Globered
Consigue tu propia página web



antoniosabatermira



 Por favor, si la utiliza, solo pedimos

 a cambio que difunda la Web

 en su medio.  Gracias.





 tot carcaixent

0 0 0

Carcaixent: Autoritats i altres càrrecs municipals (1700-1724)

Por: Antonio Sabater Mira | Publicado: 09/07/2013 19:21 |
 

AUTORITATS

I ALTRES

CÀRRECS MUNICIPALS

DE

CARCAIXENT

(1700-1724)


Bernat DARÀS i MAHIQUES

Cronista  Oficial de la Ciutat


Felip V

1700-1724

Regnat de Felip V de Borbó

   

1700

Josep Fluvià i Garrigues. Notari. Justícia. Familiar del Sant Ofici. Nasqué a Carcaixent, el 25 d’agost de 1654, fill de Josep Fluvià i Guerau i Basilia Garrigues i Rubió[1]. Es casà amb Lluïsa Garrigues i Armengol, el 29 d’agost de 1684. Morí el 29 d’octubre de 1709.

6 desembre: “... es celebraren en esta Parroquial les Obsequies del Sr. Carlos Segon, Rey de España que Deu haja; y per tot lo dret Rectoral y Clero dona la Villa 30 £. encara que los gastos era molt mes ...”[2].

1700

Josep Albelda i Guerau. Metge. Jurat en cap. Nasqué a Carcaixent, el 17 de juny de 1665, fill de Llorenç Albelda i Gomis i Magdalena Guerau i Albelda[3]. Es casà amb Josepa Arazil i Serveró, d’Algemesí, el 5 d’octubre de 1695. Morí el 6 de març de 1736, sent soterrat a la capella de Sant Pasqual Bailón del Convent de Sant Francesc d’Assís.

1701

Fèlix Talens i Ausina. Jurat en cap[4]. Nasqué a Carcaixent, el 30 d’octubre de 1639, fill de Marc Talens i Rubió i Àngela Ausina i Lloret[5]. Es casà amb Francesca Albelda i Talens, vídua del doctor Baltasar Talens, metge, el 13 d’octubre de 1667. Fou soterrat el 16 de març de 1701[6] “... en lo vaz y sepultura de Pere Talens lo Roll mon gendre construit dins la esglesia del Convent de Corpus Christi de dita Vila de Religioses del Patriarca Sent Domingo ...”[7].

El 23 de juliol de 1701 “... feren cantar los Señors Jurats una Missa de Graçies per lo llam caygue dins la Yglesia y no ague ninguna desgracia, y roda tot lo orgue, y lo Altar de St. Francisco Xavier, y lo Altar de St. Thomas de Vilanova; fonch en 21 lo llam ...”[8].

1701

Francesc Nicolau i Armengol, fill de Vicent. Jurat[9].

1702-1703

Baltasar Garrigues i Escales. Jurat[10]. Nasqué a Carcaixent, el 25 d’octubre de 1670, fill de Baltasar Garrigues i Osset i Basilia Escales[11]. Es casà amb Anna Maria Garcia i Talens, l’11 de desembre de 1690. Morí el 26 d’agost de 1751.

El 28 de febrer de 1702: “... Dobla de Gracies feu la Vila per aver tengut una carta de Nre. Rey Feliph quint donant a saber del seu Espossori en la Serenissima Princesa Doña Maria Ysabela, Gabriela hija del Duque de Saboya; ab Vespres, Maytines, Hores, Estació y Te Deum Laudamus, y Processo General y la Estació es feu en la Cofadria de la Sanch, y la missa que és cantà fonch de la Purisima ... quant es feu esta festa fonch dimarts dia ultim de Carnestoltes ...”[12].

El 27 d’abril de 1702 “... cantà lo Rt. Clero un Aniversari per les Ànimes, les campanes a Mig Bol per nostre conte pera que nostre Sr. nos mire en ulls de Misericordia y en guarde los cuchs ...”[13].

El 3 d’agost: “... feren cantar los Señors Jurats una Missa cantada de Rogatives per al bon susses li done Nre. Sr. [a] Nre. Rey Fhelip quint en la Governació de son Regnat”[14].

1702

Joan Salvador i Santamaria. Jurat[15]. Nasqué a Cogullada, el 4 de desembre de 1653, fill de Joan i Laura. Es casà amb Margarida Nicolau al voltant de l’any 1678. Morí el 29 de novembre de 1717.

1703-1704

Bartomeu Garrigues i Armengol. Ciutadà. Justícia[16].

1704-1705

Miquel Fluvià i Albelda. Ciutadà. Subrogat de Justícia[17].

1704-1705

Pasqual Albelda i Garrigues, fill de Jacint. Jurat en cap. Nasqué a Carcaixent el 28 de maig de 1649, fill de Jacint Albelda i Beatriu Garrigues[18]. Es casà amb Gertrudis Gisbert i Garrigues, el 21 de desembre de 1671. El seu traspàs tinguè lloc abans de l’any 1710.

