Globered
Consigue tu propia página web



antoniosabatermira



 Por favor, si la utiliza, solo pedimos

 a cambio que difunda la Web

 en su medio.  Gracias.





 tot carcaixent

0 0 0

Carcaixent: Autoritats i altres càrrecs municipals (1726-1759)

Por: Antonio Sabater Mira | Publicado: 09/07/2013 21:26 |
 

AUTORITATS

I ALTRES

CÀRRECS MUNICIPALS

DE

CARCAIXENT

(1726-1759)


Bernat DARÀS i MAHIQUES

Cronista  Oficial de la Ciutat


Felip V

1724-1746

Regnat de Felip V de Borbó

   

1726

Baltasar Garrigues i Escales. Alcalde major.

1727

Vicent Gisbert i Selma. Ciutadà. Alcalde. Nasqué en Carcaixent, el 3 d’abril de 1690, fill d’Agustí Gisbert i Colomina, doctor en Drets, i Jerònima Selma i Garrigues[1]. Es casà amb Elvira Mariño i de Lobera, de Barcelona, vídua de Sebastià Molina i Avellano, el 24 de maig de 1716. Morí el 5 de març de 1778.

1727

Antoni Martí i Garcia. Alcalde.

1727

Baltasar Garrigues i Escales. Regidor.

1727

Pere Talens i Talens, del Roll. Regidor i síndic.

1727

Gaspar Garrigues i Carrascosa. Doctor. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 12 d’abril de 1684, fill de Gaspar Garrigues i Albelda i Vicenta Carrascosa i Gramage[2], de la Font de la Figuera. Es casà amb Emmanuela Roser, de València, el 9 de setembre de 1705. Morí el 5 de novembre de 1747.

1727

Josep Talens i Guerau. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 19 de març de 1673, fill de Joan Talens i Albentosa i Maria Guerau i Talens[3]. Es casà amb Esperança Vernich i Casanoves, el 12 de gener de 1713. Foren pares del doctor Josep Talens i Vernich, prevere. Morí el 2 d’agost de 1753.

1727

Gaspar Garrigues i Carrascosa. Mostassaf[4].

1728

Agustí Guerau i Mayans. Procurador general. Nasqué a Carcaixent, el 16 de febrer de 1695, fill d’Agustí Guerau i Pasqual i Jerònima Mayans[5]. Es casà amb Joana Baptista Garrigues i Garcia, el 12 de novembre de 1725. Morí el 2 d’abril de 1765.

1728

Vicent Nicolau, el Saorí. Alcalde de Cogullada[6]. Es casà amb Francesca Talens l’any 1716. Morí el 5 de gener de 1741.

1729

Gaspar Garrigues i Carrascosa. Doctor. Ciutadà. Alcalde ordinari[7].

1729

Vicent Talens d’Agustí. Ciutadà. Alcalde ordinari[8]. Obrer de la Parròquia 1728-29.

1729

Tomàs Morera. Doctor en Dret. Assessor.

1730

Antoni Gisbert. Regidor[9].

1731

Agustí Colomina. Ciutadà. Alcalde ordinari[10].

1731

Felip Talens i Guerau. Advocat i doctor en Dret. Alcalde ordinari[11]. Nasqué a Carcaixent, el 10 de juliol de 1682, fill de Miquel Talens i Fluvià i Florenciana Guerau i Pasqual[12]. Es casà amb Feliciana Bonastre i Lloret, el 7 de febrer de 1717. Morí el 22 de maig de 1744.

9 de juliol 1732: “... dit dia es cantà el Tedeum Laudamus per la presa de Orà ...” i el 28 d’octubre: “... es cantà el Te Deum Laudamus per los Srs. Regidors per la victoria conseguida en Ceuta...”[13].

1731

Jaume Albelda. Regidor[14].

1731

Josep Talens i Albelda, fill de Fèlix. Alcalde ordinari[15].

1733

Salvador Talens i Ferrando. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 23 de novembre de 1692, fill de Salvador Talens i Albelda i Raimunda Ferrando[16]. Es casà amb Dorotea Colomina i Amador, el 14 d’octubre de 1714. Morí el 21 de desembre de 1751.

1733

Josep Fluvià i Garrigues. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 2 de març de 1689, fill de Josep Fluvià i Garrigues i Lluïsa Garrigues i Armengol[17]. Es casà amb Josepa Maria Albelda i Ludeña, el 19 de març de 1713. Morí el 13 de novembre de 1778.

1734

Joaquim Garrigues i Talens. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 4 de maig de 1675, fill de Josep Garrigues i Amat i Francesca Talens i Gisbert[18]. Es casà amb Maria Casanoves i Talens, el 17 de febrer de 1694. Fou soterrat el 24 d’agost de 1734[19].

El 2 de juliol de 1734 el Clergat “... canta el Tedeum Laudamus de orde dels Srs. Alcaldes y Regidors per la victoria del Infant de España en Napols...”[20].

El 30 de setembre el Clergat cantà solemne “... Tedeum de orde de els Srs. Alcalde y Regidors per la victoria de Napols y Cesilia obtenguda per les Armes de España...” [21].

1734-1735

Miquel Vallo i Garrigues. Procurador general. Familiar del Sant Ofici. Nasqué a Carcaixent, el 5 d’octubre de 1705, fill de Miquel Vallo i Claramunt i Dorotea Garrigues i Gisbert [22]. Es casà amb Teresa Borràs i Armengol, el 8 de juny de 1732. Morí el 17 de gener de 1748.

1735

Gaspar Garrigues i Carrascosa. Alcalde[23].

20 d’agost 1735: Vilanova de Castelló deixà de pertanyer a la jurisdicció de Carcaixent[24].

1735

Antoni Vallo i Claramunt. Ciutadà. Regidor perpetu[25]. Nasqué a Carcaixent, el 14 de juny de 1683, fill de Miguel Vallo i Montañés i Maria Claramunt i Albert[26]. Es casà a Albaida amb Caterina Pla i Albert, el 25 de març de 1709[27]. Morí el 14 de febrer de 1770.

1735

Vicent Gisbert i Selma. Regidor[28].

1736

Josep Garrigues i Selma. Alcalde[29]. Nasqué a Carcaixent, el 14 de desembre de 1695, fill del notari Josep Garrigues i Talens i Jacinta Selma i Canut[30]. Es casà amb Maria Diego i Talens, el 25 de juliol de 1714. Morí el 20 d’abril de 1746.

El 20 de gener de 1736 és beneïda pel rector Talens l’ermita de sant Vicent màrtir[31].

Segons nota del llibre Racional “Dichous, a 6 de setembre de 1736, fonch l’incendi del altar Major y crema de esta Iglesia de Carcaixent”. L’endemà el reverent Clero “... avent susuit la crema de la Yglesia el dia antesedent acordà ... en la capella de la Sanch aon se avia traslladat la administració de sacraments y residencia es mantinguera en ella, hasta que en lo ultim de la nau de la Yglesia Parroquial es disponguera la desencia necesaria per a tornar a ella el Clero...”[32].

