Globered
Consigue tu propia página web



antoniosabatermira



 Por favor, si la utiliza, solo pedimos

 a cambio que difunda la Web

 en su medio.  Gracias.





 tot carcaixent

0 0 0

Carcaixent: Autoritats i altres càrrecs municipals (1621-1664)

Por: Antonio Sabater Mira | Publicado: 09/07/2013 16:07 |
 

AUTORITATS

I ALTRES

CÀRRECS MUNICIPALS

DE

CARCAIXENT

(1621-1664)


Bernat DARÀS i MAHIQUES

Felip IV

1621-1665

Regnat de Felip IV d’Austria

   

1621-1622

Pere Albert. Justícia. Natural de França. Es casà amb Caterina Durba, d’Aragó, el 28 de juliol de 1619.

6 de maig de 1621: “... celebra lo Rt. Clero per horde de la Vila les obsequies per anima del Rey y Señor nostre Phelip Tercer; cantas una lletania, missa cantada y tres responsos ab assistencia de tot lo Clero y Capellans y Religiosos ques trobaren en la Vila a ab interventio dels monestirs del pare St. Frances y Nra. Señora de Aygues Vives. Pº. consertas los jurats ab lo Rector sobre los drets de la cura tocans al tumulo, campanes y offerta grossa en vint lliures ...” [1].

8 de maig de 1621: “... se selebra una Missa Cantada del Sperit Sant de pregaries per lo nostre Rey Phelip quart ...” [2].

1621

Jaume Selma. Jurat[3].

1621

Pere Talens. Jurat.

1621

Francesc Puig i Puig. Jurat. Fill d’Andreu i Joana. Es casà amb Anna Bertegal i Oltra, el 14 d’abril de 1625.

1622-1623

Joan Nicolau, fill de Pere. Justícia.

1622

Joan Gisbert. Ciutadà. Jurat[4].

1622

Bartomeu Garrigues. Ciutadà. Jurat.

1622

Agustí Fluvià i Carbonell. Ciutadà. Jurat. Nasqué a Carcaixent, el 13 de febrer de 1592, fill de Jeroni Fluvià i Úrsula Carbonell i Casanoves[5]. Es casà amb Jerònima Gisbert, el 28 de setembre de 1611; amb Magdalena Guerau i Gisbert, el 6 de juliol de 1626, i amb Maria Gasó, de Moixent, vídua de Vicent Gisbert, el 24 de maig de 1634. Morí el 6 d’agost de 1634.

1622

Bartomeu Casanoves, fill de Bartomeu. Ciutadà. Jurat.

1622

Nicolau Gisbert. Síndic.

1623-1624

Lluc Garrigues i Talens. Ciutadà. Justícia[6]. Nasqué a Carcaixent, el 18 d’octubre de 1590, fill de Josep i Mònica[7]. Es casà amb Elena Noguera, el 2 d’abril de 1614. Morí a València i fou soterrat a Carcaixent, el 2 de gener de 1628.

1623

Bartomeu Talens. Subrogat de Justícia.

1624

Agustí Guerau i Gisbert, fill d’Agustí “... ciutadà afront de la pnt. Vila...”[8].

1624

Francesc Noguera “... jurat de la pnt. Vila en lo pnt. Añy...” [9]. Es casà amb Esperança Garrigues, el 3 de febrer de 1618.

1624

Miquel Garrigues i Timor, fill de Joan. Ciutadà. Jurat. Nasqué a Carcaixent, l’1 de juny de 1595, fill de Joan Garrigues i Caterina Timor[10]. Es casà amb Elisabet Joana Fluvià, el 21 de març de 1622.

1624-1625

Nadal Dalmau i Osset. Justícia. Nasqué a Carcaixent, el 16 de gener de 1566, fill de Francesc i Jerònima[11]. Es casà amb Caterina Talens i Garrigues, l’1 de setembre de 1596. Morí el 25 de gener de 1638.

De l’any 1622 és el primer padró de vivendes que coneixem; al Carcaixent d’aleshores i havia un total de 400 cases i uns 2.000 habitants.

1625-1626

Damià Noguera i Penadés. Justícia.

1625

Joan Nicolau, fill de Pere “Justícia Major de Carcaxent y Cogullada ...”[12].

22 de juliol: Per privilegi reial “... y por servicio de ocho mil reales, se concedió a dicha villa el nombramiento de escribano de los jurados, que es oy la escrivania del ayuntamiento” (Diversorum Valentie I, fol. 267)[13].

1625

Jaume Garrigues, “... bachiller en lleys y canones”. Assessor del Justícia. Es casà amb Esperança Noguera. Morí l’1 d’abril de 1651.

1625

Bartomeu Talens de la Riba, fill de Bartomeu “... Mustasaf de Carcaxent y Cogullada ...” [14].

1625

Bartomeu Albelda, fill de Bartomeu. Jurat[15].

1626-1627

Joan Gisbert. Justícia.

1626

Damià Noguera i Penadés. Síndic de Carcaixent a les Corts Valencianes[16]

1627

Bartomeu Talens de la Riba. Ciutadà. Lloctinent del Batle.

1626-1627

Jaume Albelda. Justícia.

Davant les diverses anomàlies en les eleccions[17] i per tal de “... que les insaculacions y eleccions de officials de aquella [Carcaixent] se faça debidament ...” el 15 d’abril de 1627, reunit el Consell General de la Vila acordà les Capitu-lacions i Ordinacions per a les insaculacions i eleccions a Justícia, Jurats i Mostassaf “... com a hus al bon govern de la present vila ...”[18].

1627

Jeroni Albelda. Subrogat de Justícia. 

1627

Andreu Lloret i Gil. Llaurador. Jurat i lloctinent del Justícia. Nasqué a Carcaixent, el 9 de març de 1598, fill de Jeroni i Margarida[19]. Es casà amb Francesca Gisbert, el 25 de març de 1617. Morí assassinat el 18 de maig de 1627 “... de una escopetada ...”[20].

1627

Joan Nicolau, fill de Pere. Jurat.

1627-1628

Miquel Gisbert. Justícia.

1628

Agustí Guerau i Gisbert, fill d’Agustí. Ciutadà. Jurat en cap i regent de Justícia. 

1628

Alfons Albelda, el Major. Notari. Assessor del Justícia. Es casà amb Jacinta Pérez. Morí el 31 de març de 1678.

1629

Bartomeu Nicolau. Lloctinent. Llaurador. Natural de Cogullada. Es casà amb Eugenia Santamaria, al voltant de l’any 1620.

1629-1630

Jeroni Albelda. Justícia.

1630-1631

Nadal Dalmau. Justícia[21].

1631

Francesc Lloret. Jurat de Cogullada[22]. Es casà amb Jerònima Fluvià, el 21 de setembre de 1603. Morí el 22 de maig de 1631.

1631-1632

Agustí Colomina i Amador. Justícia[23]. Familiar del Sant Ofici. Nasqué a Carcaixent, el 24 de juliol de 1687, fill de Josep Colomina i Rubió, doctor en medicina, i Gertrudis Amador i Navarro[24]. Es casà amb Josepa Maria Palop i Monzón, d’Enguera, el 2 de març de 1710, i amb Narcisa Maria Garrigues i Garcia, el 7 de juliol de 1721. Morí el 21 de març de 1771, sent soterrat “... en la sepultura suya propia establecida en la Yglesia de dicho Convento [de Sant Francesc d’Assís] enfrente del Altar de San Antonio de Padua ...”[25].

En 1634 Carcaixent envia una companyia de 120 homens, que va embarcar a Dénia, i que va suposar unes despeses de mes de 4.000 lliures[26].

1632

Agustí Fluvià i Carbonell. Subrogat de Justícia.

1632

Pere Garrigues. Jurat.

Carcaixent fà un donatiu de 300 lliures al Reial Patrimoni[27].

1632

Joan Casanoves. Jurat.

1633-1634

Joaquim Guerau. Justícia.

1633

Jaume Albelda “... ciutadà jurat en cap y regent lo offici de Justícia de la pnt. vila de Carcaxent”... Es casà amb Àngela Talens.

1635

Bartomeu Albelda. Subrogat de Justícia[28].

1635-1636

Joaquim Albelda. Justícia.

1636-1637

Miquel Garrigues. Justícia.

1636

Blai Garrigues. Llaurador. Jurat[29]. Nasqué a Carcaixent al voltant de l’any 1597. Es casà amb Escolàstica Talens, el 16 d’octubre de 1618; amb Àngela Selma i Canut, el 27 d’abril de 1644; i amb Sabina Gisbert i Amat, vídua de Vicent Revert, de la Pobla Llarga, el 27 d’abril de 1653. Morí el 3 de desembre de 1665.