1704-1705

Pere Albelda. Jurat.

1704-1705

Bartomeu Nicolau. Jurat.

1704-1705

Jaume Garrigues i Luer, fill de Pascasio. Jurat. Nasqué a Carcaixent, el 24 de juliol de 1669, fill de Pascasio Garrigues i Talens i Caterina Luer i Vayà[19]. Es casà amb Gertrudis Talens i Albelda, el 24 d’octubre de 1696. Morí el 21 d’octubre de 1727. Foren pares de Josep Garrigues, batle de Carcaixent i fundador de Montepio de Santa Bàrbera, i, Vicent Garrigues, regidor.

1704-1705

Josep Colomina i Rubió. Doctor en Medicina. Racional.

1704-1705

Josep Albelda i Guerau. Metge. Síndic general.

17 de febrer de 1705: Josep Albelda i Guerau, síndic general de la Vila, và rebre de mans del pare dominíc fra Joan Langa, prior del Convent de Corpus Christi de Llutxent (València), les relíquies de Sant Bonifaci Màrtir. Aquest mateix dia és proclamat Patró de la Vila.


Donació de les reliquies de Sant Bonifaci Màrtir

Paulí Peris Guerola

Parròquia de l'Assumpció


1704-1705

Josep Lloret. Clavari.

1705

Josep Noguera i Gisbert. Ciutadà. Batle. Nasqué a Carcaixent, el 13 de novembre de 1662, fill de Josep Noguera i Fluvià i Susanna Gisbert i Talens[20]. Es casà amb Gertrudis Selma i Canut, l’11 de setembre de 1687. Morí el 27 de novembre de 1723.

1705

Agustí Gisbert i Colomina. Doctor en Drets. Assessor del Justícia i Jurats.

1705-1706

Joaquim Albelda. Sots-síndic.

1705-1706

Jaume Vicent Canut i Ferrando. Clavari. Nasqué a Carcaixent, el 15 de juliol de 1662, fill de Jeroni Canut i Talens i Agustina Ferrando i Garrigues[21]. Es casà amb Maria Fluvià i Garrigues, el 9 de juliol de 1684. Morí el 12 de gener de 1724.

1705-1706

Pere Garrigues. Secretari.

1705-1706

Vicent Pons i Lloret. Ciutadà. Justícia[22]. Nasqué a Carcaixent, 31 d’agost de 1662, fill de Jeroni Pons i Gadea i Magdalena Lloret i Roca[23]. Es casà amb Maria Talens i Miralles, el 16 de setembre de 1688. Morí el 20 d’octubre de 1735, sent soterrat al Convent de Sant Francesc d’Assís.

1705-1706

Josep Talens i Albelda, fill de Fèlix. Ciutadà. Jurat[24]. Nasqué a Carcaixent, el 7 de novembre de 1668, fill de Fèlix Talens i Ausina i Francesca Albelda i Talens[25]. Es casà amb Lluïsa Lloret i Rodrigo (1671-1726), el 7 de setembre de 1697. Morí el 5 de juliol de 1738.

 

L’1 de gener de 1706: “... és cantà un Te Deum Laudamus per orde dels Srs. Jurats a la felis entrego al Rey nostre Sr. Carlos terser de la Ciutat y Recne de Valencia ...”[26].

Carcaixent partidaria de Felip d’Anjou, fou presa el febrer de 1706 per les forces de l’Arxiduc[27]. Joan Baptista Basset s’endugué pres l’Ajuntament en ple i veïns felipistes, que foren garrotejats camí de València[28].

El 16 d’abril de 1706: “... per orde del Señors Jurats es cantà un Te Deum Laudamus per la notícia vingue [...] en Barcat el Sr. Pellip quint ... En 18 Te Deum Laudamus de orde de la Vila a la venguda de les tropes de Felip quint ...”[29].

El 27 de juny de 1706: “... és cantà un Te Deum Laudamus per orde dels Srs. Jurats a la notícia vinge de la victoria avia ontengut el Rey nostre Sr. Carlos Tercer [...] en los estadis de Flandes”[30].

L’1 d’octubre de 1706: “... Missa votiva ab intenció dels Srs. Jurats per los anys del Sr. Carlos Tercer ...”[31].


Carles III d'Austria


1705-1706

Pere Talens de la Riba i Casanoves, fill de Pere Carlos. Jurat[32]. Nasqué a Carcaixent, el 13 de juliol de 1657, fill de Pere Carles Talens de la Riba i Lloret i Prudència Casanoves i Pastor[33]. Es casà amb Jacinta Canals i Colomer, el 15 de setembre de 1679. Morí el 15 de juny de 1707[34].

1706-1707

Jaume Vicent Canut i Ferrando. Justícia[35].

