celebrase y que podía ser el día 27 del presente y que se dispuciera lo mejor que permitiera el lugar. En efecto se celebró dicho día aviendo convidado para la asistencia a las personas más bien vistas del lugar. Se hiso un tumbo en medio de la Yglesia con tres estancias todo enlutado y atornado de sera y papeles manifestativos de la muerte y a su rededor unos bancos y en ellos colocados los convidados. Se cantó la Missa de tres y después salió todo el Clero con la crus y candeleros rodeando todo el tumbo y cantó un responso con el de Profundisy concluido dieron las gracias a los convidados...”.

1796

Antoni Talens i Bassa. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 20 de gener de 1748, fill de Vicent Talens i Gisbert i Feliciana Bassa i Albert[39]. Es casà amb Maria Elionor Bonastre i Talens, el 9 d’octubre de 1772. Feu donació al Convent de Sant Francesc d’Assís d’un reliquiari d’argent amb una reliquia de Sant Pasqual Bailón, l’any 1792[40]. Morí el 19 de gener de 1824.

El 22 de maig de 1796 va beneïr-se la campana grossa[41].

Reliquiari d’argent amb una reliquia de Sant Pasqual Bailón

(Parròquia de l'Assumpció de Carcaixent)


1796

Francesc Nicolau. Regidor.

1796

Vicent Beltrán i Cervelló. Regidor. Nasqué a Alberic (València), fill de Vicent i Maria Vicenta. Es casà amb Agustina Lloret i Bonastre, l’1 de novembre de 1772.

1796

N. Gibert. Regidor.

1796

Francesc Armengol. Regidor[42].

1797

Vicent Albiñana. Alcalde ordinari[43].

1798

Salvador Talens i Riera. Regidor perpetu. Nasquè a Carcaixent, el 31 de març de 1763, fill de Salvador Talens i Albelda i Marianna Riera i Ludeña[44], d’Almussafes. Es casà en primeres nùpcies amb Joana Àngela Puerto, de Bocairent (Alacant), i en segones, amb Joana Baptista Brú i Guerau, el 25 de maig de 1807. Morí el 30 de març de 1825.

1799

Antoni Fèlix Talens i Garrigues. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 19 de novembre de 1750, fill de Josep Talens i Colomina i Maria Lleonarda Garrigues i Roser[45]. Es casà amb Maria Celestina Romàn i Planells, el 3 de març de 1812. Morí el 24 d’agost de 1825.

1800-1811

Ferran Talens i Gibertó. Regidor perpetu. Nasqué a Carcaixent, el 13 de gener de 1761, fill de Vicent Talens i Garrigues i Ferranda Gibertó i Dánvila[46]. Es casà amb Clara Maria Guerau i Gisbert, el 8 d’agost de 1781. Morí el 7 d’abril de 1811.

1803

Antoni Fèlix Talens i Garrigues. Regidor perpetu[47].

1804

Francesc Nicolau. Alcalde primer.

 
 
Josep I

1808-1813

Regnat de Josep I Bonaparte

   
 

Procedent de Xàtiva i de camí a València, el 27 d’agost de 1812, passà per la vila el rei Josep I, sent engalanada la plaça Major. Uns soldats de l’escolta tingueren un altercat amb armes blanques a l'antic carrer de les Dames[48].

El 13 de juny 1813[49] la Vila era pressa i ocupada pels francesos manats pel general francés Jean Isidore Harispe (1768-1855), que va manar el degollament de tota la població. És en aquest moment quant ocorregué el fet protagonitzat per l’heroïna Maria Antònia Talens i Mezquita, la Marqueseta, filla del marqués de la Calçada, que ablaní el cor del general i, la degolla restà en saqueig. Moriren lluitant en mig del carrer els veïns Vicent Blasco i Vidal, Miquel Cucó i Casanoves, Francesc Bronda i Segura, Nicolau Albelda i Lloret, Joan Baptista Daràs i Ferrando, Doménec Úbeda, Leonard Prades i Esparsa, Josep Núñez, Pasqual Tormo i Cantó, Miquel Talens, Josep Navarro i Boígues i Vicent Benavent i Puig, a més de 22 soldats espanyols[50].

1811-1813

Francesc Pasqual Brú i Guerau. Regidor perpetu. Nasqué a Carcaixent, el 18 de febrer de 1772, fill de Francesc Brú i Siscar i Josepa Maria Guerau i Garcia[51]. Morí solter el 23 de gener de 1813.

Escut de la familia dels Bru

(Antic palau dels Boscà al carrer de Santa Anna)


1814-1819

Bartomeu Noguera i Alonso. Regidor perpetu. Nasqué a Carcaixent, el 24 de setembre de 1741, fill del doctor Bartomeu Noguera i Selma, advocat, i Maria Teresa Alonso i Niño[52], de Benetússer (València). Morí solter el 19 de febrer de 1819.

1814-1831

Francesc Pasqual Garrigues i Rodrigo. Regidor perpetu[53]. Nasqué a Carcaixent, el 10 de gener de 1748, fill de Jeroni Garrigues i Juan i Agustina Rodrigo i Albelda[54]. Morí el 31 de gener de 1831.

1814-1831

Melcior Brú i Guerau. Regidor perpetu. Nasqué a Carcaixent, el 5 de juny de 1768, fill de Francesc Pasqual Brú i Siscar i Josepa Maria Guerau i Garcia[55]. Es casà a Xérica (Castelló) amb Pasquala Zalón i Valero, el 8 d’agost de 1796.

 
 
Ferran VII

1814-1833

Regnat de Ferran VII de Borbó

   
 

El 5 de maig de 1814 va passar per Carcaixent el rei Ferran VII[56].

El rei  Ferran VII a València


El 10 de març de 1817 va inaugurar-se un cementeri als afores de la barriada de la Muntanyeta, sent el primer soterrat Vicent Montaner i Ferrer[57]. Aquest fou construït en uns terrenys que pertanyien als hereus de Teresa Fayos[58], casada amb Senent Avargues, situats al mateix lloc què a partir de 1969 ocupà l’Institut d’Educació Secundària “Arabista Ribera”.

1815-1820

Ignasi Garcia i Guerola. Regidor perpetu. Nasqué a Carcaixent, el 9 de juliol de 1789, fill de Carles Garcia i Colomer i Maria Teresa Guerola i Marín[59]. Morí fadrí el 30 de maig de 1820.

1816

Doménec Arbona. Alcalde.

1816

Josep Ignasi Talens i Guerau. Ciutadà. Regidor perpetu. Nasqué a Carcaixent, el 2 d’octubre de 1793, fill de Ferran Talens i Gibertó i Clara Maria Guerau i Gisbert[60]. Morí solter el 27 de novembre de 1836.

1816

Vicent Maria Talens i Mezquita. II marqués de la Calçada. Regidor perpetu. Nasqué a Carcaixent, el 22 de novembre de 1773, fill de Vicent Talens i Garrigues, I marqués de la Calçada, i Antònia Mezquita i Cebrián[61]. Batxiller en Filosofia i Lleis per la Universitat de València. Capità del Cos de Voluntaris Honrats de la jurisdicció d’Alzira. Oïdor de la Reial Audiència de Sevilla. Es casà a Sevilla amb Maria del Carme de Ulloa i Remírez[62], el Sol d’Andalusia, l’1 de maig de 1809. Morí a València el 27 d’octubre de 1826.


Escut nobiliari del Marqués de la Calçada


1818

Bartomeu Talens. Alcalde.