El 12 de setembre de 1736 el reverent Clero congregà “... tota la Parroquia y el Aguntament de esta Vila, y avent ponderat la suma nesesitat de renovarla a vista del llastimós estat en que estava, se acordá per lo Clero sedir lo que se li devia de la imposisió de la carn hasta entonces; y proseguir de alli en avant pagar quatre diners en cada lliura pera el gasto de la renovació de la Yglesia y a sa imitació tot lo concurs de la Parroquia convingué en la mateixa contribució...”[33].

1736

Vicent Garrigues. Regidor.

1736

Josep Amador i Talens. Regidor.

1736

Vicent Garrigues i Talens, fill de Jaume. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 26 d’abril de 1702, fill de Jaume Garrigues i Luer i Gertrudis Talens i Albelda[34]. Es casà amb Elisabet Joana Pla, vídua d’Antoni Albert, el 10 de novembre de 1726. Morí el 8 d’abril de 1739.

1736

Bartomeu Talens. Regidor.

1736

Fèlix Talens i Talens, de Pere lo Roll. Ciutadà. Procurador general. Nasqué a Carcaixent, el 22 de desembre de 1692, fill de Pere Talens i Gisbert, lo Roll i Ignasia Talens i Albelda[35]. Es casà amb Marianna Martí i Guimerà, d’Alzira, l’1 de juliol de 1726, i amb Vicenta Albelda i Abargues, el 15 de març de 1739. Morí el 25 de novembre de 1773, sent soterrat “... en el Com[ven]to. de las Monxas ...”[36].

1737

Francesc Gisbert i Garrigues. Alcalde ordinari[37]

1737

Vicent Talens, de Agustí. Regidor.

1737

Francesc Armengol. Regidor. Fou soterrat el 3 de febrer de 1737[38].

1737

Josep Gisbert i Talens. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 12 de juny de 1688, fill de Jaume Gisbert i Cebrià i Vicenta Talens i Gisbert[39]. Es casà amb Maria Salvadora Canut i Talens, el 8 de desembre de 1717. Fou soterrat el 8 de gener de 1752.

1737

Felip Serra i Garrigues.Llaurador. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 26 de maig de 1704, fill de Francesc Serra i Casanoves i Anna Maria Garrigues i Revert[40]. Es casà amb Bernarda Serra i Armengol, el 20 de juliol de 1727. Morí el 26 de febrer de 1789.

1737

Vicent Nicolau, el Saorí. Regidor[41].

1737

Josep Casanoves i Talens. Ciutadà. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 9 de desembre de 1695, fill de Josep Casanoves i Talens i Jerònima Talens i Montalvà[42]. Es casà amb Caterina Talens i Armengol, el 3 d’octubre de 1717. Fou germà de mossén Andreu Casanoves i Talens (1692-1757) i pare del doctor Andreu Casanoves i Talens. Atorgà el darrer testament davant del notari Carles Pons, el 19 d’abril de 1755. Morí el 19 de maig de 1759.

1738

Agustí Talens. Ciutadà. Justícia[44].

1738

Fèlix Talens i Talens, de Pere lo Roll. Alcalde.

1738

Joaquim Serra i Canut. Regidor[45]. Nasqué a Carcaixent, el 20 de març de 1696, fill de Josep Serra i Casanoves e Isidora Canut i Gregori[46]. Es casà amb Gertrudis Selma i Talens, el 20 de març de 1718. Morí el 30 de desembre de 1765.

1739

Francesc Pasqual Guerau i Mayans. Alcalde ordinari. Nasqué a Carcaixent, el 22 de febrer de 1693, fill d’Agustí Guerau i Pasqual i Jerònima Mayans[47]. Es casà amb Eugènia Mayans, d’Oliva, vídua de Jaume Pasqual, el 26 de novembre de 1722. Morí el 6 de desembre de 1767.

1739

Josep Noguera i Casanoves. Ciutadà. Alcalde ordinari[48]. Nasqué a Carcaixent, el 3 de febrer de 1683, fill de Francesc Noguera i Albelda i Maria Casanoves i Timor. Es casà amb Justa Rufina Talens i Vernich (1688-1767), el 27 de juliol de 1707. Atorgà el darrer testament davant del notari Josep López, el 3 de febrer de 1748. Morí el 24 de febrer de 1748.

1739

Baltasar Selma i Garrigues. Ciutadà. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 26 d’agost de 1699, fill de Baltasar Selma i Garrigues i Luïsa Garrigues i Escales[50]. Es casà amb Maria Anna Agulló i Gisbert, de Canals, el 12 d’agost de 1737. Morí el 9 de novembre de 1752.

1739

Josep Garrigues i Talens, fill de Jaime. Regidor. Nasqué a Carcaixent, l’1 de març de 1700, fill de Jaume Garrigues i Luer i Gertrudis Talens i Albelda[51]. Fou familiar del Sant Ofici. Va contraure matrimoni amb Magdalena Fluvià i Garrigues, vídua de Vicent Nicolau i Albelda, el 3 de desembre de 1730[52]. Redactà son darrer testament el 8 de maig de 1763, davant del notari Francesc Josep Bernabeu, actuant de testimonis el doctor Estanislau Delpi, vicari de la Parròquia, Francesc Gisbert i Diego i Josep Fluvià, ciutadans[53]. El seu traspàs tingué lloc el 19 de maig de 1763, als seixanta-tres anys[54]. Fundà el Montepio de Santa Bàrbara[55]. Aquesta institució era una mena de banc agrícola. El 22 de gener de 1799 uns lladres entraren a l’arxiu parroquial i van robar els seus fons, motiu pel qual deixà de funcionar[56].

1739

Salvador Talens i Gisbert, fill de Bartomeu. Llaurador. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 15 d’octubre de 1701, fill de Bartomeu Talens i Albelda i Teresa Gisbert i Garrigues[57]. Es casà amb Jeronima Julià i Claramunt, el 7 d’agost de 1727. Morí el 24 de setembre de 1778.

1739

Evarist Rubió i Serra. Ciutadà. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 18 de novembre de 1703, fill d’Evarist Rubió i Albelda i Vicenta Serra i Carbonell[58]. Es casà amb Teresa Arbona i Gea, el 12 de març de 1727, i amb Margarida Albelda i Bella, el 30 de març de 1735. Al seu darrer testament atorgat davant del notari Josep Rubió, el 2 d’octubre de 1771, va dispossar que “... fuese sepultado en la Parroquial de esta Villa en su sepultura propia dels Robions, vestido con abito del Convento de Sn. Francisco de la mesma y puesto en ataud, haciendo su entierro á disposición de Margarita Albelda, su consorte, y de Joseph Albelda y Dupla, a quienes nombró por Albaceas; a cuyo entierro assistirá toda la Comunidad de dicho y cantará en su casa un Responso estando su cuerpo presente ...”[59]. Morí el 3 de desembre de 1772.

1739-1771

Agustí Colomina i Amador. Regidor perpetu[60].

1739-1774

Bartomeu Noguera i Selma. Advocat. Regidor perpetu[61]. Nasqué a Carcaixent, el 24 d’agost de 1689, fill de Josep Noguera i Gisbert i Gertrudis Selma i Canut[62]. Es casà amb Maria Teresa Alonso i Niño. Morí el 15 de març de 1774.