1707

Salvador Talens i Albelda. Ciutadà. Fou elegit batle per “... Real Título de onze de febrero de mil setecientos y siete ...”[36]. Nasqué a Carcaixent, el 9 d’octubre de 1667, fill de Salvador Talens i Albelda i Caterina Albelda i Pablo[37]. Es casà amb Raimunda Ferrando. De militància austriacista durant la Guerra de Successió “... fue creado Baile de la Villa de Carcagente en las turbaciones pasadas por el intruso gobierno y, abandonando su casa, siguió el partido contrario, con nota de desafecto a Su Magestad ...”[38]. Morí el 2 de febrer de 1756.

1707

Pere Talens i Casanoves, de Pere Carlos. Jurat en cap.

El 25 d’abril de 1707 té lloc a la localitat d’Almasa, província d’Albacete, una cruenta batalla per a la sort de la Guerra de Successió a la Corona d’Espanya. S’hi enfrontaren les tropes de Felip V de Borbó, nét de Lluís XIV de França i hereu de Carles II el Hechizado, i les de l’arxiduc Carles d’Àustria, pretenent al tron per la casa dels Habsburg. Els exèrcits de Felip V (botiflers), majoritàriament soldats francesos i castellans, estaven comandats pel duc de Berwick, i els de l’arxiduc Carles d’Àustria (maulets), soldats portuguesos, britànics i holandesos, per Joan Baptista Basset[39]. Com a conseqüència de la seua victòria, Felip V ordenà el 29 de juny de 1707 el Decret de Nova Planta, pels quals s’abolien els Furs de València, instituïts des de la conquesta de Jaume I.


Batalla d'Almansa


El 20 de novembre de 1707: “... és cantà el Tedeum Laudamus, atensio de la notícia que es tenia que es rendiren los castells de Lérida; fanlo celebrar los Srs. Jurats. Asistí el Sr. Conde don Daniel Mahoní, menescal de camp...”[40].

El 29 de desembre: “... Missa cantada als aniversaris del R[ey]. S [eño]r. N[ostre]., fanla selebrar los Señors Jurats, ab Te Deum Laudamus en asistencia del Sr. Mahoní...”[41].

1708

Pere Talens i Talens, del Roll. Ciutadà. Regidor[42]. Nasqué a Carcaixent, el 21 de gener de 1688, fill de Pere Talens i Gisbert, lo Roll i Ignasia Talens i Albelda[43]. Es casà amb Teodora Riello i Prats, el 13 de juny de 1714[44]. És un dels protagonistes del affaire investigat per E. Balancy[45].

El 22 de juliol de 1708 “... és cantà el Te Deum Laudamus al rendirse la ciutat de Tortosa, pagà los Srs. Regidors ...”[46].

30 d’agost de 1708: Per privilegi reial “... se hizo merced a esta villa de eximirla y separarla de la jurisdicción de la ciudad de San Phelipe, antes Xátiba, pero quedando sugeta a la visita del corregidor de aquel partido. Registrado en el Acuerdo de 14 de febrero de 1709, y en el archivo del Justicia Civil bajo la misma fecha”[47].

En la mateixa data “... se concedió a esta villa una feria franca por ocho días, empezando el 24 de agosto. Registrado en el Real Acuerdo y archivo del Justicia Civil bajo la misma fecha de 14 de febrero de 1709. La qual por otra real cédula del propio monarcha dada en San Lorenzo el Real a 5 de diziembre de 1733, registrada en el Real Acuerdo de 12 de octubre de 1734, se concedió permiso para que se empezase en el día 7 u 8 del mes de agosto de cada un año”[48]. Així com també “... hizo merced a esta villa de que desde entonces en adelante perpetuamente el lugar de Castellón de Xátiba quedase echa su aldea, en atención a su fidelidad... perdonó a esta villa de todos los quindénios que estubiere deviendo hasta 18 de mayo de dicho año 1708, en el qual expidió y señaló de su real mano el decreto de dicho Real Privilegio ... de que pudiese tener perpetuamente alondiga de trigo... confirmó el rey a esta villa los privilegios y prerrogativas de que hasta entonces había usado en quanto no se opusiesen a la nueba planta y leyes de Castilla”[49].

Escut de la vila de Carcaixent


1709

Joaquim Albelda, fill de Nicolau. Regidor[50].

El 2 de juny de 1709: “... festa del Corpus Xpi. A causa de la multitut de soldats el Rt. Clero y Villa determinaren la Missa, Hores y Proseso general ...”[51].

El 15 de setembre de 1709: “... Rogativa y Missa del S. Sacrament per ser terser diumenge, y per trobarse el Sr. Phelip 5, nostre Monarca en lo camp de Llerida, a vista del contrarii, pagà la missa [la] Villa...”[52].

La Immaculada


L’1 d’octubre de 1709: “... per manament del Sr. Vicari General Rogatives 3 dies y una missa cantada en cada dia y despues a fins dels 3 dies proceso general y es portà la Image de la Purissima Concepció, patrona nostra; cantà la missa en cada dia el Rector per trobarse el Sr. Phelip 5 nostre Monarca en Campania y en lo camp de Lérida a vista del contrari ...”[53].

El 6 d’octubre de 1709: “... de orde de la Villa el Rt. Clero cantà el Te Deum Laudamus a la victoria del Camp de Flandes en vista de tornay [?] ...”[54].