1818

Gaietà Bonastre i Boils. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 9 de novembre de 1739, fill de Gaietà Bonastre i Lloret i Vicenta Maria Boils i Fluvià[63]. Es casà amb Maria Rosa Grima i Ferrando. Foren pares de fra Gaietà Bonatre i Grima (Carcaixent, 1776-1840), cistercenc de la Valldigna. Morí el 16 de novembre de 1830.

1818

Pasqual Garrigues. Regidor.

1818

Jeroni Canut i Albelda. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 28 de juny de 1770, fill de Vicent Canut i Lloret i Tomasa Albelda i Talens[64]. Es casà amb Josepa Maria Peris i Morera, d’Alzira, al voltant de l’any 1800, i amb Àgata Beltrán i Garrigues, el 18 de març de 1812. Morí el 21 de novembre de 1835.

1818

Llorenç Vicent Carreres i Gilabert. Escrivà de l’Ajuntament. Nasqué a Carcaixent, el 10 d’agost de 1758, fill del notari Antoni Miquel Carreres i Marcilla i Rosa Maria Gilabert i Noguera[65]. Es casà amb Emèteria Noguera i Noguera, el 15 de novembre de 1788. Morí el 3 de gener de 1825.

18..

Francesc Josep Carbonell i Sospedra. Alcalde[66]. Nasqué a Carcaixent, el 14 d’abril de 1794, fill de Jaume Andreu Carbonell i Garrigues i Maria Anna Sospedra i Novella[67]. Es casà amb Maria Gràcia Garrigues i Albelda, el 16 de setembre de 1817. Morí el 26 de desembre de 1860.

1819

Francesc Nicolau. Regidor.

1819

Vicent Armengol. Regidor.

1819

Gil Soler i Picot. Regidor. Nasqué a Carcaixent, l’1 de setembre de 1759, fill de Jaume Soler i Serrano i Maria Picot i Albelda[68]. Es casà amb Vicenta Cases i Pons, vídua de l’escrivà Carles Maseres i Valencia, el 10 de desembre de 1806.

1825

Josep Garcia i Guerola. Regidor perpetu. Nasqué a Carcaixent, el 9 de març de 1795, fill de Carles Garcia i Colomer i Maria Teresa Guerola i Marín[69]. Es casà amb Maria Garrigues i Gisbert, el 13 d’abril de 1810. Morí el 23 de gener de 1858.

1826

Vicent Vila. Alcalde primer ordinari.

1827

Vicent Talens i Diez. Tinent dels Milicians Voluntaris Realistes. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 7 de desembre de 1795, fill de Venanci Talens i Bonastre i Maria Teresa Diez i Cebolla[70]. Es casà amb Vicenta Maria Albelda i Gisbert, el 6 de juny de 1816. Morí el 14 d’octubre de 1870.

L’1 d’octubre de 1827 “... se cantó el tedeum por el cumpleaños de la restauración á sus derechos de su Magestad, el Señor Dn. Fernando Séptimo. En acción de Gracias ... Aviendo asistido á dicha función todo el Rº. Clero, la Ylte. Villa, la R.ª Comunidad de Descalzos de esta Villa y el Confesor de las Monjas Dominicas de esta misma Villa ...”[71].

1827

Pasqual Antoni Tarragó i Tous. Segon Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 17 de maig de 1783, fill d’Antoni Tarragó i Català i Margarida Tous i Sanbà[72]. Es casà amb Eulàlia Maria Gil i Santamaria, el 26 de setembre de 1804, i amb Magdalena Tudela i Talens, vídua de Baptista Serra, el 3 de gener de 1839. Morí el 6 de gener de 1857.

1830

Pasqual Garrigues i Gisbert. Batle. Nasqué a Carcaixent, el 24 de novembre de 1782, fill de Pasqual Garrigues i Garcia, de València, i Vicenta Maria Gisbert i Gisbert[73]. Es casà amb Maria Encarnació Brú i Zalón, el 29 de juliol de 1812. Morí el 17 de febrer de 1830.

1831

Antoni Brú i Zalón. Regidor perpetu. Nasqué a Carcaixent, el 30 de desembre de 1811, fill de Melcior Brú i Guerau i Pasquala Zalón i Valero, de Xèrica (Castelló) [74].

 
 
Elisabet II

1833-1868

Regnat d’Elisabet II de Borbó

   

1835

Lluís Soriano i Serra. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 19 de maig de 1799, fill de Lluís Soriano i Puig, d’Almoines (València), i Vicenta Maria Serra i Talens. Es casà amb Anna Maria Arbona i Talens, el 4 de febrer de 1823. Morí l’11 d’octubre de 1863.

20 d’agost 1835: L’alcalde acompanyat del síndic de l’Ajuntament i d’un agutzir, notifiquen a fra Josep Revert, guardià del Convent de Sant Francesc d’Assís, la dissolució de la Comunitat[75].

1835

Bernat de Nalda i Ilzauspea. Alcalde (Partit Lliberal Conservador). Nasqué a la Parròquia de Sant Pere de Sevilla, al voltant de l’any 1791, fill de Francesc de Nalda i de la Canal, de Ventosa (La Rioja) i Maria Manuela Ilzauspea i Asencio, de Gea de Albarracín (Terol). Es casà amb Josepa Romà i Vallcaba, el 12 de juliol de 1857. Morí el 23 de juliol de 1857.

1835

Vicent Bisquert. Regidor.

1835

Vicent Talens. Regidor.

1838

Es inaugurada la primera escola pública, sota la direcció del mestre Josep Tomàs i Girona[76].

1839

Pasqual Arbona i Serra. Advocat. Alcalde (Partit Lliberal Progressista). Nasqué a Carcaixent, el 7 de maig de 1818, fill de Pasqual Arbona i Serra i Francesca Serra i Tur[77]. Es casà amb Maria del Carme Abargues i Marquesta, a Gandía al voltant de l’any 1866. Morí el 10 d’octubre de 1880.

1839

Salvador Peña i Borràs. Tinent d’Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 5 de maig de 1777, fill de Miquel Peña i Fogués i Dorotea Borràs i Garrigues[78]. Es casà amb Esperança Selma i Talens,el 10 de gener de 1801. Morí el 20 de març de 1857.

1839

Joan Baptista Picot i Albelda. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 14 de gener de 1801, fill de Joan Baptista Picot i Armengol i Bonifacia Albelda i Cerdà[79]. Es casà amb Vicenta Maria Oroval i Cogollos, el 8 de gener de 1823. Morí el 18 d’abril de 1866.

1839

Josep Ayoldi i Bolinches. Metge. Regidor (Partit Lliberal). Nasquéa Carcaixent, l’1 de juliol de 1823, fill de Josep Ayoldi i Pons, de València, i Vicenta Bolinches i Aparisi[80]. Es casà amb Dolors Bàrbara Cerdà, de Canals. Morí el 30 d’octubre de 1869[81].

1839

Jeroni Robres i Cogollos. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 31 de gener de 1794, fill de Joaquim Robres i Marco i Baptista Cogollos i Bolinches[82]. Es casà amb Rosa Antònia Galán i Satorres, el 20 de maig de 1881. Morí el 15 de febrer de 1850.

1839

Melcior Salom i Garcia. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 5 de gener de 1801, fill del metge Àlvar Salom i Palau i Maria Agnès Garcia i Talens[83]. Es casà amb Maria dels Dolors Fluvià i Canut, el 5 de febrer de 1824.

1839

Josep Cogollos. Regidor.