1739-1758

Francesc Talens i Ferrando. Regidor perpetu[63]. Nasquè a Carcaixent, el 8 de juliol de 1698, fill de Salvador Talens i Albelda i Raimunda Ferrando[64]. Es casà amb Maria Agnès Albelda i Garrigues, el 27 de febrer de 1729. Morí el 28 d’agost de 1766.

1739-1742

Pasqual Bonastre i Lloret. Regidor perpetu[65]. Nasqué a Carcaixent, el 18 de maig de 1697, fill de Gaietà Bonastre i Grau i Casilda Lloret i Gisbert [66]. Es casà amb Casilda Rosa Lloret i Lloret, el 29 de setembre de 1728. Morí el 2 de setembre de 1742, sent soterrat al Convent de Sant Francesc d’Assís.

1739-1772

Josep Lloret i Castillo. Regidor perpetu[67]. Nasqué a Carcaixent, el 23 de juliol de 1703, fill de Vicent Lloret i Caterina Anna Castillo[68]. Es casà amb Agustina Bonastre i Lloret, el 19 de febrer de 1730. Foren pares de mossén Josep Lloret, doctor en sacra teologia; fra Andreu Lloret, habitador del Reial Monestir de la Valldigna; fra Francesc Lloret, habitador del Reial Monestir de la Murta, i fra Miquel Lloret (1742-1825), carmelità. Fou Pare de Pobres. Morí el 21 de novembre de 1771, sent soterrat a l’endemà al Convent de Sant Francesc[69].

1739-1748

Miquel Vallo i Garrigues. Regidor perpetu[70].

1739-1746

Josep Garrigues i Selma. Regidor perpetu[71].

1739-1765

Agustí Guerau i Mayans. Regidor perpetu[72].

1739-1780

Josep Talens i Colomina. Regidor perpetu[73]. Nasqué a Carcaixent, el 8 de juliol de 1715, fill de Salvador Talens i Ferrando i Dorotea Colomina i Amador[74]. Es casà amb Lleonarda Garrigues i Roser, de València, el 5 de febrer de 1735. Morí el 6 d’octubre de 1780.

1739-1769

Francesc Gisbert i Diego. Ciutadà. Regidor perpetu[75]. Nasqué a Carcaixent, el 6 de febrer de 1706, fill de Salvador Gisbert i Garrigues i Vicenta Diego i Talens[76]. Es casà amb Maria Antònia Abril i Fluvià, el 8 de novembre de 1724. Morí el 8 d’agost de 1769.

1740

Joan Baptista Marco. Alcalde.

1740

Gaspar Garrigues i Carrascosa. Alcalde.

1740

Joan Baptista Manrique. Secretari.

13 de desembre de 1741: Per Reial Despatx del Consell de Castella “... se concedió a los regidores de esta villa las 25 libras de salario y demas emolumentos que gozaban por su empleo ...”[77].

1741

Salvador Talens. Alcalde[78].

1744-1785

Ignasi Garcia i Cifre. Ciutadà. Regidor perpetu. Nasqué a Carcaixent, el 7 d’abril de 1723, fill de Carles Garcia i Cifre i Josepa Maria Cifre[79]. Es casà amb Maria Magdalena Artal, de Sueca, el 1749, i en segones nùpcies amb Marianna Colomer i Fita, d’Ontinyent, el 3 de juliol de 1752. Morí el 17 d’abril de 1809.


Escut de la família dels Garcia-Oquendo

(Façana del Col·legi de Sant Antoni)


1745

Josep Talens i Guerau. Doctor. Alcalde. 

1746

Joaquim Garrigues i Diego. Ciutadà. Regidor perpetu. Nasqué a Carcaixent, el 9 de gener de 1721, fill de Josep Garrigues i Selma i Teresa Maria Diego i Talens[80]. Es casà amb Maria Vicenta Fos i Bosch, de València, al voltant de l’any 1749. Morí el 8 de maig de 1809.


 
 
Ferran VI

1746-1759

Regnat de Ferran VI de Borbó

   

1746

Francesc Garrigues i Gil. Llaurador. Alcalde[81]. Nasqué a Carcaixent, el 16 de juliol de 1690, fill de Francesc Garrigues i Grau i Àngela Gil i Armengol[82]. Es casà amb Vicenta Maria Canals i Marco, el 27 d’octubre de 1715. Fou soterrat el 19 de desembre de 1761.

1749

Pere Carbonell i Martí. Doctor. Alcalde. Nasqué a Benexida (València), fill de Pere i Maria. Es casà amb Josepa Maria Garrigues i Casanoves, el 8 de setembre de 1720. Morí l’1 d’agost de 1771.

1750

Joan Baptista Albelda. Alcalde[83].

1750

Manuel Talens i Garrigues. Ciutadà. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 25 de desembre de 1691, fill d’Andreu Talens i Torres, el Redó, i Mònica Garrigues i Guerau[84]. Fou germà del rector Vicent Talens i Garrigues (1682-1748), sor Tomasa (1685-1736), franciscana del convent de Cocentaina, i mossén Tomàs (1701-1757), beneficiat a Carcaixent. Es casà amb Vicenta Maria Garrigues i Albelda, el 26 de desembre de 1736, i amb Gertrudis Talens i Gisbert, el 9 de setembre de 1744. Morí el 19 de juliol de 1757.

1751

Josep Salom i Talens. Llaurador. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, l’1 de març de 1723, fill de Josep Salom i Vernich i Josepa Talens i Ferrer[85]. Es casà amb Bernarda Carbonell i Talens, vídua de Doménec Gisbert i Viñó (1735-36) i Antoni Rubió i Ferrando (1738-40), l’11 de gener de 1742. Vidu és tornà a casar amb Cecília Mateu i Vidal, al voltant de l’any 1747. Es desconeix la data del seu traspàs.

1752

Evarist Rubió i Serra. Ciutadà. Alcalde ordinari.[86].

1753

Josep Garrigues i Talens, fill de Jaime. Ciutadà. Alcalde ordinari.[87].

1753

Josep Nicolau. Jurat[88].

1754

Vicent Romà i Llinares. Algutzir[89]. Es casà amb Anna Maria Suárez i amb Narcisa Martí i Talens, de Xàtiva, el 6 de gener de 1754. Fou l’arrendador del Pes Reial de romana i canastó (1751-1757 i 1769-1775) i de la pesca del Barrac de Barxeta i de la Séquia de la Serguera (1756-1771)[90]. Morí el 7 d’agost de 1789.

1754

Miquel Garrigues i Rubió. Alcalde[91]. Nasqué a Carcaixent, el 14 de setembre de 1699, fill de Miquel Garrigues i Revert i Antònia Rubió i Albelda[92]. Es casà amb Marianna Talens i Armengol, l’1 de març de 1723. Morí el 7 d’agost de 1763.

1755-1794

Miquel Vallo i Borràs. Doctor en Drets. Advocat dels Reials Consells de Sa Magestad. Regidor perpetu. Nasqué a Carcaixent, el 12 d’octubre de 1733, fill de Miquel Vallo i Garrigues i Teresa Borràs i Armengol[93]. Es casà amb Maria Teresa Carbonell i Pons, d’Alcàntera de Xúquer, el 9 de juliol de 1757. Morí el 2 d’agost de 1794.