1637

Agustí Colomina i Amador. Subrogat de Justícia.

1637-1638

Francesc Talens, fill de Miquel. Justícia[30].

1637

Pere Joan Bogart. Notari del Justícia. Es casà amb Elisabet Joan Serret. Membres d’aquest llinatge son: Vicent Bogart, conseller de la vila d’Alzira (1674); Pere Joan Bogart i de Gomera (València ?-Xàtiva, 1707). Poeta, apotecari i professor d’humanitats a Xàtiva. És autor de nombroses poesies i d’epigrames en llatí, dedicats a esdeveniments polítics. D’entre altres cal destacar Chronologicum Anagramma, in Laudem Serenissimi Principis, D. D. Caroli V. Ducis Lotharingiæ, ob victoriam de Salino ... (1686) i Anagrammata Chronologica, in Augustissimi, y Serenissimi Principis D. D. Iosephi, Primi, huius Nominis, Archiducis Austriæ, Regis Hungariæ, Fælicissimam y Faustissima Coronationem (1687). Fra Ignasi Bogart, franciscà (Alzira, 1678-1750), fill de Pere Joan Bogart i de Gomera. Lluís Bogart i Puig, apotecari de Xàtiva, que va contrure matrimoni a Carcaixent el 1714 amb Feliciana Basa i Castillo, també de Xàtiva ... i fins i tot l’actor nordamericà Humphrey Bogart[31].

1638-1639

Damià Noguera i Penadés. Justícia.

1638

Josep Casanoves, fill de Joan. Mostassaf[32].

1639-1640

Macià Gisbert. Justícia.

Carcaixent fà un donatiu de 600 lliures al Reial Patrimoni[33].

1639

Josep Garrigues. Jurat en cap.

1639

Joan Canut. Notari. Jurat.

1639

Miquel Santamaria. Jurat.

1639

Blai Garrigues. Jurat.

1639

Jaume Garrigues. Advocat doctor en Drets. Assessor del Justícia.

1639

Joan Noguera. Notari del Justícia.

1640-1641

Vicent Gisbert. Justícia.

1640-1641

Gaspar Canut. Llaurador. Jurat en cap[34]. Es casà amb Caterina Albelda. L’enllaç fou oficiat pel mestre Vicent Garcia, prevere, vicari perpetu d’Alzira. Vidu tornà a casar amb Elisabet Garrigues i Lloret, vídua de Francesc Selma, el 22 de març de 1632. Morí el 17 de febrer de 1669.

1640

Cosme Garrigues i Ricart. Ciutadà. Jurat. Nasqué a Carcaixent, el 15 de novembre de 1610, fill de Josep i Àgata[35]. Es casà amb Francesca Gisbert i Albelda, el 26 d’abril de 1630. Morí el 14 de novembre de 1687.

1640

Bartomeu Albelda, fill de Bernat. Jurat.

1640

Francesc Casanoves i Garrigues. Ciutadà. Jurat. Nasqué a Carcaixent, el 10 de desembre de 1611, fill de Bartomeu i Beatriu[36]. Es casà amb Maria Casanoves i Guerau, el 18 de juny de 1638, i amb Maria Noguera i Timor, vídua de Joan Pons i Berfull, d’Alginet, el 28 d’agost de 1656. Redactà son darrer testament el 10 de novembre de 1690, davant del notari Pere Garrigues, “... elegint sepultura al meu cos en lo Vaz y Sepultura de Nostra Senyora del Roser construit dins la Esglesia Parroquial de dita Vila i que lo meu cos sia vestit ab lo habit del Pare Seraphich Sent Frances de dita Vila ...”[37]. Morí el 12 de novembre de 1690.


1641-1642

Joan Casanoves. Justícia.

1642-1643

Josep Garrigues. Ciutadà. Justícia[38].

1643-1644

Andreu Talens. Justícia.

1644-1645

Bartomeu Gomis i Noguera. Justícia. Nasqué a Carcaixent, el 25 de març de 1597, fill de Bernat i Adriana[39]. Es casà amb Bonaventura Talens i Armengol, el 24 d’octubre de 1622, i amb Elisabet Joana Talens i Garrigues, el 25 d’abril de 1653. Morí el 25 de desembre de 1671.

Carcaixent col·labora en la guerra de Catalunya, gastant-se més de 8.000 lliures[40].

1644

Bartomeu Garrigues i Santamaria. Jurat de Cogullada[41]. Fou fill de Gabriel Garrigues i Carbonell i Dorotea Santamaria Armengol, de Cogullada. Es casà amb Margarida Soriano, al voltant de 1625. El 6 de desembre de 1643, redactà el seu darrer testament, davant del notari Pere Talens. Morí l’1 de gener de 1644.

1646

Gaspar Canut i Albelda. Síndic.

Al cens d’aquest any consten 2.800 habitans. Morem víctimes de la pesta 116 carcaixentins.

28 de febrer: Per privilegi reial “... hizo merced a la villa de Carcagente de la jurisdicción alta y baja, mero i mixto imperio que la villa de Alcira tenía en el lugar de la Puebla Larga, y sirvió por esta gracia con 40.000 reales de plata doble, y quedó la villa con la obligación de pagar quindénios, que está en observación, haviendo pagado la última vez en el año 1737, según consta de la carta de pago. Y por dicho servicio consiguió también la villa el privilegio de insaculación de los oficios de la casa de la Diputación, de que se le despachó privilegio separado un día después del antecedente, que fue a primero de marzo de 1646. Registrado el primero in Diversorum 31, folii 251; y el segundo in Diversorum 34, folii 46”[42].

1647

Antoni Nicolau i Rubió “Jurat de dit poble [de Cogullada] ...”. Fou fill de Joan Nicolau i Elisabet Rubió. Es casà amb Maria Talens i Candel, el 24 de maig de 1635.

1648-1649

Joaquim Guerau. Justícia.

Pel juny de 1648 Carcaixent resta envaït per la pesta, que va ocasionar una gran mortaldat; per aquest motiu els jurats de la Vila determinaren fer una junta, i convocar a la mateixa “al prelado de este Convento [de sant Francesc] fray Francisco Sola, predicador, y al predicador conventual de él fray Alonso de Monte Alegre; al vicario de esta Villa mosén Francisco Cambres (no llamaron al Rector por ser su casa una de las contagiadas[44] y a dos sacerdotes de esta Villa, mosén Francisco Osset y mosén Francisco Boscá; al doctor José Talens, bayle, al doctor Jaime Garrigues, asesor; Justicia, los cuatro Jurados, y síndico de dicha Villa, y al doctor José Elalos, médico de dicha Villa. Todos los cuales, juntos en la Sala de la Villa, confirieron lo que se podía hacer, acerca del remedio, y orden que se había de tener con los contagiados actuales, y con los demás, si en la Villa se pegase...”. Hagué d’habilitar-se més de cinc mil lliures per pagar els metges, medecines i un hospital “Casa Blanca” per als malalts a càrrec dels pares franciscans Pere Carvajal i Francesc Pérez[45]. Va ocasionar 117 víctimes.


1648

Nicolau Albelda, fill de Nicolau, menor. Jurat[46].

1649-1650

Francesc Talens, fill de Pere. Justícia.

El Jurats habiliten per a escola pública l’ermita de la Santíssima Sang, situada on hui s’alça la Reial Séquia.

1650-1651

Joaquim Guerau. Ciutadà. Justícia[47].

15 de gener de 1651: “... porta lo Rt. Clero a Carcaxent per orde dels Srs. Jurats a Nª. Sª. de la Salud per pregaries de aygua ...”[48].

16 de gener: “... selebra lo Rt. Clero una Missa Cantada de pregaries de aygua a Nª. Sª. de la Salud, fanla celebrar los Sr. Jurats ...” [49].

24 de gener de 1651: “... torna lo Rt. Clero a Nª. Sª. de la Salud a Cogullada per orde dels Sr. Jurats ...” [50].

4 d’octubre de 1651: “... Missa Votiva a Nª. Sª. de gracies per avernos nostre Señor enviat aigua ab Tedeum Laudamus, fenla celebrar los Señors Jurats ...” [51].


1650

Marc Antoni Diego. Jurat[52]. Llaurador. Nasqué a Carcaixent, el 25 d’abril de 1610, fill de Pere i Úrsula[53]. Es casà amb Anna Maria Talens i Armengol, el 22 de juliol de 1632, i amb Esperança Gisbert i Amat, el 31 de juliol de 1669. Morí el 27 d’abril de 1676.