1839

Vicent Cucó i Borja. Regidor. Natural de la Pobla Llarga, fill de Pasqual Cucó i Gràcia Maria Borja. Es casà amb Josepa Maria Bono. Morí el 5 de novembre de 1864.

1839

Francesc Josep Albelda i Garcia. Regidor. Nasqué a Carcaixent, l’1 de febrer de 1778, fill de Josep Albelda i Balbastre i Maria Anna Garcia i Chelvi[84]. Es casà amb Bonaventura Pons i Primo, el 19 d’abril de 1800, i amb Rosa Antònia Talens i Terrades, de la Pobla Llarga. Morí el 22 de gener de 1857.

1839

Tomàs Vicent Albelda i Vallo. Escrivà Reial. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 8 de març de 1767, fill del doctor Vicent Albelda i Talens i Josepa Vallo i Albelda[85]. Es casà amb Maria Francesca Ripoll i Rodrigo, el 17 de novembre de 1806. Morí el 14 d’octubre de 1850.

1839

Agustí Amador i Fluvià. Síndic Procurador. Nasqué a Carcaixent, el 29 de juliol de 1772, fill de Josep Amador i Albelda i Marianna Fluvià i Selma[86]. Es casà amb Bàrbara Maria Noguera i Garrigues, el 5 de febrer de 1807. Morí el 23 d’agost de 1854.

1840

Joan Baptista Marco i Noguera. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 27 de desembre de 1773, fill de Tadeu Marco i Pons i Anna Maria Noguera i Borràs[87]. Es casà amb Eufràsia Giner i Rubió, de Cogullada, el 4 de desembre de 1793. Morí el 31 d’agost de 1850.

1841

Maurici Bort i Miquel. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 14 d’abril de 1806, fill de Joan Bort i Agustí, d’Alzira, i Gràcia Maria Miquel i Armengol[88]. Es casà amb Ferranda Fluvià i Canut, el 25 de març de 1835. Morí el 20 de setembre de 1851.

9 de febrer de 1841: Hi es aprovat el primer reglament de la Reial Séquia de Carcaixent que va rebre l’autorització de la Diputació el 21 de setembre del mateix any.

1842

Joan de la Creu Ciprià Mir i Aparisi. Alcalde[89]. Nasqué a Carcaixent, el 14 de septembre de 1806, fill de Joan Mir i Domingo i Josepa Maria Aparisi i Garrigues[90]. Es casà amb Pasquala Antònia Talens i Albelda, el 12 de juliol de 1838, actuant de testimoni Antoni Talens, marqués de la Calçada. Morí el 28 d’abril de 1880.

La “Junta Superior de Ventas de Bienes Nacionales” cedeix a l’Ajuntament l’antic Convent de Sant Francesc d’Assís per que s’hi instal·len les escoles municipals.

1843

Josep Crespí i Roca. Advocat. Alcalde. Nasqué a Sumacàrcer, al voltant de l’any 1816, fill d’Antoni i Josepa. Es casà amb Maria Àngela Santamans i Ortizà. Ocupà el càrrec de síndic de la Reial Séquia (1847-1848). Morí el 17 de juliol de 1879.

1844

Manuel Talens de la Riba i Fluvià. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 10 de març de 1811, fill de Manuel Talens de la Riba i Palau i Maria Vicenta Fluviá i Garrigues[91]. Es casà amb Josepa Maria Vernich i Amador, el 18 de desembre de 1833. Morí el 24 de gener de 1881.

El 26 de desembre de 1844, i a proposta del Municipi, presidit per Manuel Talens, va destinar-se a la imatge de la Mare de Déu d´Aigües Vives la capella de La Puríssima, que era la més folgada de totes les de l’església. El trasllat tingué lloc el 26 d’octubre de 1845, se celebrà solemne missa i processó que recorregué la plaça Major, i els carrers de les Monges (hui Marquesa de Montortal), de les Moixetes (hui Rector Monzó) i del Santíssim.

1844

Pere Maria Garrigues i Gisbert. Regidor segon (Partit Carlí). Nasqué a Carcaixent, el 23 d’octubre de 1793, fill de Pasqual Garrigues i Garcia, de València, i Vicenta Maria Gisbert i Gisbert[92]. Es casà amb Aurora Calpe i Vilanova, d’Alberic. Morí el 23 de gener de 1861.

1845

Josep Amador i Amador. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 26 de març de 1804, fill de Pasqual Amador i Ferrer i Vicenta Maria Amador i Guerau[93]. Es casà amb Maria Vicenta Talens i Fluvià, el 4 de febrer de 1828. Morí el 17 de novembre de 1882.

1846-1847

Vicent Talens de la Riba i Fluvià. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 18 de gener de 1808, fill de Manuel Talens de la Riba i Palau i Maria Vicenta Fluvià i Garrigues[94]. Ocupà el càrrec de síndic de la Reial Séquia (1854). Morí solter el 4 d’octubre de 1871.

El 2 de maig de1847, té lloc la inauguració de la nova Casa de la Vila que va fer-se sota la direcció de l’arquitecte Salvador Escrig i Melchor.


1848-1849

Francesc Perpiñà i Torres. Advocat. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, l’1 d’octubre de 1818, fill de Francesc Miquel Perpiñà i Peña i Úrsula Maria Torres i Salom[95]. Es casà amb Maria Francesca Rodrigo i Soriano. Ocupà el càrrec de síndic de la Reial Séquia (1855). Morí el30 de novembre de 1877.

El 9 de setembre de 1848 fou inaugurada l’escola elemental superior, sota la direcció del mestre Rosend Pastor i Julià.

El mestre Rossend Pastor rodejat de xiquets


1850-1853

Josep Crespí i Roca. Alcalde.

El 3 d’abril de 1852 visiten la nostra Vila, N’Antoni Felip d’Orleans, duc de Monpensier, i Na Maria Lluïsa Ferranda, infanta d’Espanya, pares de la reina Maria de la Mercè, muller del rei Alfons XII.

Ducs de Monpensier


1854

Lluís Soriano i Serra. Alcalde (Moderat)[96].

1854

Vicent Ferrús i Gallart. Primer Tinent d’Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 29 de març de 1805, fill de Vicent Ferrús i Tudela i Josepa Gallart i Aparici[97]. Es casà amb Elena Plana i Besal (?). Morí el 30 de setembre de 1879.

1854

Antoni Fayos i Palerm. Segon Tinent d’Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 18 d’octubre de 1799, fill d’Antoni Fayos i Micó i Maria Rosa Palerm i Fogués[98]. Es casà amb Maria Agnès Gomar i Cogollos, el 18 d’agost de 1821. Morí el 24 de maig de 1868.

1854

Manuel Talens de la Riba i Fluvià. Regidor.

1854

Vicent Albert i Viudes. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 6 de març de 1795, fill de Vicent Albert i Mateu i Juliana Viudes i Berta[99]. Es casà amb Maria Rosa Bolinches i Planells, el 14 de juny de 1815. Morí el 29 d’agost de de 1869.

1854

Joan Baptista Cogollos i Arbona. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 23 de febrer de 1800, fill de Joan Baptista Cogollos i Castells i Teresa Arbona i Marco[100]. Es casà amb Bernarda Marco i Talens. Morí el 17 de desembre de 1859.

1854

Gaietà Serra i Aparici. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 6 d’agost de 1795, fill d’Antoni Serra i Timor i Vicenta Maria Aparici i López[101]. Es casà amb Pasquala Antònia Tudela i Vallo, l’11 de febrer de 1823. Morí el 3 de novembre de 1871.

