Globered
Consigue tu propia página web



antoniosabatermira



 Por favor, si la utiliza, solo pedimos

 a cambio que difunda la Web

 en su medio.  Gracias.





 tot carcaixent

0 0 0

Carcaixent: Autoritats i altres càrrecs municipals (1602-1621)

Por: Antonio Sabater Mira | Publicado: 09/07/2013 15:35 |
 
 

AUTORITATS

I ALTRES

CÀRRECS MUNICIPALS

DE

CARCAIXENT

(1602-1621)


Bernat DARÀS i MAHIQUES

Cronista  Oficial de la Ciutat


Felip III

1598-1621

Regnat de Felip III d’Austria

   

1602-1603

Miquel Garrigues. Jurat en cap.

Carcaixent fà un donatiu de 3.000 lliures al Reial Patrimoni[1].

1602-1603

Bernat Timor. Jurat.

1602-1603

Miquel Vayà i Timor. Jurat[2]. Nasqué a Carcaixent, el 26 d’octubre de 1570, fill de Miquel i Esperança[3]. Es casà amb Àngela Arboy i Campos, de Daroca (Saragossa), el 3 de febrer de 1586. Morí l’11 de gener de 1603 i fon soterrat en lo vas de la Mare de Déu del Roser “... construhit dins la Iglesia parrochial de dita vila de Carcaxent la qual sepultura volgue sia feta ab ynterventio de les lloables Confraries del Santissim Sagrament y de Nra. Sra. del Roser dexantho tot lo demés a coneguda de dit marmessor [Jaume Timor, ciutadà] ...”[4].

1602-1603

Agustí Guerau i Garrigues. Jurat[5]. Fill de Bartomeu i Caterina. Es casà amb Úrsula Gisbert i Casanoves, el 30 d’octubre de 1588. Fou soterrat el 10 de febrer de 1611.

1602-1603

Bartomeu Talens. Mostassaf.

1603

Joan Baptista Roca. Comissari i col·lector del Morabatí.

1603-1604

Macià Albelda i Gisbert. Justícia. Nasqué a Carcaixent, fill de Bartomeu i Joana. Es casà amb Esperança Garrigues i Guerau. Foren pares de frei Esteve Albelda, montesià. Morí el 23 de març de 1619.

D’aquesta època és la construcció de l’hospital de pelegrins i caminants, aprofitant un camp de dues fanecades que pertanyia a Miquel Gisbert, situat al mateix lloc que a partir de 1654 ocupava el Convent de Corpus Christi (les Dominiques).

Es bastit als afores de la vila el Convent de Menors Descalços de Sant Francesc d’Assís, autoritzat per sant Joan de Ribera, el6 de juliol de 1602 [6]. El 8 d’aquest mateix mes i any, el pare fra Jeroni Planes prenia possessió dels terrenys donats per la Vila en presència del Justícia i Jurats.

18 de febrer de 1604: Per privilegi reial donat a València “... aumentó el salario del Justicia a 30 libras, al almotacén 15 libras sobre las penas de su oficio, y que los jurados tubiesen el que señalase el concejo general, como no excediese de 10 libras” (Diversorum Valentie XXIII, fol. 130)[7].

1603-1604

Jeroni Fluvià. Jurat en cap[8]. Es casà amb Úrsula Carbonell i Casanoves[9], el 14 d’octubre de 1584. Morí el 25 de març de 1616.

1604-1605

Josep Garrigues. Justícia.

1604-1605

Joan Gomis. Jurat.

El 1604 fou edificada l’ermita de la Sang del Nostre Senyor (hui Reial Séquia), sent majoral Bartomeu Albelda. Féu l’obra l’obrer Miquel Pasqual Vills[10]; la fustafou proporcionada pel notari de Vilanova de Castelló Josep Casanova[11] i treballada pel fuster Agustí Uller[12], i va ser coberta pel tapiador Pere Meseguer[13].

1604-1605

Miquel Albelda. Jurat.

1604

Bernat Rubió. Síndic de Carcaixent a les Corts Valencianes[14]. Es casà amb Agustina Gisbert, el 21 d’octubre de 1596. Morí el 16 de març de 1630.

1605-1606

Miquel Talens. Justícia.