Romeria a Cogullada. Anys 20 del segle XX


L’11 d’abril de 1756 “fonhc portada N.ª S.ª de la Salud de Cugullada á esta Parroquia per la gran constelació que havía en les parteres que casi totes es morien y mols dolors de costat en les demés persones, havent mort hasta el dia present 41 cos, desde el mes Janer; la forma en que es porta fonch la seguent.

Pº. en lo mateix dia á les 5 de la vesprada el Revt. Clero revestit de sobrepellizos, bonets, y creu, y el Preste en capa blanca asistid de la Villa, Comunitad y de la Hermandad de la Tercera Orde yxque de la Yglesia Parroquial cantan la lletanía de la Mare de Deu y tanbe cantava la música de la Villa interpoladament algun motet de la Mare de Deu. Luego que aplegaren a la Yglesia de Cugullada es canta la Antífona de Sn. Bertomeu y de N.ª S.ª y acabat es forma la Proseso en esta manera.

Pmt. anava una creu a la que seguien diferents devots, y despues la Hermandad de la Terzera Orde, seguinse á esta 170 devots en haches y despues la Creu del Revt. Clero a la que seguia la Comunitad, Clero y la Mare de Deu baix Paliz, que fonch portad per los Regidors hasta fora de Cugullada. Ynmediataament que aplega la Proseso al Portal de la Villa dit de St.ª Ana, la Hermandad de la Tersera Orde repartí cera á tots los hermanos / hasta el numero de 340 ciris que junt en lo numero de les 170 haches conponien 510 llums quedan formada tota la Proseso de 602 persones, sense altres que á compañaven á dita Ymage despues de la Proseso tan de homens com de dones.

Al punt que entra la Mare de Deu per lo Portal fonch posada baix lo Paliz uninse al mateix temps al Preste, dos diaconats y dos capes que esperaven en la Hermita de St.ª Anna y caminaren de este modo a la Yglesia Parroquial y fonch colocada en el Altar Magor a la part de el Evangeli, es canta la Antífona, y la Salve y els tres dies inmediatos es canta una Misa ab Rogativa per la Villa, altra per lo Revt. Clero y la tersera per Dn. Carlos Garzia, devot.

El 24 d’agost la Vila celebrà una Missa de Gràcies a la Mare de Déu de la Salut amb processó general i l’endemà es tornà a Cogullada “... en la mateixa Grandeza y honor que es porta”[95].

En aquest mateix any els camps del nostre terme foren envaïts per la llagosta, que causà notable dany en els arbres i les collites. Pel tal de conjurar-la, dugueren en rogativa el cos de sant Bonifaci màrtir a l’ermita de sant Antoni de Pàdua[96], la imatge de la Mare de Déu d’Aigües Vives des del Convent a Carcaixent, i el Crist de la sagristia de la Parròquia al Convent de sant Francesc i al de Corpus Christi, i vingué al poble, el 5 de desembre,el cap de sant Gregori Ostiense, especial advocat contra la plaga que, per ordre del Rei, anava per tots els llocs d’Espanya per tal de allunyar-la[97].


El cap de Sant Gregori Ostiense


El 1757 la Vila amb facultat reial crea els oficis de fusters i obrers; teixidors i el de moliners, forners, pastadors i garbelladors[98].

1758

Miquel Garrigues i Rubió. Alcalde major[99].

1758

Vicent Canut. Alcalde de Cogullada[100].

1758

Fèlix Talens i Talens, de Pere lo Roll. Alcalde[101].

1759

Vicent Albelda i Nicolau. Ciutadà. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 3 d’agost de 1709, fill de Francesc i Josepa[102]. Es casà amb Maria Antònia Garrigues i Marco, vídua de Bartomeu Serrano, el 3 de febrer de 1743. Morí el 26 de juliol de 1759[103].

1759-1793

Salvador Talens i Albelda. Regidor perpetu. Nasquè a Carcaixent, el 6 de juliol de 1733, fill de Francesc Talens i Ferrando i Maria Agnès Albelda i Garrigues[104]. Es casà amb Marianna Riera, d’Almussafes, al voltant de l’any 1762. Morí el 4 de febrer de 1793.

1793

Francesc Josep Talens i Vernich. Alcalde ordinari.

1759

Vicent Noguera i Alonso. Regidor perpetu[105]. Nasqué a Carcaixent, el 30 de dejuny de 1733, fill del doctor Bartomeu Noguera i Selma, advocat, i Maria Teresa Alonso i Niño[106], de Benetússer (València). Es casà en primeres núpcies amb Vicenta Maria Tudela Talens, de Benaguasil, el 26 de juny de 1755 i, en segones, amb Bàrbara Noguera i Gisbert, el 9 d’octubre de 1758. Morí el 18 de gener de 1818.



[1] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1683-1693, sig. 1.7.1, fol. 116, part. 40.

[2] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1683-1693, sig. 1.7.1, fol. 20, part. b-23.

[3] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1667-1682, sig. 1.6.1, fol. 92 v., part. 29.

[4] AHPAC, Llibre Racional 1727, sig. 23.120.0.

[5] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1694-1700, sig. 1.8.1, fol. 3 v., part. 25.

[6] AHPAC, Llibre Racional 1728, sig. 23.121.0, fol. 240.

[7] AHPAC, De los autos seguidos por don Martín Boscá contra Pedro Taléns nombrado el Roll, sig. 33.1.3.

[8] AHPAC, Llibre Racional 1729, sig. 23.122.0.

[9] AHPAC, Llibre Racional 1730, sig. 23.123.0:

     “Dit dia [1 de gener] Dobla del Roser ab profº. per Gusep Borrás, Antoni Gibert, regidor, y Joaqim Serra”.

[10] AHPAC, Escritura de dote otorgada por Francisco Armengol a favor de Alfonso Gomis, sig. 33.1.49.

[11] Ibídem. 

[12] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1667-1682, sig. 1.6.1, fol. 215, part. 51.

[13] AHPAC, Llibre Racional 1732, sig. 23.125.0, fol. 197 i 202.

[14] AHPAC, Llibre Racional 1731, sig. 23.124.0, fol. 180 v.

[15] AHPAC, Escritura de dote otorgada por Francisco Armengol a favor de Alfonso Gomis, sig. 33.1.49.

[16] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1683-1693, sig. 1.7.1, fol. 160, part. 99.

[17] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1683-1693, sig. 1.7.1, fol. 97 v., part. 22.

[18] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1694-1700, sig. 1.8.1, fol. 121, part. 50.

[19] AHPAC, Llibre Racional 1734, sig. 23.127.0, fol. 189, part. 40:

      “Itm. en 24 agost soterra el Rt. Clero Generalment ab tres misses Blanques, lletanies, vespres y port a Joachim Garrigues, alcalde; feu testament en poder de Vicent Dalmau, notari, en 23 de agost 1734, dexas per la sua anima 300 £. Marmesors el Dr. y Pavordre Vicent Armiñana y el Dr. Salvador Garrigues, Pbres. Rebé els Sacraments”.

[20] AHPAC, Llibre Racional 1734, sig. 23.127.0, fol. 167 v.

[21] AHPAC, Llibre Racional 1734, sig. 23.127.0.

[22] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1701-1713, sig. 1.9.1, fol. 61, part. 115.

[23] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1730-1739, sig. 1.11.3, fol. 206 v., part. 10.