1709-1712

Damià Noguera i Gisbert. Ciutadà. Regidor perpetu[55]. Nasqué a Carcaixent, el 13 de novembre de 1662, fill de Josep Noguera i Fluvià i Susanna Gisbert i Talens[56]. Es casà amb Vicenta Talens i Casanoves, vídua de Valeri Guerau, el 23 de juliol de 1699. Morí l’1 de juny de 1735.

1709-1712

Josep Colomina i Rubió. Doctor en Medicina. Regidor perpetu[57].

1709-1712

Josep Agustí Amador i Colomina. Ciutadà. Regidor perpetu[58]. Nasqué a Carcaixent, el 12 de desembre de 1642, fill de Joan Amador i Gisbert i Esperança Colomina i Canut[59]. Es casà amb Maria Talens i Pla, el 26 d’octubre de 1683. Morí el 7 de novembre de 1727.

1709-1712

Pere Amador i Albelda. Ciutadà. Regidor perpetu[60]. Nasqué a Carcaixent, el 29 de gener de 1660, fill de Joan Amador i Gisbert i Calixta Albelda i Talens[61]. Es casà amb Agustina Talens i Pla, el 13 de gener de 1681. Morí el 6 de desembre de 1730.

1709-1712

Francesc Amador i Navarro. Ciutadà. Regidor perpetu[62]. Nasqué a Carcaixent, el 15 de setembre de 1671, fill de Joan Amador i Gisbert i Gertrudis Navarro i Badía[63]. Es casà amb Vicenta Gibertó i Vallaraza, de València, el 20 d’agost de 1696. Morí abans de 1738 en lloc desconegut.

1709-1712

Francesc Nicolau i Armengol, fill de Vicent, de Cogullada. Regidor perpetu[64].

1709-1712

Agustí Guerau i Pasqual. Ciutadà. Regidor perpetu[65].

1709-1712

Gaietà Bonastre i Lloret. Ciutadà. Regidor perpetu[66]. Procurador general i familiar del Sant Ofici. Nasqué a Carcaixent, el 15 de febrer de 1699, fill de Gaietà Bonastre i Grau i Casilda Lloret i Gisbert[67]. Es casà amb Vicenta Maria Boils i Fluvià, l’11 d’octubre de 1722. Morí l’11 d’agost de 1777.

1709-1712

Baltasar Garrigues i Escales. Regidor perpetu[68].

1709-1712

Francesc Talens. Regidor perpetu[69]. Morí abans de 1738 en lloc desconegut.

1710

El 28 d’agost: “... Te Deum Laudamus a la victoria de nostre Monarca el Sr. Phelip 5 en lo camp de Aragó, a la vista de Lerida; fanla celebrar los Regidors ...”[70].

El 21 de desembre: “... missa per los anys de nostre Rey el Sr. Phelip quint; y en victoria contra les armes enemigues que se a tengut. Los Srs. Alcaldes y Regidors fan celebrar ...” [71].

“Dit dia Te Deum Laudamus per la victoria de les Armes enemigues en camp de Aragó. Los Srs. Regidors...”[72].

1711

Josep Albelda i Guerau. Metge. Alcalde.

El 4 de setembre: “... és celebren funeràries y obsequies del Serenisim Princep del Sr. Delphi de França, pare del Sr. Phelip V nostre Rey...”[73].

El Delfí de França


14 de gener: Per privilegi reial se “... eximió a esta villa de las 225 libras que pagava de salario al gobernador de Alcira. Registrada en el Real Acuerdo en 25 de los mismos”[74].

1711

Josep Talens i Albelda, fill de Fèlix. Segon Alcalde[75].

1711

Pere Talens i Talens. Regidor.

1711

Vicent Lloret. Agutzir major[76].

1712

Pere Amador i Albelda. Alcalde.

1717

Agustí Grau. Alcalde.

1718

Antoni Martí i Garcia. Alcalde.

1719

Baltasar Garrigues i Escales. Alcalde.

1719

Gaietà Bonastre i Lloret. Ciutadà. Regidor.

1719

Francesc Nicolau i Armengol, fill de Vicent. Regidor.

1719

Antoni Borràs i Pons. Llaurador. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 22 de gener de 1679, fill de Tomàs Borràs i Bas i Maria Pons i Llopis[78]. Es casà amb Maria Baisó i Salvamans, el 12 d’abril de 1703. Morí l’11 de febrer de 1765.

1720

Vicent Lloret i Rodrigo. Ciutadà. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 28 de novembre de 1673, fill de Josep Lloret i Maria Rodrigo[79]. Es casà amb Caterina Anna Castillo, de València. Va ordenar son darrer testament el 29 de desembre de 1736, davant del notari Jaume Talens i en ell va dispossar ser soterrat “... en la Yglesia de el Conto. del Padre Sn. Franco. de Menores descalzos de la presente Villa, en la Sepultura de su linage, y familia...”[80]. Fou soterrat el 21 de gener de 1738.