1605-1606

Vicent Gisbert. Jurat.

1605-1606

Lluc Casanoves. Jurat.

1605

Micer Ferriol. Assessor.

1606-1607

Bernat Garrigues. Jurat en cap i regent lo offici de Justicia, per absencia de Miquel Talens...”[15]. L’any 1597 exercí el càrrec de Justícia.

1606-1607

Bernat Timor. Jurat.

1606-1607

Pere Nicolau. Jurat.

1606-1607

Antoni Canut. Jurat.

1607-1608

Mateu Gisbert. Regent de Justícia.

1607-1608

Lluc Casanovas. Jurat.

1607-1608

Joan Talens. Jurat.

1607-1608

Bernat Robio. Jurat.

1607-1608

Andreu Noguera. Jurat.

1608-1609

Vicent Gisbert. Justícia.

1608-1609

Andreu Garrigues. Jurat.

1608-1609

Andreu Lloret. Jurat.

1608-1609

Jaume Albelda. Jurat.

1608

Salvador Gisbert. Lloctinent.

1609

Gabriel Gamieta. Notari dels Jurats i Consell de Carcaixent. Fill del notari Doménec Gamieta.

1609-1610

Francesc Noguera. Justícia.

1610

Bartomeu Albelda, de Joaquim. Justícia[16].

1613

Vicent Gisbert. Justícia[17].

1614

Damià Noguera i Penadés. Justícia. Nasqué a Carcaixent, el 7 de maig de 1588, fill de Joan i Caterina[18]. Es casà amb Elisabet Joan Gisbert, el 9 de març de 1614. Morí el 4 de maig de 1661.

1617-1618

Joan Gomis. Justícia[19].

1617

Bartomeu Albelda, de Joaquim. Subrogat de Justícia.

1617

Vicent Gisbert. Jurat.

1617

Joan Nicolau, fill de Pere. Jurat. Natural de Cogullada. Es casà amb Vicenta Cuchuchea,vídua de Nicolau Casanoves, el 4 de desembre de 1622. Morí a Cogullada, el 15 de març de 1627.

1617

Valeri Guerau i Talens. Jurat. Nasqué a Carcaixent, el 28 de gener de 1589, fill de Bartomeu i Jerònima[20]. Es casà amb Vicenta Guerau, el 22 de gener de 1609, i amb Úrsula Rubió, vídua de Pere Casanoves, el 16 de setembre de 1619. Morí el 4 de gener de 1623.

1617

Pere Rubió. Administrador de Murs i Valls.

1617

Josep Caldero. Assessor. Es casà amb Magdalena Carles. Morí el 28 de març de 1617.

1618-1619

Jeroni Albelda. Justícia. Fill de Pere i Caterina. Es casà amb Esperança Albelda, el 23 de novembre de 1601. Va faltar el 13 de març de 1644.

1619

Joan Gomis. Jurat en cap.

1619

Bernat Timor. Jurat.

1619

Bartomeu Albelda. Jurat.

1619

Agustí Guerau i Gisbert, fill d’Agustí. Ciutadà. Jurat[21]. Nasqué a Carcaixent, el 16 de setembre de 1591, fill d’Agustí Guerau i Garrigues i Úrsula Gisbert i Casanoves[22]. Es casà amb Florenciana Climent, al voltant de l’any 1613. Morí el 19 de maig de 1630, sent soterrat en“... lo vas dels Gueraus en la capella de St. Vicent dins la esglesia Parrochial de Carcaxent ...”[23].

1619

Josep Talens i Lloret. Metge. Batle. Nasqué a Carcaixent, el 16 de febrer de 1595, fill de Josep i Úrsula[24]. Es casà en primeres nùpcies amb Teodora Albelda i Albelda, el 31 de gener de 1614, i en segones amb Elisabet Joana Albelda i Grau, el 28 de març de 1630. Fou soterrat el 24 de gener de 1666 al Convent de Sant Francesc.

1619

Martí Talens i Daroca. Jurat en cap. Nasqué a Carcaixent, el 13 de novembre de 1598, fill de Joan Talens, corredor d’orella, i Margarida Daroca[25]. Fou notari. Va contraure matrimoni amb Elisabet Riello[26], vídua de Francesc Talens, el 23 de juliol de 1631[27]. Morí el 16 de novembre de 1667[28].