1854

Vicent Carbonell i Sanz. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 8 d’agost de 1818, fill de Joan Baptista Carbonell i Talens i Maria Teresa Sanz i Borja[102]. Morí solter l’1 d’agost de 1869.

1854

Pasqual Galán i Sotorres. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 22 d’octubre de 1786, fill de Francesc Galán i Luis i Maria Rosa Sotorres i Gonga[103]. Es casà amb Maria Antònia Talens i Ruano, el 10 de febrer de 1810. Morí el 27 d’agost de 1869.

1854-1854

Manuel Talens de la Riba i Fluvià. Alcalde.

El ferrocarril València-Almansa va arribar a Carcaixent per primera vegada el 31 de març de 1854; el 2 d’abril tingué lloc el viatge inaugural i el servei ferroviari el 9 d’abril[104].

El 5 de juliol de 1854, el rector Francesc Espinós i Rubió s’encarregà d’organitzar la defensa de la nostra Vila davant les coaccións d’un grup d’alzirenysamb motiu del pronunciament que tingué lloc a Alzira[105]. Pel mes de setembre hi va haver una passada de còlera. Moriren 90 veïns, malgrat les rogatives públiques amb les imatges de la Mare de Déu d’Aigües Vives, el Santíssim Crist de les Barraques, de la Mare de Déu de la Salut de Cogullada, de sant Caralampi màrtir i sant Roc[106]. Segons l’estat general que presentà el sotsdelegat local a la Junta Provincial de Sanitat, del 7 de setembre al 2 de novembre, foren atacades pel còlera 260 persones[107]. Després tinguérem la riuada del 31 de desembre...

Per aquestes dates a Carcaixent hi havia 7.525 habitants.

1854

Pasqual Talens i Guerau. Alcalde (Progressista) [108]. Nasqué a Carcaixent, el 16 d’abril de 1827, fill de Josep Talens i Casanoves i Maria Paula Guerau i Albelda[109]. Es casà amb Carlota Talens i Tortosa, l’11 de novembre de 1851. Morí el 8 d’octubre de 1854 víctima del còlera.

1854

Vicent Ferrús i Gallart. Primer Tinent d’Alcalde.

1854

Joan Baptista Cogollos i Marco. Advocat. Segon Tinent d’Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 12 de febrer de 1822, fill de Joan Baptista Cogollos i Arbona i Bernarda Marco i Talens[110]. Es casà amb Maria Teresa Carrasquer i Espert, de Sueca, el 19 de novembre de 1846. Morí l’11 d’octubre de 1880.

1854

Lluís Soriano i Serra. Regidor.

1854

Josep Crespí i Roca. Regidor.

1854

Joan de la Creu Ciprià Mir i Aparici. Regidor.

1854

Josep Talens i Cucó. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 29 de juny de 1814, fill de Manuel Talens i Talens i Micaela Cucó i Salom[111]. Es casà amb Maria del Carme Pedrón i Jornet, d’Algemesí. Capità de la Milicia Nacional, va portar definitivament a Carcaixent la imatge de la Mare de Déu d’Aigües Vives l’any 1835, amb motiu de la Desamortizació. Sent alcalde va declarar-se canònicament, pel Papa Pius IX, el patronatge de la Mare de Déu d’Aigües Vives, el 17 de setembre de 1857. Ocupà el càrrec de síndic de la Reial Séquia (1863-1864 i 1878-1879). Morí el 16 d’octubre de 1891.

1854

Miquel Boronat i Guerau. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 4 de setembre de 1818, fill del doctor Joan Baptista Boronat i Crespo, de Tavernes de la Valldigna, i Teresa Guerau i Albuixech[112]. Morí solter el 13 d’octubre de 1881.

1854

Salvador Gisbert i Albelda. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 7 de gener de 1820, fill d’Agustí Gisbert i Grau i Raimunda Maria Albelda i Vallo[113]. Morí solter el 31 de maig de 1867.

1854

Sebastià Hernàndez i Borrás. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 16 d’abril de 1824, fill de Sebastià Hernàndez i Cogollos i Maria Teresa Borrás i Borrás[114]. Es casà amb Vicenta Maria Cogollos i Albert, el 19 de juliol de 1845. Morí el 24 de febrer de 1904.

1854

Joan Baptista Picot i Albelda. Regidor.

1854

Joan Baptista Soriano i Albelda. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 21 de febrer de 1803, fill d’Andreu Soriano i Mengual i Vicenta Maria Albelda i Vayà[115]. Es casà amb Victorina Pallasar i Lloret, d’Ontinyent, el 27 de desembre de 1828. Morí el 23 de març de 1860.

1854

Josep Cogollos i Arbona. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 28 de gener de 1808, fill de Joan Cogollos i Castells i Teresa Arbona i Marco[116]. Es casà amb Vicenta Maria Albert Viudes, l’1 de febrer de 1826, i amb Josepa Maria Galán i Talens, el 14 de juliol de 1836. Morí l’11 d’abril de 1894.

1854

Josep Giner i Tarragó. Regiddor. Nasqué a Carcaixent, el 25 de març de 1808, fill de Josep Giner i Martínez, de Cogullada,i Maria Agnès Tarragó i Marco[117]. Es casà amb Maria Teresa Cogollos i Arbona, el 19 de març de 1828, i amb Josepa Maria Hernàndez i Cogollos, el 29 de juliol de 1837. Morí el 10 de novembre de 1894.

29-07-1854

Joan Baptista Talens i Hervàs. Regiror. Nasqué a Carcaixent, el 8 de maig de 1804, fill d’Agustí Talens i Balaguer i Bàrbara Hervàs i Moreno[118]. Es casà amb Maria Manuela Talens i Albelda, el 22 de febrer de 1826. Morí el 4 de març de 1861.

1856-1857

Josep Talens i Cucó. Alcalde.

1856

Antoni Fayos i Palerm. Alcalde segon[119].

1857

Salvador Marco i Giner. Llaurador. Segon tinent d’alcalde[120]. Nasqué a Carcaixent, el 5 de juliol de 1800, fill de Joan Baptista Marco i Noguera i Eufràsia Giner i Rubió, de Cogullada[121]. Casà en segones núpcies amb Lluïsa Talens i Talens, el 28 de maig de 1852. Morí el 2 de gener de 1882.

1857

Josep Antoni de Nalda i Ilzauspea. Secretari. Nasqué a Carcaixent, el 16 de juny de 1804, fill de Francesc de Nalda i de la Canal, de Ventosa (La Rioja) i Maria Manuela Ilzauspea i Asencio, de Gea de Albarracín (Terol) [122]. Morí solter l’1 de febrer de l’any 1862.

1858

Miquel Boronat i Guerau. Alcalde.

1859-1860

Joan Baptista Carbonell i Sanz. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 14 de febrer de 1813, fill de Joan Baptista Carbonell i Talens i Maria Teresa Sanz i Borja, d’Albaida[123]. Es casà amb Anna Maria Carreres i García, el 15 de setembre de 1848. Ocupà el càrrec de síndic de la Reial Séquia (1857-1858). Morí el 31 d’octubre de 1868.

1859

Ramón Martínez i Toledano. Secretari general.

1861-1862

Vicent Agustí Garrigues i Amador. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 12 de juliol de 1814, fill de Pasqual Garrigues i Rubió i Marianna Amador i Fluvià[124]. Morí solter “... de resultas de una desgracia con arma de fuego ...” l’1 de maig de 1866.

