Globered
Consigue tu propia página web



antoniosabatermira



 Por favor, si la utiliza, solo pedimos

 a cambio que difunda la Web

 en su medio.  Gracias.





 tot carcaixent

0 0 0

Carcaixent: Autoritats i altres càrrecs municipals (1560-1599)

Por: Antonio Sabater Mira | Publicado: 09/07/2013 14:38 |
 


AUTORITATS

I ALTRES

CÀRRECS MUNICIPALS

DE

CARCAIXENT

(1560-1599)


Bernat DARÀS i MAHIQUES

Cronista  Oficial de la Ciutat


 

 

Segons Francesc Torres i Faus:

“La segona meitat del segle XVI veurà la creació de nous municipis al País Valencià, un fenomen sense precedents fins llavors. El creixement econòmic i demogràfic de molts llocs, i les necessitats de l’hisenda reial, expliquen que aquests llocs demanen la indepèndencia. Escolano, en 1610 ho confirma: «La negociación de la seda es tanta, que de pequeños lugares han venido a crecer y hacerse populosas villas, en razón de la inmensa riqueza que con ella acaudalan». Està parlant de Carcaixent, Algemesí, Castelló de la Ribera i Guadassuar. En el cas de Carcaixent cal afegir la gran inundació de 1571, que va fer que es despoblaren els llogarets de l’horta, i el trasllat de la parròquia de Ternils a Carcaixent en 1573.

Onze anys avans, l’11 de març de 1576, Carcaixent havia obtingut el títol d’Universitat. Universitat en aquests anys té el significat de «comuni-tat»,«municipi». Les diferències entre Universitat i Vila són de jurisdicció fonamentalment. Les Universitats tenien la jurisdicció baixa o alfonsina, creada en 1329 pel rei Alfons III. Aquesta comprenia totes les causes civils i part de les criminals, sempre que aquestes darreres no comportaren pena de mort, mutilació o assots. Les viles, en canvi, tenien tota la jurisdicció, i a més participaven en les Corts Valencianes. Docs bé, Carcaixent en 1576 n’obté la independència administrativa i part de la judicial.

Sembla que les coses anaven bé per a la nova Universitat, i en 1589 es decideixen a demanar el títol de Vila Reial, per separar-se definitivament d’Alzira. Així, el 14 de maig de 1589 es reuneixen en la parròquia de Carcaixent 161 veïns, presidits pel Justícia d’eixe any, Joan Talens. En aquesta reunió decideixen demanar un préstec de 8.000 ducats per pagar el donatiu al rei, i sol·licitar el títol de Vila Reial. Un mes després, el 17 de juliol, el rei Felip II atorgava, estant en San Lorenzo, el Privilegi de Vila Reial per a Carcaixent.

La proclamació dels privilegis de separació es feia de forma solemne. La Reial Audiència enviava un representant en nom del Virrei, que feia cridar a tot el poble per mig del pregoner a l’església. Allí es feia Missa Major o un Tedeum, i després el representant reial llegia el Privilegi i nomenava el Batle, o representant reial. Seguidament nomenava els càrrecs municipals del primer any: Justícia, Jurats, Consellers, Mustassaf, que devien jurar el mateix dia en mans del Batle.

A partir de llavors Carcaixent ja no depenia per a res de la vila d’Alzira, i d’ara endavant podrà enviar llur representant a les Corts Valencianes. Seguint els capítols presentats pel síndic de Carcaixent, Bertomeu Armengol, podem fer-nos una idea del que era l’organització municipal valenciana de l’època foral.

En l’antic règim no trobem la clàssica diferenciació entre els poders legislatiu, executiu i judicial. Així, el màxim càrrec municipal és el Justícia, que presideix les reunions del Consell Municipal, i administra justicia, tant civil com criminal. Podia nomenar tres lloctinents, dos de Carcaixent i un de Cogullada, i a més tenia un assessor en dret. La Vila nomenava també un Procurador Fiscal.

L’administració municipal era portada a cap pels Jurats. Eren quatre jurats, tres de Carcaixent i un de Cogullada. Al front d’ells estava el Jurat en Cap, que equivalia a l’actual Alcalde. Estaven encarregats de l’administració municipal, podien assenyalar bovalar, ficar guardes per a l’horta, i nomenaven el Clavari o tresorer. Els Jurats formaven una mena de Comissió de Govern, i tenien jurisdicció sobre les pastures i contribucions municipals.

El Mustassaf era un càrrec municipal i s’encarregava de tots els afers referents a les peses i mesures, mercats, obres públiques. Podia nomenar dos lloctinents, un per Carcaixent i un altre per Cogullada. Tenia jurisdicció sobre els afers de llur competència, i les seues sentències podien ésser apel·lades davant dels Jurats.

En darrer lloc tenim el Consell General i Particular. El Consell General estava composat per trenta membres, i el Consell Particular per deu persones. Al Consell General assistien el Justícia i els Jurats. El Jurat en Cap era el que propossava el que s’havia de tractar-hi, i els acords es prenien per majoria.

El Batle no tenia res que veure amb l’administració municipal. Era un representant reial, que s’encarragava de l’administració de les rendes pertanyents al rei. En mans d’ell juraven els càrrecs municipals que eixien elegits cada any. Era una mena de governador civil en les viles de reialenc.

L’elecció dels càrrecs municipals es feia per insaculació. Cada dos o tres anys el Justícia i els Jurats triaven les persones que podien ésser insaculades. El seu nom es ficava en una bola, i s’introduïa en un sac. D’ací el nom de insaculats. Un xiquet treia del sac cada any les boles, i aquests eren els càrrecs d’eixe any. L’elecció del Justícia es feia a l’endemà de la festa de Sant Tomàs, i la dels Jurats la vespra de Pasqua de Pentecosta, i la del Mustassaf la vespra de la festa de Sant Miquel.

Carcaixent va demanar, en 1589, una rectificació del terme municipal. El Toro va tornar a Alzira, i Cogullada que en 1576 va restar separada de Carcaixent, en 1589 va passar a formar-ne part del seu terme.

Però no sols això. En el segle XVII Carcaixent ampliarà el seu terme general. La universitat de la Pobla Llarga, fins llavors en el terme general d’Alzira, passarà, per un Reial Privilegi de Felip IV, donat a Madrid en 28 de febrer de 1646, a formar part del terme general de Carcaixent, tenint que fer les apel·lacions del seu justícia al Justícia de Carcaixent, que s’encarregava, també, de veure els plets criminals més greus ...”[1].

El primitiu lloc on estigué l’edifici destinat a l’allojament de la institució municipal coneguda popularment com Ca la Vila estigué a la mateixa plaça Major i en el lloc que en l’actualitat correspon a l’edifici modern que fa cantonada amb el carrer de la Marquesa de Montortal, on hi fon la sucreria del “Campanar” regentada per Heliodor Pérez. Segons la documentació escrita fou comprada als germans mossén Miquel Talens, Simeó Talens i Francesc Talens, el 22 d’abril de 1619[2]. El pis inferior —segon F. Fogués— era ocupat per les depèndencies de la càrcer i la cambra de forment per al consum de la població. Al pis principal es trobava l’arxiu, que a més feia de aula capitular a on els jurats celebraven les seues deliberacions i, en una estança contigua la “Cort” que entenia de les causes civils i criminals.

Ja entrat el segle XIX i degut a les necessitats d’un major lloc, es va alçar l’edifici actual al solar de l’antic Almodí i unes cases que es compraren dels voltans. La primera pedra del nou edifici fou col·locada el 24 de desembre de 1845[3], sent alcalde Josep Amador i Amador. El 2 de maig de 1847, sent alcalde Vicent Talens de la Riba i Fluvià, fou la inauguració de la nova Casa de la Vila que va fer-se sota la direcció de l’arquitecte Salvador Escrig i Melchor.


Felip II

 

1556-1598

Regnat de Felip II d’Austria

   

1560

Andreu Armengol. Lloctinent del Batle d’Alzira al lloc de Carcaixent.

1560

 

1563

Andreu Talens. Lloctinent del Justícia d’Alzira al lloc de Carcaixent.

Bernat Talens. de Carcaixent. Fou nomenat procurador-síndic per tal de gestionar la segregació d’Alzira del lloch de Carcaixent, el 13 de maig de 1563[4].

1575

Bernat Guinovart, mercader de seda d’Algemesí, junt a Bernat Talens, de Carcaixent, fou nomenat procurador-síndic per tal de gestionar la segregació d’Alzira del lloch de Carcaixent, 5 d’abril de 1575[5].

1576-1577

Pere Guerau. Justícia.

11 de març de 1576: Els carcaixentins obtenen el privilegi d’universitat[6], mitjançant un Reial Privilegi del rei Felip II. El poble considerat encara com un carrer d’Alzira, s’independitzà d’aquesta (Diversorum Valentie X, fol. 17)[7]. Segons F. Torres i Faus[8] “... la seua població, aleshores, era d’unes 280 cases i tenia una certa autonomia local[9]. En el capítol 34 d’aquest privilegi, Carcaixent va sol·licitar per terme municipal totes les terres a l’esquerre del riu Xúquer, partint el terme amb la vila d’Alzira per una línea que aniria des del racó de l’Alborgí fins a la Valldigna, incloent tota la vall d’Aigües Vives en el seu terme. El rei, però, tan sols va concedir la tercera part de la distància entre Carcaixent i Alzira, i va encomanar la designació de la resta del terme a la Reial Audiència [10].

El comissionat, Vicent Escrivà, va començar la designació del terme al març del 1577[11]. Els experts mesuraren la distància entre la darrera casa de Carcaixent i la primera d’Alzira amb una cadena de ferro, seguint el Camí Reial, i van mesurar 12.276 pams (2.793 metres), els quals dividits entre tres, donaven 4.092 pams (931 metres), que era la distància a què s’havia de col·locar el primer molló, a l’oliverar de Pere Vilaméndez, apotecari i veí d’Alzira.

Llavors, els síndics dels dos pobles discutiren sobre com s’hauria d’interpretar el privilegi. El comissionat ho va interpretar dient que la tercera part no sols afectava aquest molló, sinó que s’havia de fer la demarcació tenint en compte la correspondència de totes les altres partides amb aquest molló. El síndic de Carcaixent, per contra, era partidari de travessar el riu Xúquer i continuar la partició de les terres, en línea recta, fins on s’acabava el terme d’Alzira. El síndic d’Alzira, en canvi, proposava que el terme de Carcaixent no travessara el riu Xúquer, perquè era un riu gran i important i era costum que els rius serviren de límits; en segon lloc, perquè Carcaixent havia sol·licitat en el privilegi d’universitat que el seu terme limitara amb el Xúquer; a més a més, no calia prendre l’exemple d’Algemesí, al qual tan solament se li havia assignat una partida menuda a la dreta del riu Xúquer; i en darrer lloc, perquè els veïns de Carcaixent no tenien terres a l’esquerra del Xúquer.

El mateix dia, també es va presentar davant el comissionat el síndic del monestir de la Valldigna, que volia que l’heretat de Benivaire romanguera en terme d’Alzira. L’heretat de Benivaire havia estat donada per Jaume II al monestir de la Valldigna l’11 de desembre de 1311, a la qual s’agregaren posteriorment unes altres parcel·les donades pel mateix rei el 1318, i tenia una extensió d’unes 2.000 fanecades. El síndic de Carcaixent s’hi va oposar, ja que aquesta heretat estava compresa dins de la tercera part de la distància a Alzira que corresponia a Carcaixent.

El comissionat féu la demarcació des del riu Xúquer fins la Valldigna. Una vegada acabats els treballs, el síndic de Carcaixent va sol·licitar al comissionat que continuara la demarcació a l’altra part del riu, cosa que fou admesa pel jutge. El 15 d’abril es va demarcar la partició entre el Xúquer i la partida de Paranxet, prop de Massalavés. Alzira va apel·lar la demarcació a la Reial Audiència, motiu pel qual tot va restar paralitzat durant tres anys.

En efecte, al maig de 1580, el síndic d’Alzira va plantejar continuar amb la demarcació de la resta del terme de Carcaixent que continuava fins al terme general de Xàtiva. Segons el síndic de Carcaixent, la majoria d’aquestes terres eren propietat dels seus veïns, “exceptades algunes, molt poques, que són de vint-y-cinc o trenta veïns que y ha en lo loch de Cogullada, gent pobre”. A més a més, totes aquelles terres conformaven el delmari de la parròquia de Carcaixent i eren les que preservaven els guardes de Carcaixent, que mai no havien passat a l’esquerra del Xúquer. En canvi, el síndic d’Alzira va al·legar que, vers la part de Xátiva, s’hi assignava molt de terme a Carcaixent, més si tenien en compte el nombre d’habitants de cada poble, fet que ocasionaria que Alzira restara sense pastures ni boscos i garrigues. Alzira no volia que els llocs de Cogullda, la Pobla Llarga, Ternils y Benimacli, els dos darrers despoblats, foren inclosos dins del terme de Carcaixent. El 25 d’octubre de 1581, Joan Pérez Banyatos va mesuar la distància des de Carcaixent fins a Cogullada i va assignar ¾ parts de la distància al terme de Carcaixent, tot demarcant el terme de Carcaixent amb una línea que anava des de les muntanyes del Reialenc al riu Xúquer i, d’allí, al terme de Massalavés. D’aquesta manera Cogullada i la Pobla Llarga restaven conformant un enclavament del terme d’Alzira entre Carcaixent i el terme general de Xàtiva, mentre que el Toro quedava com a terme de Carcaixent.

Fou una demarcació totalment absurda, semblant a la que es féu en el cas d’Algemesí. El problema se solucionaria el 1589. En efecte, el 17 de juliol de 1589, la universitat de Carcaixent aconseguia el privilegi de vila reial. En el capítol segon, sol·licitava que el lloc de Cogullada fora incorporat a Carcaixent, ja que s’hi trobaven la majoria de les heretats dels veïns de Carcaixent. El rei ho va aprovar, però al mateix temps va ordenar que el lloc del Toro restara dins de la jurisdicció d’Alzira. En el capítol tercer, va proposar que, si s’agregava Cogullada a Carcaixent, la demarcació entre Alzira i Carcaixent continuara igual que s’aprovà el 1577. Per tant, el riu Xúquer serviria de termenal i tot lo terme de Carcaixent localitzat a l’esquerre del riu tornaria a formar part del terme d’Alzira. El rei va aprovar aquesta petició, però deixant ben clar que els llocs de senyoria haurien de continuar dins del terme general d’Alzira. D’aquesta manera, la Pobla Llarga va continuar forman un enclavament del terme d’Alzira entre Carcaixent i el terme general de Xátiva. El tema de la Pobla Llarga es resoldria el 1646. Aquest any, un privilegi de Felip IV de 28 de febrer va agregar el lloc de la Pobla Llarga a la vila de Carcaixent”.

1576

Bernat Talens. Primer batle de l’universitat de Carcaixent “... que fonch lo primer any que sa Magestad féu gracia y mercé a la dita universitat, desmembrant-la de la vila de Alzira”[12]. Es casà amb Úrsula Garrigues[13]. És desconeix la data del seu traspàs. Al llibre Racional de 1602, apareix la següent anotació: “Ittem a 16 [de febrer] celebrà lo Rt. Clero aniversari per ànima de Bernat Talens, balle ...”[14].

1578-1579

Bartomeu Noguera. Justícia[15].

S’estableix al nostre poble una escola a càrrec del mestre Joan Pablo i Andreu[16].

1578-1579

Marc Talens. Jurat[17]. Es casà amb Esperança. Morí el 6 d’abril de 1611.

1578-1579

Pere Lloret. Jurat en cap[18].

1578-1579

Amador Talens. Jurat.

1578

Vicent Armengol. Lloctinent[19].

1579

Marc Talens. Batle[20].

1579-1580

Bartomeu Gisbert, dit de la Sénia. Justícia[21].Casà amb Estasia Martí. Morí el 24 de juliol de 1612.

Carcaixent s’allibera de la jurisdicció de Xàtiva.

1579-1580

1579-1580

1579-1580

1579

Gaspar Garrigues. Jurat en cap.

Pere Salom. Jurat.

Joan Noguera. Jurat.

Vicent Armengol. Lloctinent.