L’any 1619, sent jurat en cap, foren iniciats els treballs per portar l’aigua potable al nostre poble des de la Font de la Parra. El cost d’aquesta millora costà la quantitat de tres-cents mil quinsets. Segons Soleriestruch “Va haver de forardar-ne vuitanta dos metres en roca viva, i disposar uns filtres, i bastir vuit arcades per salvar-ne les barrancades amb que s’hi va topetar al trajecte: arcades de Fogués, Gea, Santamans, Noguera, Callà, Vernich, Segona Pileta i Primera Pileta.

No, no va ésser-ne gens fàcil fer que l’aigua arribara al poble. Deu anys s’hi tardaren en fer-la anar des de la Font de la Parra fins l’ermita de Sant Antoni”[29]. Els aqüeductes i filtres que foren construïts en l’any 1672 per l’obrer de vila Josep Chelvi sofriren greus desperfectes amb motiu de la riuada de Sant Carles de 1864. L’aigua aplegava fins la plaça Major per mig d’una canonada de fang i per un piló amb varis dolls surtia l’aigua per a l’abastiment de la població.

1619

Joan Artigáu. Jurat[30]. Es casà amb Maria Molorra[31].

1619-1620

Joan Gomis. Justícia.

En la Visita pastoral que va fer-se del dia 16 al 30 de gener de 1620, per l’arquebisbe fra Isidor Aliaga[32] (1612-1648) “... constituydo personalmente en la villa de Carcaxente ques de su Magestad y de quatrocientas y treinta casas y en ellas mil setecientas personas de confessión de las quales las mil quatrocientas y treinta son de comunión”..., s’amenaça amb la pena d’excomunió els Jurats de la Vila, si no fan per facilitar al clergat una casa als voltans de l’església[33].

1620-1621

Bartomeu Casanoves. Justícia[34].



[1] ARV, Reial Audiència, Processos 1, lletra S/3.860, s. fol.

[2] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 109 v., part. 10.

[3] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1534-1580, sig. 1.0.0, fol. 133, part. 40.

[4] AHPAC, Llibre de Clàusules 1600-1636, sig. 16.1.0, fol. 17.

[5] “Anno a nat. Dmi. mil sexcentesimo tercio die vero intiº. septimo mensis marcij Miquel Garrigues, Bernat Timor, Miquel Vaya y Agustí Guerau Jurats de la vila de Carcaxent certificam Joan Batiste Roca comisari y collector del morabatí ...”. Document lliurat pels Jurats de la Vila el 7 de març de 1603. Vegeu “Racó històric”, dins Comunicación Municipal, nº 6, 1979, pàg. 14.

[6] AGULLÓ PASCUAL, J. B., “De nuestras crónicas: Los franciscanos en Carcagente”, dins Acción Antòniana (1973). FOGUÉS JUAN, F., Historia de Carcagente..., Op. c., 1934, pàg. 76-77. SOLERIESTRUCH, E.: Carcaixén. Biografia d’un poble... Op. c., 1977, pàg. 205-210.

[7] MUÑOZ LUCIENTES, M. E., Descripción de los pueblos ..., Op. c., 1751.

[8] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 110, part. 14.

[9] Morí el 16 de novembre de 1651, als cent sis anys. AHPAC, Llibre Racional 1651, sig. 23.47.0.

[10] AHPAC, “Ermitas”, sig. 25.17.6.

[11] AHPAC, “Ermitas”, sig. 25.17.3.

[12] AHPAC, “Ermitas”, sig. 25.17.7.

[13] AHPAC, “Ermitas”, sig. 25.17.4. FOGUÉS JUAN, F., Historia de Carcagente..., Op. c., 1934, pàg. 83-84.

[14] CISCAR, E., Las Cortes Valencianas de Felipe III, 1973, pàg. 190.