1863-1864

Vicent Hernàndez i Giner. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 18 de setembre de 1821, fill de Salvador Hernàndez i Gisbert i Pelegrina Giner i Fogués[125]. Es casà amb Dolors Ferrandis i Baset, de Catarroja. Morí el 16 de febrer de 1880.

El 8 de febrer de 1864 s’inaugurava el tram de Carcaixent-Gandia, del ferrocarril amb tracció de cavalls, amb 36 quilòmetres de llarg.


El 4 de novembre de 1864 té lloc la tràgica riuada de sant Carles “... que jamás conocieron los naturales otra mayor dejando á Carcagente en la mayor miseria”[126].

1865-1867

Francesc Perpiñà i Torres. Advocat. Alcalde.

1867

Josep Ayoldi i Bolinches. Metge. Alcalde (Partit Lliberal).

Als voltans de l’actual Mercat es alçat l’escorxador.

   

1868-1871

Govern provisional Revolucionari

   

1868-1872

Agustí Talens de la Riba i Blay, el Mayorasgo. Terratinent. Alcalde segon[127]. Nasqué a Carcaixent, el 21 d’abril de 1830, fill d’Agustí Talens de la Riba i Carbonell, de Càrcer, i Gaietana Blay i Colomer, d’Alzira[128]. Es casà amb Josepa Maria Talens i Uberos, l’11 d’octubre de 1848. Morí el 23 de novembre de 1894.

1869

Eusebi Cucó i Albelda. Segon tinent d’alcalde[129]. Nasqué a Carcaixent, l’11 d’octubre de 1820, fill d’Eusebi Cucó i Borja, de la Pobla Llarga, i Antònia Teresa Albelda i Moll[130]. Es casà amb Manuela Noguera i Planells, el 10 de novembre de 1837. Morí el 4 d’abril de 1877.

 
 
Amadeu I

1871-1873

Regnat d’Amadeu de Savoia

   

1873-1874

Antoni Fernàndez i Lloret. Tinent retirat de la Guàrdia Civil. Alcalde. Nasqué a Jorba (Barcelona), al voltant de l’any 1819, fill de Basili i Micaela. Es casà per tercera vegada amb Carlota Talens i Tortosa. Ocupà el càrrec de síndic de la Reial Séquia (1870-1871). Morí el 12 de febrer de 1875.

 



[1] AHPAC, Llibre Racional 1760, sig. 23.153.0, fol. 143:

     “Ittm. en 14 abril Dob. Vottª. del Señor St. Vicent Ferrer, ab maytines, hores, haches, estacio, y Processó Genl. per Jusep Amador, clavari, y Alcalde Magor de dita Vila”.

[2] AHPAC, Llibre Racional 1760, sig. 23.153.0, fol. 143:

     “Ittm. en 6 octubre Aniversari Genl. per los Confrares del St. St. Clavari Gaspar Lloret, sindich de la Vila”.

[3] AHPAC, Llibre Racional 1761, sig. 23.154.0, fol. 158.

[4] AHPAC, Llibre Racional 1761, sig. 23.154.0, fol. 204 v., part. 119.

[5] AHPAC, Llibre Racional 1761, sig. 23.154.0, fol. 149:

    “Ittm. en 18 ganer Dobla Vottª. del SSm. ab Prosseso per la plaza, per Agustí Talens, clavari, Alcalde”.

[6] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1714-1729, sig. 1.10.1, fol. 218 v., part. 88.

[7] AHPAC, Llibre Racional 1796, sig. 23.183.0, fol. 210 v., part. 46.

[8] AHPAC, Llibre Racional 1768, sig. 23.158.0, fol. 232 v., part. 84:

     “Yttem. 12 diciembre enterró el reverendo Clero Amore Dei á Luys Albelda moso soltero, hijo de Bartholomé y de Mariana Viñó, el qual se encontró aogado en un poso de senia en la partida del Barranquet término de esta Villa, cuyo entierro se hiso á instancias de Vicente Rubio, Alcalde de dicha Villa”.

[9] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1714-1729, sig. 1.10.1, fol. 367, part. 25.

[10] Va cedir la seua plaça en el consistori a canvi de la reduïda xifra de 800 lliures. AHN, Consejos, Llig. 18.336, Escriptura de venda de regidoria atorgada per Francesc Colomina a favor de Ferran Talens (Carcaixent, 4.2.1800). IRLES VICENTE, M. C., “L’Ajuntament de Carcaixent al segle XVIII”, dins Afers. Fulls de recerca i pensament, 15, 1993, pàg. 127-141, nota 55.

[11] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1714-1729, sig. 1.10.1, fol. 212, part. 53.

[12] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1730-1739, sig. 1.11.1, fol. 70 v., part. 160.

[13] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1714-1729, sig. 1.10.1, fol. 271, part. 110.

[14] AHPAC, Llibre Racional 1778, sig. 23.165.0:

       “Yttm. en 18 enero enterró el Reverendo Clero generalmente con porte y Missa de cuerpo presente en el Contº. de Sn. Francisco, dos Missas blancas, Plasebo, y Letanías en la Parroquia á Dª. Yacinta Talens, muger del Dr. JosephNoguera, Abogado ...”.

[15] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1714-1729, sig. 1.10.1, fol. 338, part. 174.

[16] AHPAC, Sig. 32.3.4.

[17] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1701-1713, sig. 1.9.1, fol. 119, part. 84.

[18] AHPAC, Llibre Racional 1784, sig. 23.171.0, fol. 176. [Al marge:] “Misa de Gracias por su Magestad Carlos Tersero nuestro Ynvicto Monarca”.

[19] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1730-1739, sig. 1.11.1, fol. 140, part. 145.

[20] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1714-1729, sig. 1.10.1, fol. 60, part. 89.

[21] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1714-1729, sig. 1.10.1, fol. 323, part. 83.

[22] “Auto.- Como se pide de lo que constare, y según fueren de librar. Lo mandó el señor Francisco Luis Cucó, Alcalde Ordº. de la villa de Carcaxente y su jurisdicción en ella, á los dies y seis del mes de deziembre, de mil setecientos ochenta, y dos. Y lo firmo.- Francisco Luis Cucó.- Por el Jusgado. Ante mí Carlos Maseres, y Valencia”. AHPAC, Testimonio de la Hijuela de Josef Armingol, de los bienes que a este le tocaron, y pertenecieron de la herencia de Bernardino Armengol, sig. 19.39.11.

[23] “Auto.- Como se pide de lo que constare, y según fueren de librar. Lo mandó el señor Francisco Talens, y Vernich, Alcalde Ordº. de la villa de Carcaxente y su jurisdicción en ella, á los ocho de julio, de mil setecientos ochenta, y tres. Y lo firmo.- Francisco Talens, y Vernich.- Ante mí Carlos Maseres”. AHPAC, Essª. de venta de una cassa, con diferentes obs, otorgadas por Ygnacio, y Esteban Armengol y otros, en favor de Bernardino Armengol, hermanos, vezinos que fueron de dicha villa de Carcaxente, sig. 19.39.6.

[24] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1730-1739, sig. 1.11.1, fol. 14, part. 163.

[25] “Auto.- Como se pide de lo que constare, y según fueren de librar. Lo mandó el señor Vicente Garrigues, y Amador, Alcalde Ordº. de la villa de Carcaxente y su jurisdicción en ella, á los trece de diciembre, de mil setecientos ochenta, y tres. Y lo firmo.- Vicente Garrigues, y Amador.- Ante mí Carlos Maseres”. AHPAC, sig. 19.39.4.

[26] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1740-1750, sig. 1.12.1, fol. 149, part. 184.