1581-1582

Pere Salom. Justícia[22].

1581-1582

Francesc Garrigues. Jurat.

1581

Bartomeu Armengol. Síndic[23].

1581

N. Doménech. Justícia de Cogullada[24].

1582-1583

Pere Lloret. Justícia[25].

1582

Jeroni Lloret. Lloctinent.

1583-1584

Bartomeu Albelda. Justícia.

1583-1584

Bartomeu Gisbert, dit de la Sénia. Jurat.

1583-1584

Joan Garrigues. Jurat.

1583-1584

Miquel Garrigues. Jurat[26].

1583-1584

Vicent Armengol. Jurat[27].

1584-1585

Joan Talens. Justícia[28].

1584-1585

Macià Albelda. Jurat.

1584-1585

Jaume Timor. Jurat[29].

1584

Jaume Alguerri. Notari. Assessor del Justícia[30].

1585-1586

Pere Casanoves. Justícia[31].

1585-1586

Pere Albelda, del Pou. Jurat[32].

1586-1587

Miquel Timor. Justícia[33].

1586-1587

Miquel Celma. Jurat en cap[34].

1586-1587

Jaume Albelda, el Major. Jurat[35].

1586-1587

Francesc Garrigues, gendre de Garbí. Jurat[36]. Es casà amb Jeronima Garbí. Morí el 30 de gener de 1609.

1587-1588

Andreu Armengol. Justícia[37].

1587-1588

Miquel Talens. Jurat[38].

1587-1588

Marc Talens. Jurat[39].

1587-1588

Gaspar Amador. Jurat[40].

1587-1588

Bartomeu Noguera. Jurat.

1588-1589

Joan Talens, de la Sènia. Justícia[41].

El 14 de maig de 1589, festivitat de sant Bonifaci màrtir, es reuneixen a la Parròquia 161 veïns, per tal de decidir demanar un préstec de 8.000 ducats per pagar el donatiu al Rei per la concessió del títol de Vila Real[42].

1588-1589

Miquel Garrigues. Jurat en cap[43].

1588-1589

Joan Casanoves. Jurat segon[44].

1588-1589

Bartomeu Talens. Jurat[45].

1588-1589

Miquel Talens. Jurat[46].

1588

Nicolau Costa. Assessor[47].

1589

Bartomeu Armengol. Síndic de l’universitat de Carcaixent, presentà al Rei “... los capitols desus specificadors a effecte que la dita universitat de Carcaxent de huy avant, perpetuament, sia villa real distinta y separada de la vila de Algezira ...”[48] que van rebre del Plau de Sa Magestad “... in Sancto Laurentio die decima septima mensis julii anno Nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo nono ...” sent erigit en Vila Reial, pel rei Felip II. També, l’any 1589 fou agregat a Carcaixent el lloc de Cogullada (Diversorum Valentie XIX, fol. 251)[49].

1589-1590

Miquel Talens. Justícia.

1589-1590

Baltasar Talens i Guerau. Ciutadà. Jurat[50]. Natural de Carcaixent, fill de Pere i Damiana. Es casà amb Francesca Morlà i Morell, el 22 de gener de 1587, actuant de testimonis “... los mag[nifi]chs. Miquel Talens, March Talens, Gaspar Amador, Jurats y molts altres ...”

1589-1590

Joaquim Albelda. Jurat[51].

1589-1590

Andreu Lloret. Jurat.

1589

Cosme Nava i Monrós. Lloctinent[52]. Es casà amb Jerònima Talens i Pujalt, el 8 d’abril de 1586.

1590-1591

Pere Albelda. Justícia[53].

1590-1591

Jaume Talens. Jurat.

1590-1591

Marc Talens. Jurat. 

1591-1592

Bartomeu Noguera. Justícia[54].

1591-1592

Miquel Celma. Jurat.

1591-1592

Vicent Talens. Jurat.

1591

Nofre Ximeno. Assessor.

1592-1593

Miquel Timor. Justícia.

1592-1593

Bernat Talens. Jurat en cap.

1592-1593

Bartomeu Armengol. Jurat.

1593

Bernat Talens i Garrigues. Batle. Fill de Bernat i Úrsula. Es casà amb Beatriu Armengol, el 27 de desembre de 1588[55]. Vidu tornà a maridar amb Jerònima Garcia[56].

El 25 de setembre de 1593 “... los magnifichs Justícia i Jurats de la dita e present vila de Carcaxent accedint a la casa del dit Bernat Talens, batle, lo qual acompayarenen lo respecte degut a la casa de la cort y essent en aquella lo dit magnifich Justícia prenint de la ma dreta al dit Bernat Talens e lliurant e possant en lo lloch ahon los magnifichs Batles predecessors solen y acostumen seures y alli constituhit exercint son offici prengue de jurament a Joan Robyo e nomena adaquell per verguer de la seua cort de la qual nominacio fonch rebut acte publich per mi Guillem Ricart notari scriva del magnifich Justícia e aço inseguint la possessio. Quo facto et incontinent alçat de dita cadira y asento per dit magnifich Justícia de la present vila li fon deliurada la clau de la caxa de les insaculacions de officis y lo sello real que la present vila te e dit Bernat Talens en dit nom de batle confessa haver agut e rrebut la dita clau y sello de mans y poder del magnifich Justícia ... Quo facto ab lo mateix orde y companya fonch acompanyat lo dit Bernat Talens dels dits magnifichs Justícia y Jurats fins a la sglesia parrochial de la present vila e apres de feta oratio al altar de dita esglessia lo magnifich Justícia prenint de la ma dreta al dit Bernat Talens batle e constituhi aquell al canto del primer banch de la part dreta ahon fins hui los batles predessessors son estats aceptats e oint los divinals officis totes les quals cosses foren fetes sens empaig ne contradictio de persona alguna en senyal de la vera real corporal y actual possessio de dit offici de batle. Quo facto los magnifichs Justicia y Jurats y tots los demes circumstants donaren lo parabien al dit Bernat Talens de dit carrech e offici de batle. De totes les quals cosses lo dit Bernat Talens requeri a mi dit notari en rebes acte publich ad habendam memoriam profuturum ...”[57].

Morí sens descendència[58] l’1 de juliol de 1618[59].

1593-1594

Bartomeu Gisbert. Justícia.

1593-1594

Bartomeu Albelda. Jurat[60].

1594-1595

Bartomeu Noguera. Justícia.

23 de setembre: Per privilegi reial “... se señaló al Justicia 25 libras de salario sobre las composiciones y penas que se causasen en el mismo juzgado ...” (Diversorum Valentie XXIV, fol. 208)[61].

1595-1596

Andreu Armengol. Justícia.

1596-1597

Bartomeu Garrigues. Justícia[62].

1596-1597

Andreu Armengol. Jurat en cap.

Al Consell General cel·lebrat el 9 de juny de 1596“... fonc proposat que per no haver-hi en dita Vila persona que tinga escola ni a mestre de llegir, scriure, contar, ni gramatica conve portar mestre per a que amostre dites coses y tinga escola per que los chichs sens mestre se van perdent per ço done son parer sis portara mestre a quin temps se consertarà y en quin salari”. Sent determinat per dit Consell general “... que los Justicia y Jurats de dita Vila serquen, porten y concerten un mestre per a tenir escola en dita Vila y amostre als fadrinets y a qui voldria apendre per lo temps que ab dit mestre pora concertar y li done de salari cascu any con millor se pora concertar ab que no escedesa dit salari de trenta lliures ensus per cascu any ...”. L’any 1597 apareix documentat com a mestre Martí Ferrandis.

1596-1597

Joan Casanoves. Jurat.

1596-1597

Pere Nicolau. Jurat.

1596-1597

Bartomeu Albelda. Jurat.

1597-1598

Bernat Garrigues. Justícia.

1597-1598

Bartomeu Gisbert. Jurat.

1597

Doménec Gamieta, notari dels Jurats i Consell de Carcaixent. Va nàixer a Algemesí l’any 1550, fill del pedrapiquer Doménec Gamieta, artífex de l’obra primitiva de l’església parroquial de Carcaixent (1556-1570), i Llúcia Batea. Capità en la batalla de Lepant i síndic d’Algemesí, fou nomenat notari de l’universitat d’Algemesí (1585) i de Guadassuar (1612). Va contraure matrimoni amb Esperança. Vidu tornà a casar-se amb Elisabet Joan Mulet. Fou pare de Doménec, prevere, batejat a Algemesí el 20 de maig de 1584; de Valentí, notari d’Algemesí (1616); de Gabriel, notari de Carcaixent (1608); i de Vicenta, que es va casar amb Jeroni Ivanyes, i morí a Carcaixent l’any 1619.

Segons J. Fermí Teruel, “... el 13 de setembre de 1608, Domènec de Gamieta assoleix per a Algemesí, del rei Felip III, en Valladolid, el títol de VILLA REAL, éssent el 15 de desembre de 1608 quan el Gover Civil de València posa el ‘Fiat ‘ al privilegi. Gamieta entregà a Mateu Ferro, consiliari i tresorer del Rei, 8.000 lliures, com servei al monarca pels drets i privilegis atorgats en la creació de la VILA REAL d’Algemesí, en Madrid a 11 de novembre del 1608, segons consta en carta de pagament autoritzada pel notari Joan Boer, i legalitzada per Domènec Ortiz ...

Degut a un incident del seu fill Diego amb un síndic, deixa la notaria d’Algemesí al seu fill Valentí i ell passa a Guadassuar en 1612, i a la mort del seu fill Gabriel torna a fer-se càrrec de la notaria de Carcaixent”[63].

Després d’atorgar son darrer testament davant del notari Joan Ibanyes[64], el 13 de gener de l’any 1619[65], tingué lloc el seu traspàs, un any després del que apareix en la placa de marbre del monument que li dedicà la ciutat d’Algemesí, realitzat per l’escultor algemesinenc Lleonard Borràs[66].

1598-1599

Joan Noguera. Justícia.



[1] “Quatre segles des de la independència de Carcaixent” dins Sènia. Revista d’informació municipal, juliol 1989, nº 34. “Quatre-cents aniversari de la concessió del títol de Vila Reial a Carcaixent” dins Festes Majors a Carcaixent 1989. VERCHER LLETÍ, S.: “Capitulacions i Ordenacions de la Vila de Carcaixent per a les insaculacions i eleccions a Justicia, Jurats i Mustassaf - 1627” , dins Festes Majors a Carcaixent 1989.

[2] [1619] “Die XXII mensis aprilis anno á nativitate Domini MDCXVIIII. Noverint universi, quod nos Michael Talens, presbiter, Simeón Talens, et Franciscus Talens, agricultores, omnes frates villæ Carcaixent habitatores .... cum presenti publico instrumento cunctis temporibus hic, et ubique firmiter, et perpetuo valituro, et in aliquo non violando eu revorando mones simul, et quilibet nostrum per se, et in solidum vendimus, concedimus, ac tradimus, se quasi tradimus vobis predictis Justiciæ, Juratis probisque hominibus, ac particularem personis, et universitati villæ præsenti de Carcaixent, presentibus vobis Hieronimo Albelda, cive Justicia, Joanne Gomis, Bernardo Timor, Bartholomeo Albelda, et Agostino Guerau, Juratis dictæ et presentis villæ de Carcaixent, ac ad opres fatiendi, et construendi Aulam juratorum ad servicium Villæ dictam vulgariter, la Casa de la Vila, una cum domo quam nunc labent juxta consiliarem determinationem in concilio diæ vigesimo primo presentium mensis, et anni in presenti Villa tento, et celebrato ementibus, at acceptantibus ceterisque alijs absentibus, ut præsentibus Notario tamen infrato [Jeroni Yvanyes] uti publica et autentica persona pro vobis, et omnibus illis quorum intercest, inter erit, aut inter esse potest, vel poterit infoturum ac predicta et presenti Villa legitime stipulante, et uris. quandam domum francam, et quitiam, sitam et positam in dicta et presenti villa de Carcaixent in Platea ejusdem Villa, confrontatam cum domo dictæ Villæ, cum domo Petri Talens, filio Bernardi, vico publico medio, cum ovile Lucæ Talens, cum ovile domus Jacobi Noguera, ac cum dicta Platea Mayori præsentis ... et vestrorum, seu dicte Ville commodum et salvamentum ac bonum etiam sanum et sincerum intelectum sic vovis, et vestris, seu dictæ Villæ dictam domum supericu designatam, limitatam, et confrontatam vendimus, et concedimus pretio vobis mille quingentarum septuaginta librarum monete Regalium Valentiæ ... Testes hujus rei sunt quod firman dicti Michaeli Talens, presbiteri, Josephus Talens, medecine doctor, baylus, Franciscus Robio, cives, Yldefonsus Sanchis, notarius, et Andreas Armengol, agricultor, villæ de Carcaixent habitatores...”. AHPAC, Escriptura de la venda d’una casa per mossén Miquel Talens, Simeó Talens i Francesc Talens, germans, a la Vila de Carcaixent, sig. 19.24.6.

[3] “Don Pascual Rubió y Albelda, hijo de Antonio y Diamar de esta Parroquia. Certifico, que en el año del Nacimiento del Señor de 1845, día 24 de diciembre, entre tres y cuatro de la tarde, siendo alcalde don José Amador y Amador, hijo de Pascual y Vicenta María, estando los dos Cabildos eclesiástico y secular y una multitud de personas de ambos sexos juntos en la plaza, tocando al mismo tiempo las campanas, puso el espresado alcalde la primera piedra en la Casa de la Villa, que está colocada bajo el umbral de la puerta entrando á la derecha; es una apiedra de media vara en cuadro trabajada con una concavidad en medio y dentro un vaso de cristal con unos papeles y unas monedas y encima otra piedra también trabajada que lo cubre y en fe de ello lo firmo y sello con el de esta Parroquia. En Carcagente 26 de diciembre de 1845”. AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1845-1848, sig. 1.28.1, fol. 15.
[4] SEGURA DE LAGO, J., “Notas para la historia de Algemesí: Lo magnífic en Bernat Guinovart, de Algemesi, en la independencia de Carcagente”, dins Algemesi. Boletín Municipal, núm. 12, 28 agost 1948; PERIS ALBENTOSA, T., Història de la Ribera, tom III, 2002, pàg. 249.
[5] Ibídem.
[6] Regium privilegium ad instantiam sindici de Carcaxent registratum.

Nos, Philippus, Dei gratia, rex Castelle, Aragonum, utriusque, Sicilie, Hierusalem, Ungarie, Dalmatie, Croatie, Legionis; Navarre, Granate, Toleti, Valentie, Galitie, Maioricarum, Hispalis, Sardinie, Cordube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris, Insularum Canarie, nec non Insularum Indiarum et Terre Firme Maris Oceani, archidux Austrie, dux Burgundie, Bravantie et Mediolani, comes Barcinone, Flandrie et Tiroli, dominus Vizcaye et Moline, dux Athenarum et Neopatrie, comes Rossilionis et Ceritanie, marchio Oristani et Gotiani.

Eaque locorum nostrorum inc[o]larumque et eaque habitatorum eorumdem utilitatem et patrimonii nostri regii augmentum concernunt libenti quidem animo concedere solemus et multo libentiore cum de nobis benemerentur quanto enim honoratiores fiunt tanto regia dignitas magis eluscescit, quo fit ut cum pro parte nobis dilectorum proborum hominum et habitatorum loci de Carcaxent, nostri Valentie regni, fuerit majestati nostri, humiliter supplicatum ut dictum locum a villa nostra de Algezira, in eodem Valentie regno, sita separare ipsumque locum universitatem separatam ab eadem villa de Algezira erigere et extollere dignaremur quedam, coram nobis, et in nostro Sacro Supremo Regio Aragonum Consilio ad dictum effectum presentarunt capitula ipsorum concessionem et admisionem humiliter postulando. Nos vero animadvertentes servitia per eos serenissimis Aragonum regibus predecesoribus nostris et nobis hactenus fideliter prestita et nuper etiam sex millium ducatorum servitium nobis prestitisse, volentes que nos erga ipsos gratos exibere eorum supplicationi benigne modo et forma infrascriptis daiximere annuendum. Tenore igitur preservatis nostri privilegii cunctis temporibus firiniter valituri deque nostra certa scientia et regia auctoritate dictum locum de Carcaxent, universitatem separatam a villa nostra de Algezira, modo et forma in infrascriptis capitulis contentis et specificatis facimus, separamus, erigimus et creamus ita videlicet quod ab hiuc perpetuo predictum locum, universitatem de Carcaxent dici et nominari volumus hacque honoris gratia semper gaudere decernimus et in super predicta capitula pro parte dictorum proborum hominum et incolarum prefate universitatis nostre de Carcaxent nobis presentata ut prefertur juxta decretationes in calce cuius libet eorum respective appositas admisimus et concessimus pro ut in ipsis apparet quorum tenor talis est.