1721

Jaume Vicent Canut i Ferrando. Alcalde.

El 22 de març de 1721 el clergat carcaixentí cantà una missa de rogativa al Santíssim Sagrament “... ab vella tot lo dia en ocasio de aver nevat en tanta copia com se ha experimentat en lo magor rigor del ivern posanse un pam de neu sobre tota la terra en ocasio de estar en lo magor perill la fulla y la collita de la Seda per estar avivades les llavors ...” cel·lebrant-se el divendres 28 de març un Aniversari general “ ... a les Ànimes del Purgatori de Gracies per aver Ntre. Sr. lliurat la fulla del contra tems sobredit avent quedat sens lesio ninguna ...”[81].

1723

Josep Selma i Fluvià. Alcalde. Nasqué a Carcaixent, el 15 de setembre de 1686, fill de Gaspar Selma i Canut i Jerònima Fluvià i Albelda[82]. Es casà amb Florenciana Guerau i Mayans, el 14 de novembre de 1708. Morí el 22 de juny de 1755.


 
 

Lluís I

1724

Regnat de Lluís I de Borbó

   

1724

Gaietà Bonastre i Lloret. Ciutadà i Familiar del Sant Ofici. Alcalde.

1724

Agustí Colomina i Amador. Segon alcalde.

1724

Francesc Gisbert i Garrigues. Ciutadà. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 22 de setembre de 1680, fill de Miquel Gisbert i Amat i Teresa Garrigues i Gisbert[83]. Es casà amb Magdalena Canut i Fluvià, el 17 de gener de 1715. Morí el 28 d’octubre de 1751.

1724

Joan Rubió i Pérez. Ciutadà. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 17 de juliol de 1680, fill de Joan Rubió i Noguera i Caterina Pérez[84]. Es casà amb Teresa Salom i Vernich, el 4 d’octubre de 1706. Morí el 12 de setembre de 1730.

1724

Josep Amador i Talens. Ciutadà. Regidor. Nasqué a Carcaixent, el 12 de març de 1692, fill de Josep Amador i Colomina i Maria Talens i Pla[85]. Es casà amb Anna Maria Albelda i Ludeña, el 27 de febrer de 1713. Morí el 14 de novembre de 1777.

1724

Salvador Nicolau. Regidor de Cogullada[86]. Morí el 14 d’octubre de 1746.

   


[1] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1654-1666, sig. 1.5.1, fol. 6, part. 53.

[2] AHPAC, Llibre Racional 1700, sig. 23.94.0, fol. 187.

[3] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1654-1666, sig. 1.5.1, fol. 125 v., part. 41.

[4] AHPAC, Llibre de Soterrars 1694-1707, sig. 1.8.4, fol. 10 v., part. 6:

        “En 16 de mars [1701] soterra a Felix Talens Jurat en Cap ...”.

[5] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1634-1653, sig. 1.4.1, fol. 52 v., part. 73.

[6] AHPAC, Llibre Racional 1701, sig. 23.95.0, fol. 185, part. 7:

      “Itt. en 16 de mars sotarra el Rvt. Clero generalment ab 3 misses cantades, lletanies y vespres y port al Convent de les Monges a Felis Talens, jurat Major; feu testament en poder de Pere Garrigues not.; dexias p. la sua ànima sent siquanta [sic] lliures dich 150 £. Nomenà en marmersors a Josep Talens son fill y Pere Talens y Agustí Thomas sos gendres”.

[7]AHPAC, Clàusules testamentàries, 1701, sig. 16.104.3:

“Ittem Prench per la mia anima y en remicio de mos peccats y de tots mos fels diffunts a qui yo mes sia tengut y obligat de mos bens y herencia cent cinquanta lliures reals de Valencia de les quals vull ser soterrat be y honradament a coneguda y voluntat de dits mos marmessors eo del altre de aquells, elegint sepultura al meu cos en lo vaz y sepultura de Pere Talens lo Roll mon gendre construit dins la esglesia del Convent de Corpus Christi de dita Vila de Religioses del Patriarca Sent Domingo, volent que lo dit meu cos sia vestit ab lo habit del Pare Serafich Sent Frances de dita Vila, y que la caritat de aquell se pague de dites cent cinquanta lliures per ànima mia preses; y tambe vull y es ma voluntat que de dites cent cinquanta lliures sia amortizada una missa cantada en dit Convent de Corpus Christi de dita / Vila de Religioses del Patriarca Sent Domingo sots invocacio del Glorios Patriarca Sent Joseph celebradora en lo dia, eo guytava del dit Glorios Patriarca Sent Joseph tots anys yn perpetuament per ànima mia y de tots mos fels diffunts, y tota la demes cantitat que sobrara de dites cent cinquanta lliures per ànima mia preses pagat tot lo dessusdit y dret de diffinir vull sia convertida y distribuida en Misses rezades celebradores a coneguda y voluntat de dits mos marmessors eo del altre de aquell.-

Ittem etc.