[27] AHPAC, Llibre Racional 1784, sig. 23.171.0, fol. 187:

      “Ytm. en 16 desiembre Aniº. General por el Dr. Francisco Alberó, Síndico de la Villa, cuio Aniº. es de Hermandad, paga Villa”.

[28] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1759-1767, sig. 1.14.1, fol. 7, part. 80.

[29] AHPAC, Llibre Racional 1789, sig. 23.176.0, fol. 177 v.

[30] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1740-1750, sig. 1.12.1, fol. 127 v., part. 63.

[31] Per a un millor coneixement del fet històric i de la seua incidència a València i Espanya, vegeu L´impacte de la revolució, 1789-1813, catàleg de l´exposició publicat per la Generalitat Valenciana (1990).

[32] AHPAC, Libro en el qual se han de continuar todos los Capítulos que congregrado el reverendo Clero resuelve 1781-1831, sig. 13.2.0, fol. 53 i ss.

[33] Ibídem fol. 54 i ss.

[34] Ibídem fol. 56 i ss.

[35] Ibídem fol. 59.

[36] València, Imp. Benito Monfort, 1797. Governació d’Alzira, fol. 2.

[37] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1759-1767, sig. 1.14.1, fol. 76, part. 212.

[38] AHPAC, Libro en el qual se han de continuar todos los Capítulos que congregrado el reverendo Clero resuelve 1781-1831, sig. 13.2.0, fol. 67.

[39] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1740-1750, sig. 1.12.1, fol. 155, part. 11.

[40] Hui a la Parròquia de l’Assumpció de Carcaixent. En el repeu del reliquiari trobem la següent inscripció: “Reliqª. de Sn. Pasqual Bailón. A expensas de Antonio Talens y Basa el año 1792”.

[41] AHPAC, Bendición de campana, sig. 25.19.1:

      “Exmo. e Yllmo. Señor: La Justicia y Ayuntamiento de la villa de Carcaxente Reyno de Valencia á V. Exa. Yllma. con la más reverente humildad representan: Que en esta Villa se está fabricando la campana mayor, que deve colocarse en breve en la torre de la Yglesia Parroquial de la misma. Y deseando los suplicantes que se bendiga, antes de su colocación, como piadosamente se acostumbra a V. Exa. Yllma. rendidamente suplican se digne tener a bien de conceder su permiso, y facultades, para el efecto al doctor don Vicente Monzó, cura párroco de dicha Villa. Y será gracia, que esperan merecer de V. Exa. Yllma. Carcaxente y abril de 1796.- Antonio Talens Basa, Francisco Nicolau, Ygnacio García, Vicente Beltrán y Cervelló, Gibert, Francisco Armengol”. (Nota al marge:) “Segovia i maio 12 del 1796. Concedesse como se pide: y si á los suplicantes ocurriesse otra cosa acudirán al Governador, y vicario General, que reside en Valencia, i tiene todas nuestras facultades, hasta que lleguemos á nuestro Arzobispado: Lo decretó, i firmó el yllustrisimo señor don Juan Francisco Ximénez del Río Arzobispo de Valencia, mi señor, de que doy fee. Juan Francisco Arzobispo de Valencia. Por mandato de S. Y. el Arzobispo, mi señor. Licenciado don Pedro Alvaro Ximénez, secretario”.

[42] AHPAC, Memorial de l’Ajuntament sol·licitant la bendició de la campana grossa, sig. 25.19.1.

[43] Partida del soterrar de Ignasi Pau i Esquines, d’Alzira, mort el 30 de desembre de 1797 “... con muerte alevosa en la partida de la Montañeta...”. AHPAC, Llibre Racional 1797, sig. 23.184.0, fol. 232, part. 77.

[44] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1759-1767, sig. 1.14.1, fol. 85, part. 64.

[45] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1740-1750, sig. 1.12.1, fol. 327 v., part. 163.

[46] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1759-1761, sig. 1.12.1, fol. 41 v., part. 8.

[47] Adquirí aquest càrrec amb el pagament de 1.000 lliures. IRLES VICENTE, M. C., “L’Ajuntament de Carcaixent al segle XVIII”, dins Afers. Fulls de recerca i pensament, 15, 1993, pàg. 127-141, nota 58. AHN, Consejos. Llig. 18.336, Reial Cèdula nomenant regidor Antoni Talens (Aranjuez, 18-5-1803).

[48] SOLERIESTRUCH, E., Carcaixén. Biografia d'un poble de la Ribera ..., Op. c., 1977, pàg. 128.

[49] D’aquesta acció bèl·lica en dona notícia la Gazeta extraordinaria de Valencia, apareguda el 14 de juny de 1813:

      “Noticias de oficio comunicadas por el Sr. General Conde Harispe, Comandante en Gefe, al Sr. General Barón Mazzuchelli, Comandante Superior de esta Ciudad.

Ayer 13 por la mañana se presentó una columna enemiga de quatro á cinco mil hombres atacando la cabeza del puente del Xúcar, con el objeto de precisarnos á pasar a la orilla izquierda; pero todos sus esfuerzos fueron inútiles, y ni aun pudo tomarnos un palmo de terreno.

A las once de la mañana el Duque del Parque vino por Manuel á Carcaxente con una división de ocho mil hombres y quinientos caballos.

El Sr. General Habert partió de Alcira con un regimiento, cayó sobre el enemigo en las calles de Carcaxente, é hizo en él una carnicería. Mas de seiscientos muertos han quedado en las calles. Dos banderas y mas de dos mil fusiles han quedado en nuestro poder, como también seiscientos prisioneros, entre los quales hay catorce oficiales, sin que se sepa el paradero del Duque del Parque y del General Roche, de quienes sin embargo se sabe que estaban en Carcaxente al tiempo de la acción”.

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE XÀTIVA.

[50] AHPAC, Llibre Racional 1813, sig. 23.192.0, fol. 225, part. 59-65, 67, 69, 73 i 75-77. Respecte d’això podeu veure: BIBLIOTECA GASPAR ROIG, Historia de España, 1853, t. III, pàg. 208. LAFUENTE, M., Historia general de España, Barcelona: Montaner i Simón, 1880, t. V, pàg. 217,FOGUÉS JUAN, F., Historia de Carcagente..., Op. c., 1934, pàg. 135-36. “Guerra del francés”, dins Gran Enciclopèdia Valenciana: Almassora: Lit. Nicolau, 1991, pàg. 106. DARÀS MAHIQUES, B., “Aportación al estudio”..., Op. c., 1994, i Discurs pronunciat per Bernat Daràs i Mahiques, el dia 10 de març de 2013, amb motiu de la concessió del títol de Filla Predilecta atorgat pel Molt Il·lustre Ajuntament a Na Maria Antònia Talens i Mezquita “La Marqueseta”, Carcaixent, Graficar, 2013.

[51] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1768-1775, sig. 1.15.1, fol. 82, part. 51.

[52] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1740-1750, sig. 1.12.1, fol. 25 v., part. 139.

[53] Fou adquirida del doctor Vicent Lloret i Amador (Carcaixent, 1772-1839), qui com que no podia exercir oficis de govern per la seua condició d’eclesiàstic, optà per canviar la regidoria que heretà de son pare Vicent Lloret i Bonastre per terres valorades en 1.350 lliures. IRLES VICENTE, M. C., “L’Ajuntament de Carcaixent al segle XVIII”, dins Afers. Fulls de recerca i pensament, 15, 1993, pàg. 127-141, nota 59. AHN, Consejos, Llig. 18.336, Còpia de l’escriptura de permuta atorgada per Vicent Lloret a favor de Pasqual Garrigues, el 10 d’agost de 1814.