[24] ARV, Reial Acord, llibre 30, fol. 49 i 534.

[25] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1730-1739, sig. 1.11.3.

[26] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1683-1693, sig. 1.7.1, fol. 9, part. 57.

[27] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1701-1713, sig. 1.9.2, fol. 199, part. 14.

[28] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1730-1739, sig. 1.11.3.

[29] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1730-1739, sig. 1.11.1, fol. 98, part. 74:

      “Digous a dotze de juliol del ayñ del Señor de mil cetzens trenta y sis yo el Dr. Vicent Talens, Prebere, Retor de la Parroquial Iglesia de esta vila de Carcaxent, diocesis de Valencia, bategi segons ritu de la Santa Romana Católica Iglesia á un moro esclau que á estat de Juseph Planells, ferrer de esta dita Vila, de edad de uns trenta y cinc ayñs, despues de averlo catechisat y encontrat en disposicio de rebre el dit Sant Sacrament, en virtud de comicio del Molt Illustre Sr. Dn. Pere Antoni Arenaza, Governador y Vicari General de este Arzobispat, per lo Illustrissim Sr. Dn. Andreu de Orbe Lareategui, nostrom Arquebisbe. Li posí per noms Jusep de Sent Pere Juan Mariano; foren padrins Jusep Garrigues, Alcalde de esta Vila y Maria Gibert, viuda de Antoni Pérez.- Dr. Vicent Talens, Retor de Carcaxent”.

[30] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1694-1700, sig. 1.8.1, fol. 16, part. 122.

[31] AHPAC, Llibre Racional 1736, sig. 23.129.0, fol. 273:

         “... en 5 de ganer congregat el Clero en capitol de prima mensis se li convidá para asistir sense almoina á les benediccions de la campana y capella eò oratori publich de sant Vicent Màrtir de esta Vila, mediant la comicio, que pera dit efecte tenia y feu ostentació lo doctor Vicent Talens, retor de esta Parroquial donada per lo molt yllustre senyor oficial y vicari generalde este Arsobispat, a la qual convocació, convingue nemine discrepante, y tingué execució en los dies 19 y 20 de dit mes, y pera que conste de son orde o continue en 21 del mateix mes. Doctor Vicent Talens, retor. Mosén Francisco Selma, sindich...”.

FOGUÉS JUAN, F., Historia de Carcagente..., Op. c., 1934, pàg. 86-87.

[32] AHPAC, Llibre Racional 1736, sig. 23.129.0, fol. 276 v. i 277 r.

[33] Ibídem.

[34] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1701-1713, sig. 1.9.1, fol. 21, part. 62.

[35] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1683-1693, sig. 1.7.1, fol. 161, part. 110.

[36] AHPAC, Llibre Racional 1773, sig. 23.162.0, fol. 203, part. 67.

[37] AHPAC, Copia de la general Visita de Amortización de la Administración de Dn. Martín Boscá en la villa de Carcagente. Sentenciada en 6 de mayo de 1765, sig. 20.0.0, caixa 1.

[38] AHPAC, Llibre Racional 1737, sig. 23.130.0, fol. 193 v., part. 8.

[39] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1683-1693, sig. 1.7.1, fol. 86, part. 48.

[40] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1701-1713, sig. 1.9.1, fol. 45 v., part. 78.

[41] AHPAC, Llibre Racional 1737, sig. 23.130.0, fol. 239.

[42] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1694-1700, sig. 1.8.1, fol. 15 v., part. 119.

[43] AHPAC, Clàusula testamentària 1748, sig. 16.158.4.

[44] AHPAC, Administració d’ Elisabet Joan Gisberti de Noguera, sig. 33.1.50.

[45] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1730-1739 sig. 1.11.1, fol. 121 v., part. 29.

[46] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1694-1700, sig. 1.8.1, fol. 5, part. 3.

[47] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1683-1693, sig. 1.7.1, fol. 163 v., part. 20.

[48] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1730-1739, sig. 1.11.1, fol. 150, part. 92.

[49] AHPAC, Clàusula testamentària 1748, sig. 16.147.21. Segons fra Benjamí Agulló:

       “El 4 de agosto de 1740, el Ministro Provincial Fr. Francisco Gozálbez, siendo Guardián el P. Benito Oxàndola, extiende una Patente otorgando a José Noguera el Patronato de la Capilla y Sepultura de San Pascual, por cuanto sus ascendientes Bartolomé Noguera (abuelo) y Francisco Noguera (padre) “... fabricaron a sus expensas ...” dicha Capilla y Sepultura, “... con tal condición que el dicho José Noguera y sus descendientes que sucedan en el patronato tengan obligación de mantener dicha Capilla y Sepultura, haciendo cada un año la fiesta de San Pascual; manteniendo la lámpara y cuanto se ofreciere de gastos en la dicha Capilla y Sepultura ...”.

Vegeu “Los Franciscanos en Carcagente”, dins Acción Antoniana, 1973.

[50] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1694-1700, sig. 1.8.1, fol. 12 v., part. 103.

[51] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1694-1700, sig. 1.8.1, fol. 3, part. 35:

       “Dilluns á hu de mars del añy milsetxens naxque un fill de Jaume Garrigues y de Gertrudis Talens coniuges, al cual Yo doctor Joseph Albelda Retor de esta Parrochial bategi en dos de dit mes y añy segon ritu de la Santa Romana Iglesia, haya nom Joseph, Chochim, Jaume, Bonaventura. Padrins foren Barthomeu Talens de Bernad y Catarina Luer.- Lo doctor Joseph Albelda retor”.

[52] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1730-1739, sig. 1.11.3, fol. 175, part. 34:

         “Ab licencia del Sr. Dn. Pere Antoni de Arenaza y Garate, Pbr. Dr. en Drets, y per lo illustrissim y reverendissim Sr. Dn. Andreu de Orbe y Larreategui, arquibisbe de Valencia, del Concell de Sa Magd., governador en lo Real de Castilla, oficial y oydor de Causes Pies y matrimonials, dada en vint y set de nohembre de mil setcens y trenta y refrendada per Joseph Ignacio Alamaá, not.; dites les tres canóniques monicions, ut moris est, la primera y segona en trenta de dit mes y añy, per dispensa de dit señor Oficial, y la tercera, en tres de dehembre dit añy; y no havent apparegut algun canonich impediment, yo el Dr. Miquel Talens Pbr. vicari desta Parroquial de Carcaxent desposí en la casa propia de la contrahent, precedint licencia de dit señor Oficial, en lo mateix dia tres de dehembre dit añy a Joseph Garrigues, ciutadá, fill de Jaume Garrigues y de Gertrudis Talens, coniuges, ex una, y a Madalena Floviá, viuda per mort de Vicent Nicolau, ex alia, els dos respective natural y habitadors de la vila de Carcaxent; testimonis: Joseph Canals, Joseph Gil y altres.- Dr. Miquel Talens, Pbr. vicari.