Jhs. Preinserta clausula prout jacet fuit sumpta et abstracta ab ultimo elogio Felicis Talens civis huius villæ de Carcaxent per me Petrum Garrigues regium not. decima quarta die mensis Martij anni millessimi septingessimi recepto, et in fidem hic meum appono Signum.”.

[8] AHPAC, Llibre Racional 1701, sig. 23.95.0, fol 145 v.

[9] AHPAC, Llibre Racional 1701, sig. 23.95.0, fol 145 v.: “Ittm. en 8 de setembre foren de tanda a la festa de la Nativitat de Nª. Sª. a Cugullada y la fa selebrar este any Francisco Nicolau, jurat ...”.

[10] AHPAC, Llibre Racional 1702, sig. 23.96.0, fol 142.

[11] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1667-1682, sig. 1.6.1, fol. 170 v., part. 5.

[12] AHPAC, Llibre Racional 1702, sig. 23.96.0, fol 131 v.

[13] AHPAC, Llibre Racional 1702, sig. 23.96.0, fol 134 v.

[14] AHPAC, Llibre Racional 1702, sig. 23.96.0, fol 138 v.

[15] AHPAC, Llibre Racional 1702, sig. 23.96.0, fol 167:

         “Ittm. en 24 de agost foren de Tanda a la festa de St. Berthomeu y la Assumpció de Nra. Sra. y la fa en lo pnt. any en Cugullada Juan Salvador, jurat, y Pere Nicolau”.

[16] AHPAC, Dels canonges Joan y Francisco Boscá Pbres. y Martí Boscá, ciutada, contra Vicenta Gil y de Albelda y Antonia Ponz y de Vidal, sig. 33.1.8.

[17] “Die XXV mensis aprilis anno a natte. Dni. MDCCV. Lo Doctor Francisco Boscá prevere Canonge de la seu de Valencia... dona y entrega als dits Rector, Clero y Capellans de dita Parrochial de dita vila [de Carcaixent] presents... dos trosos de reliquies dels Sants Martirs Abdon y Senen collocades en un reliquiari de plata molt curiós a modo de custodia dins de un christall, y en dita forma tancat fa dit entrego a dit Reverent Clero en presencia dels Magnifichs Joseph Noguera ciutada subrrogat de Balle, Miquel Flovià ciutada subrrogat de Justícia, Pasqual Albelda de Jacynto ciutada Jurat en Cap, Jaume Garrigues ciutada Jurat cuart, Joachim Albelda ciutada subsyndich, Josep Lloret ciutada Clavari, y Pere Garrigues Secretari de dita Vila ... Testes Agusti Gibert doctor en drets Assessor dels Justicia y Jurats de la Vila de Carcaxent...”. DARÀS MAHIQUES, B., “Devocions carcaixentines. Els Sants de la Pedra”, dins Festes Majors i Patronals 1992, Ajuntament, pàg. 30.

[18] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1634-1653, sig. 1.4.1, fol. 115, part. 40.

[19] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1667-1682, sig. 1.6.1, fol. 35, part. 45.

[20] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1654-1666, sig. 1.5.1, fol. 96 v., part. 70.

[21] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1654-1666, sig. 1.5.1, fol. 93 v., part. 47.

[22] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1701-1713, sig. 1.9.2, fol. 175 v., part. 2.

[23] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1654-1666, sig. 1.5.1, fol. 95, part. 56.

[24] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1701-1713, sig. 1.9.2, fol. 176 v., part. 5.

[25] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1667-1682, sig. 1.6.1, fol. 25 v., part. 84.

[26] AHPAC, Llibre Racional 1706, sig. 23.99.0, fol 157.

[27] “Tras esto, unidos a las demás tropas se encaminan hacia la ciudad de Carcaixent, pueblo rico cercano a Alzira y extraordinariamente fiel al Rey. Pero los mercenarios, que se habían aposentado allí para defenderlo, cuando ven que las tropas se acercan, desconfiando del arrojo y valentía de los lugareños, se escapan por la puerta que mira hacia Alzira. Sin embargo poco después volvían con el afán de robo, pero habiendo escuchado el alegre volteo de las campanas que anunciaban la llegada de las tropas, reemprenden de nuevo la huida asustados ...”. MIÑANA, J. M., La Guerra de Sucesión en Valencia, Ed. a càrrec de F. J. Pérez i Durá i J. M. Estellés i González, Intitució Alfons el Magnànim, 1985, lib. II, 3, pàg. 121.

[28] “... Carcaxentii magistratum primoresque Valentiam traditos in custodiam misit, et omnia denique terrore complevit. Tanti erat Regiarum partium studiosis animorum inclinato et fidei officium ! ...”. MIÑANA, J. M., La Guerra de Sucesión en Valencia, Ed. a càrrec de F. J. Pérez i Durá i J. M. Estellés i González, Intitució Alfons el Magnànim, 1985, lib. II, 13, pàg. 139.

[29] AHPAC, Llibre Racional 1706, sig. 23.99.0, fol 159 v.