1651-1652

Andreu Talens, fill de Bernat. Justícia.

1652-1653

Jacint Ferrer. Ciutadà. Justícia[54]. Nasqué a Cogullada al voltant de l’any 1617[55]. Es casà amb Bàrbara Magdalena Bruel i Cherta, de Carcaixent. Foren pares del doctor Salvador Ferrer. Morí el 15 de març de 1694[56].

1652-1653

Francesc Pablo i Lloret. Ciutadà i Familiar del Sant Ofici. Jurat en cap. Nasqué a Carcaixent, el 16 de maig de 1596, fill de Joan Pablo i Andreu, mestre d’escola, i Elisabet Lloret i Salom[57]. Es casà amb Margarida Sanchis, d’Albalat de la Ribera, el 14 d’agost de 1615, i amb Caterina Monrroig i Rodrigo, vídua de Nicolau Gisbert, el 10 de juny de 1638. Ocupà el càrrec d’administrador de les obres de la Reial Séquia des de 1653 fins 1662. Va morir el 10 de maig de l’any 1673.

1652-1653

Joan Amador. Jurat.

1652-1653

Antoni Nicolau. Jurat.

1652-1653

Agustí Talens. Jurat.

1652

Francesc Talens. Síndic.

1652

Joan Perales. Notari i síndic de la Vila.

1653-1654

Maties Albelda. Justícia.

1653-1654

Monserrat Talens i Armengol. Notari. Lloctinent de Justícia. Nasqué a Carcaixent, el 27 de setembre de 1608, fill de Monserrat i Elisabet Joan[58]. Es casà amb Jeronima Guerau i Guerau (1609-1652), el 20 de febrer de 1631, i amb Maria Talens i Talens (1613-1679), vídua de Francesc Grau, el 12 d’octubre de 1656. Morí el 16 de juny de 1670.

Els veïns de Carcaixent i Cogullada, reunits en Consell General, el 10 d’agost de 1653, necessitats d’aigua, acudeixen llavors al rei Felip IV, qui va autoritzar-los el 17 de novembre de 1654 a poder pendre aigua del riu Xúquer, bastint una séquia des del lloc anomenat Molinet vell, al terme de Sumacàrcer[59].

1653-1654

Gaspar Canut i Albelda. Jurat en cap.

1653-1654

Bartomeu Noguera. Jurat.

1653-1654

Vicent Nicolau i Doménech. Jurat. Nasqué a Cogullada, el 23 de gener de 1625, fill de Joan Nicolau de Joan i Jerònima Doménech[60]. Es casà amb Laura Albelda i Selma , el 18 de gener de 1642 i amb Josepa Armengol i Timor, el 7 de desembre de 1650.

1653-1654

Francesc Casanoves i Garrigues. Jurat.

1654-1655

Josep Albelda. Justícia.

El 13 d’abril de 1654, festivitat de sant Vicent Ferrer, té lloc la fundació del Monestir de Corpus Christi (les Dominiques) per la venerable Agnés de l’Esperit Sant, qui va dir-se al món Agnés de Sisternes d’Oblites i Gisbert. La nova comunitat tingué de priora sor Juliana Gimeno de la Santíssima Trinitat; sor Agnés restà de sots-priora i figuraren com a fundadores sor Potenciana de la Concepció, sor Teresa de sant Vicent Ferrer i sor Joana Fonseca del Roser[61].


1655-1656

Gaspar Canut i Albelda. Justícia.

1656-1657

Agustí Talens de la Riba i Talens. Ciutadà. Justícia. Nasqué a Carcaixent, el 9 de març de 1618, fill de Miquel Talens de la Riba i Agustina Talens[62]. Es casà amb Elisabet Joana Rubió i Talens, el 23 de maig de 1643; amb Elisabet Joana Fluvià i Gisbert, vídua de Francesc Pablo i Sanchis, el 22 de juny de 1653; i amb Rafaela Pla i Torres, de Beniatjar (València), el 21 d’abril de 1661. Morí el 15 de setembre de 1692.

1657-1658

Monserrat Talens i Armengol. Justícia.

1658-1659

Josep Colomina i Canut. Justícia. Es casà amb Dorotea Rubió, de Polinyà de Xùquer.

1658-1659

Francesc Talens, fill de Miquel. Jurat.

1658-1659

Agustí Albelda. Jurat.

1658-1659

Bartomeu Albelda. Jurat.

1659

Francesc Casanoves i Garrigues, fill de Bartomeu. Subrogat de Justícia. 

1659-1660

Blai Garrigues. Justícia. 

1659-1660

Andreu Talens, fill de Bernat. Jurat en cap[63].

1659-1660

Francesc Selma. Jurat segon.

1659-1660

Martí Talens i Daroca. Notari. Jurat quart.

1659

Josep de Rocafull. Notari, procurador dels Jurats a València.

1660-1661

Francesc Casanoves i Garrigues, fill de Bartomeu[64]. Justícia.

1662

Josep Garrigues i Amat. Ciutadà. Batle. Nasqué a Carcaixent, el 12 de març de 1639, fill de Josep Garrigues i Gisbert i Hipòlita Amat[65]. Es casà amb Timotea Francesca Talens i Gisbert, el 15 de febrer de 1662. Morí el 9 d’abril de 1708.

1662

Monserrat Talens i Armengol. Jurat[66].

1662

Vicent Albelda. Jurat[67].

1662

Miquel Gisbert, fill de Salvador. Jurat[68].

1662

Patrici Pablo i Sanchis. Clavari[69]. Nasqué a Carcaixent, el 22 de novembre de 1629, fill de Francesc Pablo i Lloret i Margarida Sanchis, d’Albalat de la Ribera[70]. Es casà amb Esperança Rubió i Armengol, l’any 1646. Morí el 8 de juny de 1663.

1662-1663

Agustí Talens de la Riba i Talens. Ciutadà. Justícia[71]

1663-1664

Vicent Albelda i Gomis, fill de Nicolau. Capità[72]. Justícia. Nasqué a Carcaixent, l’1 d’agost de 1630, fill de Nicolau i Beatriu[73]. Es casà amb Joana Anna Albelda i Garrigues, vídua de Bernat Garrigues i Grau, el 9 de febrer de 1653. El 6 d’octubre de 1675 redactà son darrer testament davant del notari Alfons Albelda, manifestant que “... vull ser soterrat en lo vas de Nicolau Albelda mon pare construhit en mig lo cruzero de la parroquial Esglesia de dita vila [de Carcaixent] ab lo habit del pare Seraphich Sent Frances del Convent de descalços de dita Vila ...”[74]. Morí el 30 de setembre de 1683.

El 18 de maig de 1664 arriba l’aigua de la Séquia nova al riu Albaida, i els Jurats de la Vila manen celebrar-ho amb una missa de gràcies i Te Deum[75].

1664

Bartomeu Gomis i Noguera. Jurat en cap.

1664

Martí Talens i Daroca, notari. Jurat.

1664

Antoni Nicolau i Rubió. Jurat.

1664

Francesc Garrigues. Jurat.



[1] AHPAC, Llibre Racional 1621, sig. 23.18.0, fol. 133.

[2] AHPAC, Llibre Racional 1621, sig. 23.18.0, fol. 133 v.

[3] AHPAC, Llibre Racional 1621, sig. 23.18.0, fol. 153.

[4] “Die xxij mensis Marcij anno a Nat. Domini MDCxxij. Joan Gibert, Berthomeu Garrigues y Agustí Fluviá, ciutadans, tres dels Jurats de la pnt. vila de Carcaixent attes y considerant que de provisio de sus m[ercede]s. feta a instancia de Nicolau Gibert sindich de la pnt. Vila en deu dies del mes de febrer propasat ...” . AHPAC, Establiment fet per los Jurats de la vila de Carcaixent a Jusep Armengol de Nicolau, s. catalogar.

[5] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.0, fol. 68, part. 19.

[6] AHPAC, Procés de Rahons de Francés Arbona de la vila de Alsira y Nicolau Armengol de Carcaxent, de una, qontra Nofre Company de la vila de Alcoy, de part altra, sig. 33.1.80.

[7] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.0, fol. 59 v., part. 69.

[8] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1616-1633, sig. 1.3.1, fol. 63.

[9] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1616-1633, sig. 1.3.1, fol. 63 v.

[10] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.0, fol. 92 v., part. 38.