[15] “Anno a nat. Dni. millº. sexcentessimo sexto die vero intitulato vigessimo septimo mensis junij a instancia y requesta de Josep Armengol capita de la melisia effectiva per mi Matheu Gibert per authoritat real not. publich lo present mandato fonch llest, intimat y notificat a Bernat Garrigues, Jurat en Cap y regent lo offici de Justicia, per absencia de Miquel Talens, Justicia, Bernat Timor, Pere Nicolau y Anthoni Canut, Jurats, personalment atrobats en la casa e sala de la vila de Carcaxent los quals entes dit mandato dixeren y respongueren que obeien aquell en tant quant de Justicia pot y deu obeir y que estan promte a fer lo que sera de Justicia. ... presents foren per testimonis Jaume Garrigues not. y Hieroni Flovia mercader de dita vila de Carcaxent ...”. AHPAC, Papers dels Armengols, s. cat.

[16] “1807, marzo, 4. Parecer de la Cámara sobre el memorial de D. Antonio Albelda y Pelegero, vecino de la ciudad de San Felipe [Xàtiva], que solicita se le conceda privilegio de hidalguia, exponiendo su genealogia desde sus quintos abuelos paternos que radicaron en la villa de Carcajente, hasta mediados del s. XVII en que la familia se trasladó a Játiva. Por comenzar los más antiguos libros de bautismos de aquella parroquia en 1544, no puede justificar más su ascendencia. Dice que Carcajente fue elevada a villa en 1589 y que sus antepasados Bartolomé Albelda [de] Carles en 1610 y Bartolomé Albelda de Bartolomé en 1625 fueron respectivamente Justicia y Jurado de dicha villa ...”. ARXIU HISTÒRIC NACIONAL, d’ací endavant AHN, Catàleg de Consultes Consell d’Aragó, lligall 6.890, núm. 104. Tenim que manifestar que al llibre de soterrars apareix el de Bartomeu Albelda Carles, el 20 de febrer de 1606.

[17] AHPAC, Procés de empares de Jeroni Garrigues, sig. 33.1.72.

[18] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.0, fol. 44, part. 29.

[19] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 169, part. 9.

[20] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.0, fol. 48, part. 2.

[21]AHPAC, Papers dels Armengols, s. cat.

     “Anno a nativitate Dni. MDCxviiii. Die vero intitulato decimo octavo mensis Maij. Instant y requirent lo dit Joseph Armengol, lo retroscrit Real mandato, per mi Salvador Agosti not. fonch repetit llest y notificat de la primera linea fins à la darrera inclusivament a Joan Gomis, Bernat Timor, Berthomeu Albelda y Agusti Guerau ciutadans Jurats de la pnt. Vila de Carcaxent, personalment atrobats en la sala de la casa de la dita Vila, los quals respongueren que atemperaven al dit Real mandato y farien lo que seria de Justicia. Essent pnts. per testimonis à les dites coses Frances Albero y Luis Porta verguers de dits Jurats. E perque à la dita Instructio y resposta plena fe li sia donada per ço yo dit Salvador Agosti per autoritat Real not. publich per tot lo Regne de Valencia açi pose mon acostumat de not. Sig ne”. 

[22] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.0, fol. 65, part. 44.

[23] AHPAC, Llibre de Clàusules testamentàries 1600-1636, sig. 16.1.0. , fol. 202.

[24] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.0, fol. 90, part. 13.

[25] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.1, fol. 120, part. 75:

       “A 13 de noembre 1598 bategí yo Mº Frances Gibert, vicari de Cugullada a Vicent Diego Martí, fill de Joan Talens y de Margalida Daroca y de Talens, compares Vicent Selma, y Guisabet Talens y de Matoses”.

[26] AHPAC, Llibre Racional 1679, sig. 23.74.0, fol. 154 v., part. 4:

       “Ittem en 29 de ganer sotarra el Rt. Clero a Ysabet Riello vª de Martí Talens ab una missa cantada de cos pnt. Feu testament en poder de Alfonso Albelda not[ari]. Dexas per la sua anima 15 £. Nomena marmessor a Geroni Riello ...”.