Sacra, Catòlica, Real Magestat, Bernat Talents, síndich de Carcaxent presentà a Vostra Magestat los capítols dejús scrits a effecte que lo dit poble de Carcaxent, de ara en avant sia universitat distincta y separada de la vila de Alzira y tinga govern, regiment y administració de per sí, y jurisdictió civil y criminal en lo modo y forma seg(ü)ents;

Primo. Que los vehins e habitadors de dit poble de Carcaxent sien e representen de ara en avant universitat de per sí distinta y separada de la un[i]versitat de la vila de Alzira. E que Vostra Majestat los cometa lo govern, regiment y administració de aquella, per medi de jurats fins en número de quatre, elegidors cascun any en la vigília de Pàscua de Penthecostés per lo Consell de dita universitat. Plau a Sa Majestat.

2.- Ítem. Que los vehins e habitadors de dit poble de Carcaxent e terme de aquell y la dita universitat, gozen e se alegren de huy avant de tots los privilegis, franquezes, libertats, gràties, inmunitats y exempcions y de totes e qualsevol altres coses que gozaven e se alegraven ans de ésser universitat, éssent aldea de Alzira. E que gozen e puixen gozar de totes les dites franquezes, privilegis, immunitats y libertats, axí de solució de drets reals com de altres coses que als vehins e habitadors de dita vila de Alzira son estats concedits e concedides fins al dia de la concessió del present privilegi. E que los justícia e jurats de dita universitat de Carcaxent donen e puixquen donar carta e cartes de franquea a tots los vehins y habitadors de dita universitat. Plau a Sa Magestat.

3.- Ítem. Que los dits jurats sien nomenats, ço és, la primera vegada per lo batle general del regne de València o altre official real al qual vostra Magestat serà servit cometre la execució dels presents capítols. Y de aquí en avant sien elets per lo Consell de dita universitat en la dita vigília de Pasqua de Penthecostés y nomenants y agraduats per lo batle que residirà en la dita universitat en poder del qual hajen de jurar e juren de haver-se bé e lealment en lo regiment de dits officis y de guardar la fidelitat de Vostra Magestat y les ordinacions y stabliments de la dita universitat. Plau a Sa Magestat.

4.- Ítem. Que los dits jurats tinguen conexença y jurisdictió en les causes de amprius y de sises, peytes y de altres coses mesters y officis en lo modo y forma que los jurats de altres universitats reals del dit Regne tenen y acostumen tenir per furs y privilegis, usos e bons costums del dit Regne. Plau a Sa Magestat concedir-los la jurisdictió specíficada en lo present capítol fins en quantitat de tres-cents sous quant a les sises y peytes tansolament y que sia durat lo beneplàcit de Sa Magestat.

5.- Ítem. Que los dits jurats puguen tenir e tinguen almodí o cambra de forments y altres grans y vitualles per a l’avituallament de la dita universitat y pasar for y preu en aquells y aquelles y en son cas puguen fer repartiments, hu o molts dels dits forments e altres grans e vitualles entre los vehins e habitadors de dit poble y exigir y cobrar de aquells, per medi de sos ministres, los preus de dites vitualles, sumàriament sens solemnitat alguna de execució. Plau a Sa Magestat concedir-los lo supplicat ab títol emperò de cambra y no de almodí. Y que puguen posar los preus en los forments y altres grans que entre sí matexos vendran y·s departiran y fer totes les altres coses necessàries per a conservació de dita cambra.

6.- Ítem. Que los dits jurats que annualment seran elets hajen de fer y facen nominació o electió de consellers de les persones que·ls semblarà ser idònees e sufficients per al dit càrrech. Los quals hajen de ser e sien vehins e domiciliats en lo dit poble de Carcaxent en lo número que als dits jurats parexerà convenir per al dit govern, regiment y administració de la dita universitat y en lo temps y forma que millor los parexerà statuir y ordenar. Los quals hajen (sic.) de jurar y juren en lo primer consell e congregació que tindran en poder del justícia de dita universitat o de son lochtinent o assessor que en dit consell assistirà, de donar bo e recte consell als dits jurats—segons deu y ses conciències—y de guardar les ordinacions de la dita universitat y de tenir en segret les coses que per los dits jurats los serà advertit que tinguen segretes; salvo, com dit és, la fidelitat de Vostra Magestat. Y que tostemps que seran convocats, aniran al dit Consell, posposats los negocis propris. Plau a Sa Magestat que per al Consell General sien elegits per los dits jurats, trenta persones y per al Particular deu o dotze.

7.- Ítem. Que los dits jurats e Consell puguen fer obrar e tenir casa en lo dit poble de Carcaxent, en les dites stàncies y aposentos de la qual se puguen avistar y congregar tantes quantes voltes los parexerà avistar-se y congregar-se de per sí, per a tractar e proveir lo que convindrà sobre los negocis y affers de la dita universitat y de la cosa pública. Y també, en són cas, lloch y temps tenir e celebrar Consell una e moltes vegades precehint convocació dels dits consellers ab sola assistència en dit consell del dit justícia o lochtinent o assessor de aquell sens convocació e intervenció de altre official real. Plau a Sa Magestat ab que en lo consell as[sis]teixca lo justícia o son lochtinent y no lo assessor a soles.

8.- Ítem. Que los dits jurats ab consell dels dits consellers y ab intervenció del dit justícia o lochtinent e assessor de aquell puguen fer e facen qualsevol ordinacions, quots, statuts y stabliments respectants lo dit bon govern e administració de dita universitat de Carcaxent e millorar corregir e revocar aquells, en tot o en part, tantes quantes voltes los parexerà convenir, segons llur intel·lègencia y saber. Plau a Sa Magestat ab que los status no sien contra furs y privilegis y que sien sobre lo que ab lo present privilegi se’ls concedeix y no en més.

9.- Ítem. Per levar tota occasió d’escàndels, no·s puga proposar, tratar, ni votar en dit Consell sinó sobre allò tan solament que serà proposat per los dits jurats o per lo altre de aquells. Y que los dits jurats sien obligats de fer, convocar y tenir Consell y de proposar en aquell lo que per qualsevol dels dits consellers lo serà notificat e request de paraula; ab que no sia contra la fidelitat de Vostra Magestat e la utilitat de dita universitat. Plau a Sa Magestat, entenent que la notificació fahedora per lo conseller haja de ser ans de convocar lo Consell.

10.- Ítem. Que en lo dit poble de Carcaxent se puga tenir y·s tinga mercat en cascuna semana en lo dia que per los dits jurats e consell serà stablit e ordenat de la manera y ab los matexos favor, prerrogatives y llibertats que dits mercats són concedits a altres universitats rals del dit Regne. Plau a Sa Magestat concedir-los que puguen tenir mercat com té lo lloch de L'Alcúdia.

11.- Ítem. Que los dits jurats e Consell puguen cascun any elegir y elegeixquen en los dies y terminis que ordenaran y stabliran, tots los officials necessaris per la dita administració y govern—com són advocats, síndich, subsíndich, scrivans, col·lectors, clavaris, peyters, nuncios y altres qualsevol officials e ministres—ab los salaris condecents que als dits jurats y Consell parexerà constituhir-los ab expressa facultat de poder novament crear altres officials y de revocar algú (sic.) o alguns dels que ad principio et protempore seran stats creats y de augmentar o disminuir los salaris de aquells—segons la necessitat del temps ho exigirà—a mera e libera voluntat dels dits jurats e Consell. Plau a Sa Magestat que puguen elegir hun advocat y hun síndich. Y que lo scrivà, axí del Consell com del justícia, sia provisió de Sa Magestat y que puguen elegir col·lectors y hun núncio de jurats y Consell y no altres officials ni  ministres alguns.

12.- Ítem. Que per lo semblant los dits jurats e Consell hajen de fer e facen cascun [any] electió per lo orde y forma y en los dies que ordenaran de hun justícia y de hun assessor [y] de hun mostaçaf y de lochtinents del dit justícia y mostaçaff, los quals respectivament exerceixquen annualment la jurisdictió que als dits sos officis tocarà y ses guardarà, conforme a furs y privilegis, usos y bons costums del dit Regne. Plau a Sa Magestat que puguen nomenar justícia y mustasaf y que lo justícia puga pendre lo assessor a sa voluntat.

13.- Ítem. Que los dits jurats y Consell puguen imposar e imposen qualsevol sises, taches e altres imposicions per a pagar los càrrechs, deutes y despeses de la dita universitat tantes quantes voltes los parexerà convenir. Y que per lo semblant per obs de avituallar la dita universitat de forments y carns y altres vitualles necessàries per la vida humana y per ocòrrer y subvenir a altres necessitats y deutes de la dita universitat puguen fer e fermar qualsevol carregaments de censal sobre los béns e drets de la dita universitat ab que no sia a menys del comú for de quinze mília sous en propietat y mil sous de ànnua pensió. Plau a Sa Magestat que puguen imposar taches per deutes de la comunitat y per a que·s paguen entre ells matexos. Y que no puguen imposar sises sens licència de Sa Magestat, ni carregar censals sens licència del batle general de Sa Magestat en lo dit Regne y conforme a fur y com les dóna a les demés viles reals del dit Regne.

14.- Ítem. Que los dits jurats a consell dels dits consellers tinguen lo regiment y administració de dita universitat anualment. Y que finit lo any de cascuna juraduría, los jurats vells sien tenguts donar e donen compte de tot lo que en dit nom hauran rebut e administrat en nom e per la dita universitat als jurats novament elets. Los quals (sic.) los puguen absoldre e diffinir; supplicant a Vostra Magestat se tinga per servit, content y pagat de tot lo que los dits jurats y Consell—de paraula o de fets—faran o ordenaran circa lo dit govern e administració de dita universitat—segons sa consciència y enteniment, salvant la dita fidelitat de Vostra Magestat—sens inculpar ni demanar-los en cosa alguna del dit regiment civilment y criminalment; ans resten ab tots sos béns absolts y absolts de tota demanda, pena e indignació de Vostra Magestat per rahó dels dits officis. Plau a Sa Magestat ab que los diners entren en poder del clavari, al qual los jurats prenguen les fermances y los comptes y·l diffinixquen y que s’ha Magestat sempre que sia servit los puga pendre o fer pendre los comptes als dits jurats y clavari.

15.- Ítem. Que Vostra Magestat haja de nomenar y n[omene] hun batle local en lo dit poble Carc[a]xent que sia vehí e domiciliat en [C]arcaxent lo que Vostra Magestat parexerà per a que resideixca en aquell personalment e regeixca lo dit offici de batle y puga agraduar y nomenar y agradue y nomene los dits jurarts, justícia, mustaçaff y lochtinents de aquells; segons se acostuma fer en les altres universitats reals del dit Regne. Plau a Sa Magestat que lo batle general de València pose hun lochtinent de batle en dit lloch de Carcaxent, amovible a sa libera voluntat.

16.- Ítem. Que los térmens generals de la vila de Alzira y del dit poble de Carcaxent sien y resten com huy són comuns per a tots los vehins y habitadors de Alzira y Carcaxent y de tots los altres lochs que seran situats dins los dits térmens generals de Alzira per a per a pasturar, amprivar y servir-se de aquells; segons que fins ara se ha practicat y se practica y observa. Plau a Sa Magestat que·s guarde en açò la costum que fins ací s·és guardat y practicat.

17.- Ítem. Que los censals carregats, sises, taches e altres qualsevol imposicions que de ara en avant se carregaran o en altra qualsevol manera se imposaran per necessitats sdevenidores de Alzira o de Carcaxent se hajen de carregar, imposar e pagar respectivament per les universitats de Alzira y Carcaxent. Ço és, les que·s guardaran de Alzira per los jurats, Consell e universitat de Carcaxent, puix de ara en avant han de ser distintes y separades les dites universitats y cascuna de aquelles ha de tenir de per sí son govern, regiment e administració. Plau a Sa Magestat.

18.- Ítem. Que per la mateixa rahó, de ara en avant, hajen de ser e sien de la universitat de Carcaxent totes les peytes e sises y tots altres qualsevol drets que los vehins de dita universitat acostumen de pagar y paguen als peyters, sisers e altres col·letors posats per part de la dita vila de Alzira, per ses cases, terres e altres heretats, possessions y béns sehents que aquells posseheixen en los térmens generals de la dita vila de Alzira, los quals dites drets, peites e sises hajen de servir e serveixquen per a pagar la part que cabrà a la dita universitat de Carcaxent en lo compartiment que se ha de fer dels càrrechs, censals e deutes de la dita vila de Alzira y per a altres necessitats de la dita universitat de Carcaxent. Plau a Sa Magestat.

19.- Ítem. Que los censals y càrrechs, taches y altres imposicions que fins ací se han carregat, fet e imposat o de ara en avant se carregaran faran e imposaran per necessitats passades de la dita vila de Alzira haja de contribuir la dita universitat de Carcaxent, per la part y porció que li tocara per porrata, conforme al compartiment dejús s[crit]. Y que en cas que per rahó de dites necessit[ats] passades se hajen de fer alguns carregaments de censals o imposar taches, que en tal cas cascuna de les dites universitats, los ferme e impose, de per sí, per porrata conforme al dit e desús scrit compartiment. Plau a Sa Magestat.

20.- Ítem. Que per servar egualtat en lo compartiment y tachació que se haurà de fer de la part y porció que cabrà a la dita universitat de Carcaxent en los dits censals, càrrechs e necessitats que de present respon la vila de Alzira—per rahó e causa de dites necessitats passades y també en lo que dita vila, per dita causa, se trobarà restar en darrer—se haja de fer e faça la dita tachació y compartiment per lo batle general del regne de València, precehint legítim exàmen y compte de la entrada y exida que té la dita vila. Plau a Sa Magestat.

21.- Ítem. Que lo dit examen, compartiment y compte se haja de fer y faça per lo dit batle general convocats y oyts lo síndich de Alzira y de Carcaxent, los quals sien tenguts de nomenar y nomenen dos persones pràctiques y expertes en comptes, ço és, la una per Alzira y l’altra per Carcaxent, les quals examinen y facen los comptes de la dita entrada y exida de la dita (vila) de Alzira—en los lochs, dies e hores que per lo dit batle general los seran senyalats e assignats—ab expressa cominació que en absència o resistència de qualsevol de dits síndichs y experts se puguen fer y·s facen, continuen y acaben los dits comptes, per lo altre dels dits síndichs y experts que assistirà en los dits loch, dia e hores a d’aquells assignats. Plau a Sa Magestat.

22.- Ítem. Que lo dit batle general vists los dits comptes que per los dits síndichs li seran presentats, fets y examinats en la forma dejús dita haja de fer lo dit compartiment guardant egualtat a les dites universitats segons que de justícia li parexerà deure's fer. Plau a Sa Magestat.

23.- Ítem. Que en tot cas que los dits experts stiguen differents o discordes en qualsevol manera en los dits comptes—que en tal cas—lo dit batle general decideixca y declare les dites discordia o diferencia conforme a justícia sumariament y de nua paraula—sens strepit ni figura de juhí—y ab la brevetat que lo negoci requereix. Plau a Sa Magestat.

24.- Ítem. Que los dits justícia y lochtinent de aquell tinguen y exerceixquen en lo dit poble de Carcaxent y límits que dejús se senyalaran, tota jurisdictió civil entre los vehins e habitadors del dit poble de Carcaxent y altres qualsevol persones que en aquell vindran, tractaran, comerciaran o en altra qualsevol manera declinaran—axí en primera instància, com en tot grau d[e] appel·lació—nomenant en dites appel·lacions assessor no suspecte a les parts, conforme a furs e privilegis del dit Regne. Plau a Sa Magestat concedir-los la jurisdictió civil en primera instàntia tan solament y que les causes de appel·lació vajen al justícia de Alzira.