[54] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1740-1750, sig. 1.12.1, fol. 154, part. 4.

[55] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1768-1775, sig. 1.15.1, fol. 11 v., part. 129.

[56] AHPAC, Llibre d’actes capitulars, [1781-1831], t. II, sig. 13.2.0, fol. 131:

       “... habiendo dispuesto el Rey nuestro Señor don Fernando 7º (que Dios guarde) el partirse á Madrid desde Valencia, por este Camino Real y que por lo mismo havia de pasar por esta Villa, se diese comisión al Síndico, para que compusiese la frontera de la Yglecia con desencia para obsequiar en lo que posible fuece al Rey nuestro Señor...”.

[57] AHPAC, Llibre Racional 1817, sig. 23.193.0, fol. 200 v., part. 16:

         “Vicente Montaner. Amore Dei.- Ytem. en el Sementerio de la Yglesia Parroquial de la villa de Carcaxente, nuevamente construydo y bendecido, en el día diez de marzo de 1817, se dio sepultura eclesiástica pasadas las 24 horas al cadáver de Vicente Montaner, que falleció ayer, hijo de Josef y de Margarita Ferrer, consortes de Rafol de Salem, marido que fue en 2ª nupcias de Francisca Pardo, hija de Bartolomé y de Francisca Pener, consortes de esta Villa, el que recibió los Santos Sacramentos; no hizo testamento por ser pobre, y haviendo sido el primero que se enterró en el dicho Sementerio que está en la parte de la Montañeta llamada del Escá (?); fué enterrado generalmente con porte, misa con sequencia y música de la villa de Alzira, con asistencia del revdo. Clero, señores del Ayuntamiento y demás nobles de la misma, los que por su turno hecharon tierra á dicho cadáver al tiempo de ponerle en su fosa haviendo 1º velado el rostro con un paño negro, que para que conste lo firmo.- Albert, pbro. racional”.

[58] AHPAC, Llibre del Sant Hospital de Carcaixent, sig. 20.0.0, s. catalogar:

        “Los abaxo firmados, administradores del Sto. Ospital de Pobres enfermos de esta Villa; con la atención devida á V.S. exponen: Que consequente a la Real Orden de S. Magd. de que en todos los pueblos, se construyesen cementerios rurales; huvo V.S. a bien, con anuencia del Cavallero Governador del partido, el señalar para dicho objeto, un campo, en el término de esta Villa, partido del Camino de la Vall; propio de los hijos de la difunta Teresa Fayos, y de Senén Avargues; efectivamente está allí construhido el cementerio, y es el lugar, donde se entierran los cadáveres, en devido cumplimiento de las Soberanas disposiciones.

Pero es el caso; que en dicha pieza de tierra, se halla impuesto un senso a favor de dicho Ospital, de capital de 50 £. sus réditos anuos en S. Juan, de 1 £. 10 s. Consta su responción por la escritura que otorgó Josef Fayos, por ante Carlos Maseres y Valencia, en ocho de octubre del pasado año 1771; a favor de dicho Ospital de enfermos; por muerte de aquel, heredó la tierra sensida su hijo Mariano, y de este su hija Teresa, consorte como queda / expuesto de Senen Avargues, que la estava poseyendo como á padre y legal administrador de sus hijos.

En el día por haverse construido en dicha piesa de tierra el Cementerio, es su poseedor la Fábrica, y por lo mismo el Rey nuestro Señor tiene mandado que los fondos de Fábrica; sean los primeros que costeen estos gastos; el Ospital está careciendo de estos réditos, mediante a que los herederos de Teresa Fayos son unos ynfelizes, y más no haverseles satisfecho el valor de las tierras; todo lo expuesto, sobre ser á V.S. notorio, consta en el expediente formado para la construcsión de dicho Cementerio.

No cabe duda, que según la citada orden de S.M. y según lo disponen la leyes, el poseedor es el que esta tenido a las resultas; baxo este incontratable principio, debe pues la Fábrica de esta Villa, responder anualmente al Sto. Ospital de la misma la pención de 1 £. 10 s., hasta que teniendo fondos disponibles pueda relevarse esta obligación, abonando el capital, de todo lo contrario ? donde cabría que unos intereses tan privilegiados, como son los de los Ospitales, fuesen (en este caso) perjudicados en tanta manera ¿ en mérito pues /de lo expuesto, y a fín de evitar gastos á esta Administración mediante á constarle á V.S. de la serteza de dicho senso.

Supplican se sirva reconocerle en devida forma; declarando, que la Fábrica de esta Villa, debe estar tenida á la responción anua, de 1 £. 10 s. en S. Juan al Ospital de enfermos, la que deverán satisfacer los fabriqueros, con el abono al mismo tiempo de las pensiones devengadas; y será gracia en Justicia que no dudan conseguir ettª. Carcaxente y julio 12 de mil ochocientos dies y ocho.- Dr. Pasqual Morera, Pbro. Administrador == Dr. Vicente Lloret Pbro. == Ygnacio García Guerola == Josef García”.

“ Sala Capitular de Carcaxente 14 de agosto 1818.

Sin perjuicio de su quitamiento; páguese en el interim la anua pención por los fabriqueros; empezándose aquella desde que se construyó el Cementerio.- Bartolomé Talens == Francisco Bravo, vicario == Salvador Talens == Miguel Vallo == Geronimo Canut == Pasqual Garrigues == Melchor Brú y Lorenzo Carreres, secretario”.

[59] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1786-1794, sig. 1.17.1, fol. 91 v., part. 137.

[60] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1786-1794, sig. 1.17.1, fol. 210, part. 143.

[61] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1768-1775, sig. 1.15.1, fol. 123, part. 178.

[62] Nasqué a Cadis, el 14 de desembre de 1784, filla d’Antoni de Ulloa i de la Torre, tinent general de la Reial Armada i comanador d’Ocaña de l’Orde de Sant Jaume, i de Francesca Melciora Remírez i Encalada, i neta de Francesc Remírez d’Ordaz i Laredo, cavaller de l’Orde de Sant Jaume i conde de Sant Xavier i Casa Laredo (Lima). El dia del seu matrimoni legitimaren la seua filla Maria del Carme, que nasqué en Alcalà de Guadaira (Sevilla), el 20 d’octubre de 1803. L’1 de febrer de 1810, nasqué a Cadis la seua filla Maria Antònia. Morí a Cadis, el 12 de gener de 1811. Notes facilitades per Joan Climent i Mollà.

[63] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1730-1739, sig. 1.11.1, fol. 163, part. 161.

[64] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1768-1775, sig. 1.15.1, fol. 47 v., part. 153.

[65] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1751-1758, sig. 1.13.1, fol. 188, part. 120.

[66] FOGUÉS JUAN, F., Historia y Tradición de la Virgen de Aguas Vivas ..., Op. c., 1982, pàg. 267.

[67] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1786-1794, sig. 1.17.1, fol. 228 v., part. 65.

[68] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1759-1767, sig. 1.14.1, fol. 14 v.., part. 169.

[69] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1795-1798, sig. 1.18.1, fol. 9 v., part. 52.

[70] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1795-1798, sig. 1.18.1, fol. 34, part. 180.

[71] AHPAC, Llibre Racional 1827, sig. 23.199.0, fol. 300.

[72] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1776-1785, sig. 1.16.1, fol. 200 v., part. 104.

[73] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1776-1785, sig. 1.16.1, fol. 186 v., part. 182.