Doní les bendicions nupcials als sobredits Joseph Garrigues y Madalena Floviá, en huit de ganer de mil setcens trenta hu.- Dr. Miquel Talens, Pbr. vicari”. [Al marge:] “Fundador del Monte Pío”

[53] “En el nombre de la Santissima Trinidad Padre, Hijo, y Espíritu Santo, tres Personas, y un solo Dios verdadero, de la Sacratissima Virgen María de todos los pecadores, y en especial abogada mía. Sepan todos como yo Joseph Garrigues de Jaime, familiar del Santo Oficio, y administrador de la Bailía de la presente villa de Carcaxente [fol. 4 v] por gracia de su Magestad, y vezino de ella, estando enfermo en cama de enfermedad grave corporal, empero en mi buen juicio, memoria, y entendimiento natural, clara, integra, y manifiesta palabra, y en tal disposición de mi persona, que muy bien puedo hazer testamento, según que á los escrivano, y testigos infrascritos les consta claramente. Considerando que en este mundo miserable no hai cosa más cierta, que la muerte, ni más incierta que la hora de ella, y que assi como á sabia persona conviene disponer de mí, y de todos mis bienes temporales, que Dios Nuestro Señor me ha encomendado en este miserable mundo, por que si la muerte viniese de repente, como á muchos aconteze, no me suceda morir intestato, por lo qual llamados, y convocados los escrivano, y testigos infrascritos, y en presencia de ellos ordeno mi testamento en la forma siguiente:

Primeramente: Encomiendo mi alma á Dios Nuestro Señor Criador de aquella, al qual suplico, muy humildemente la quiera colocar en su Santa Gloria para que fue criada, quando hora sea.

Otrosí: Revoco, y anulo todos y qualesquiera otros testamentos, y codicilos, que antes de [fol. 3 r] este haya hecho, por escrito, ó de palabra para que no valgan, ni hagan fe, salvo este que ahora otorgo, que quiero valga por mi último testamento, última voluntad mía.

Otrosí: Quiero que todas mis deudas sean pagadas á la persona, ó personas que claramente aparecerá yo ser tenido, y obligado con autos, contratos, albalanes, ó en otra forma.

Otrosí: Nombro en albazeas testamentarios a Francisco Gibert, y Diego, á Joseph Fluviá ciudadanos, y á Madalena Fluviá mi legítima muger, á los quales, y á cada uno doy poder para que de bienes de mi herencia tomen los que basten, y cumplan las mandas de este mi testamento, tocantes al bien de alma, y lo que obraren valga como si yo lo otorgase.

Otrosí: Mando por bien de mí alma, y los míos á quienes yo esté más obligado, de mis bienes, y herencia, trescientas libras moneda de este Reino, de las quales quiero que se haga el entierro, y funerales de mi cuerpo á voluntad de mis albaceas con entierro general, con todos los actos correspondientes, y mi cuerpo puesto en ataúd, y vestido con abito de San Francisco del Convento de esta Villa, y asistencia de la Comunidad sea enterrado en [fol. 5 v] la Parroquia de esta Villa en la sepultura de la Concepción; y de dichas trescientas libras al Convento de Capuchinos de la villa de Alzira, se dén veinte libras, para que los religiosos asistan á mi entierro, y responsar mi cuerpo, y rebajada la asistencia, lo que sobrare, celebren misas por mi alma.

Otrosí: Al Convento de Nuestra Señora de Aguas Vivas, quinze libras por limosna de misas, y asistir á mi entierro. Quinze libras al Convento de San Francisco de esta Villa, las cinco por limosna del abito; y las diez, para que los religiosos de dicho convento asistan á responsar mi cuerpo, y al entierro. Otras quinze al Vicario de la Parroquial de Cugullada, las diez, por limosna de misas, y las cinco para la fábrica de la obra de la Yglesia; y los que sobrare, distribúyase en misas á voluntad de mis albazeas.

Otrosí: Quiero, y es mi voluntad, que seguida mi muerte, se haga ynventario de todos mis bienes, muebles, y raízes extrajudicialmente, por el doctor Francisco Albiñana retor actual de la Parroquial de esta Villa, al qual doy todas las facultades, que ha menester, y le puedo [fol. 6 r] dar, y en seguida, por el mismo en pública subastación, se vendan al mayor postor, firmando las escrituras, que convengan; y todo quanto se sacare de dichos bienes, y quedase líquido, se deposite en el Archivo de la Parroquial de esta Villa en un arca de dos llaves, que tendrá la una el Retor, y otra el decano que al tiempo de mi muerte fueren de dicha Yglesia, y adelante serán; y todo el producto se convierta en un Monte de Piedad, según las leyes, que prescriben las circunstancias, sobre que debe fundarse para que sea justo á los ojos de Dios, y agradable, á nombre de Santa Bárbara, quedando administradores los mismos, y que de dicho producto se hagan tres partes, la una que sirva para aumento de dicho Monte; la otra para que el retor actual, y sus successores busquen maestro de escuela, y gramática de entera confianza, y satisfacción, con todas las partidas que deva tener dicho maestro. Que la escuela no sea pública, y que solo se han de admitir en primer lugar los parientes de mi dicho testador, y siempre y quando dicho retor vea algún pobre estudiante, que le faltase algo de [fol. 6 v] ropa, le pueda dar, ó bien capa, ó chupa, ó calzones, según viere la necessidad; y en segundo lugar aquellos hijos de padres honrados, de quienes se espera provecho excluyendo de la escuela el que fuere de malas costumbres, é incorregible; que el salario de dicho maestro, quede a la prudencia de dicho retor, según las fuerzas de lo que prestare dicha tercera parte de Monte de Piedad, y que dicho maestro tenga obligación de enseñar a los niños la Doctrina Christiana, llevarlos á la Yglesia, según la instrucción que le dará dicho retor; y lo que sobrare, es mi voluntad se celebren misas de quatro sueldos de limosna por los beneficiados de este reverendo Clero en la Parroquial, por mi alma, y los míos; y la otra última parte para huérfanas, siendo preferidas mis parientas á elección de dicho retor, y sus successores dejándolo á su prudencia, y equidad dando á cada una veinte y cinco libras moneda corriente, saliendo las elegidas en el día del Corpus, ó en el día de la Asumpta, ó el domingo primero de octubre, en la procession general, que assí es mi voluntad se cumpla, y observe en la forma referida.

Otrosí: Mando por una vez tan solamente á Salvador Taléns, mi primo hermano, cien libras moneda de este Reino, y que sean del producto primero que diese dicho Monte de Piedad, á hazer á su voluntad.

Otrosí: En la mesma forma mando á Josepha María Fluviá, otras cien libras á hazer á su voluntad.

Otrosí: En todos los demás bienes que restaren nombro en heredera á mi alma.

Aqueste es mi último testamento, última voluntad mia, el qual otorgo en esta villa de Carcaxente á los ocho días del mes de mayo de mil setecientos sesenta, y tres años, siendo testigos el doctor Estanislao Delpi vicario, Francisco Gisbert y Diego, y Joseph Fluviá ciudadanos, de dicha Villa vezinos, y el otorgante, y testador que doy fe conosco, no firmó por lo grave de su enfermadad, y á su ruego firmó un testigo. Doy fe.- Joseph Fluviá.