25.- Ítem. Que totes les execucions que respectivament se faran e instaran per la cort del justícia de Alzira contra los vehins e habitadors dels límits de la jurisdictió del justícia de Carcaxent o per la cort del justícia de Carcaxent contra los vehins e habitadors dels límits de la jurisdictió del justícia de Alzira en virtut de contractes executoris ab summissió e renunciació de propri for se hajen de fer y·s facen ad invicem ab lletres subsidiàries y no directament, puix cascú dels dits justícies ha de tenir límits certs per al exercici de sa jurisdictió. Plau a Sa Magestat, guardant sempre al justícia de Alzira la honor de haver de ser nomenant primer.

26.- Ítem. Que de les declaracions e sentències o altres provisions que lo dit justícia de Carcaxent o son lochtinent en qualsevol manera faran en dites causes civils, no·s puga recòrrer, appel·lar, querellar, ni implorar lo offici del justícia de la vila de Alzira. Ans, la dita jurisdictió civil del justícia de Carcaxent sia y reste en tot y per tot dismembrada de la jurisdictió del dit justícia de Alzira, salvant emperò als qui pretendran tenir greuge que puguen appel·lar, recorrer, querellar e implorar offici de jutge en les causes, emperò tan solament de cinquanta lliures en amunt, al governador o altres officials reals de la dita ciutat de València, al quals toca y s’esguarda de justícia. Plau a Sa Magestat que sobre lo contengut en lo present capítol se guarde lo decretat en lo capítol vint-y-quatre.

27.- Ítem. Que lo dit justícia de Carcaxent e lochtinent de aquell tinguen juristictió criminal, ús y exercici de aquella entre los vehins e habitadors del dit poble de Carcaxent y terme de aquell y altres qualsevol persones etiam estranyes que en dit poble e límits de aquell en qualsevol manera delinquiran fins a mutilació de membre exclusive, conforme a fur del sereníssim rey N’Anfós primer, ot[t]orgat en les Corts celebrades en la ciutat València en lo any mil tres-cents vint-y-huyt que comença “Attorgam que prelats etcètera” y a tots los altres furs y privilegis usos e bons costums de la ciutat y regne de València que en qualsevol manera corroboren o augmenten dita jurisdictió, us y exercici de aquella, restant la suprema jurisdictió en los casos de mort natural y de mutilació de membre tan s[ola]ment, y no en altres, en lo justícia ordinari de la dita vila de Alzira. Plau a Sa Magestat concedir lo supplicat reservant los drets de evocació y casos al governador pertanyents.

28.- Ítem. Perquè lo dit justícia de Carcaxent o son lochtinent sien respectats en sos officis y puguen tenir pacífic lo dit poble y també per redemir les vexacions que lo justícia de Alzira podria fer als de Carcaxent—si aquell tingués ús y exercici de jurisdictió criminal en lo dit poble de Carcaxent y límits de aquell en més dels dits dos casos de mort natural y mutilació de membre—se supplica a Vostra Magestat mane també cometre al dit justícia de Carcaxent e lochtinent de aquell, la conexença y executió de tots los casos criminals que·s cometran en lo dit poble e límits de Carcaxent; los quals comprenguen pena de fractió de presó o de galeres o de desterro temporal o perpetuo y de açots greus. Y que per lo semblant, per rahó dels dits casos o qualsevol de aquells, si convindrà, puga declarar y passar a qüestió de turments a qualsevol delinqüents o inculpats en dits casos; remogut tot remey de recurs appel·lació e altre qualsevol benefici de imploració de jutge per al dit justícia de Alzira. Plau a Sa Magestat concedir-los tansolament lo que està dispost per fur del rey n'Alfós perquè del demés resultaria inconvenient a que los delictes restasen sens càstich.

29.- Ítem. Que totes les penes e calories pecuniàries en que los delinqüents seran condemnats, sien respectivament applicades al fisch de Vostra Majestat o perdonares o composades o remeses per lo dit justícia de Carcaxent—sens convocació ne intervenció, ni altre ministeri del justícia de Alzira. Y lo mateix se guarde en respecte de les dites penes de fractió, de presó, açots greus, galeres y desterros, axí temporals com perpétuos. Plau a Sa Magestat concedir-los solament lo que està dispost per lo fur del rey n’Alfós y del rey don Martí.

30.- Ítem. Que en tot cas de condemnació o execució fahedora per lo justícia de Alzira de penes pecuniàries que sien degudes—principalment o subsidiàriament—per rahó de delictes comesos en los límits de la jurisdictió del justícia de Carcaxent que comprenguen pena de mort natural o de mutilació de membre, les tals penes pecuniàries hajen de ser e sien partides entre los dits justícies de Alzira [e] Carcaxent, juxta forma del dit fur del dit rey N’Alfós. Y lo mateix se entenga en respecte de les quantitats procehidores de perdons remissions e composicions que·s faran per lo dit justícia de Alzira o per altre jutge o official superior o inferior de Vostra Magestat per causa de dits delictes que comprenguen pena de mort natural o de mutilació de membre y seguits, com dit és, dins los dits límits de Carcaxent. Plau a Sa Magestat que se’ls guarde lo fur y que ells també·l guarden.

31.- Ítem. Que lo lochtinent del justícia del dit poble de Carcaxent haja de estar y estiga subordinat al dit justícia y seguir lo orde que aquell li donarà en lo exercici y administració del dit offici. Plau a Sa Magestat.

32.- Ítem. Que lo dit justícia de Carcaxent per a tenir preses y custodides les persones que hauran de ésser encarcerades—axí per deutes civils, com per casos criminals et alias—puga tenir e tinga presons certes e deputades en lo dit poble de Carcaxent, les quals sien fetes e obrades a despeses de la universitat del dit poble. Y posar y nomenar carceller de aquelles y mudar-lo tantes quantes voltes li parexerà; a sa mera e libera voluntat. Y conèxer de les culpes del tal carceller y punir-lo y castigar-lo per rahó de aquelles fins a pena de mort natural o de mutilació de membre exclusive. Plau a Sa Magestat, ab que en respecte del càstich del carceller no tinguen més jurisdictió de la que·ls competeix per lo fur del rey n’Alfós.

33.- Ítem. Que lo dit justícia de Carcaxent puga nomenar e crear missatger e altres ministres necessaris per a la bona administració y execució de la justícia. Y fer tenir y erigir costell en lo dit poble de Carcaxent per a punir y castigar en aquell als qui delinquiran. Plau a Sa Magestat.

34.- Ítem. Que lo ús y exercici de dita jurisdictió, axí civil com criminal, que los dits justícia y llochtinent de aquell y altres officials exercints jurisdictió han de tenir en lo dit poble de Carcaxent conforme als presents capítols, sia y·s estenga, ço és, començant del riu de Xúquer a la volta del riu en la partida del Alburchí, ahon cau l’aygua del molí Vell a la cèquia del Cent, en dit riu de Xúquer. Y de allí dret als colomers d’en lo Arri. Y dels colomers d’en lo Arri y dels dits colomers, dret a la cova de les Maravelles. E de dita cova de les Maravelles, per los vessants de Aygües Vives, fins al terme de la Vall d’Alfandech dretament. Y del dit terme de la Vall d’Alfandech fins al terme de Xàtiva. Y del terme de Xàtiva fins al dit riu de Xúquer. Plau a Sa Magestat concedir-los lo exercici de la jurisdictió en los precedents capítols concedida fins a la tercera part de la distancia que y ha de Carcaxent a Alzira, restants les altres dues parts a la dita vila de Alzira. Y comet Sa Magestat al lochtinent general y Real Audiència de València la divisió y terminació de dites parts de terme.

Supplicant a Vostra Magestat mane proveir, auctorizar y decretar dits capítols si e segons que en cascú de aquells respectivament se conté yde aquells ésser-li expedit privilegi in sua debita et publica forma et licet, etcetera. Altissimus, etcetera. Que quidem capitula decretaciones, gratias, privilegia et omnia et singula in eis et quo libet eorum contenta et specificata, juxta tamen decretationes, modificationes et responsiones predictas concedimus, consentimus, assentimus, et liberaliter elargimur nostreque huius modi concessionis, consensus, assensus, et elargitionis munimine seu presidio roboramus et validamus, auctoritatem que nostram meisdem et quo libet eorum interponimus pariter et decretum volentes eisdem probis hominibus et incolis, jam dicti loci et universitatis nostre de Carcaxent ab omnibus adquos spectet observari serenissimo propterea Ferdinando, principi Asturiarum et Gerunde, ducique Calabrie et Montis Albi, filio primogenito nostro charissimo et post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominis nostris Deo propitio, inmediato heredi et legitimo succesori, intentum apperientes nostrum, sub paterne benedictionis obtentu, dicimus eumque rogamus, illustribus vero ad modum reverendo spectabilibusque nobilibus magnificis dilectisque consiliariis et fidelibus nostris quibuscumque locumtenentibus et capitaneis generalibusque regnorum et dominiorum nostrorum, ducibus, marchionibus, comitibus, vicecomitibus, militibus et generalis personis, gerentibus vices nostri generalis gubernatoris et ejus locumtenentibus, cancellario, vicecancellario, regentibus cancellariam et doctoribus nostre Regis Audientie, justiis, juratis vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis, alguaziriis, virgariis, portariis, ceterisque demum universis et singulis officialibus nostris maioribus et minoribus ubivis, ditionis nostre. et signanter, in dicto nostro Valentie [reg]no constitutis et constituendis eoru[m]que locumtenentibus presentibus et futuris, dicimus et districte precipiendo mandamus ad ire et indignationis nostre incursum, penaque floremiorum auri Aragonum bis mille, nostris inferendorum erariis qua predicti loci et universitatis nostre de Carcaxent, separationem et erectionem, ac preinserta capitula omniaque et singula in eis et quolibet eorum contenta juxta tamen seriem et continentiam decretationem et responsionum preinsertarum predictis probis hominibus et habitatoribus loci et universitatis prefacta de Carcaxent, teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant in concusse per quos deceat, itaque omni dubio contradictione et sinistra, interpretatione cessantibus predicti probi homines et universitas de Carcaxent gaudeant et gaudere possit firmiter concessionibus et gratiis supradictis prount superius predecretationes et responsiones predictas apparet, et non contrafaciant vel veniant seu aliquem contrafacere vel venire permitant ratione aliqua sive causa si dictus Serenissimus Princeps nobis morem genere, ceteri vero officialis et subditi nostri predicti preter ire et indignationis nostre in cursum penam preapossitam cupiunt evitare in cuius rei testimonium presentem fieri jussimus nostro communi sigillo pendenti munitam. Datis in Sancto Laurentio, el Real, die undecimo mensis martii, anno a Nativitate Domini millessimo quingentessimo septuagessimo sexto. Regnorum, antem nostrorum citerioris sicilie vigessimo tertio Hispaniarum vero et aliorum vigesimo primo.

Yo el Rey.

Dominus Rex mandavit mihi Joanni Lamayson, visa per Bernardum Viesca, comitem generali thesaurarii Sentis, Sapena, Campi, Terça et Pla regentes cancillariam et Gassol pro conservatore generali.

Vidit don Bernardus Vich; Vidit Comes generali thesauraii; Vidit Campi, regens; Vidit Pla, regens; Vidit Sentis, regens; Vidit Sapena; Vidit Terça, regens. Vidit Gassol pro conservatore generali.

In Diverorum Valentie X, folio XVII.

         Possit Bernardus Talents, sindicus procurator universitatis de Carcaxent.


 

Còpia del Privilegi d’universitat de Carcaixent registrada per Bernat Talents, síndic d’aquesta població, davant la Reial Cancilleria a la ciutat de València, ARV, Real Cancillería, Diversorum, 1456; fol. 115 v.-128 r. Transcripció realitzada per Vicent Garés Timor (“El privilegi de creació de la Universitat de Carcaixent”, dins Festes Majors i Patronals, Ajuntament, 2010, pàgs. 86-96.

[7] MUÑOZ LUCIENTES, M. E., Descripción de los pueblos, yglesias y parroquias pertenecientes al Arzobispado de Valencia fuera de la capital, sacado de los archivos de dicho Arzobispado de orden de S.M. por don Miguel Eugenio Muñoz, ministro de Audiencia, REIAL ACADÈMIA DE LA HISTÒRIA, a partir d’ara RAH, Catàleg de manuscrits. Manuscrit C-20. 9/5432. TORRES FAUS, F., “La descripció històrica de Carcaixent de Miquel Eugeni Munyoç de 1751”, dins Sant Bonifaci màrtir 1993, Confraria, Sueca: Imp. Palàcios, s. pàg.

[8] TORRES FAUS, F., Evolució del mapa municipal valencià, La Xara, 1999, pàg. 152-155.

[9] Per un procés del 1575, sabem que el lloc de Carcaixent tenia una certa organització comunitària abans de segregar-se d’Alzira. Així, cada any elegia vuit veïns, entre els quals el justícia d’Alzira triava dos lloctinents de justícia, dos jutges comptadors i quatre consellers per al Consell General d’Alzira. ARV. Reial Audiència. Processos, 1. Lletra S/406. Nota número 55.

[10] “Item que lo ús y exercici de dita jurisdicció, axí civil com criminal, que los dits justícia y corts de aquell y altres oficials exercints jurisdicció han de tenir en la dita universitat de Carcaxent conforme als presents capítols ha y se extenga, çò és comensant del riu de Chúcar, a la volta del riu, en la partida del Alburchí, a hont cau l’aygua del Molinell de la çéquia del Cent en dit riu de Chúcar, y de allí dret als Colomers d’en lo Avi, y dels dits Colomers dret a la Cova de les Maravelles, y los vessants de Aygües Vives, fins el terme de la vall de Alfàndec dretament, y del dit terme de la vall de Alfàndech fina al terme de Xàtiva, e del terme de Xàtiva fins al dit riu de Chúcar. Plau a sa magestad concedir-los lo exercisi de la jurisdició en los precedents capítols concedida fins a la tercera part de la distànsia que y ha de Carcaxent a Alzira, restant les altres dues parts a la dita vila de Alzira, y comet a sa magestat al lloctinent General y Real Audiència de València la divisió y terminació de dites parts de terme”. ARV, Real Cancelleria, Diversorum 354, fol. 28. Nota núm. 56.

[11] Les dues poblacions nomenaren els experts corresponents: Carcaixent, Domènec Gamieta, pedrapiquer d’Algemesí, i Alzira, Antoni Garcia, obrer de vila. El dos havien participat en la designació de terme a Algemesí feia pocs mesos, com hem vist. Nota núm. 57.

[12] SALVADOR ESTEBAN, E., “La Ribera en los fondos del Real Patrimonio”, dins Anàlisi Local i Història Comarcal. La Ribera del Xúquer (ss XIV-XX), pàg. 56.

[13] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 35, part. 13: “Luch Rubí de Frances Rubí e Isabel Salon, coniuges, y Vicenta Talents [sic], donzella, filla de Bernat Talens, Balle de Carcaxet [sic], y Ursola Garrigues, coniuges de Carcaxet. Foren desposats p. mi m[est]re Morlà Rector ab licentia dada en Xat[iv]a a 21 de juyn 1586 ...”.

[14] AHPAC, Llibre Racional 1602, sig. 23.1.0, fol. 5.

[15]“Die vj mensis septbris. anno anat.dny. MDLxxviiij.