[74] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1809-1815, sig. 1.21.1, fol. 89 v., part. 191.

[75] AGULLÓ PASCUAL, B.,“Los Franciscanos en Carcagente”, dins Acción Antoniana, març 1973.

[76] Josep Tomàs i Girona (València, c. 1809-Carcaixent, 24-12-1884). Foren el seus pares Josep i Maria. Es casà en segones núpcies amb Vicenta Molina. AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Soterrars 1881-1884, sig. 7.6.0, fol. 264 v., part. 390.

[77] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1816-1820, sig. 1.22.1, fol. 105, part. 107.

[78] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1776-1785, sig. 1.16.1, fol. 36, part. 91.

[79] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1799-1802, sig. 1.19.1, fol. 116 v., part. 11.

[80] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1821-1826, sig. 1.23.1, fol. 136 v., part. 146.

[81] En la làpida funeraria aparexía la següent inscripciò: “Fuiste un amigo leal / generoso, consecuente; / hoy te llora tristemente / el partido liberal, /y muy pronto, por su mal, te llorará Carcagente”. SOLERIESTRUCH, E., Carcaixén. Biografia dún poble de la Ribera ..., Op. c., 1977, pàg. 169.

[82] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1786-1794, sig. 1.17.1, fol. 221, part. 20.

[83] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1799-1802, sig. 1.19.1, fol. 115, part. 3.

[84] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1776-1785, sig. 1.16.1, fol. 56 v., part. 26.

[85] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1759-1767, sig. 1.14.1, fol. 124 v., part. 46.

[86] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1768-1775, sig. 1.15.1, fol. 93, part. 154.

[87] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1768-1775, sig. 1.15.1, fol. 125 v., part. 203.

[88] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1803-1809, sig. 1.20.1, fol. 138, part. 87.

[89] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1841-1844, sig. 1.27.1, fol. 79, part. 245:

      “En la villa de Carcajente: Yo D. Lorenzo Calpena Regente la cura de Almas de esta Parroquia, bautizé solemnemente á Genaro Pasqual María Mir, que nació a la cuatro de la tarde del día de hayer, calle de Sn. Cristóbal, nº 5. Es hijo de D. Juan Mir, alcalde actual y de Dª. Pascuala Antonia Talens ...”.

[90] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1803-1809, sig. 1.20.1, fol. 157, part. 173.

[91] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1809-1815, sig. 1.21.1, fol. 57, part. 48.

[92] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1786-1794, sig. 1.17.1, fol. 212 v., part. 158.

[93] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1803-1809, sig. 1.20.1, fol. 58 v., part. 73.

[94] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1803-1809, sig. 1.20.1, fol. 214 v., part. 17.

[95] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1816-1820, sig. 1.22.1, fol. 120, part. 190.

[96] AMC, Caixa 5, Registre d’entrades i exides, 1854-56. AA. DD. Historia del Ferrocarril a las Comarcas Valencianas. La Ribera Alta, Generalitat Valenciana, 2003, pàg. 56.

[97] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1803-1809, sig. 1.20.1, fol. 100, part. 65.

[98] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1799-1802, sig. 1.19.1, fol. 49, part. 183.

[99] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1795-1798, sig. 1.18.1, fol. 9, part. 49.

[100] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1799-1802, sig. 1.19.1, fol. 70, part. 38.

[101] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1795-1798, sig. 1.18.1, fol. 26, part. 133.

[102] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1816-1820, sig. 1.22.1, fol. 115, part. 161.

[103] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1786-1794, sig. 1.17.1, fol. 18, part. 145.

[104] Diario Mercantil de Valencia, 5-4-1854 i 10-4-1854. AA. DD., Historia del Ferrocarril ..., Op. c., 2003, pàg. 13 i 72.

[105] AMADOR SALOM, F., Cuaderno de memorias o apuntaciones (1842-1861). Ms. FOGUÉS JUAN, F., Historia de Carcagente... Op. c., 1934, pàg. 142:

     “... un grupo de alcireños capitaneados por un tal Moscoso se presentaron en nuestra población para obligar al Ayuntamiento que se sumara al pronunciamiento. No se mostró muy propicia nuestra población a tal requerimiento, y con objeto de dar largas al asunto dijo que por la tarde les contestaría. Dicha comisión quedó en que volvería de nuevo, pero entre tanto conmovióse la villa y se dispuso a resistir tal imposición. Un grupo de carcagentinos presidido por el entonces cura Dr. Espinós fué el encargado de organizar la defensa [...]. Pero no hubo necesidad de recurrir a tal esfuerzo. Este mismo día se presentaron ante Alcira las tropas de Valencia...”.

DARÀS MAHIQUES, B., “El dietari de mossén Francesc Amador (1846-1861)”, dins Sènia , núm. 30,Algemesí: Imp. J. B. Juan, 1988, pàg. 30-33

[106] DARÀS MAHIQUES, B., “El dietari de mossén Francesc Amador (1846-1861), dins Sènia, núm. 30, 1988, pàg. 30-33.

[107] OROVAL TOMÀS, V., “L’any del còlera”, dins Carcagente. Feria y Fiestas 1965, s. pàg.

[108] AMC, Caixa 5, Registre d’entrades i exides, 1854-56. AA. DD., Historia del Ferrocarril a las Comarcas Valencianas. La Ribera Alta, Generalitat Valenciana, 2003, pàg. 57.

[109] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1827-1832, sig. 1.24.1, fol. 18 v., part. 112.

[110] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1821-1826, sig. 1.23.1, fol. 59, part. 47.

[111] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1809-1815, sig. 1.21.0, fol. 308 v., part. 109.

[112] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1816-1820, sig. 1.22.1, fol. 117 v., part. 172.

[113] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1816-1820, sig. 1.22.1, fol. 177 v., part. 4.

[114] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1821-1826, sig. 1.23.1, fol. 165, part. 115.

[115] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1803-1809, sig. 1.20.1, fol. 10, part. 40.

[116] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1803-1809, sig. 1.20.1, fol. 215, part. 22.

[117] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1803-1809, sig. 1.20.1, fol. 222 v., part. 75.

[118] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1803-1809, sig. 1.20.1, fol. 66, part. 105.

[119] AHPAC, Llibre Racional de 1856, sig. 23.216.0, fol. 100 v., part. 67.

[120] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Soterrars 1855-1859, sig. 7.1.0, fol. 216, part. 106.

[121] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1799-1802, sig. 1.19.1, fol. 94 v., part. 133.

[122] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1803-1809, sig. 1.20.1, fol. 73 v., part. 138.

[123] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1809-1815, sig. 1.21.1, fol. 238 v., part. 25.

[124] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1809-1815, sig. 1.21.1, fol. 309 v., part. 113.

[125] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1821-1826, sig. 1.23.1, fol. 35, part. 202.

[126] ESTELA JUSTE, C., Relación histórica del diluvio parcial que sufrió la villa de Carcagente y su término día cuatro de noviembre de 1864. AHPAC, Llibre de Comptes del Síndic, 1847-1892, sig. 26.13.0.

[127] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Soterrars 1866-1870, sig. 7.3.0, fol. 212 v., part. 2.

[128] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1827-1832, sig. 1.24.1, fol. 173 v., part. 131.

[129] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Soterrars 1866-1870, sig. 7.3.0, fol. 242 v., part. 94.

[130] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1816-1820, sig. 1.22.1, fol. 215 v., part. 201.



Comentarios
Rosa ayoldi andres
Rosa ayoldi andres
Más sobre jose ayoldi bolinches
Comenta