[11] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1534-1580, sig. 1.0.0, fol. 117, part. 1.

[12] AHPAC, Quinque Libri de Cogullada. Llibre de Bateigs 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 8, part. 15.

[13] MUÑOZ LUCIENTES, M. E., Descripción de los pueblos ..., Op. c., 1751.

[14] AHPAC, Quinque Libri de Cogullada. Llibre de Bateigs 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 8, part. 2.

[15] “1807, marzo, 4. Parecer de la Cámara sobre el memorial de D. Antonio Albelda y Pelegero, vecino de la ciudad de San Felipe [Xàtiva], que solicita se le conceda privilegio de hidalguia, exponiendo su genealogia desde sus quintos abuelos paternos que radicaron en la villa de Carcajente, hasta mediados del s. XVII en que la familia se trasladó a Játiva. Por comenzar los más antiguos libros de bautismos de aquella parroquia en 1544, no puede justificar más su ascendencia. Dice que Carcajente fue elevada a villa en 1589 y que sus antepasados Bartolomé Albelda [de] Carles en 1610 y Bartolomé Albelda de Bartolomé en 1625 fueron respectivamente Justicia y Jurado de dicha villa ...”. AHN, Catàleg de Consultes Consell d’Aragó, lligall 6.890, núm. 104.

[16] DE LARIO, D., Cortes del reinado de Felipe IV. I. Cortes Valencianas de 1626, 1973.

[17] El batle Josep Talens responsable de revisar la insaculació assassinà a un contrari per protestar perque “... cuando havia de publicar los que salian justicias como el solo las leya, lo trocava en el que le parecia de sus amigos ...”. CASEY, J., El Reino de Valencia en el siglo XVII, ed. Siglo XXI, Madrid, 1983, pàg. 223. La cita documental pertany a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, leg. 632, El Governador de Valencia al Rey, 9 de novembre de 1627.

[18] Els capitols es troben en l’Arxiu Municipal de Riola. La transcripció publicada a Festes Majors a Carcaixent 1989 fou realitzada per Salvador Vercher i Lletí.

 

C[a]pitulacions y ordinacio[n]s

fetes per la present vil[a] de Carcaxent per a el regiment y bon govern de les i[nsac]ulacio[ns] y [e]leccions y estatuts concernents sld officis de jus[t]ícia, jurats, mustasaph y persones que poden ser ensaculades e quines no y les calitats de aquelles y altres segons infra es dirà per son orde.

 

I

 

Primerament, per quant ab sentència donada y publicada per Francés Pau Alrreus, notari, escrivà de manament, a desat de agost de l’any MDC vint-y-hú, sub auditione del noble don Melcior Sisternes, del Real Consell, foch declarat annul·lant la insaculació feta per los bal·le, justícia y jurats primer y terçer de la present vila de Carcaxent, en sis de juny de l’any MDC y vint de les persones que e/o tunc foren ensaculades per a concòrrer als officis de justícia, jurats y mustassaph de dita vila, que dita insaculació se avia fet sens observar-se la forma acostumada y sens intervenció de les persones que en semblants insaculacions acostumen intervenir, manant que de nou se fes dita insaculació intervenint y assistint en aquella lo consell particular, y los officials de aquella que en semblants insaculacions acostumen assistir, y principalment ab assistència del syndich de dita vila, y qu[e] dita insaculació es fes en lo lloch acostumat y es rebés per lo escrivà de la sala dedits jurats de dita vila y que per a que les insaculacions y eleccions de officials de aquella se faça debitament y es done a cascú lo que [s]e li deu, convé que per al [b]on regiment de dita vila determinar y ordenar çerts [es]tatuts y establiments necessaris, y convenie[nts] axí a la direcció de les insaculacions com a hus al bon govern de la present vila, lo que aquella pot fer ab determinació del consell general conforme lo capitol vint-y-sis, y altres del privilegi real concedit per sa Magestat a la present vila en herecció de aquella, datis en San Lorenço el Real en desat dies del mes de juliol de l’any mil sinchcents guytanta nou que per ço plàcia al dit consell general establir y determinar los estatuts y ordinacions immediate seguents, usant de la facultat concedida a la present vila per sa Magestat en lo dit capitol vint-y-sis y altres de dit real privilegi y de qualsevols de tres privilegis y disposicions de justícia que es pot usar.

 

II

 

Ittem, estatuim y ordenam que en la present vila de Carcaxent y haja una caixa e/o armari gran ab tres claus y panys differents unes de altres, la una de les quals tinga lo bal·le de sa Magestat, l’altra lo justícia, y l’altra lo jurat en cap, dins de la qual estiguen les quatre capses a hon estiguen y hajen de estar los redolins de les persones insaculades per als officis de dita vila conforme se a observat fins huy inseguint lo orde que donà lo noble don Gerony Pasqual, regent La Real Chanch[e]lleria, de vot y parer dels doctors de la Real Audiència quant se feu la primera insaculació.

 

III

 

Ittem, estatuim y ordenam que dins de dita caixa y haja de haver quatre capses e/o sac[s] intitulades, la una capsa de justícia, jurat en cap y mustaçaf, en la qual estiguen les boletes e/o redolins en los quals estiguen escrits ab uns pergaminets los noms y cognoms d[e les] p[er]çones que seran ensaculades per a els officis de justícia, jurat en cap y mustasaf, conforme fins huy an estat y estar y en l’altra y segona capsa de la mateixa forma de la primera estiguen les persones insaculades als officis de jurat segon y en l’altra y tercera capsa los insaculats per a jurats terçers que es de les persones del lloch de Cugullada y l’altra ultima y quarta capsa estiguen les persones insaculades per als officis de jurats quarts y aquelles estiguen axí mateix closes y sagellades conforme huy an estat.

 

IIII

 

Ittem, estatuim y ordenam que axí mateix en la present vila y en lo archiu de aquella, y haja un altra caixa e/o armari ab tres differents claus y panys la una de les quals tinga lo justicia, e l’altra lo jurat en cap, e l’altra lo jurat segon de la present vila cascun any de sos regiments per a que dins de aquella hajen de estar y estiguen recondits y guardats tots los papers, actes, contractes, privilegis y altre[s] qualsevols escritures, memories y caute[les] fahents a la present vila; e aquelles acabant son any, se hajen de lliurar en poder de aquelles persones que succehiran en dits [o]fficis los dia de Paschua de Pentecostes y Nadal despectivament reben-se [a]cte de entrego y lliurame[n]t de dites claus conforme fin huy se a observat.

 

V

 

Ittem, estatuim y ordenam que sempre y quant convinga traure de dita caixa e/o armari algun privilegi o altre qualsevol acte o cautel·la, per fer-ne fe en algun procés o per a comunicar-lo en algun advocat, o per a qualsevol altre effecte lo syndych o altra qualsevol persona llegitima a qui es lliurarà haja de fer cautela als dits justícia y jurats de haver-lo rebut per a que es puixa haver memòria a hon esta dit privilegi o acte, y que per a d’aço y haja un llibre en dit armari o caixa a hon lo escrivà de la sala de dits jurats continue y posee en memòria lo dia que es traguè dit privilegi o acte y a qui se a donat y per a quin negoci se a tret y així mateix quant se torne dits privilegi o acte se faça memòria en dit llibre de que ya se a tornat y es restitueixca y cancel·le dita cautela [que] se avia fet a la persona a qui se avia entregat dits actes, privilegis y escriptures, o altres cauteles.

 

VI

 

Ittem, estatuim y ordenam que per a les insaculacions per a los officis de dita vila se observe y guarde l’orde seguent, ço es, que primerament sia treta la capsa major a hon estan los insaculats al officis de justícia, jurat en cap y [m]ustasaf y vista y regoneguda [aq]uella y trobant-se que fal[t]en algunes persones per ser mortes o havent mudat son domicili en altra terra o estar llegitimament impedides p[...] número ordinari de aquella que per a suplir dit número sia treta la capsa segona a hon esta ensaculat lo jurat segon que en lo de fer-se dita insaculació es trobarà servint dit offici y aquell haja de ser insaculat en la capsa major, encara que no sia dels més antichs, segons abaix se declarara en lo present capitol y lo mateix se guarde del jurat quart per a la segona y si faltarà per a suplir lo número dels que faltaran en la capsa major més de una persona, o moltes que se haja de mirar y regoneixer la capsa segona y veure quals són los més antichs ensaculats en aquella y que estos a soles que seran de insaculació més antiga sien posats en redolins y de aquells sia suplit lo número dels que falten en la capsa major per sort, y si tots los de la més antiga insaculació y cabran, sien insaculats sense sortejar-se, y si faltara major número que se haja de mirar la insaculació segona en orde aprés de la més antiga y estos a soles sien posats en redolins, y de aquells per sort sia suplit lo número dels que faltaran en la capsa major, y lo mateix orde se observe y guarde en los demes ensaculats per la antguetat posant los noms y cognoms de aquells es[cr]its ab los pergaminets ab los redoli[ns] y lo mateix se observe y es guarde en respecte de les persones que faltaran en la segona capsa suplint lo número dels ensaculat[s] en la cuarta capsa per a la segona per ser la te[r]çera capsa designada p[er] a els que tenen son domicili [e]n lo lloch de Cugullada, y en respecte de les persones que[e] faltaran en dita capsa quarta sia suplit lo número de aquella de persones naturals nats y batejats en la present vila de Carcaxent en lo modo seguent.