[30] AHPAC, Llibre Racional 1706, sig. 23.99.0, fol 160 v.

[31] AHPAC, Llibre Racional 1706, sig. 23.99.0, fol 163.

[32] AHPAC, Llibre Racional 1705, sig. 23.98.0, fol 253:

      “Ittm. en 25 de setembre Pere Talens de P[er]e. Carlos, jurat, administrador de la administració de els acollits a la Germandat de el St. Christo...”.

[33] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1654-1666, sig. 1.5.1, fol. 40, part. 43.

[34] AHPAC, Llibre Racional 1707, sig. 23.100.0, fol. 184 v., part. 97:

       “Ittem. 15 de juny soterrà el Rt. Clero generalment ab 3 misses cantades, lletanies, vespres y port a Pere Talens de Pere Carlos, jurat en cap. Feu testament en poder de Joseph Garrigues not. dexas per la seua ànima 50 £. Nomenà malmesor lo Dr. Miquel Talens Pbre. vicari...”.

[35] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1701-1713, sig. 1.9.1, fol. 69 v., part. 87.

[36] TORRES FAUS, F., “La concesió del títol de Marqués de la Calçada a en Vicent Talens i Garrigues, en 1797”, dins Festes Majors a Carcaixent 1982, s. pàg.

[37] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1667-1682, sig. 1.6.1, fol. 10 v., part. 75.

[38] IRLES VICENTE, M. C., “L’Ajuntament de Carcaixent al segle XVIII”, dins Afers. Fulls de recerca i pensament, 15, 1993, pàg. 133.

[39] Als llibres Racionals apareixen els soterrars de diversos soldats:

16-05-1707

“... soterra el Curat ab tot lo Clero de tanda ab missa y port a Pedro Suero de Esica soldat de Felip quint que morí en lo ospital es paga lo gasto de los diners que lo dit tenia ...”.

30-05-1707

“... soterra el Rvt. Clero generalment ab tres misses cantades lletanies vespres y port a Dn. Antonio Rodrigues Aspiera capità comandant del Regiment de Dn. Diego Noboa es pagà lo gasto de un dines que tenia ...”.

31-05-1707

“... soterraren per amor de Deu una dona muller de un francés que anava en les tropes li dien Maria Peruga y a ell Joseph Sans ...”.

05-06-1707

“... soterra el Rvt. Clero generalment a un sirurgia magior francés de nació es paga el gasto de uns bens que si li trobaren ...”. [Nota al marge:] “Joseph Ricart francés de les sercanies de Marsella”.

08-06-1707

“... soterra el Curat ab missa y port y tretse capellans de tanda a un capitá francés es dia Joan de la Puy de la isla de Fransa ...”.

28-06-1707

“... soterra el Rvt. Clero generalment ab missa blanca y port a Pedro Montano soldat del Regiment de Salamanca no feu testament se paga lo gasto del soterrar per mans de un sargento de la sua compañía de uns diners que li trobaren ...”.

24-09-1707

“... sotarra el Curat a un soldat del Regiment de Granada Domingo Torralva, pobre del ospital ...”.

26-09-1707

“... soterra el Curat del Espital ab capa y creu a un soldat del Regiment de Montenegro ...”.

28-09-1707

“... soterra el Curat a un soldat del Regiment de Mahoní ...”.

15-12-1707

“... soterra el Curat a un sargento de Dragons que morí en casa Avaristo Talens ...”.

 

[40] AHPAC, Llibre Racional 1707, sig. 23.100.0, fol 136 v. Daniel Mahoní fou un militar irlandés que va lluitar a la guerra de Succesió a favor del rei Felip V, que’l va nomenar governador militar d’Alacant. L’any 1707 recuperà Alcoi per a Felip V, però a l’actuar pel seu compter fou destituit i enviat a Sicília (Itàlia).

[41] AHPAC, Llibre Racional 1707, sig. 23.100.0, fol. 137 v.

[42] AHPAC, Llibre Racional 1708, sig. 23.101.0, s. fol.

[43] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1683-1693, sig. 1.7.1, fol. 79 v., part. 7.

[44] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1714-1729, sig. 1.10.3, fol. 428 v., part. 18:

         “... a Pere Talens de Pere, ciutadà, fill de Pere Talens dit el Roll, y de Ignacia Talens, coniuges, ex una, y a Theodora Riello, donsella, filla de Geroni Riello y de Maria Prats, coniuges, ex alia...”.

[45] El Proceso de Carcaixent 1727-28, Carcaixent, 1982.

[46] AHPAC, Llibre Racional 1708, sig. 23.101.0.

[47] MUÑOZ LUCIENTES, M. E., Descripción de los pueblos ..., Op. c., 1751.

[48] Ibídem.

[49] Ibídem. 

[50] AHPAC, Llibre Racional 1709, sig. 23.102.0, fol 164 v.

[51] AHPAC, Llibre Racional 1709, sig. 23.102.0, fol 160 v.

[52] AHPAC, Llibre Racional 1709, sig. 23.102.0, fol 163 v.