Noverint Universi q. nos Bartholomeus Gibert, justitia, Gaspar Garrigues, Petrus Salom et Joannes Noguera, Jurati presentis Universitatis de Carcaxent, Petrus Lloret, Marcus Talens, Jacobus Albelda, Bartholomeus Selma dictus lo Senyor, Bartholomeus Garrigues dictus del carrer Nou, Franciscus Rubí, Joannes Albelda dictum Basset, Joannes Talens dictus de la Senia, et Jacobus Talens, consiliarij electi a consilium publicarem e jusdem Universitatis eo bendemjuxta pleorem pribilegium per S. C. et R. Mag.tem nobis et dicte Universitatis cum vessum et Franciscus Garrigues filius Benedicti, Petrus Talens filius Michaelis, Bernardus Talens dictus los hostaler, Bartholomeus Selma generus, En Domin (?) Casanoves, Joannes Casanoves, Hieronimus Julia, Petrus Diego agricultor, Michael Talens dicti / de Pego, Michael Selma, Bernardus Garrigues filium Hieronimi, Franciscus Gibert, Dionisius Garrigues, Salvator Gibert, Jacobus Canut filius Jacobi, Cosmes Gibert alteri exnominatis ac electios Innominatione et electio Innominatione yllarum triginta personaum dicnorum et habitatorum yam dicte universitatis per nos dicto Justisiam et Jurator die duodecimo Junij Annj presentis y congregatione nominatum juxta privilegium, Hieronimun Lloret, Andrea Lloret, Asesor y [....] Colomina, Andreas Albelda, Jacobus Garrigues minor dierum, Joannes Talens dictus eo del Colomer, Augustinus Garrigues, Joan Garsimus Albelda, Joannes Gomis, Marcus Rubió, Antonius Canut, Gaspar Amador et Joannes Rubió generus, Joannes Garrigues q.º etiam vecinis et habitatores supradicte Universitatis in memorato consilio per absensiam oli quorum personarum ex dictis triginta ut puxpra nominatorum Santi Purisi enter nobis dictis offisi olibus per pertine paulo aute y extitit et pro cumplimiento ex pretentia triginta personas et pro voluntate presentis infrascriptis q. sundirati convocati prenoliter q. congregati Bartholomeus Talens filius Michelis, Vincentius Castany, Joannes Talens filius Joanis dicti de la Riba, Bartholomeus Talens generus Giberti, Joannes Talens filius Petri, Blasius Garrigues, et Anthonius Lloret etiam virij habitatores prefate Universitatis quimiliter congragatia presentem generalegium Instrumentum et Sindicatum pro (...) in Aula domus consilij supradicte Universitatis prout moris et consilia teneri convocari ac etiam selebrari representates propterea totam presentem Universitatem de Carcaxent omnes primus scienter et gratis et excerta sciencia consulteor deliberate (...) nemine discrepante nomine dicte Universitatis per nos et nostros sucsessores presentes praviterq. futurosq. / vecinos et habitantes yn dicta Universitate Masculinj sexus et feminj tam majoris et atis quam minoris qumun sunt et suo tempore fuerintju e odem Universitate”..... AMAV, Fons antic, sig. 417/4.

AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 1, part. 3.

[16] Es casà amb Elisabet Lloret i Salom, l’any 1586. Foren pares de Francesc Pablo (1596-1673), ciutadà i familiar del Sant Ofici. Morí el 14 de novembre de 1624 als huitanta anys.

[17]AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 2 v., part. 7.

[18] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 1, part. 3.

[19] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 3 v., part. 2.

[20] “... compares lo magnifich en March Talens balle de la Universitat de Carcaxent...“. AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1534-1580, sig. 1.0.0, fol. 174, part. 40.

[21] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 5, part. 8.

[22] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 12 v., part. 4.

[23] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 15, part. 13.

[24] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 13 v., part. 8.

[25] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 17, part. 3.

[26] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 25, part. 5.

[27] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 25, part. 5.

[28] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 25 v., part. 6.

[29] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 27, part. 12.

[30] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 27, part. 12.

[31] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 31, part. 2.

[32] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 31, part. 4.

[33] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 33 v., part. 3.

[34] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 35 v., part. 14.

[35] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 36, part. 17.

[36] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 36, part. 17.

[37] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 38 v., part. 31.

[38] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 38 v., part. 31.

[39] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 38 v., part. 31.

[40] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 38 v., part. 31.

[41] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 46 v., part. 8.

[42] “En el nombre de Dios, así sea. Sepan todos que nos Juan Taléns, Justicia en el presente año de la Universidad de Carcagente; Juan Casanoves, Miguel Taléns y Bartolomé Taléns, Jurados de dicha Universidad en el dicho año; Bartolomé Albelda, José Garrigues, Pedro Noguera, Pedro Gimeno el menor, Pedro Dalmau de Beltrán, Vicente Garrigues, Juan Canut el mayor, Francisco Burguera, Vicelte Selma yerno de Canut; Miguel Taléns, Juan Vayá, Andrés Armengol el mayor, Pedro Albelda Basset, Vicente Taléns, Jerónimo Timor el menor, Bernardo Timor el mayor, Jaime Timor, Bartolomé Gibert, Nicolás Armengol, Cosme Gibert el menor, Vicente Gibert, hijo de Salvador, Bartolomé Armengol, Pedro Gimeno el mayor, Miguel Taléns, Juan Canut el menor, Andrés Fluviá, Francisco Merí, Miguel Taléns de Jaume, Juan Albelda, Cosme Lloréns, Jerónimo Burguera, Cosme Calot, cirujano, Antonio Canut, Bartolomé Albelda, Vicente Lloret, Juan Gomis, Juan Taléns, Miguel Armengol, Jaime Selma, Jaime Albelda, Jerónimo Lloret, Jaime Carbonell, Jerónimo Fluviá, Bernardo Armengol, Bernardo Taléns, Bernardo Garrigues, Jaime Canut, Pedro Salom, Francisco Gibert, Miguel Albelda, Jaime Taléns, Agustín Garrigues, Marcos Taléns, Pedro Albelda, Agustín Guerau, Miguel Timor de Antoni, Andrés Melió, Francisco Montanyana, sastre, Tomás Canyes, Bartolomé Gibert de la senia, Joaquín Albelda, Bartolomé Garrigues el mayor, Bartlomé Selma, Pedro Albelda de Andreu, Nicolás Gibert, Matías Albelda, Baltasar Dalmau, Juan Robió, Gaspar Amador, Miguel Selma, Andrés Armengol el menor, Vicente Taléns, Miguel Ferrer, Bernardo Gomis, Nicolás Lloréns, Gabriel Miró, Francisco Noguera, Bartolomé Armengol, Pedro Riello, Juan Taléns, Pedro Casanoves, Luis Casanoves, Bartolomé Casanoves, Bartolomé Taléns, Juan Omedes, Pedro Fluviá, Antonio Dalmau, Francisco Juan Garrigues, Esteban Squierdo, Juan Gil, sastre, Pedro Cuchuchea, Juan taléns, yerno de Gibert, Miguel Gibert el mayor, Felipe Domenech, Pedro Taléns, Bartolomé Taléns, Jaime Gibert, sastre, Bartolomé Armengol de Bartomeu, Marcos Robí, Jaime Selma el menor, Francisco Talens, Vicente Gibert de Bartomeu, Bartolomé Garrigues de Benet, Pedro Garrigues, Miguel Gibert hijo de Bernardo, Bartolomé Taléns, Pedro Lloret el mayor, Nicolás Armengol el menor, Bernardo Timor, Cosme Nava, Jaime Garrigues el menor, Bernardo Taléns, Pedro Ferrús, Juan Taléns, Francisco Robí, Miguel Vayá, José Taléns, sastre, Marcos Robí el mayor, Gaspar Selma, Pedro Garrigues, Francisco Puig, Bernardo Armengol, Bautista Segarra, Bartolomé Albelda Carles, Juan Serra, José Armengol, Jerónimo Riello, Pedro Gomis, Juan Marco, Juan Taléns, Juan Garrigues, Juan Puente, albañil, Agustín Uller, Domingo Sans, Andrés Armengol yerno de Gibert, Pedro Guerau, Vicente Armengol, Jaime Merí, Bartolomé Noguera, Francisco Dalmau, Lucas Robí el menor, Bartolomé Albelda de Pere, Pedro Albelda, Pedro Aparici, Juan Serra, tejedor, Jerónimo Garrigues, Domingo Úbeda, Domingo Sanchis, Juan Olmedo, Salvador Gibert, Nicolás Caro, José Taléns de Bertomeu, Pablo Ramón, Bartolomé Garrigues de Dionis, Juan Garrigues el mayor y Juan Marco Nadal; todos vecinos y habitantes de dicha Universidad de Carcagente, convocados y reunidos en la iglesia de dicha Universidad, por impedimento en la sala del Concejo de la misma, adonde se acostumbra ser convocados y congregados para tratar negocios semejantes de la citada Universidad; y ya llamados y reunidos en el presente día, lugar y hora, según consta de la convocatoria y relación verbal hecha por Pedro Ferrandis, nuncio de dicha Universidad, siendo bastantes e idóneos para tener y celebrar concejo general: sobre el privilegio concedido por S. M. a dicha Universidad en el año 1576; asegurados también del valor del juramento por nosotros prestado, en mano y poder del dicho Justicia, a Dios y los cuatro santos evangelios, tocados personalmente con nuestras manos derechas; y estar en el presente concejo y reunión la mayor y más sana parte de señoes, vecinos y habitantes de dicha Universidad de Carcagente, representando a toda la Universidad; escuchando y pensando que la Sacra, Católica y Real Majestad de Nuestro Señor Felipe Rey de las Españas, oyendo benignamente nuestros humildes ruegos, quiere erigir en Villa dicha Universidad, ahora llamada Carcagente, y con dicho motivo prometimos servir a S. M. en 8.000 ducados, y como dicha Universidad no tiene dinero, de donde pueda en seguida pagar a S. M. dichos 8.000 ducados, a no ser que los adquiera por modo de carga censual, como este modo sea más útil y menos dañoso, y a fin de que se obtenga dicho dinero y se cargue sobre dicha Universidad por la Sacra, Católica y RegiaMagestad de Nuestro Señor Rey Felipe, y por ella el Excelentísimo Señor Francisco de Moncada, marqués de Aytona, conde de Ossona, vizconde de Cabrera y de Bas, Gran Senescal de Aragón, Lugarteniente y Capitán general en el presente reino de Valencia, de orden y mandato de dicha Real Magestad, ha sido dada, concedida y asignada a nosotros licencia, facultad y orden para que carguemos dichos ocho mil ducados sobre la citada Universidad y sus derechos, según se contiene en el Real Privilegio del día 4 del infrascrito mes y año, dado, según costumbre de la regia cancillería, por el Excmo. Sr. Lugarteniente general, firmado por los señores de la Real Audiencia y abogados del patrimonio y fisco de la ciudad y reino de Valencia y por Guillermo Nicolás Deona, real escribano; refrendado y registrado en Diversos L fls. ccxxxxii, el cual es del tenor siguiente: Nos, Felipe, por la gracia de Dios, rey de Castilla, Aragón, León, de las dos Sicilias, Jerusalén, Portugal, Navarra, Granada, Toledo, Valencia, etc., y por S. M.: Nos Francisco de Moncada, marqués de Aytona, conde de Ossona, vizconde de Cabrera y de Bas, Gran Senescal de Aragón, Lugarteniente y Capitán general en el presente reino de Valencia, nos fué expuesto humildemente por Carlos Blanch, notario, síndico y procurador de la Universidad de Carcagente, que la dicha Real Majestad honrase a la citada Universidad con el título y honor de Villa, y a causa de este beneficio, dicha Universidad prometió obsequiar a S. M. en la cantidad de ocho mil ducados, lo cual nos consta por una carta real, dada y expedida con las solemnidades de la cancillería en el monasterio de San Lorenzo del Real, el día 22 de julio del año próximo pasado 1588, en la cual nos mandaba licencia y facultad para distribuir y cargar sobre los bienes y derechos de la dicha Universidad hasta la cantidad de 8.400 ducados, a saber: para pagar los 8.000 ducados del ya dicho real servicio, y el resto de 400 ducados por los gastos hechos en la concesión de la repetida gracia y real beneficio, previniendo que hasta la real ejecución de aquéllo, los 8.000 ducados se depositen en la mesa de la presente ciudad de Valencia, a nombre y disposición del tesorero general del Rey; y como en dicha Carta real se contiene la licencia y facultad que a Nos humildemente suplicó dicha Universidad, para cargar censo sobre los bienes y derechos de la misma hasta la suma de 8.400 ducados, a los efectos ya dichos, habiendo oído benignamente la súplica sobre esto presentada, y siendo dicha licencia de evidente utilidad para la citada Universidad, y lo que se ennoblece con el honor de Villa, de acuerdo dichas reales letras y mandatos nuestros en estos hechos con la dicha provisión, precediendo consulta hecha en la Real Audiencia el día 17 del próximo pasado mes de abril, y suplicado por dicho Síndico que benignamente concedamos la repetida licencia y facultad ...” . Còpia publicada per Salvador CARRERES i ZACARÉS, al almanaque de “Las Provincias”, pàg. 239-242. També apareix publicat per Josep BOQUERA i SERRA, “Un documento interesante”, dins Carcagente. Feria y Fiestas 1962, Ajuntament, Imp. A. Salom/A. Fábregues, s. pàg.

[43] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 42 v., part. 13.

[44] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 45, part. 2.

[45] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 41, part. 7.

[46] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 41, part. 7.

[47] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 42 v., part. 14.

[48] 1589, juliol, 17. Privilegi Reial de creació de la vila de Carcaixent, ARV, Reial Chancilleria, Diversorum. Transcripció de Francesc Torres i Faus. “Quatre-cents aniversari de la concessió del títol de Vila Reial a Carcaixent”, dins Carcaixent. Festes Majors 1989, Ajuntament, Algemesí, Imp. J. B. Juan,s. pàg.

 

ERECTIO UNIVERSITATIS DE CARCAXENT IN VILLAM

 

In Dei nomine, noverint universis quod nos Philippus Dei gratia, Rex Castella, Aragonum, Legionis, utriusque Sicilia, Hierusalem, Portugalia, Hungaria, Dalmatia, Croatia, Navarra, Granata, Toleti, Valentia, Galletia, Maior[ca], Hispalis, Sardinia, Corduba, Corsica, Murtia, Giennis, Algarbii, Algezira, Gibraltaris, Insularum Canaria, necnon Indiarum orientalium et occidentalium, insularum ac terra firma, maris occeani, Archidux Austria, Dux Burgundia, Brabantis, Mediolani, Athenorum et Neopatria, Comes Habsburgii, Flandria, Tirolis, Barcinona, Rossilionis, et Caritania, Marchio Orestanis et Comes Goteani. Humane leges qua vite rationem distinxerunt hoc precipue animadverterunt ut una quaeque provintia et una quaeque colonia suos limitares fines haberet et ineis regendis privata jura sancierentur, ne quis, quenquam gravaret, sed omnia suo vero ordine gradirentur et hoc fuit causa recursus ad Maiestatem nostram pro parte tui dilecti nostri Bartholomei Armengol, nomine et pro parte universitatis de Carcaxent in Regno nostro Valentia, sita et comprehense sub jurisdictione vila nostra Alzira, eiusdem Regni in quantum, cum universitas per nos erecta fuit nobis supplicando pro parte proborum hominum et habitatorum dicte universitatis de Carcaxent et illius terminum et jurisdictionem omnimodam in villa exercendant, ab hic, tam civilem quam criminalem, altam et baxiam, merum et mixtiu[m] imperium, impositiones et contributiones quascumque a dicta villa Alzira, separate, segregate, et dismembrate in totum et in partem ipsamque universitatem de Carcaxent, villam separatam a dicta villa Alzire, instituere, creare, erigere, et extollere dignaremur, cum privilegiis, gratiis, preeminentiis, superioritatibus, praerogativis, inmunitatibus, honoribus, et concessionibus generice omnibus allis villis regiis dicti nostri Valentia Regni, et dicta villa Alzira in specie concesiis et aliis expresiis designatis et contentis infrascriptis capitulis per dictum Bartholomeum Armengol, nomine et pro parte eiusdem universitatis de Carcaxent, nobis humiliter exhibitis et presentatis. Nos vero qui locorum nostrorum, incolarumque et habitatorum eorunde comodum, pacem et quietem [ut par est], affectamus similes gratias cum cedant in comodum pacem et quietem locorum et incolarum eorunde, ut faciliorem prebeant justitia administrationem libenti quidem animo concedere solemua, et multo libentiori cum de nobis benemerentur quanto enim honorationes fuerunt tanta regia dignitas magis elucesat. Hinc fuit quod dicta universitatis supplicationi benigne modo et forma infrascripta duximus annuendum. Tenore igitur praesentis nostra charta cunctis perpetuo temporibus firmiter valitura, de nostra certa scientia et regia auctoritate ac de nostra regia potestatis plenitudine deliberate et consilio, per nos et omnes heredes et successores nostros Reges Aragonim quos cunque dictam universitatem de Carcaxent villam separatam a villa Alzira facimus, separamus, erigimus, constituimus et creamus, ita videlicet quod ab hinc perpetuo praedicta universitas de Carcaxent dici, nominari, tractari et reputari debeat, et sit villa separata et distincta a dicta villa Alzira, tam in jurisdictione et regimene ac administratione, quam in terminis et territoriis, montibus, pastis, pasturis, ahemprivis et aliis modo tamen et forma contentis in infrascriptis capitulis pro parte dicta universitatis nobis oblatis et juxta decretationis in fine cuiuslibet eorum appositis respective, quorum tenor talis est.