 

VII

 

Ittemn estatuim y ordenam que en respecte dels que se an de insacular en la capsa quarta se hajen de habilitar per lo justícia jurats y consell particular guardant-se en dita ensaculació este orde, que de quatre en quatre anys lo disapte huit dies abans de Pasqua de Sperit Sant, que serà lo dit dia que los justícia y jurats se juntaran en la sala de la cassa de la present vila per a donar los impediments per a la elecció de jurats ab faves favejant les persones de qui es tractarà per a ensacular-se, se haja de estar a la major determinació del justícia jurats y consell particular, y lo que tindrà la major part dels vots aquell sia insaculat en la capsa quarta ab tal emperò que tinga attesa y cumplida edat de vint y sinch anys.

 

VIII

 

Ittem, estatuim y ordenam que la dita insaculació de persones per a la quarta capsa se haja de fer de esta forma, que totes les persones que auran demanat insaculació sien llegides y communicades al consell particular y aquelles sien favejades per los justícia jurat y consell fent sorts de tots los que auran demanat dita insa[c]ulació, y aquell que primer exirà per sort sia votat en pr[mi]er lloch, y los demes per son or[d]e comforme aurà exit per sorts, y los que tindran més vots sien ensaculat[s] y de aquelles omplit lo número dels que faltaran en la dita capsa quarta, y si dels que auran demanat ensaculació no se habilitaran tantes persones quantes faltaran en la dita capsa quarta, en tal cas que lo justícia nomene una persona y de aquella es tracte per dits justícia y jurats y consell, y si fos habilitada que se ensacule y nomene altra si faltás per a suplir dit número lo jurat en cap y així es guarde en los demés jurats per son orde, y si les persones que nomenaran dits justícia y jurats no seran habilitades que s’ i passe la tanda de la nominació y que haja de nomenar lo jurat que es seguirà.

 

VIIII

 

Ittem, estatuim y ordenam per quant la capsa de jurat terçer es del vehyns y habitadors del lloch de Cugullada y de dita capsa de puixar a la capsa major sens pasar a altra de los dits vehins del dit lloch de Cugullada per a haver de ensacular en la dita capsa tercera hajen de ser habilitats per los justícia jurats y consell particular de la present vila de Carcaxent y axi mateix que per a pasar de la capsa terçera a la major que sien tornats novament a habilitar-se per dits justícia y ju[r]ats y consell particular segons se a acostu[m]at.

 

X

 

Ittem, estatuim y ordenam que [les] persones del dit lloch d[e] Cugullada que se ensacularan en la capsa major per a els officis de justícia y mustasaf de la present vila de Carcaxent, no estiguen ensaculades en altra tercera capsa ni los de la tercera capsa en la major, sino que sien differents les per[s]ones de una a l’altra.

 

XI

 

Ittem, estatuim y ordenam que sempre y quant se haja de fer elecció de justícia, jurats, mustasaf y altres officials de dita vila en la qual entrevenen los bal·le, justícia i jurats que feta convocació de aquells y constant que lo notari escrivà de la sala ab dos testimonis y un verguer aura anat a llurs cases respectiva, y allí dirá als que trobará en ella que els convoca per a la tal elecció y aquells no acudiran, que ab tal cas dos officials a soles, y lo consell particular puixa fer tal elecció guardant en ella totes les degudes solemnitats y que aquella sia valida com si tots los officials se hagueren trobat y que suplixca la absencia de aquells la assitencia del consell particular aço entés que feta dita convocació en la forma dessus dita tan solament y haja obligació de guardar per a fer la elecció fins al toch de la primera [ora]ció del Ave Maria que es al fer-se de nit, y que en tocar aquella que en continent se faça dita elecció per a [e]vit[a]r los grans inconven[ie]nts que es podrien causar agu[ar]dant a la mijanit, y en dit cas puixen los officials y consell obrir los pa[ñ]ys de les caixes y capses dels officials que faltaran que tindran claus, pues fent-se així se evitaran plets y litigis, y los gastos que per raho de aquells se ocasione a la present vila.

 

XII

 

Ittem, estatuim y ordenam que la elecció de justícia, jurats o mustasaf se faça y se haja de fer en esta forma, ço és, que ajustats los bal·le, justícia y jurats en lo archiu de la sala de la present vila a hon se solen ajustar per a fer les eleccions per lo escrivà de la sala de dits jurats sia uberta la caixa a hon estan les capses e/o sachs de les persones que estan ensaculades per a els officis de dita vila y tretes aquelles per lo escrivà, sia uberta la capsa de la qual se a de fer la elecció, y los redolins que estaran en aquella per lo dit escrivà sien contats de hu en hu en presencia de tots, y sien possats en una vazia y per un infant de sis a set anys sia tret de dita vazia un redolí y aquell sia entregat al bal·le de dita vila y aquell lo tinga guardat y custodit en ses mans y que abans de llegir dit redolí lo mateix i[n]fant traga de hu en hu tots los red[o]lins que restaran asolats y per lo justícia y jurats de dita vila sie[n] llegits y es lliggen de hu en hu tots los noms que es contenen en los redolins e/o albarane[t]s asolats per son ord[e] com seran extrets, continuant dit escrivà ab un full de paper los noms que estara[n] en dits redolins asolats així mateix per son orde com seran extrets, y que havent-se acabat de llegir dits redolins se llavors, per lo dit bal·le y per los demes de la junta, sia llegit ab al[ta] veu lo nom y cognom que es conté en lo redolí del que haurà sortejat ara, sia en elecció de justícia, de jurats y mustasaf, y si acas fos que lo primer extret fos llegitimament impedit que haja de ser y sia justícia jurat, o mustasaf lo primer extret dels asolats y si lo primer extret dels asolats serà també llegitimament impedit, que ho sia lo segon, guardant aquest orden de allí avant fins al primer no impedit y açó es faça guardant la forma del mandato es provehí per a la elecció de justícia datis en Valencia a denau de dehembre de l’any propasat MDC vint-y-sis.

 

XIII

 

Ittem, estatuim y ordenam que per a fer-se qualsevol elecció de justícia, jurats, o mustasaf se haja de fer convocació a só de trompeta a la por[t]a de la casa de la present vila per a que tots los que es vullen trobar a veure fer dita elecció s’ i troben.

 

XIIII

 

Ittem, [es]ta[tu]im y ordenam que no [pui]xa esser insaculat ninguna p[er]sona en la capsa major que no tinga de patrimoni y hazienda mil lliures y e[n] les altres capses de sinchentes lliures conforme [fins] huy se a observat, y si al temps de fer elecció aprés de passatas alguns anys que estara insaculat, y no tindra mil lliures si es en capsa major, o sinchentes lliures en les altres capses sia agut per impedits, y si donarà fianses en dites quantitats respective puixa concorrer, y que se habiliten y reben dites fianses ans de la elecció, conforme també fin huy se a observat.

 

XV

 

Ittem, estatuim y ordenam que de huy en avant no [puixa] esser insaculat ninguna persona que no sapia llegir y escriure mijanament que ad minus sapia llegir lletra de mà y escriure, que puixa fermar albarans o cartes.

 

XVI

 

Ittem, estatuim y ordenam que es donen per impedits per a concorrer a dits officis de justícia, jurats o mustasaf los que estarn denunciats criminalment per qualsevol tribunal y fins que sia absolt o remés de dita denunciació y los que hauran fet pagament de dot a ses mullers y los que seran arrendadors de drets de la present vila y deutors de aquella de quantitat alguna y los que portaran plet ab aquella y los que seran deutors a sa Magestat del Rey no[s]tre senyor de qualsevols administracions que hajen tengut de rendes sues o de officis que hajen tengut en la present vila, sino es que ans de la elecció y extracció pagu[en] o depositen en poder d[e] pe[rson]a llegítima les cantitats per les quals se’ ls a[vi]a donat lo impediment o renunciaran al tal plet que portaran contra [la] vila.