Ante mi Francisco Joseph Bernabeu escrivano. E yo el dicho Francisco Joseph Bernabeu escrivano real, y público por su Magestad vezino de la presente villa de Carcaxente, presente fui á lo dicho, en fe de ello, y de que con- [fol. 7 v] cuerda con su original, que en mi poder queda, á que me remito, en dicha villa de Carcaxente, y á los veinte y ocho días del mes de mayo de mil setecientos sesenta y cinco años, doy fe, y le signo, y firmo. En testimonio de verdad Francisco Joseph Bernabeu”. AHPAC, Visita Sede Vacante de la Administración de Joseph Garrigues de Jayme echa por el Ille. Sr. Dr. Dn. Joaquín Gibertó Presº. Canónigo lectóral de la Metropolitána de Válencia en el año 1770, sig. 10.18.0.

[54] AHPAC, Llibre Racional 1763, sig. 23.156.0, fol. 210 v., part. 19:

       “Ittm. 19 mayo [1763] enterró el Rdo. Clero generalmente con 3 missas blancas, vísperas, porte y lletànias cuerpo presente a Joseph Garrigues de Jaime, Bayle, marido de Magdalena Floviá, quién por testamento en poder de Francisco Joseph Bernabeu, esno., llegó por su alma 300 £. y nombró en albaseas a Francisco Gibert y Diego, Joseph Floviá y a Magdalena Floviá; recibió los Santos Sacramentos”.

[55] AHPAC, Llibre d’actes capitulars 1781-1831, t. II, fol. 82.

[56]“Nos don Martín Leonardo de la Barga Pbro. abogado de los Reales Consejos. Y por el Yllmo. Revmo. Sor. Dn. Juan Fran[cis]co Ximénez del Río, por la gracia de Dios, y de la Sta. Sede Appca. arzobispo de Valencia, del Consejo de Su Md. etta. mi Señor en lo espiritual y temporal en la presente ciudad y diósesis governador, provisor, oficial y vicario general. Ynstando y sup[lican]do Joseph Romero, procurador del Dr. Dn. Vicente Monzó, cura de la Parroquial Yglesia de la villa de Carcagente, otro de los administradores del Monte de Pío, fundado por Dn. Joseph Garrigues de Jayme, y beneficiados de dicha Parroquial. Por tenor de las presentes amonestamos á todas y qualesquiera personas assi ecclesiásticas, como seculares de qualquier estado calidad y condición que sean, que sepan, tengan noticia, ó hayan ohido decir que persona ó personas en la noche del día dos de enero deste año, ó madrugada del día tres ahugerearon la pared divisoria, entre el corral, y la Sacristía de la Yglesia Parroquial de dicha Villa y la primer puerta para subir al Archivo, consiguiendo con el rompimiento, y violencia hazer saltar su zerraja que se halló en el suelo, y tres zerrajas de un armario con quatro cajones donde estaba custodiado el dinero de la Administración de dicho Garrigues y el perteneciente al Clero, y robaron dos mil ochocientas sesenta libras, cinco sueldos y diez dineros, esto es: Dos mil diez libras y catorse sueldos de la citada Administración y las restantes ochocientas quareinta y nueve libras onse sueldos y diez pertenecientes al Clero, según que de ser assi lo ha jurado el Suplicante en alma de sus Principales, no tener prueva alguna de quién o quienes lo hayan executado, hallarse en gran manera perjudicados dicho Clero y Administración y que en el caso de conseguir su restitución por medio de la publicación de las presentes letras revelatorias, no usaran sus principales de acción criminal contra persona alguna. Que dentro el término de tres días primeros siguientes que les damos por tres plazos trina canonica monitione præmissa después de la publicación y lectura de estas nuestras letras, ó como de ellas supieren en qualquier manera lo manifiesten digan y declaren á nuestro Notario mayor infraescrito en otra manera dicho término pasado en los que lo contrario tuvieren sentencia de ex comunión mayor promulgamos, la absolución de la qual á Nos, y superior nuestro tan solamente reservamos queriendo que las presentes sean publicadas agravadas y reagravadas tocando campanas, matando candelas con todas las ceremonias acostumbradas, y maldiciones que se expresan el Psalmo 108 de David, que empieza, Deus laudem meam netaqueris. Dadas en el Palacio Arzobispal de Valencia á los veinte y ocho de setiembre del año mil setecientos noventa y nueve (L. S.).- Dr. D. Martín Leonardo de la Barga == Por mando. de Su Sª.- Vicente Erans y Nicolau, not. y essno.”. AHPAC, Sensura contra los que hurtaron los hefectos que avía en el Archivo. Fue publicada en 6, 13, 20 de octubre y en 27 fue fulminada al tiempo del Ofertorio de la missa conventual año 1779, sig. 19.16.75.

[57] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1701-1713, sig. 1.9.1, fol. 10 v., part. 115.

[58] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1701-1713, sig. 1.9.1, fol. 38 v., part. 101.

[59] AHPAC, Clàusula testamentària, sig. 16.168.23.

[60] Fou nomenat per Reial Cèdula, de data 12 de juny de 1739.

[61] Ibídem.

[62] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1683-1693, sig. 1.7.1, fol. 104 v., part. 75.

[63] Fou nomenat per Reial Cèdula, de data 12 de juny de 1739.

[64] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1694-1700, sig. 1.8.1, fol. 10 v., part. 79.

[65] Fou nomenat per Reial Cèdula, de data 12 de juny de 1739.

[66] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1694-1700, sig. 1.8.1, fol. 8, part. 57.

[67] Fou nomenat per Reial Cèdula, de data 12 de juny de 1739.

[68] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1701-1713, sig. 1.9.1, fol. 36, part. 68.

[69] AHPAC, Llibre Racional 1772, sig. 23.126.0, fol. 204, part. 54:

       “Ytem. en 22 de noviembre enterró este Reverendo Clero en el Convento de Sn. Francisco con Porte y Missa de Cuerpo presente, dos missas Blancas y lletanias en la Parroquia á Joseph Lloret, Regidor, el que por testamento en poder de Carlos Pons, Esno. legó por su Alma la cantidad de 100 £. y nombró por Albaceas a sus hijos Dr. Joseph Lloret Pres[bíte]ro., al Padre Andrés Lloret, Monxe del Rel. Monasterio de N.ª S.ª de Valdigna, al Padre Frai Francisco Lloret, Monge del Rel. Monasterio de N.ª S.ª de la Murta y al Padre Frai Miguel Lloret, Religioso del Carmen...”.

[70] Fou nomenat per Reial Cèdula, de data 12 de juny de 1739.

[71] Ibídem.

[72] Ibídem.

[73] Ibídem.

[74] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1714-1729, sig. 1.10.1, fol. 34, part. 81.

[75] Fou nomenat per Reial Cèdula, de data 12 de juny de 1739. A la seua mort, i degut als nombrosos hereus —els fills Joaquim, Salvador, Francesc i Pola— optaren per l’alienació. El càrrec fou adquirit per Antoni Talens i Garrigues.

[76] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1701-1713, sig. 1.9.1, fol. 64 v., part. 18.

[77] MUÑOZ LUCIENTES, M. E., Descripción de los pueblos ..., Op. c., 1751.

[78] AHPAC, Llibre Racional 1741, sig. 23.174.0.:

         “Ittm. en26 de juliol Dob. Vottª. de la Sª. Sta. Anna per Salvador Talens, alcalde, Dn. Carlos Garzia, Vicent Chelvi, y Vicent Beltrán”.