SEÑOR, Bartomeu Armengol, syndic de la universitat de Carcaxent, presenta a Vostra Magestat los capitols desus specificadors a effecte que la dita universitat de Carcaxent de huy avant, perpetuament, sia villa real distinta y separada de la vila de Algezira, y haja son govern rigent y administracio de per si, e jurisdictio civil y criminal, alta y baxa, mer y mixt imperi, us y exercici de aquell en lo modo y foema i[n]mediate seguents.

I

 

Primo que Vostra Magestat, de plenitudine potestatis, cree y fasa la dita universitat de Carcaxent en vila real en dit son Regne de Valencia, de manera que de huy avant sia vila real, y tinga y goze del nom y privilegi de la vila real, y de les gràcies y preeminencies, pre[r]rogatives, exempcions, franqueses e i[n]munitats de les quals gozen y acostumen gozar, generalment y particular, totes les viles reals del dit Regne de Valencia, y de les mateixes gràcies, pre[r]rogatives y exempcions, franquees e inmunitats que gozen los vehins e habitadors de la vila de Algezira, y de altres viles reals dels present Regne, dismembrant y separant en tot y per tot la dita vila de Carcaxent de la dita vila de Algezira, de tal manera que de huy avant dita vila de Carcaxent ab sis drets y pertinencies reste incorporada en lo patrimoni e Corona Real, e que dita vila se haja de nomenar e nomene de huy avant la vila de Carcaixent. Plau a sa Magestat.

 

II

 

Item supplica que per Vostra Magestat, de plenitudine potestatis, si opus fuerit, sia dismembrat y separat de tot en tot, y per tot, lo lloch y territori de Cugullada de la vila de Algezira, e unit e incorporat lo dit lloch y territori de Cugullada, cum omnibus suis juribus et pertinentiis, a la dita vila olim universitat de Carcaxent, de tal manera que lo dit lloch de Cugullada y vila de Carcaxent sien taliter units y encorporats lo hu ab l’altre, que lo dit lloch de Cugullada sia part de la dita vila de Carcaxent, y los vehins e habitadors de la dita vila de Carcaxent, y de la jurisdictio y regiment del officials de aquella, y que gozen y hajen de gozar de tots los privilegis, libertats, i[n]munitats, y franquees que gozen y poden gozar y gozaran los vehins y habitadors de la vila de Carcaxent. Plau a sa Magestat que lo dit lloch de Cugullada sia de Carcaxent, com se supplica, y que lo lloc de Toro reste per terme y jurisdiction de la villa de Alzira.

 

III

 

Item per quant en lo privilegi real dat[i]s en S. Lorenço el Real a onze de mars del any mil cinccents setanta sis, se pupplica a Vostra Magestat, per part de la dita vila olim universitat de Carcaxent, quels fos assignada certa designacio de termens per al us y exercici dels officials de la dita universitat de Carcaxent, com es conté en lo final capitol de dit privilegi, y com per execució del contengut en dit real privilegi per micer Vicent Scriva, en nom de Comissari Real de Vostra Magestat, y de la Real Audiencia de la dita Ciutat de Valencia, sia estada feta certa mollonació e desinació de termens entre la dita vila de Algezira y universitat de Carcaxent, assignant en terme de la dita Universitat la tercera part de la distancia que hi a de Carcaxent e Alzira, conforme al contengut en dit real privilegi, y en apres per micer Juan Perez Bañatos, en nom de Comissari de Vostra Magestat y de la Real Audiencia de Valencia, fonch feta altra mollonació e designació de termens deves Xàtiva, fent construyr certs mollons entre Carcaxent y Cugullada, de manera tal que lo lloch de Cugullada e totes, o casi totes, les heretats cultivades que detenen y posseexen los vehins e habitadors de Carcaxent, eo major part de aquells, restaven fora dels dits termens de Carcaxent y mollons fets per dits comissari enves la part de Xàtiva. E com al present se haja supplicat e supplique a Vostra Magestat, com estàdit en lo precedent capítol, que lo dit lloch y territori de Cugullada sia unit e incorporat cum suis juribus universis et pertinentiis a la dita vila de Carcaxent, per que cesse tota ocasió de plets inquietuds y escandels dit supplicant supplica a Vostra Magestat que no obstant les dites mollonacions, se servixca manar e asignar e designar los termens de la dita vila de Carcaxent en lo modo seguent, a saber el que entre Carcaxent y Algezira reste tostemps ferma la mateixa mollonació que fonch feta per micer Vicent Scriva, Comissari de la Real Audiencia, dexant les dos parts de la distancia que y ha entre Carcaxent y Algezira per teme de Alzira, e la tercera part per terme de Carcaxent, aso solament aiustat que lo molló que ha juny al aygua de molinell, a hon cau dita aygua y cequia en lo riu de Xúquer, a la volta dita del Alborgí, y en lo camí dit de Càrcer, sia lo molló mudat e tornat enves Alzira catorze o quinze pases tan solament, de manera que vinga a marcar e juntar ab lo riu de Xúquer, y de allí amunt segueixca la mateixa mollonació que primerament fonch feta fins al terme de la Val de Alfandench, y de dit terme de la Val de Alfandench vinga fins al terme de Xàtiva, y del terme de Xàtiva fins al terme de la Pobla Llarga, y seguint lo mateix terme de la Pobla Llarga baxe la mollonació fins a hon torna a juntar-se ab lo terme de la vila de Castelló, y seguent lo dit terme de Castelló baxe fins lo riu de Xúquer, e per lo dit riu de Xúquer en avall, així com va seguint lo riu fins al desus dit molló a hon cau la aygua del molinell en lo riu Xúquer, a la volta del Alborgí, camí de Càrcer, e lo qual se ha dit que se ha de retirar catorze o quinze pases, restant tot lo demés que està dellà del riu fins al Toro y Maçalavés per terme de Alzira, e manant, en quant menester sia, demolir y derrocar tots los altres mollons que estan fets entre Carcaxent y Cugullada, y lo dit terme de Xàtiva, y derogant en quant menester als plets y causes, que per raho de la dita mollonació ultimament feta entre Carcaxent y Cugullada, y estan pendents entre la vila de Carcaxent y la dita vila de Alzira. Plau a sa Magestat, ab que sens llevar ningu dels mollons que estàn entre Alzira y carcaxent se faça un molló nou a la vora del riu Xúquer, recta linea al molló que està junt al camí de Càrcer, en lo moreral de Caravaça, prop de hon cau la aygua de la Cequia del Molinell en lo dit riu de Xúquer, y que de allí avant deves Carcaxent fins aplegar als termens circunvehins de Xàtiva, que huy són de la nova vila de Castelló, nos possen altres mollons sino que lo dit riu de Xúquer reste per divisió dels termens de Carcaxent y Alzira, y ab que en la part de terme que en lo present capítol se señala y concedeix a Carcaxent, no si comprenguen los llocs de señors particulars que se enclouran en dita part sino que aquells resten com huy estàn en los termens y jurisdictio supprema de la vila de Alzira.

 

 

IV

 

Item que per evitar tota manera de discordia entre los vehins y habitadors de Carcaxent e lloch de Cugullada, lo qual ha de ser unit e incorporat com dit es a la dita vila de Carcaxent, la electió dels officials, ço es Justicia, Jurats e Mustaçaf, se haja de fer per ma de capsa, de la manera que al present se fa e acostuma de fer en la dita vila de Alzira, y los dits officials taliter elegits per al regiment de la dita vila de Carcaxent y anexos de aquella, juren y hajen de jurar en mans y poder del Batle de la dita vila de Carcaxent, segons se acostuma en altres viles reals del Regne de Valencia. Plau a sa Magestat que les elecctions de officials se fassen per via de capsa, a orde y dispossició del Vir[r]rey y Real Audiència de Valencia, conforme se ha usat y usa en la vila de Alzira.

 

V

 

Item que seguint-se delictes alguns perpetrats e comesos per los vehins e habitadors de la dita vila y termens de aquella, com per altres qualsevols forasters ibidem delinquents en lo terme de dita vila per rahó dels quals se hajen se seguir e imposar pena de mort natural, mutilació de membre, tortura, galeres perpetues o temporals, o de cent açots ensus, en tals casos o qualsevols de aquells lo Justicia de dita vila de Carcaxent e Consell General de aquella, puxen conexer e coneguen, a consell de un asessor, dels sobredits casos, y donar sentència en aquells de la manera y com se acostuma de fer y [e]s fa en altres viles reals de dit Regne de Valencia, conforme a furs, privilegis, pragmàtiques, usos y bons costums de aquells. Plau a sa Magestat, ab que lo assessor sia perit en drets.

 

VI

 

Item que la dita vila puixa tenir y tinga procurador fiscal señalant-se-li un salari competent de la manera y com y ha en altres viles reals del dit Regne de Valencia. Plau a sa Magestat.

 

VII

 

Item que lo Justicia de dita vila de Carcaxent puxa conexer y conega de qualsevols crims i delictes, sguardats y tocants a la dita jurisdicctio supprema, ab intervenció y delliberació del dit Consell General de dita vila, i de la major part de aquell Consell, d’un assessor, y que totes les sentències ques donaran en los dits casos respective de la dita jurisdicctio supprema, se donen en nom del dit Justicia de dita vila de Carcaxent, de la manera y com està dispost per furs, privilegis, pragmàtiques, usos, y bons costums del dit Regne de Valencia, ho acostumen de fer y fan los demés Justicies de les viles reials del dit Regne de Valencia. Plau a sa Magestat, ab que lo assessor sia persona sabia y perita en dret.

 

VIII

 

Item que lo dit Justicia, a consell de son assessor, puixca conexer y conega de qualsevol[s] casos civils y criminals sgardants y tocants a la jurisdicctio inferior, axi en respecte dels compresos y contenguts en lo dit fur de dit Rey n’Anfos primer, sub titulo de jurisdicctio omni judi[ci], com altres, y en los dits casos, axi civils com criminals respective, donar sentencies en aquells, e fer tot eo quant in similibus pot y li es licit y permés fer, conforme les disposicions forals, privilegis, usos y bons costums del dit Regne de Valencia. Plau a sa Magestat, ab quel assesor sia persona savia y périta en dret.

 

IX

 

Item que lo Justicia de dita vila de Carcaxent, tinga facultat y poder de poder remetre, y perdonar y composar tota pena de açots, y desterro perpetuo, temporal, e tota altra pena deguda o imposada per culpa de crims y delictes compresos davall la jurisdicctio inferior del dit Justicia, toto lo qual puxa fer y fasa sens Consell General, sino per sa propia autoritat, no havent-hi instància de part ans de sentència o apres de sentència, y que de les pecunies que pagaran per raho de dites remissions, deduides les averies que es dehuen, conforme a furs y privilegis de dit Regne de Valencia, al procurador fiscal y les despeses, se’ n hajen de fer ys fassen dos parts, la una de les quals serveixca per a Vostra Magestat, y l’altra per al dit Justicia. Plau a sa Magestat, ques guarde y observe en açò lo que en les altres viles reals d’esta calitat se observa, y que no puguen fer composicions, sino conforme al privilegi, y ferles continuar per scriva del Justicia, y que d’elles se dóne compte quiscum any a l’ofici de Mestre Racional.

 

X

 

Item que de qualsevol calonies e penes que deuràn per raho dels clams que los vehins de dita vila posaran, o qualsevols altres persones, per los danys que faran en les heretats e fruyts de aquelles en dits termens, per raho de pastures, aygues, e altres coses, se’ n hagen de fer y fassen tres parts, la una per a la part interessada, la segona per a l’acusador, y la tercera part per al Justicia de dita vila. Plau a sa Magestat, ques guarde y observe en açò lo que en les altres viles reals d’esta calitat se observa, y que nos pugan fer-les continuar per lo scriva dels Jurats, y que d’elles se done compte quiscum any a l’ofici de Mestre Racional.

 

 

XI

 

Item que ninguna causa, axi criminal com civil, puxa esser treta de la dita vila de Carcaxent en la primera instància, sino que se haja de donar y dóne sentència difinitiva en aquella per dit Justicia, y que en les causes civils, quant se donaran algunes sentències en aquelles per dit Justicia, y algunas de les parts appellara de les tals sentències, lo dit Justicia tinga facultat de delegar y delegue un vehí de dita vila en primera appellació tan solament. Plau a sa Magestat, reservada la preeminencia y auctoritat del Lloctinent y Capità General, y Audiència Real, y en los dits casos pertenyents a la Cort de la Governació per lo stil de aquella, et all[iis].

 

XII

 

Item que les paus ques fermaran en dita vila de Carcaxent e lloch de Cugullada, per los qui tindràn alguna riña y questió, se hagen de fermar y fermen obligant-se en aquelles, sots pena de tar y traidor y de mort natural, y en altres penes pecuniàries, conforme se troba dispost per furs y privilegis, usos y bons costums del dit Regne de Valencia, y de la manera y con se acostuma de fer y fermar dites paus en les altres viles reals de dit Regne que han y tenen la jurisdicctio suprema, y que hajen de pagar y paguen los qui fermaran dita pau tres sous per cascu, partidors migerament entre dit Justicia y notari qui rebrà aquella, ab que entre dits Justicia y notari hagen de donar sis dines al ministre de la Cort per los treballs de aquell. Plau a sa Magestat.

 

XIII

 

Item que lo Justicia de dita vila puxa tenir y tinga audiència los dies que voldràn, axi en la dita vila de Carcaxent, olim universitat, com en lo lloch de Cugullada, com en qualsevol part de la dita vila, y que haja de tenir y tinga la Cort y audiència ordinària en la dita olim universitat de Carcaxent, ara vila, y açò tottemps a consell de son assessor. Plau a sa Magestat, ab que totes les causes criminals y civils que seràn de importància, les haja de determinar a consell de assessor pèrit en dret.

 

XIV

 

Item que lo dit Justicia de dita vila en cas de absència, malaltia, o altre jus[t] impediment de aquell, o de son lloctine[n]t resident en dita vila, puxa delegar y acomanar lo exercici de son offici al Jurat en cap, o ha hu dels altres, per son orde, de la dita vila de Carcaxent. Plau a sa Magestat.

 

XV

 

Item que lo dit Justicia de la dita vila de Carcaxent puga elegir y nomenar dos lloctinents de aquell, hu dels vehins de dita vila de Carcaxent, perque resideixca en aquella; y un altre dels vehins de dit lloch de Cugullada, per a que residesca en dit lloch de Cugullada. Y si el Justicia sera resident y habitador en dit lloch de Cugullada, en tal cas puga elegir y nomenar tres lloctinents de aquell, ço es dos en la dita universitat de Carcaxent, ara vila, per que resideixquen en aquella; y hu en lo dit lloch de Cugullada. Y que en absència, malaltia, o altre jus[t] impediment de dit Justicia haja de delegar y acomanar lo exercici de son offici a la hu dels lloctinents residents en Carcaxent, es a saber, al major de aquells, en dit offici. Y que los lloctinents nomenadors per dit Justicia sien de les persones eletes per a Justicia, Jurats o Mustaçaf, segons lo orde y forma que pendrà en la electio de dits officials. Plau a sa Magestat quant a la electio y nominació dels lloctinents.