 

XVII

 

Ittem, estatuim y ordenam que per a que es tinga notícia qui està denunciat o qui deu a la vila o la Magestat del Rey nostre senyor o qui porte plet contra la present vila que per a el dia que es donaran los impediments per a qualsevol offici axí de justícia, jurats o mustasaf se haja de fer convocació del procurador fiscal, syndich y peyter de la present vila als quals los sien llegits tots los insaculats que concorren y estaran ensaculats per a dits officis per a que aquelles medio juramento diguen respective qui son denunciats y los que han fet pagament a ses mullers y deutors a la present vila o porten plet en aquella y en respecte de bens reals sia convocat lo bal·le de dita vila per a que diga y declare qui son deutors de dits drets o qui no ha donat conte de alguna administració o offici que aurà tengut en la present vila.

 

XVIII

 

Ittem, estatuim y ordenam que ningú que no tinga son domicil·li y cap major en la present vila al temps que es farà la elecció dels officis de dita vila o per la major part de l’any no puixa concorrer a ningú de dits officis, ens bé se an de donar per impedits.

 

XVIIII

 

Ittem, estatuim y ordenam [q]ue sien donats per impedits per a concorrer a la el[e]cció y extració de dits officis los notari o notaris que seran esc[r]ivans de les corts del justícia, bal·le, jurats y mustasaf y lo notari que no tindrà dits impediments serà extret y elegit per a dits officis, no puixa durant lo temps [de] [s]on offici procurar per persona alguna ni rebre actes judi[c]ials alguns, sino tan solament extrajudicials.

 

XX

 

Ittem, estatuim y ordenam que si es duptarà si algú dels insaculats es arrendador o avituallador de drets de la present vila o no, que donant-se dit dupte per lo justícia y jurats, ans de la elecció tinga obligació de prestar jurament, davant dels officials electors y juren que directe ni indirecte no tenen part o interes en aquell any en los arrendaments o avituallaments.

 

XXI

 

Ittem, estatuim y ordenam que per a evitar molts inconvenients que poden resultar de que en un mateix any y temps tinguen officis en la present vila pare y fill, sogre y gendre o dos germans, no puixen esser extrets aquells per a dits officis ni els puixen exercir y que per a dits effecte se donen per impedits lo pare o fill, sogre o gendre o lo germà del que actualment exercix càrrech en dita vila y per quant en lo concurs o extracció de algú de dits officis és contingent no aver-i algú que tinga dites calitats y puixa ésser contingent que en la nova extracció vinguen a ser extrets los que tinguen dites calitats y puixa ésser contingent que en [l]a nova extracció vinguen a ser extrets los que tinguen dita calit[a]t com és lo germà del que serà novament extre[t] en jurat en cap lo altre germà que podria concorrer a jurat segon [...]part reste ipso fac[to] impedit per la prime[r]a elecció del germà y lo mateix se entenga en lo g[e]ndre y fill y axí per la p[r]imera extracció reste lo segon impedit.

 

XXII

 

Ittem, estatuim y ordenam que qualsevol persona que sia espesier, tender, flaquer, taverner, hostaler o algun altra, que per si o per interposada persona tinga venderia de cosses en menut o pes o mesura, no puixa concorrer en ningú de dits officis de dita vila excepto lo que vendrà vi o altres fruits de sa cullita en sa cassa.

 

XXIII

 

Ittem, estatuim y ordenam que es donen per impedits los que sien alcayts o procuradors de senyors o administradors de llochs de prelats, varons o generosos o cavallers circumvehins, o dels hereters dins lo terme de la present vila, o qui tinga salari o pencio de aquells ordinaria, o los syndichs de convents, sino que ans de la elecció renuncien als dits càrrechs y en dit cas puixen concorrer a dits officis.

 

XXIIII

 

Ittem, estatuim y ordenam que si quant se examinen les habilitacions e/o impediments dels insaculats, se ve a duptar de dits impediments o habilitacions en cas que aquells tinguen probable dupte se haja de estar per los officials electors qui son justícia u jurats en presència y assistència del syndich de dita vila y que se haja de estar a la major part dels vots.

 

XXV

 

Ittem, estatuim y orden[a]m que lo lloctinent e/o sorroga[t], a[x]í de justícia com [de] mustasaf que ha de res[id]ir en la present vila, haja de ser de la mateixa capsa major de a hon es [tret] lo dit justícia o mustasaf, y que los demes lloctinents puixen ser dels insaculats en qualsevol capsa com sien insaculats, y que lo lloctinent e/o sorrogat en dits officis que han de residir en lo lloch de Cugullada puixa ser de qualsevol capsa, ara sia lo justícia o mustasaf, y los sorrogats de aquells que residiran en la present vila de Carcaxent per absència, malaltia o altre qualsevol just impediment que en tal cas los dits officis respective no puixen ser acommanats a altra persona, sino al jurat en cap, y en cas de impediment de aquell als demes jurats en orde per haver-se axí observat y ser conforme lo dispost en lo privilegi real de la present vila.

 

XXVI

 

Ittem, estatuim y ordenam que los que exiran de jurats, acabant lo any de son offici, sien en lo any seguent consellers perque tindran més notícia del estat de les coses de dita vila.

 

XXVII

 

Ittem, estatuim y ordenam que si morirà algú de dits officials ans de acabar lo any de son offici si es justícia o mustasaf, al pus llarch dins huit dies se faça elec[c]ció en la manera dessus dita y si serà jurat y faltara més de tres [m]esos [s]e haja de fer elecció de la mateixa capsa dins huit dies a[p]rès de la mort y este tal elegit, no tinga salari ni reste impedit per a concòrrer en la elecció [segue]nt y sols se li done lo rollo y gira y si faltaran tres mesos o menys que pues restran tres jurats que serà numero sufficient per a el regiment de la present vila y per a evitar de gastos a d’aquella no es faça elecció per a tan poch temps.

 

XXVIII

 

Ittem, estatuim y ordenam que per quant a succehit diverses vegades que los justícia aprés de finit son temps y a plet o questió en la elecció del justícia nou elet per a el altre any y per dita rahó vel alias no jura lo justícia nou elet y lo justícia se vol restar en lo offici de justícia fins se declare lo plet o questió del justícia nou elet y com los plets y la decisió de aquells són molt llarchs, ha succehit que solen passar tot lo altre any en lo plet y per la ambició del offici y poder governar lo altre any poden ocasionar y fomentar dits plets, per obviar los tals inconvenients que en tot cas que es contenga no aver-i elecció y en cas que la haja y sobre aquella y aurà algun plet o questió de tal manera que vengut que sia lo dia de Nadal y lo justícia nou elet no aurà jurat o no y aurà elecció que en continent prenga lo bastó de justícia lo jurat en cap y lo segon sia sorrogat y lloctinent durant lo dit plet y axí es guarde e[n] los demés jurats per son o[rd]e p[e]r absència o mala[ltia] y lo mateix se observe en la elecció de mustasaf.

 

XXVIIII

 

Ittem, estatuim y ordenam que per a co[n]servació y memòria de les causes de la present vil[a] que tots los syndichs a la fi de son offici tinguen obligació dins vint dies entregar en poder dels justícia y jurats tots los processos, actes y cautel·les que tindrà en son poder de dita vila y fer-los relació dels plets y causes corrents y del estat de aquelles y quals importen passar avant y fer los demés advertiments que a dit syndich parexerà ser convenients y necessàris a la present vila.

 

XXX

 

Ittem, estatuim y ordenam que les presents ordinacions y estatus sien en tot y per tots observats des de el primer fins al ultim sots decret de nul·litat y que qualsevol cosa que serà feta que tonga contradicció y repugnància al establit y ordenat en los presents capítols sia nul·le y de ningun effecte taliter com si no fos fet.