[53] AHPAC, Llibre Racional 1709, sig. 23.102.0, fol 164.

[54] AHPAC, Llibre Racional 1709, sig. 23.102.0, fol 165.

[55] Fou nomenat per Reial Cèdula, de data 8 d’octubre de 1709.

[56] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1694-1700, sig. 1.8.1, fol. 98 v., part. 70.

[57] Fou nomenat per Reial Cèdula, de data 8 d’octubre de 1709.

[58] Ibídem.

[59] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1634-1653, sig. 1.4.1, fol. 75, part. 73.

[60] Fou nomenat per Reial Cèdula, de data 8 d’octubre de 1709.

[61] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1654-1666, sig. 1.5.1, fol. 68, part. 9.

[62] Fou nomenat per Reial Cèdula, de data 8 d’octubre de 1709.

[63] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1667-1682, sig. 1.6.1, fol. 62 v., part. 76.

[64] Fou nomenat per Reial Cèdula, de data 8 d’octubre de 1709.

[65] Ibídem.

[66] Ibídem.

[67] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1694-1700, sig. 1.8.1, fol. 4, part. 27.

[68] Fou nomenat per Reial Cèdula, de data 8 d’octubre de 1709.

[69] Ibídem.

[70] AHPAC, Llibre Racional 1710, sig. 23.103.0, fol 238.

[71] AHPAC, Llibre Racional 1710, sig. 23.103.0, fol 243.

[72] AHPAC, Llibre Racional 1710, sig. 23.103.0, fol 243 v.

[73] AHPAC, Llibre Racional 1711, sig. 23.104.0, fol. 257:

       “Ittem en 4 de sette[mbr]e es celebraren en esta Parroq[uia]l per orde de la Ylus[tr]e Villa les funeràries y obsequies del Serenisim Princep el Sr. Delphi de França, pare del Sr. Phelip V n[ostr]e Rey, q[ue] Deu g[uar]de. Per lo dret funeral donà la Villa al reverent Clero 30 £. per Concordia; segons consta en lo Racional del any 1700, per que lo dret rectoral importà molt més per quant es possà en la tumba es del rector, guit dietes de campanes; tres tocs cada dia, a 6 s[ous] importen 7 £. 4 s. [...] posà 2 £., incencer 10 s., capa 10 s., per personal y mises 14 £.; con que per aguia treta la porció del Clero de les 30 £., donant 10 s. a cada beneficiat, lo restant es del rector. Lo que es deu cantar, y es cantà en dittes obsequies fonch un Nocturno ab Laudes, una missa de cos present, y cinch responsos advertinse que tot lo dit se ha de celebrar en lo maty de les funeràries, ab circunstancia que els responsos se han de cantar despues de la missa, estant tot lo Reverent Clero dalt de la tumba, ó els Beneficiat que poqueren cabre.

        Primerament ans del ofici responsà la Comunitat de Aygues Vives, sent prior el pare Phelip Garrigues, tota la Comunitat dalt de la tumba. Después la del Pare San Francés, sent guardià el pare Juan Bautista Pjandala y predicà el sermó de les funeràries, el pare Vicent Serra, letor, del Orde de la Ssma. Trinitat calzada. Acabada la funció, el Rt. Clero acompañà als Señors del Govern a Cassa de la Villa, donantlos lo pessame, y acompañantlos en lo sentiment, per la mort de tan gran Princep.

Los Señors que governaren la Villa son los seguents

Alcaldes

   1 El Dr. Juseph Albelda

   2 y Jusep Taléns de Felis

Regidors

   1 El Dr. Colomina

   2 Pere Taléns lo Roll

   3 Juseph Amador

   4 Pere Amador

   5 Francisco Amador

6 Damià Noguera

7 Francisco Nicolau de Cogullada

8 Baltazar Garrigues

9 Agustí Guerau

10 Cayettano Bonastre”.

[74] MUÑOZ LUCIENTES, M. E., Descripción de los pueblos ..., Op. c., 1751.

[75] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1701-1713, sig. 1.9.1, fol. 120 v., part. 100.

[76] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1701-1713, sig. 1.9.1, fol. 115, part. 42.

[77] AHPAC, Llibre Racional 1719, sig. 23.112.0, fol. 176 v.

[78] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1683-1693, sig. 1.7.1, fol. 58, part. 74.

[79] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1667-1682, sig. 1.6.1, fol. 98 v., part. 77.

[80] AHPAC, Clàusula testamentària, sig. 16.137.30.

[81] AHPAC, Llibre Racional 1721, sig. 23.114.0.

[82] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1683-1693, sig. 1.7.1, fol. 58, part. 74.

[83] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1667-1682, sig. 1.6.1, fol. 195 v., part. 99.

[84] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1667-1682, sig. 1.6.1, fol. 191, part. 61.

[85] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1683-1693, sig. 1.7.1, fol. 153 v., part. 28.

[86] AHPAC, Llibre Racional 1724, sig. 23.117.0. fol. 186.



Comenta