 

XVI

 

Itemque per quant tot temps la dita vila de Carcaxent, olim universitat ha tingut quatre Jurats per al regiment de aquella, y al present havent-se unit lo dit lloch de Cugullada ab la dita vila de Carcaxent, ab molt més rahó se supplica que puxa tenir y elegir y tinguen quatre Jurats, tres de Carcaxent y hu del dit lloch de Cugullada, ab totes les preeminències, prer(r)ogatives que han acostumat tenir e gozar los Jurats de les altres viles reals del dit Regne de Valencia, y señaladament los de la vila de Algezira, los qual puxen fer y exercir jurisdictio, y señalar bovalars convenients per a la dita vila de Carcaxent y lloch de Cugullada, mollonats y fitats com se acostuma, a fi que en les terres de de dits bovalars no puxen entrar a peixer ne pasturar bestiars alguns dels vehins de la dita vila de Algezira, ni altres; e nomenar clavari per a la dita vila; e fer les demés coses que per furs e privilegis del dit Regne los es licit y permés fer. Plau a sa Magestat quant als quatre Jurats, quant a la jurisdictio y demés coses que suppliquen, se guarde lo que en les altres viles reals, conforme a furs y privilegis reals, se acostuma.

 

XVII

 

Item que los dits Jurats de la dita vila de Carcaxent tinguen conexença y jurisdictio en les causes d’enprius, sises, peytes, e sien jutges de aquelles e de altres coses necessàries, franquees, y officis, en lo modo y forma que es licit y permés per furs, privilegis, usos y bons costums del dit Regne de Valencia, si e segons ho fan y acostumen fer los altres jurats de les viles reals del Regne de Valencia; y quasevol deutor de dita vila que serà condemnat en haver de pagar alguna quantitat que deurà a dita vila, appellant de la tal sentència tinga obligació de fer deposit de la quantitat en la qual sera condemnat, puix la vila in eventum serà pagadora, no obstant dita appellacio puxa executar dita sentència, y que dita appellació sols tinga effecte devolitiu, y no suspensiu. Plau a sa Magestat.

 

XVIII

 

Item per quant los vehins e habitadors de la dita vila de Algezira, y los demés habitadors de la contribució e terme de aquella son franchs per totes les terres y Regnes de Vostra Magestat de tota lleuda, peatge y mig peatge, portatges, mesuratge, pes, usatge, moxerifach, duana, ancoratge, cameratge, pesatge, erbatge, pontatge, carnatge, carneratge et gabella e altres imposicions noves y velles, per consuetus statuyde y statuydores en virtut de qua[l]sevol[s] privilegis a la dita vila de Alzira concedits y otorgats, supplica a Vostra Magestat que la dita franquea de dites coses e altres qualsevol que sien estades otorgades a la dita vila de Algezira, e de les quals fins a huy han gozat los vehins de la dita vila de Algezira, sia concedida y atorgada novament y en quant menester sia confirmada, y en quant son estats en possessio de dita franquesa de la dita vila de Carcaxent, de la manera y com la dita vila de Algezira la te en virtud de qualsevol privilegi que para dit efecte sien estats concedits y otorgats. Plau a sa Magestat.

 

XIX

 

Item que lo Justicia y Jurats de dita vila de Carcaxent puguen concedir y otorgar als vehins e habitadors de dita vila y terme de aquella qualsevol franquees per raho de les coses contengudes y expressades en lo antecedent capitol, de manera y com les concedeix y otorguen la dita vila de Algezira en virtud de qualsevol privilegi a d’aquella concedits y otorgats, y en respecte de les demes que per furs e privilegis, usos y bons costums del dit Regne de Valencia los es licit y permés concedir y otorgar. Plau a sa Magestat.

 

XX

 

Item que los Jurats de la dita vila puixen nomenar y posar los guardians a d’aquells ben vists per a guardar lo terme de dita vila, y remoure aquells tostemps quels parexerà. Plau a sa Magestat.

 

XXI

 

Item que la dita vila de Carcaxent puga fer e faça son Mustaçaf, lo qual puga conexer y conega de pes y mesura, y de totes aquelles coses que per furs y privilegis del dit Regne de Valencia, usos y bons costums de aquell y de altres viles reals de dit Regne, li es licit y permés conexer y fer y exercir totes y sengles coses que han acostumat fer y exercir los Mustaçafs de les viles reals del dit Regne de Valencia, y que puxa elegir y nomenar dos lloctinents de aquell, lo hu en Carcaxent y lo altre en Cugullada respectius, com desus es estat supplicat. Plau a sa Magestat, ab que dit Mustaçaf prenga lo pes y mesura de la Ciutat de Valencia, y que de cinch en cinch anys hagen de renovar los pesos y mesures en la Ciutat de Valencia, y sens perjuhi de la Regia Cort de poder inquerir sis feia lo contrari.

 

XXII

 

Item que lo dit Mustaçaf puxa tenir y tinga audiència, y que puxa oyr de justicia los dies que voldràn, en la part y lloch que se li señalarà per los Jurats de dita vila, y que en cas que algú appellara o recorrera de alguna sentència donada per aquell, haja de recorrer per als Jurats de dita vila. Plau a sa Magestat.

 

XXIII

 

Item que les penes y calònies sguardants y tocants al dit offici de Mustaçaf de dita vila, per raho de aquells que seran atrobats en frau en pes o en mesura vel allius en dita vila eo terme de aquella, sien dividides y partides la mitat per al dit Mustaçaf, y la altra mitat que Vostra Magestat ne faça gràcia y merced a dita vila. Plau a sa Magestat que les penes y calònies se partexquen com se partexen les del Mustaçaf de Valencia, de les quals quiscum any haje de donar compte al Batle de dita vila de Carcaxent.

 

XXIV

 

Item que tostemps y quant convendrà tenir-se Conselll General en dita vila de Carcaxent, treynta persones de les que seràn convocades y acudiran a dit Consell o la major part de aquelles puxen determinar y decidir qualsevol negoci o cosa que convindrà tractar-se, desedir-se y determinar-se en dit Consell, y lo que serà tractat, decidit e determinat per dites trenta persones o la major part de aquelles, y ladeterminació de dit Consell sia valit y ferm y consiliarment feta, representant tota la dita universitat de dita vila, y si cas serà que acudiràn a dit Consell més de dit número de treynta persones, en tal cas se haja d’ estar al vot y parer del ques determinarà per dit Consell, o per la major part de les persones que trobaran en aquell, en la qual Consell General assisteixen lo Justicia de dita vila, y los Jurats de aquella, y que lo Jurat en cap puxa proposar e propose que se ha de tractar en dit Consell, com es us y costum, com en convocació de Consell General per als afers y negocis que requerexen Consell General no es just ni convé que y haja restrictio de numero de persones i axi. Plau a sa Magestat, que la convocació sia feta de tots, y que sien admesos tots los que volràn concorrer y convenir, y que s’estiga al que la major part del dit Consell axi congregat determinara.


XXV

 

Item que en la dita vila de Carcaxent y haja Consell Particular, en lo qual entrevinguen y assisteixen los Justicia y Jurats de dita vila, justament ab deu Consellers, nomenadors cascun any per los dits Jurats en lo endemà apres de les festes de Pentecostés, y que dits Justicia, Jurats y Consellers representen dit Consell Particular, y lo que aquells o la major part de aquells faràn y determinaràn sia la determinació consiliarment feta. Plau a sa Magestat, ab que los Consellers sien vint.

 

XXVI

 

Item que los dits Justicia y Jurats y universitat y singulars persones de la dita vila de Carcaxent, ab determinació del Consell General de aquella, o de la major part de aquell, puxen fer qualsevol status, stabliments, ordinacions e imposicions qualsevol, sises, taches, peytes e imposicions, redelme o mig redelme, entre los vehins e terratenints de dita vila, axi per a pagar lo que de present serveixen a Vostra Magestat com les demés necessitats que in futurum se offeriran a la dita vila eo universitat de aquella, per lo temps a d’ aquells ben vists, les quals tinguen obligació de pagar axi los vehins e habitadors de dita vila y terme de aquella y annexos a d’aquella y terratinents, com los passatgers e viandants que comparàn y vendràn en dita vila de Carcaxent y terme de aquella, juxta y conforme a les disposicions y furs del dit Regne de Valencia, y no altra manera. Plau a sa Magestat que la licencia de imposar sises y redelmes y lo mig redelme la hagen de demanar al Virrey, a arbitre del qual sia de concedir o moderar-la com tindrà per be.

 

XXVII

 

Item que de ara en avant hajen de ser y sien de la dita vila y universitat de Carcaxent totes les peytes, sises e altres qualsevol drets e imposicions que los vehins e habitadors del lloch de Cugullada han acostumat de pagar als peyters, sisers y altres collectors possats per la dita vila de Algezira, per les cases, terres y altres heretats, possessions e bens seents que aquells posseixen en lo terme de la dita vila de Carcaxent e territori de Cugullada los drets, peytes e sises hajen de servir e serveixquen per a pagar la part que cabrà a la dita vila de Carcaxent per raho de la dita dismembració del dit lloch de Cugullada a la dita vila de Carcaxent en lo compartiment que per dita causa se haurà de fer dels càrrechs, censals y deutes de la vila de Algezira, y per altres necessitats del dit lloch de Cugullada, com les sises e peytes de dita universitat olim lloch de Carcaxent estiguen ya applicades a la dita universitat (eo) vila de Carcaxent. Açò requireix distinctio y no es just permetre sens que preceeixca lo examen de present. Plau a sa Magestat.

 

XVIII

 

Item que Vostra Magestat concedeixca y faça merced a la vila de Carcaxent per a poder peytar les cases, terres, possessions, censos e rendes dels que no residiran en dita vila per raho dels carrechs de la dita vila conforme a les disposicions forals de dit Regne de Valencia, y no de altra manera. Plau a sa Magestat.

 

XXIX

 

Item ques serveixca Vostra Magestat empenyer y manar tostemps y quant que per raho de la susdita dismembració de dit lloch y territori de Cugullada de la dita vila de Algezira se haja de fer algun repartiment dels carrechs de dita vila, que aquell sia fet ys faça per lo Batle General de la Ciutat de Valencia, sumària et de plano, sens salari algú per via de entrada y exida de la entrada y rebuda de dita vila y càrrechs y exides de aquella, ab tota egualtat, havent-se sguart y consideració del càrrech y descàrrech dels censals e càrrechs que s’ adiudicaran a la dita vila de Carcaxent sia tan solament de aquells censals i càrrechs que seran estats imposats e carregats per obs benefici y utilitat de dit lloch de Cugullada, y que haja comprés lo dit lloch al temps que imposaren y carregaren aquells, y no per obs y utilitats particulars de la dita vila de Algezira o algún lloch de la contribució de aquella, puix no es raho ni de justicia que no havent tingut profit algú lo dit lloch de Cugullada, ne haja de rebre dany y que per excusar tota frau y ocasio de plets en lo manifest de la dita entrada de les rendes de la dita vila per a que degudament se haja de fer y farà la dita distribució de censals y càrrechs que dita vila de Algezira sia obligada donar certificatoria y manifest autentic de tota la entrada que aquella te de rendes y profit, cascuna partida ab la suma y expresió de que y de hon preheix la renda, y que lo mateix se haja de fer dels carrechs y censals que fa y respón, specificant les causes y obs per les quals foren imposats y carregats, e les pensions de dites imposicions e carregaments y los calendaris dels actes y noms dels notaris rebedors de aquells, y que sia obligada dita vila de Algezira per lo interes del dit lloch de Cugullada, e dita vila de Carcaxent donar a d’ aquella y a les persones per al dit effecte nomenades visura dels llibres de dita vila de Alzira, en los quals originalment estaran continuades dites pensions, imposicions de carrechs y censals, y entrades de dites rendes per a ques puga comprovar dita certificatoria y que en lo entretant que nos fasa la dita entrada y exida para la dita vila de Algezira, que los vehins y habitadors de dit lloch de Cugullada e dita vila de Carcaxent no sien tinguts ne obligats de donar ninguna subvenció ni quantitat alguna a la dita vila de Alzira, ni pagar interés algú a dita vila per raho de repartiment de dits carrechs, com la experiència haja mostrat y mostre que moltes universitats de les novament eregides ha molts anys que pledeguen ab les ciutats y viles reals del present Regne de les quals son estades dismembrades y james han pogut alcançar que dites viles de hon son estades dismembrades los donen conte y raho ab entrada y exida de dits càrrechs. Plau a sa Magestat que açò se remeta al Lloctinent General que, ab parer de la Audiència, examine, distingueixca, applique y carregue aquella para que serà justat y rahonable y la descarregue del demés ab los incidents y emergents de dit examen y distribució.

 

XXX

 

Item que la dita vila de Carcaxent puga tenir y tinga sala per a ajustar-se los Justicia, Jurats y Consell de dita vila per als negocis y affers de aquella. Plau a sa Magestat.

 

XXXI

 

Item que la dita vila de Carcaxent puxa tenir y tinga almodí, ab les franquees, llibertats, privilegis y prerogatives que les demes viles reals del present Regne de Valencia han y tenen. Plau a sa Magestat.

 

XXXII

 

Item que la dita vila de Carcaxent y officis de aquella puxen tenir pesos reals per a pesar les farines, seda y altres mercaderies que vendràn y compraran en dita vila y terme de aquella, que Vostra Magestat sia servit se stablir los dits pesos a la dita vila de Carcaxent a cens de deu sous cascuns any. Plau a sa Magestat que faça si e com en les altres viles reals es acostumat comunament.

 

XXXIII

 

Item que tots temps y quant se offereixca de haver de exir los vehins e habitadors de dita vila de Carcaxent en forma de soldats y de guerra, que en tal cas haja de exir per capità de tota la gent de dita vila lo Justicia o lo lloctinent de Justicia de dita vila, y per Alferez lo Jurat en cap de dita vila que eo tunc se trobaran en dita vila, e que per dit effecte puxen fer los officials convenients y necessaris. Plau a sa Magestat que sia capità en estos casos lo Justicia, y alferez lo Jurat en cap, salvat tostemps la autoritat y orde que en açó dona y acostuma donar lo Lloctinent y Capità General de sa Magestat.

 

XXXIV

 

Item que la dita vila de Carcaxent y sindich de aquella haja de esser convocada y puxa entrevenir y tenir vot en les Corts Generals ques celebraran dels regnicoles del present Regne, y puxen concorrer y concorreguen en los officis de la casa de la Diputació com son Diputats, Clavari, Administradors y Contador, si e segons que les altres viles reals de dit Regne han acostumat de tenir y tenen y concorren. Plau a sa Magestat, que ho recorden en la primera convocació de Corts per a que sa Magestat los faça la mercé que haurà lloc.

 

XXXV

 

Item que la electio del Justicia per a la dita vila se fasa cascun any en lo endemà de la festa de Sant Thomàs Apostol; y la electio dels quatre Jurats se fasa la vespra de Pasqua de Pentecostes; y que la electio del Mustaçaf se faça la vespra de la festa de Sant Miquel, per via de extractio de capsa com desus esta dit. Plau a sa Magestat quant als temps ques supplica, y en la forma que aprés se donarà haguda la informació del Virrey y Audiencia.

 

XXXVI

 

Item que la dita vila de Carcaxent y officials de aquella puxen elegir y tenir costell y forca en les parts quels parexera y elegiran. Plau a sa Magestat.

 

XXXVII

 

Item que per lo contengut en los presents capitols no sia causat perjuhi algú a la dita vila olim universitat de Carcaxent al ques fonch concedit y otorgat ab los capitols de privilegi de universitat, dat en San Lorenzo el Real, a onze de mars, mil cinccents setanta sis, ans be se supplica a major cautela mane decretar, loar y approvar lo dit privilegi y lo contengut en aquell quatenus no sie contrari ni repugnant als presents capitols ni algu de aquells. Plau a sa Magestat.

 

Supplicant quant humilment pot a Vostra Magestat mane proveyr, autorizar y decretar los dits capitols se e segons en cascu de aquells respectivament se consta y de aquells esser-li expedit privilegi in sua debita et publica forma et licet est ...