 

XXXI

 

Ittem, estatuim y ordenam que per quant en respecte dels capítols que tracten de les insaculacions sia notable dany axí el commú de la p[r]esent vila com als particulars de aquella lo no guardar-se los dits estatuts y ordinacions, volem que los dits estatuts en quant tracten de les insaculacions y ordinacions de elles en l[o] modo de fer-se aquelles com també en guarda[r] lo temps prefengit dels quatre en quatre [anys] y en lo dia nomena[t] en [d]its capítols que ademes de que si anul·le lo [que]e es farà contra lo dispost en aquells, los officials que contravindran dits capítols y dispost en aquells sien encorreguts y encorreguen en pena de sinchcentes lliures lliures moneda reals de Valencia exegidores de béns propis de aquells aplicadores la m[i]tat al comú de la present vila y l’altra mitat als cofre[n]s de sa Magestat.

 

XXXII

 

Ittem, estatuim y ordenam que los presents capítols y ordinacions y estatuts se hajen de llegir y es lligen per lo escrivà de la sala en lo dia que es farà qualsevol elecció, axí de justícia, jurats y mustasaf ajustats que sien tots los officials per a que tinguen tots notícia dels estatuts y ordinacions que té fetes la present vila per a fer-se les insaculacions y eleccions del officials de aquella.

 

XXXIII

 

Ittem, estatuim y ordenam que per a major corroboració, y validitat dels presents capítols, estatuts y establiments et ad maiorem cautellam lo syndich de la present vila supplique y obtinga confirmació y decretació de aquells del concell y Real Audiència de la ciutat de Valencia.

 

Jesus. Los preinçerts capítols, ordinacions y estatuts són estat trets de un consel[l] general tengut y selebrat en la sala de la cas[a] de la present vila de Carcaxent [p]er Joan Canut, notari, ille [tun]c escrivà de dita sala rebu[t] en quinse dies del mes de abril de l’any MDC vint-y-set y de l’altra dels llibres de consells generals de dita vila recondit en lo arc[hiu] de dita sala, no viciat ni suspecte, si carexent de tot vici y sospita; per mi Pere Garrigues, notari, per authoritat real escrivà de dita sala y consell general de dita vila en fee de tot lo qual assi posee mon acostumat sig ne.

[19] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.0, fol. 114, part. 16.

[20] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Soterrars 1602-1632, sig. 1.3.5, fol. 156 v., part. 25:

      “Item. a 18 de maig 1627 mataren violentament de una escopetada a Andreu Lloret, gurat de dita Vila y loctinent del Justícia, lo qual feu testament en poder de Vicent Gibert notari de Carcaxent. Dexas per sa ànima 100 £. y per marmesors a mº Joan Badía pre. y Josep Lloret son germà; rebé tots los sagraments de la Sta. Esglesia, lo de la confesió li ministrà primerament mº Joseph Galbis pre. en cas de necessitat, y després Fr. Joan Ximénez, descals del convent de la present Vila, y los de la communió y extrema unsió lo Dr. Giner Retor; fonch sotarrat en lo vas de Nª. Sª. del Roser”.

[21] AHPAC, Administració de Pere Rubió, curador dels hereus del seu fill Miquel Rubió, fol. 11, sig. 33.1.10.

[22] AHPAC, Llibre Racional 1631, sig. 23.27.0, fol. 159 v., part. 22.

[23] AHPAC, Procés de Rahons possades per Pere Albelda de Joachim qontra el Clero y Capellans, Cort del Justícia, sig. 33.1.85.

[24] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1683-1693, sig. 1.7.1, fol. 73, part. 60.

[25] AHPAC, Clàusula testamentària, sig. 16.167.13.

[26] ARV, Reial Audiència, Processos 1, lletra S/3.860, s. fol.

[27] ARV, Reial Audiència, Processos 1, lletra S/3.860, s. fol.

[28] AHPAC, Procés de Rahons possades per Pere Dalmau qª. Pere Rubió, ciutadà, Cort del Justícia, sig. 33.1.86.

[29] “Dicto dia [28 març 1643] Blay Garrigues llaurador de la present vila de Carcaxent habitador, de edat que dix esser de quaranta sis anys poch mes, ó menys testimoni etª. lo qual Jura á Nostre Señor Deu ... lo que dix saber ell testimoni perque en dit any mil siscents trenta y sis era jurat de la present Vila, y per una cantitat los dits Geroni Albelda, y muller a la dita Vila de preu de forment los executaven adaquells, anant el testimoni y los demes Jurats a la casa de aquells ... E dix que la muller dell testimoni es germana del Pare del dit Monserrat Talens pero no per ço dexa de dir la veritat”. AHPAC, Los canonges Joan, y Francisco Bosca ab lo canonge Pere Albelda. Ohidor lo Magch. Francisco Ortín y Luquí, generós, Procesos eclesiàstics, s. cat.

[30] AHPAC, Administració de Pere Rubió, curador dels hereus del seu fill Miquel Rubió, fol. 58 v., sig. 33.1.10.

[31] VERGARA, A., “Valencians pel Bogart”, dins Levante-EMV, 20 febrer 2000; CUCARELLA, L., “Un estudio desvela que los antepasados de Bogart pudieron nacer en Vva. de Castellón”, dins Levante-EMV, ed. La Ribera, 18 febrer 2000; i “Otro historiador también detecta posibles antepasados de Humphrey Bogart en Alzira”, dins Levante-EMV, ed. La Ribera, 19 febrer 2000; CLARI, B., “Un posible antepasado de Humphrey Bogart llegó a ser conseller de Alzira en el año 1674”, dins Levante-EMV, ed. La Ribera, 27 febrer 2000; i “El posible antepasado alcireño de Bogart fue un monje que alcanzó gran fama en el siglo XVIII” , dins Levante-EMV, ed. La Ribera, 22 febrer 2000; VALLS, A., “Un Bogart en Carcaixent”, dins Levante-EMV, 5 març 2000; CLIMENT, V., “Una historia de película”, dins La Ribera, revista publicada per Levante-EMV amb motiu de les festes de Sant Bernat Màrtir de l’any 2000.

[32] AHPAC, Signatura 33.1.140.

[33] ARV, Reial Audiència, Processos 1, lletra S/3.860, s. fol.

[34] AHPAC, Llibre Racional 1669, sig. 23.65.0, part. 8:

         “Ittem. en 17 de febrer soterra el Rt. Clero a Gaspar Canut, Jurat en cap, feu testament en poder de Frances Gibert nott. dexas 60 £. Les 50 £. es gastassen en soterrar y misses y les 10 £. al Convent; de les 60 £. se amortisassen pera Bulles. Nomenà en marmessors a Mº. Pere Canut y Nicolau sos fills. Fonhc soterrat generalment ab 3 misses, lletànies y vespres, fonhc soterrat en lo Convent de St. Frances que fohc sa voluntat y se li digue la missa de Cos present en lo Convent com se acostuma ...”.

[35] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.0, fol. 270, part. 78.

[36] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.0, fol. 278, part. 61.

[37] AHPAC, Clàusula testamentària 1690, sig. 16.93.10.

[38] AHPAC, Los canonges Joan y Francisco Boscá ab lo canonge Pere Albelda, sig. 33.1.1.

[39] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.0, fol. 106, part. 25.

[40] ARV, Reial Audiència, Processos 1, lletra S/3.860, s. fol.

[41] AHPAC, Llibre Racional 1644, sig. 23.40.0, fol. 107, part. 1.

[42] MUÑOZ LUCIENTES, M. E., Descripción de los pueblos ..., Op. c., 1751.

[43] AHPAC, Quinque Libri de Cogullada. Llibre de Bateigs 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 35, part. 16.

[44] La seua criada Margarida Climent va morir el 8 de juny (AHPAC, Llibre Racional 1648, sig. 23.44.0, fol. 156, part. 23.

[45] BERNAL, J. (OFM), “Relación de lo sucedido en esta villa de Carcagente desde el día que comenzó el contagio hasta qua acabó, y lo que en este tiempo sucedió”, dins Guardianes deste Convento de San Francisco de Carcagent desde su fundación (1602-1768). Manuscrit del fons de l’Arxiu Històric Municipal de Carcaixent donat a conéixer per AGULLÓ PASCUAL, J. B. (OFM), “Los Franciscanos en Carcagente”, dins Acción Antòniana, 1973-74. FERNÁNDEZ ROS, J. M., “La peste de 1648. Algunas notas”, dins Festes Majors a Carcaixent 1981, Ajuntament, Algemesí, J. B. Juan, s. pàg.

[46] AHPAC, Llibre Racional 1648, sig. 23.44.0, fol. 112: “Itm. a 1 de juny dobla V.ª de N.ª S.ª del Roser fala celebrar Nicolau Albelda de Nicolau, menor, y Jurat”.

[47] AHPAC, Appellació del Clero de Carcaixent ab Vicent Gibert, sig. 33.1.111.