[27] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1616-1633, sig. 1.3.3, fol. 245, part. 12:

         “A 23 de juliol añy 1631. Yo lo Dor. Pere Garcés, vicari general, dada en Valencia a 23 de juny de dit y referendada per Andreu Domal notari, havent preceit les 3 canoniques monicions les quals foren fetes a 25, 19 y a 22 de dit añy, en dos dies de dumenges, y una festa colent, y no havent apparegut impediment algú, y demés ab mandato del dit Sr. Vicari General, dispensat com a jutge apostòlic en los dos impediments de affinitat que entre los dos infrascrits contrahents havia, desposí per paraules de present in facie Eclesie a Martí Talens, notari, fill de Joan Talens y Margarita Daroca, y a Isabet Riello, viuda per mort de Frances Talens, los dos naturals y habitadors de Carcaxent, y en continent actu continuo los doní les benedictions nupcials; testimonis foren Frances Robio, magor, Jusep Talens, siutada, y Juseph Alcaraz, escolà ...”.

[28] AHPAC, Llibre Racional 1667, sig. 23.63.0, fol. 94 v., part. 34:

           “Ittem a 16 de nohembre sotarra el Rt. Clero a Martí Talens not[ari]. Feu testament en poder de Frances Gibert not[ari]. Dexas per la sua anima [en blanc]. Marmessor a mº Andreu Talens fonch lo sotarrar dit diffunt Generalment ab tot lo Clero ab una missa de cos pnt. ...”.

[29] SOLERIESTRUCH, E., Carcaixén. Biografia d’un poble ..., Op. c., 1977, pàg. 83.

[30] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1616-1633, sig. 1.3.1, fol. 19, part. 32:

         “A 14 de abril 1619 yo lo Dr. Berthº. Giner Regent la cura e bateiat a Sperança Vicensa Florinda filla de Iuan Artigáu rexidor y de Maria sa muller padrins Iuan Gautier cadirer y Sperança Talens donz.ª”

[31] El cognom apareix a la partida de matrimoni de la seua filla Francesca Calixta. AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1634-1653, sig. 1.4.3, fol. 297 v., part. 3.

[32] En la relació enviada l’any 1617 per aquest arquebisbe amb motiu de la Visita ad Límina, quant a la nostra parròquia diu, traduït del llatí, el següent:

         “Carcaxent [Cugullada]. L’església parroquial de la vila de Carcaxent conté tres-centes cases i té anexe el lloc de Cugullada, la qual comprén cinquanta vivendes i en ambdós llocs el seu rector administra a mil tres-cents fidels el Cos del Senyor. És regida per un rector i dos vicaris, un dels quals viu al lloc de Cugullada. Són percebuts d’ella mil monedes d’or (ducats). Han sigut instituïts en aquesta església set beneficis, i residixen sis beneficiats. Al lloc de Cugullada ha sigut fundat un benefici. Hi ha a la vila de Carcaxent un monestir de fras franciscans i a ell estàn assignats divuit religiosos”. L’anotació, també en llatí, de la relació enviada l’any 1622, puntualitza el següent: “Carcaixent cum annexo Cugullada. Té quatre-centes trenta cases, amb mil quatre-cents trenta fidels i deu beneficis. L’annex cinquanta, amb cent trenta-dos fidels i un benefici, i un monestir de l’orde de sant Francesc amb divuit frares”.

CÁRCEL ORTÍ, M.ª M., Relaciones sobre el estado ..., Op. c., 1989, pàg. 816 i 845.

[33] AHPAC, Llibre Visita pastoral de 1620, sig. 10.3.0. Manaments:

       “Otrosí por quanto en la presente Villa no hay casa Abadía para habitar el Retor y assi por la calidad y estimación de dicha Villa como porque generalmente en el presente Arzobispado las haze las villas y lugares por tanto mando su señoría yllustrisima que los jurados de dicha Villa dentro de un año la hagan hazer, o compren casa que sea a propósito para Abadía, procurando que este cerca de la yglesia porque assi conviene para que el Retor acuda puntualmente a la administración de los dichos Sacramentos y obligaciones de su oficio, y antes de hazerla, o, encargarla embiaran la traça a su señoría yllustrisima y razones bien porque no devan hacerlo sobre dicho las digan y propongan dentro de un mes ante su señoría yllustrisima en otra manera, forma y como de derecho tuviere lugar”...

[34] AHPAC, Procés de Requesta de Nadal Dalmau qontra Pere Talens de Vicent, Cort del Justícia, sig. 33.1.67.



Comenta