 

Quae quidem capitula decretationis, gratia, privilegia et concessiones et omnia et singula in eis contenta concernentia et concernentes separationem dicta universitatis de Carcaxent a dicta villa Alzira et erectionem dicta universitatis in villam penitur et omnio distinctam et separatam a dicta villa Alzira, nos ab hinc per nos et omnes heredes Aragonum Reges et successores nostros de nostra Regia potestatis plenitudine qua fungimur in hac parte, et omnibus illis viis medis et formis quibus de jure ve facto possumus et valemus dictam universitatem de Carcaxent in villam erigimus et a villa Alzira et eius jurisdicctione distinctam et separatam esse volumus decernimus ac mandamus et promitimus et bona fide convenimus, per nos et successores nostros Reges Aragonum per nullo unquam tempore revocabimus, sino intentum aparienter nostrum dicimus et consentimus totum id et quisquid in predictis capitulis juxta illorum decretationes continentur esse validus et firmum tribuenter et comittente eis totum illud jus, robur, et firmitatem quam Regia potestatis plenitudine ve quavis alia causa vel ratione possumus et valemus et quod jusrisdictionem quam concedimus et tribuimus de novo dicte ville de Carcaxent dicimus et quequalis et quanta concessa fuit et est ville Alzire. Declarantes, volentes et mandantesquod de inceps quo ad villam de Carcaxent et illis terminum et territorium et personas comorante in eisdem cesset omnino jurisdictio officicialium villa Alzira, auferentes ab eisdem dictam jurisdictioni, usum et exercitum illis et eandem jurisdictionem, que hac tenus usi sunt officiales vile Alzira penes nostram Regiam Curiam, reassumentes de novo illam concedimus, et donamus donatione pura, mera, simplici et irrevocabili quae dicitur inter vivos officialibus dicta villa de Carcaxent, juxta tenorem huius privilegii creandis. Ita quod nulla superioritas nec maioritas remaneat dicte ville Alzira nec illius officialibus super dictam villam de Carcaxent nec officialibus eiusdem, imo dicimus et iubemus quod predicta villa Alzira et villa de Carcaxent quod ad terminos et territoria superius designata et terminata et jurisdictionem civilem et criminalem quancumque penitus et omnino distincte et separate remaneant, et omnia et singulam dictis capitulis et eorum quolibet contenta et specificata, iuxta tamen decretationes et responsiones praedictas dicta villa de Carcaxent concedimus et consentimus, assentimus et liberaliter alargimus, huismodi concessionis consensus et elargitionis munimine seu praesidio roboramus et validamus auctoritatem quod nostram in eisdem et quolibet eorum interponimus pariter et decretum nos obstantibus quibuscumque privilegiis, gratiis, concessionibus, et inmunitatibus per nos vel per Serenissimos Reges Aragonum antecessores nostros vel aliis quomodolibet dicta villa Alzira concenssis, nec consuetudine seu possessione per dictam villam Alzira pretensa vel pretendenda, quoniam nos cum presenti Regia charta omnibus illis abrogamus et derogamus in quantum huic nostra regia voluntati sunt contraria atque repugnantia dum nodo in caeteris in suis robore et firmate remaneant.

 

Hanc igitur separationem dicta villa de Carcaxent a dicta villa Alzira, et erectionem eiusdem in villam distinctam et separatam a dicta vila Alzira facimus sicut suelins dici postest et intelligi ad sanum, syncerum et meliorem intellectum dicta villa de Carcaxent, volentes et exprese decernentes quod presens separatio et segregatio a dicta villa Alzira et erectio dicta universitatis de Carcaxent in villam sit et esse debeat dicte ville de Carcaxent cunctis perpetuo temporibus, stabilis, realis, valida atque firma, nullumque in juditio aut extra sentiat diminutionis obiectum defectii incommodum aut nexea cuiuslibet alterius desimentum, sed in suo semper roboro et firmitate persistant. SERENISSIMO propterea PHILIPPO Principi Asturiam et Gerunde, Dicius Calabria ac Montisalba, filio primogenito nostro clarissimo ac post felices et longevos dies nostros in omnibus Regno et dominiis nostris, Deo propitio, inmediato heredi et legitimo successoris intentum aparienter nostrum aub apternae benedictionis obtentu dicimus eumque rogamus illustribus vero egregiis, spectabilis, nobilibus, magnificis, et dilectis consiliariis et fidelibus nostris quibusqumque Locumtenentibus et Capitaneis Generalibus, Regnorumque et dominorum nostrorum, Ducibus, Marchionibus, Comitibus, Vicecomitibus, militibus et generosis personis ierentibus vices nostri generalis Gubernatoris et eius lucumtenentibus, Cancellario, Vicecancellario, Regentibus Cancellariam et doctoribus nostra Regia Audientia, justitiis, juratis, vicariis, Baiuliis, subvicariis, subbaiulis, alguaziriis, virgariis, portariis, caeterisque demun universis et singulis officialibus nostris maioribus et minoribus ubiciis dictionis nostra et signanter in dicto Valencia Regno constitutis et constituendis, eorumque Locumtenentibus praesentibus et futuris dicimus et districte praecipendo mandamus ad ira et indignationis nostrae incursum penaeque, florenorum auri Aragonum decem mille nostris Regiis inferendorum aerariis quod praedictam universitatem de Carcaxent deinceps pro villa separata a dicta villa Alzira separationemque erectionem huiusmodi a praeinserta capitula et omnia et singula in eis et quolibet eorum contenta justa tamen seriem et tenorem decretationum et responsionum praeinsertarum dictis probis hominibus et habitatoribus universitatis at ab hinc villa de Carcaxent teneant firmiter et observent, tenerique et inviolabiliter observari faciant per quoscumque ita quod omni dubio, contradictione et sinistra interpretatione cessantibus, praedicti probi homines et universitat et ab hinc villae de Carcaxent gaudeant et gaudere possint firmiter et inconcusse gratiis et concessionibus praedictis prout superius per decretationes et responsiones praedictas aparet, et illi ad quos spectet dictos probos homines villae de Carcaxent in possessionem corporalem, realem et actualem seu quasi huius nostri regii privilegii, gratiae et concessionis ponant et iudicant omni mora consulta, contradictione et interpretatione cessantibus posit usque et inductos manu teneant et deffendant contra cunctos et no contrafaciant vel veniam aut aliqua ssive causa si dictus serenissimo Pinceps nobis morem genere, caetari vero officiales et subditi nostri praedicti gratiam nostram charam habent, et praeter irae et indignationis nostra incursum poenam praeppositam cupiunt evitare. In cuius rei testimonium prasentem fieri iussimus nostro Regio comuni sigilio impendenti munita.

 

Datis in Sancto Laurentio die decima septima mensis julii anno a Nativitate domini millesimo quingentesimo octuagesimo nono. Regnorumque nostrorum videlicet citerioris Sicileae et Hierusalem trigesimo sexto Castella autem Aragonum ulterioris Sicilia et aliorum trigesimo quarto, Portugalie tamen decimo.

 

Sig num Philippi dei gratia, regis Castella, Aragonum, Legionis, utriusque Siciliae, Hierusalem, Portugalia, Hungaria, Dalmatia, Croatia, Navarra, Granata, Toleti, Valentia, Galletia, Maioricarum, Hispalis, Sardinia, Corduba, Corsica, Murtia, Giennis, Algarbii, Algezira, Gibraltaris, insularum Canaria, necnon indiarum ac terra firma maris occeani, Archiducis Austria, Ducis Burgundia, Brabantia, Mediolani, Athenarum et Neopatria, Comitis Habspurgiis, Flandria, Tirolis, Barcinona, Rossilione et Ceritania, Marchionis Oristani, et Comites Gotiani, qui haec laudamus, concedimus, firmamus et juramus.

 

                                                                     YO EL REY

 

Testes huius rei sunt egregius nobile et magnifici Don Didacus Fernandez de Cabrera et Bovadilla, Comes de Chinchon, sue Maiestais aeconomus et thesaurius generale Regnorum Corona Aragonum, Christoforus de Mora et Joannes de Ydiaquez rerum status et belli consiliari, Don Michael Clemens etiam consiliaribus et regnorum Corona Aragonumprotonotarius et Hieronimus Gassol consiliaribus et secretarius praefacta Regia Maiestatis.

 

Sig num Petri Franquesa, Sacra Catholica et Regia Maiestatis consiliarii, secratarii et notarii publici qui praedicta mandato Regio in hanc publicam forman scribi teci et clausi, constat de casis correctis in linea vigesima octava secunda pagina primi folii, poden gosar y gosaran los vehins; et in vigesima septima secunda pagina secundi folii part de aquell; et in decima et undecima prima pagina tertii folii y en quant menester sia confirmada, y en quant son estats en possessio de dita franquesa a la dita vila; et in vigesima quarta, y lo altre en curs; et in decima tertia secunda pagina eiusdem folii, persones y axí; et in ...

 

Dominus Rex mandavit mihi Petro Franquesa in cuius posse sua Maiestat concessit firmavit et juravit, visa per Frigola Viquem, Comitem, generalem thesaurarium ...

 

Vuestra Magestad haze merced a la universidad de Carcaxent de erigirla en villa real.

 

Los ocho mil ducados con que han servido a vuestra Magestad, lo han depositado en la tabla de Valencia, a nombre del Thesorero general.

 

[49] MUÑOZ LUCIENTES, M. E., Descripción de los pueblos ..., Op. c., 1751.

[50] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 47 v., part. 14.

[51] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 47 v., part. 14.

[52] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 45, part. 2.

[53] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 49, part. 3.

[54] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.0, fol. 65, part. 44.

[55] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 44 v., part. 24:

         “Bernat Talents fill de Bernat Talents, Balle, de una, y Beatriu Armengol, donzella, filla de Berthomeu Armengol, tots de Carcaxent foren desposats p. mi Mestre Morlà Rector a 27 de dehembre 1588 ab licentia dada en Valencia a 10 de dit mes e ayn, fetes tres monitions et nullo obstate impedimento, quia in quarto consanguinitatis gradu quo inuisem sub coniuncti, iam fuit authe aplicadis pensatum; foren testimonis mossen Damià Masroig, Vicari, Joan Talents, Justicia, Miquel Garrigues, Jurat en Cap. Oyren missa en Carcaxent”.

[56] “Ab carta publica de original carregament de censal rebuda per Hieroni Giberto not. a iij de deembre mdc consta e apar com Bernat Talens Balle y Geronima Garcia coniuges de Carcaxent ...”. AHPAC, Llibre antic de censals, sig. 27.13.2, fol. 447.

[57] OROVAL TOMÀS, V., “Una presa de possessió com calia”, dins Carcagente. Feria y Fiestas 1971, s. pàg.

[58] [1638] “... Miquel Geroni Talens notari ab son ultim y darrer testament rebut per Frances Joan Osset quandam not. en sinc dies del mes de dehembre del any MDC y nou y apres obit de dit testador publicat per dit not. en set dies dels mateixos mes e any feu e instituí assi hereu seu propi universal a Bernad Talens ciutª. balle de la present vila de Carcaxent son germa a fer dels bens de dita herencia a ses propies planes voluntats ...”.

“... pertanyguessen a Margarita Talens muller de Miquel Gibert y germana de dit testador ...”.

“ij Ittem diu ut supra que lo dit Bernat Talens Balle morí sens fills alguns llegitims y naturals y de llegitim matrimoni nats y procreats sobrevivint a daquells la dita Margarita Talens y aixi es ver”. AHPAC, Procés de Regesta de Frances Dalmau ga. Miquel Martí, Cort del Justícia, sig. 33.1.83.

[59] AHPAC, Llibre Racional 1618, sig. 23.16.0, fol. 121 v., part. 38: “Ittem a 1 de juliol soterra lo Rt. Clero a Bernat Talens, Balle, feu testament en poder de Matheu Gibert, notari. Dexas per ànima sua 100 £. Marmessor Miquel Gibert, fill de Salvador. Soterras Generalment ab tot lo Clero ab vespres, lletania y tres misses cantades y cada capella una missa resada ...”.

[60] AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 62, part. 8.

[61] MUÑOZ LUCIENTES, M. E., Descripción de los pueblos ..., Op. c., 1751.

[62] “Die nono junii anno a nativitate domine MDLXXXXVI. Font ajustat Consell General en la casa y sala de la present Vila de Carcaxent de manament i provisió del Justicia i Jurats de dita Vila per a fers y negocis de aquella ab convocació feta pública per Joan Royo, verguer y corredor publics ab so de trompeta per la present Vila y lloch de Cugullada per als presents dia y hora en lo qual Consell foren les persones seguents:

Primo Bertomeu Garrigues, Justicia. Andreu Armengol, Joan Casanoves, Pere Nicolau y Bertomeu Albelda, Jurats ... E ajustat dit Consell General fonch rebut lo jurament acostumat rebre en semblants Consells Generals. En apres fonch proposat per lo dit Andreu Armengol, Jurat en cap ... Testes Pere Gracia y Francesc Lleo ministres ...”. Vegeu “Quatre segles des de la indepèndencia de Carcaixent”, dins Sènia, juliol 1989, núm. 34, pàg. I-VIII.

[63] TERUEL BARBERÀ, J. F., “Fills Il·lustres d’Algemesí: Els Gamieta”, dins Berca, butlletí municipal d’ informació, núm. 14, 1981.

[64] AHPAC, Clàusules testamentàries, sig. 16.26.6.:

        “En tretzedies del mes de giner any 1619. Domingo de Gamieta, notari, feu sos últims y darrers codicilis en mà y poder de mi Joan Yvanyes, del regne de València, notari publich, aço de propria ma[...] y fee faent ab los quals disponent per la seua ànima y obres pies de aquelles cinquanta lliures que en la donació universal que feu a Domingo de Gamieta, tunc diacà y [....] prevere pera dits effecte de dispondre per la sua ànima es [....], se deixà dites cinquanta lliures de les quals volgué fos feta la sua sepultura y coses consernents adaquella [....] de sos marmesors.

Ittem volgué ser soterrat en lo habit del pare seraphich Sent Francés y que la caritat del habit sia pagada de dites cinquanta lliures.

Ittem volgué que li sien dites misa de requiem de cos present, y les tres mises / cantades acostumades.

Elegí sepultura en lo vas que a sos marmesors pareixera en la present Vila, o en lo vas de Sant Sebastià, propi dels Gamietes, en la vila de Algemezi y lo que se offerira gastar es pague de dites cinquanta lliures y quant sia pagat tot lo dessut dit sobrara vol sia convertida en fer dir y celebrar tantes mises de requiem o altres obres pies, segons als marmesors pareixerà [....] quantes de dita quantitat se podràn fer, dir y celebrar, e obres pies con[...].

E nomenàs en marmesors al doctor Pere Giner, prevere, rector de la esglesia parrochial de la present vila de Carcaixent y al pare fray Joan Franco, del orde de Sant Agustí, vicari del lloch de Cugullada, y al altre de aquells en càs de absencia et / certifique etiam que ab dits codicilos no dispon de altres coses, ni en altra manera del que de mi sesta dit y axí o ferme de ma mà hui contant catorze del dit mes de giner e any MDCXVIIII.- Joan Yvanyes, notari.

JHS et in fidem permisorum ego dictus notarium hic meun artis notariatus pono sig num.”

[65] AHPAC, Llibre Racional 1619, sig. 23.17.0, fol. 123 v., part. 3:

        “Pº a 14 de giner soterrà el reverent Clero a Domingo Gamieta el qual feu testament en poder de Joan Hyvañyes, notari, deixàs per ànima sua y dels seus singuanta lliures, dich 50 £. Marmessors lo dotor Pere Giner, prevere, y retor desta parrochial y fray Joan Franco, vicari de Cugullada. Fon el soterrar general ab vespres y lletanies y tres misses cantades; feu [...] el gasto de tota la sera, sepultura, per lo port, tocant al curat, clero, fàbrica y horgue, tot catorse lliures y setse sous, dich 14 £. 16 s.”.

[66] SEGURA DE LAGO, J., “Domingo Gamieta. El genial arquitecto del templo parroquial de San Jaime”, dins Marjal. Butlletí del Centre d’Ensenyança Mitjana i Professional d’Algemesí. Any III, Gener-Març 1956, núm. 1, pàgs. 2-4 i “Domingo Gamieta. El notario y capitán de Lepanto”, dins Marjal, núm. 2, 1956, pàg. 2-3. TERUEL BARBERÀ, J. F., “Fills Il·lustres d’Algemesí: Els Gamieta”, dins Berca, butlletí municipal d’ informció, núm. 14, 1981.


Comenta