[48] AHPAC, Llibre Racional 1651, sig. 23.47.0, fol. 134.

[49] AHPAC, Llibre Racional 1651, sig. 23.47.0, fol. 134 v.

[50] AHPAC, Llibre Racional 1651, sig. 23.47.0, fol. 137.

[51] AHPAC, Llibre Racional 1651, sig. 23.47.0, fol. 134.

[52] AHPAC, Signatura 16.2.160.

[53] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.1, fol. 265, part. 29.

[54] “Anno a nativitate Domini millessimo sexcentessimo quinquagessimo secundo die vero intitulato vigessimo nono mensis julij Jacinto Ferrer, ciutada Justicia, Frances Pablo, Joan Amador, Antoni Nicolau, y Agustí Talens, ciutadans Jurats de la present vila de Carcaxent ajustats en la Sala de dita Vila, ubi ett. en præsentia y asistencia de Frances Talens Sindich de dita Vila ...”. AHPAC, Deficicio feta per los Justicia y Jurats de la vila de Carcaxent a Martí Boscá de la ad[ministraci].º de les Carns a tengut de dita Vila desde St. Joan de Juny 1651 fins St. Joan de Juny 1652, sig. 28.1.1.

[55] AHPAC,

[56] AHPAC, Llibre Racional de Cugullada 1681-1706, sig. 39.4.0, fol. 212:

        “En 16 de mars [1694] es soterra en esta Yglesia Gesinto Ferrer, feu testament en poder de Franses Gisbert deja per la sua anima doscentes lliures, aso es sent un llegat a la Mare de Deu de la Salud y sent per la sua anima. Albasea Bertomeu Nicolau ... Tres misses cantades en asistensia de tot lo Clero de Carcaxent”.

[57] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.0, fol. 98 v., part. 27.

[58] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.0, fol. 248, part. 62.

[59] “Die decima mensis augusti, anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo quinquagessimo tertio.

In Dei nomine. Amen. Noverint universi quod nos Monserratres Talens, locumtenens et subrogatres iustitia; Guaspar Canut, Bartholomeus Noguera, Vincentius Nicolau et Franciscus Casanoves, cives, iurati in presenti et currenti anno presentis ville de Carcaxent et loci de Cogullada; Andreas Talens, filius Bernardi, Josephus Casaves, Martinus Talens, notarius, Joannes Salvador, Hieronimus Canut, Iacinthus Serra, Nicolaus Albelda, filius Bartholomei, Matheus Marco, Bartholomeus Albelda, Bartholomeus Talens, filius Bartholimei, iunior, Marcus Antonius Diego, Nicolaus Albelda, filius Nicolai, Joannes Amador, Joannes Canut, notarius, Bartholomeus Gomiz, Bartholomeus Talens, filius Michaelis, Bernardus Rubio, Josephus Albelda, Agostinos Abril, Augustinos Talens, Bartholomeis Talens, filius Bartholomei [de la] Senia , Jacobus Talens, Franciscus Ruvio, filius Bernardi, Michael Albelda, filius Michaelis, Damianus Noguera, Vincentius Thomas, Franciscus Talens, filius Petri, Michael Fluvia, Hieronimus Albelda et Petrus Talens, filius Petri, omnes vicini et habitatores dicte ville de Carcaxent et loci de Cogullada respective, ad consilium generale tenendum et celebrandum et ad infrascripta per agenda specialiter convocati, et etiam congregati in aula domus et consilii predicte ville de Carcaxent, ubi pro similibus et aliis per agendis, tractandis et consulendis negotiis soliti sum res convocari et congregari, precedente convocatione ad presentem diem, locum et horam, facta per Laurentium Delgado et Joannes Gonsales, lictores dictorum iuratoris, ut constat verbali relatione mihi nottario infrascripto, presenti hora, ut est de more, facta, confitentes esse in presenti congregatione et consilio suficientes et idonei ad consilium generalem dicte ville et loci tenendum et celebrandum, iuxta privilegia et regias litteras a chatholica et regia maiestate domini nostri regiis et predecessorum suorum dicte ville concessa et concessas, de quibus mihi Francisco Gibert, notario onfrascrito et scribe aule dictorum iuratorum, large et plene constitit; confitentes etiam nos omnes supradicti, iuramenti virtute, in manu et posse dicti locumtenentis justitie prestiti, ita esse et ob it totam dictam villam de Carcaxent et loculum de Cogullada representantes ...”. ARV. Bailía, núm. 1.211, fol. 246 r., 254 v. (Lletres i Privilegis, 66). [TORRES FAUS, F.] “L’aprovació dels capitols per a la construcció de la Séquia Real de Carcaixent”, dins Festes Majors a Carcaixent 1983, Ajuntament, s. pàg. [VIUDES HERNÀNDEZ, E.] La Real Acequia de Carcagente. En el tercer centenario de la llegada de las aguas a nuestro término, 1979, pàg. 10-15.

[60] AHPAC, Quinque Libri de Cogullada. Llibre de Bateigs 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 8, part. 2.

[61] ARV: sig. 376-378. AGRAMUNT, J., El Paraíso de Dios, descubierto en el religiosísimo Monasterio de Dominicas de Carcagente, ms. (1701). Carta autógrafa dirigida a las RR. Madres del Convento de Corpus Cristi de Carcagente, dedicándoles la obra anterior, 14 de septiembre de 1711, citada per GUTIÉRREZ DEL CAÑO, M., Catálogo de los manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Valencia, València, Antonio López i Cia., 1914, núm. 19. SEMPERE, L. G., Vida de la venerable madre sor Inés de Sisternes, dominica, Almeria, Tip. Non Plus Ultra, 1903, pàg. 53-70. FOGUÉS JUAN, F., Historia de Carcagente..., Op. c., 1934, pàg. 77-80 i 139-140. SOLERIESTRUCH, E., Carcaixén. Biografia d’un poble..., Op. c., 1977, pàg. 213-218.

[62] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1616-1633, sig. 1.3.1, fol. 13 v., part. 23.

[63] “Anno a nate. Dni. MDC quinquagessimo nono die vero intitulato vigessimo sexto mensis octobris lo Retroescrit mandato y tot lo contengut en aquel (...) a instancia y requesta de Mº. Miquel Robió, prevere, per mi Joan Noguera not. fonch infungit y notoficat a Andreu Talens de Bernad, Jurat major, a Frances Selma, Jurat segon y a Martí Talens, Jurat quart de dita vila de Carcaxent personalment en dita Vila los quals respongueren que aquells y dita vila de Carcaxent te per sindich y procurador en la ciutat de Valencia a Joseph de Rocafull not. deqibus est. lo qual es e llegit, presents per testimonis ço es en quant a la notificasió de Andreu Talens, jurat en cap, Joseph Hernandez y Joachim Bernabeu, menor, llauradors, y en quant a la notoficasió de dits Frances Selma y Martí Talens, Miquel Flovia, ciutada, y Polinario Talens, sirurgià, tots de dita Vila habitadors, en fe y testimoni del qual yo dit Joan Noguera not. assi pose mon signe”. AHPAC, Procés del Clero y Capellans de la Yglesia Parrochial de la vila de Carcaxent contra la vila de Carcaxent sobre les porcions de Sen Pere y sen Pau, sig. 26.8.1.

[64] “... constituit inter tertiam et quartam horas post meridiem en la casa de la pnt. vila de Carcaxent en presencia de Francés Casanoves, ciutadà Justícia en lo civil y criminal de dita Vila”...

[65] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1634-1653, sig. 1.4.1, fol. 48 v., part. 23.

[66] AMC, Document solt, s. cat.

[67] AMC, Document solt, s. cat.

[68] AMC, Document solt, s. cat.

[69] AMC, Document solt, s. cat.

[70] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1616-1633, sig. 1.3.1, fol. 118 v., part. 93.

[71] [1662] “... Agustí Talens tunc Justicia y Jochim Bernabeu nunc advocat fiscal ...”. AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1654-1666, sig. 1.5.3, fol. 223 v.

[72] AHPAC, Llibre Racional 1683, sig. 23.78.0, fol. 172.

[73] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1616-1633, sig. 1.3.1, fol. 148 v., part. 46.

[74] AHPAC, Clàusula testamentària, sig. 16.78.8.

[75] AHPAC, Llibre Racional 1664, sig. 23.60.0, fol. 102: “Item a 18 de maig Te Deum Laudamus y missa de gracies y que ha vingut laigua de la sequia al riu de Albaida, fanla celebrar los Señors Jurats”.



Comenta