[79] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1714-1729, sig. 1.10.1, fol. 214 v., part. 64.

[80] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1714-1729, sig. 1.10.1, fol. 156, part. 3.

[81] AHPAC, Llibre Racional 1746, sig. 23.139.0.:

         “Ittm. en 10 de juñy Dobla del SSm. Sact. ab Proseso per la Plaza per la Cofadria paga el Alcalde Francisco Garrigues, clavari...”.

[82] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1683-1693, sig. 1.7.1, fol. 119, part. 62.

[83] AHPAC, Libre Racional 1750, sig. 23.143.0, fol. 269:

       Ittm. en 3 de juñy Juan Bat[ist]e. Albelda, Alcalde, feu entrada de 10 £. pera misses resades de a 4 s. de limosna per Anima de Jusep Albelda de Pere...”.

[84] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1683-1693, sig. 1.7.1, fol. 150 v., part. 116.

[85] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1714-1729, sig. 1.10.1, fol. 211, part. 42.

[86] Testament i fundació de Primogenitura fet per mossén Agustí Talens de la Riba i Lloret, atorgat davant de Jeroni Garrigues, notari, el 12 de novembre de 1751. Donació a l’Arxiu Parroquial de Vicent Joan Ribera i Talens, hereu directe d’ Agustí Talens de la Riba i Julià, primer hereu de la Primogenitura.

[87] Ibídem.

[88] AHPAC, Llibre Racional 1753, sig. 23.146.0, fol. 179:

        “Itt. a 18 de febrer Dob.ª Vot. SSm. Sact. ab Procesó per la Plaza per Juseph Nicolau, Jurat”.

[89] AHPAC, Llibre Racional 1789, sig. 23.176.0, fol. 212 v., part 58.

[90] GARCIA MONERRIS, E. i C., “Estructura de la propietat en Carcaixent”, dins Anàlisi local i història comarcal, Diputació de València, 1990, pàg. 220.

[91] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1751-1758, sig. 1.13.2, fol. 147 v., part. 11.

[92] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1694-1700, sig. 1.8.1, fol. 13 v., part. 110.

[93] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1730-1739, sig. 1.11.1, fol. 54 v., part. 147.

[94] AHPAC, Llibre Racional 1756, sig. 23.149.0, foli 157 v. Una nota del Llibre de Memòries del Convent de San Francesc, diu:

       “En 11 de abril de 1756, por motivo de no pocas enfermedades que hubo en esta de Carcaxente, se trajo a esta parroquia de dicha Villa, Nuestra Madre, María Santísima de la Salud de Cogullada, cuya sagrada Imagen (insinuándolo los señores del Ayunta-miento) fué extrahida de su capilla y llevada en andas hasta la salida de Cogullada por dos religiosos, y cuatro eclesiásticos; de donde la condujeron seis religiosos nuestros, hasta dejarla sobre la mesa, que estaba dispuesta en el presbiterio de dicha parroquia de Carcaxente. Los demás religiosos, que acompañaban a esta soberana Imagen, algunos de ellos llevaban linternas, que gustosamente les cedieron los reverendos eclesiásticos. Y aunque iba mucha copia de antorchas, con que los seculares hacían devota e ilustre esta función de Rogativas, iban delante todos, siguiéndose, después la Venerable Orden Tercera de Penitencia, que también fue convidada por la ilustre Villa”.

FOGUÉS JUAN, F., Historia de la Devoción..., Op. c., 1922, pàg. 140.

[95] AHPAC, Llibre Racional 1756, sig. 23.149.0, foli 168.

[96] El 20 de juliol “... el reverend Clero en asistencia de la Villa feu rogativa a sen Bonifaci y en la vesprada portà el cos de sen Bonifasi a la Creu de santa Ana, pera detenir no pasara la llangosta al nostre terme en el que se observà en lo mateix día haber alguna llangosta (...) y en 23 es portà el cos sel señor sen Bonifasi màrtir a la hermita de sen Antoni en rogativa pera maleir la llangosta que estaba en lo Pla”... AHPAC, Llibre Racional 1756, sig. 23.149.0.

[97] Ha estat costum antiquíssim passar aigua per les seues relíquies i amb ella arruixar els camps en temps d’alguna plaga de llagosta. Podeu veure respecte d’això: OROVAL TOMÀS, V., “Plaga de llagosta al paradís”, dins Festes Majors a Carcaixent 1983, Ajuntament, Algemesí, J. B. Juan. LAIRÓN PLA, A., Una aportación a la historia de las mentalidades. La plaga de la langosta de 1756 y las rogativas a los santos Mártires de Alzira, Alzira, 1986. AHPAC, Llibre Racional 1756, sig. 23.149.0, foli 173.

[98] AHPAC, Llibre Racional 1757, sig. 23.150.0, fol. 1:

         “... en marzo del presente año 1757 la villa con facultat que tiene del Rey nuestro Señor (que Dios guarde) creó 3 oficios, el primero el de carpinteros y albañiles, todo en un gremio; el segundo el de los texedores, i el tercero el de los molineros, horneros, pastadores y garbilladores, todos en un gremio, i al presente se hallan en esta Villa cuatro oficios con el de sastres que está más de ciento y diéz años que estava creado”...

[99] AHPAC, Llibre Racional 1758, sig. 23.153.0, fol. 269:

       “Ittm. en 7 juñy sott. el Rt. Clero ab Port Genel. a Jusepha Maria Rodrigues, filla de Jusep la que no testá pr. ser de menor edad, set añys y dos mesos, sobligá a pagar los funerals Miquel Garrigues Alcalde Magor”.

[100] AHPAC, Llibre Racional 1758, sig. 23.153.0, fol. 267 v.:

       “Ittm. en 8 de setembre foren de tanda a la festa de N.ª S.ª de la Salud á cantar la Epístola, y Evangeli que paga Vicent Canut, alcalde de Cugullada actualment”.

[101] AHPAC, Llibre Racional 1758, sig. 23.153.0, fol. 154:

       “Ittm. en 1 de octubre Festa de N.ª Señora del R[ose]r., ab estació, hores, haches, y Prossesó Genl. per Felis Talens, Clavari y Alcalde M[ajo]r.”.

[102] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1701-1713, sig. 1.9.1, fol. 97 v., part. 90.

[103] AHPAC, Llibre Racional 1759, sig. 23.152.0, fol. 172, part. 51:

          “Ittm. en 26 de juliol sott.ª el Rt. Clero Gt., ab dos misses del dia, lletanies, Port y missa de cos present a Vicent Albelda Alcalde ordinari ab testament per Geroni Garrigues not., llegà per la seua ànima 100 £. Albazees Matheu Albelda gendre, y Antonia Garrigues de Lluch sa muller. Rebé els Sans Sacraments de la Yglesia”.

[104] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1730-1739, sig. 1.11.1, fol. 50, part. 110.

[105] AHPAC, Llibre Racional 1759, sig. 23.152.0, fol. 144:

         “Yttm. en 6 de maig Dob. Vott. de N.ª S.ª del Roser ab Prossesó per Vicent Noguera de Berth[ome]u. Regidor ...”.

[106] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1730-1739, sig. 1.11.1, fol. 49 v., part. 98.


Comenta