Globered
Consigue tu propia página web



antoniosabatermira



 Por favor, si la utiliza, solo pedimos

 a cambio que difunda la Web

 en su medio.  Gracias.





 tot carcaixent

0 0 0

El Plànol de l'Església Parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora de Carcaixent

Por: Antonio Sabater Mira | Publicado: 23/06/2013 13:28 |
Carmelo FAYOS BORRÁS

 
 

PLÀNOL

DE L’ESGLÉSIA PARRÒQUIAL

DE

L’ASSUMPCIÓ DE NOSTRA SENYORA

CARCAIXENT

 

Bernat Daràs i Mahiques

 

 


E. Soleriestruch - M. Mosquera



LLEGENDA

 

Obra primitiva, 1551-1570

Mestres pedrapiquers Guillem Torres i Doménec Gamieta

 

 

1.- Trassagrari /Porta nova dels Peus. Espai ocupat pel trànsit de la porta nova dels Peus (1739), atribuïda a l’escultor carcaixentí Andreu Robres i Miralles i Andreu Paradís i Soler (S. J.).

2.- Capella Major / Cancell de la porta nova dels Peus. Sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció. Retaule major relitzat per l’escultor Josep Muñoç l’any 1609, després traslladat a “la capella Major del cruzero”. Vas del Clergat (1609). Cor.


Porta nova dels Peus (1739)

3.- Capella de la Mare de Déu del Roser / Sagristia / Capella de Sant Bonifaci Màrtir. Vas dels confrares de la Confraria de la Mare de Déu del Roser, documentada abans de l’any 1596. De la Comunió. Des de 1705 dedicada aSant Bonifaci Màrtir, patró de Carcaixent.La coberta es una volta de creuería estrelada i en les claus, de canteria, apareixen els rostres de sants anònims i la imatge de la Mare de Déu del Roser amb el Xiquet Jesús al braç. Retaule de fusta (1719-1936). En el nínxol central urna continedora de les relíquies de Sant Bonifaci Màrtir. Als laterals urnes amb les relíquies dels sants màrtirs Magne, Diodor, Deodat, Gaudenci, Columbà i Hilaria, profanades l’any 1936. Pica Baptismal, des de 1804-1970 i 2000. Dos pintures al fresc amb escenes de la vida del Sant Màrtir, d’autor anònim. Escultura del Sant Patró de fusta policromada de Lluís Carlos Román López i Vicent Salvador Ferràndis (1941). Set pintures, de Paulí Peris i Guerola, que representenescenes de la vida i martiri de Sant Bonifaci de Tars (1987-1991). Baldaquí realitzat en escaiola i policromat per Josep Francés i Anaya, d’Alzira, l’any 1995. Al laterals escultures de Sant Martí de Porres, d’Olot (esquerra) i Mare de Déu de Fàtima (dreta), de fusta policromada d’autor anònim (1949).

Clau amb la Mare de Déu del Roser

4.- Capella de Sant Antoni Abat o del Rogle / Sants Antonis Abat i de Pàdua. Coberta amb volta original de creueria amb arcs dovellats i la clau al centre, de canteria, amb la imatge de l’evangelista sant Mateu amb l’infant alat. Vas dels Giberts (1618). Pica Baptismal. Als laterals escultures de l’Àngel de la Guarda i Sant Roc, desaparegudes l’any 1936. Actualment escultures de fusta policromada de Sant Antoni de Pàdua (1944) i Sant Antoni Abat, del Porquet (1948) de Frederic Siurana i Vila. Al nínxol inferior Santa Rita de Cassia, escultura d’Olot.

Clau amb la imatge de l’evangelista sant Mateu amb l’infant alat

5.- Capella del Sant Crist / Capella de la Puríssima Concepció / Mare de Déu d’Aigües Vives. Des del 1581 dedicada a la Purísima. De la Comunió, des de 1730. Vas dels Talensos (1581). Des de 1844 dedicada a la Mare de Déu d’Aigües Vives, patrona de Carcaixent. Als laterals altars de la Mare de Déu de l’Esperança, titular del benefici fundat per Esperança Armengol i Cursà (1587) i de l’Arcàngel Sant Miquel. Centrant el seu àmbit hi ha una cùpula de mitja taronja sobre tambor, recoberta a l’exterior amb teules ceràmiques de color. A l’interior del baldaquí escultura de la Mare de Déu d’Aigües Vives, facsímil de l’antiga descoberta segons la tradició l’any 1250 i destruida amb motiu de l’incendi del temple en l’any 1736, realitzada per l’escultor carcaixentí Andreu Robres i Miralles i Andreu Paradís i Soler (S. J.). El 1905 sis pintures de Honori Romero i Orozco, que representen escenes de l’història i troballa de la Mare de Déu, desaparegudes l’any 1936. Des de 1943 de Rafael Cardells i Camarlench.

6.- Capella de la Mare de Déu de Gracia / Mare de Déu del Carme. De la Mare de Déu de l’Encarnació. Vas dels Timors (1583). Des de 1913 dedicada a la Mare de Déu del Carme. Escultura de fusta policromada de l’escultor Jerique (1928). A la part inferior nínxol amb escultura de fusta policromada del Xiquet Jesús de Praga. Als laterals escultures de Santa Teresa de Jesús (esquerra) i Santa Teresita del Xiquet Jesús (dreta). Actualment escultures de la Mare de Déu i del Xiquet Jesús de Praga, de fusta policromada, d’autor anònim, realitzades l’any 1951. Al lateral retrat del màrtir carcaixentí Fra Enric Serra i Chorro, agustí (esquerra), beatificat pel Papa Benet XVI, el 28 d’octubre de 2007, i pintura realitzada por Paulí Peris Guerola del Papa beat Joan Pau II (dreta).

7.- Capella sense contingut, espai ocupat pel trànsit a l’antic Fossar fins l’any 1817, cobert amb volta original de creueria amb arcs dovellats i la clau al centre, de canteria, amb escut nobiliari. Des de 1751, inclou en la part superiorl’habitacle destinat fins 1936 a l’orgue construit pel mestre organer Salanova. Des de 1983 a 1998 fou ocupat per l’Arxiu Històric de la Parròquia. Actualment fragment del dosser del Monument del Dijous Sant, brodat en fil d’or i sedes per les Monges Dominiques, documentat al segle XVII. Escut de canteria del llinatge dels Armengols (1620).


Clau de canteria amb escut nobiliari

8.- Torre campanar, documentat abans del l’any 1585. En 1604 els germans pedrapiquers Tocornal (o Cotornal), fan un nou terrat i carafal; inclou fins 1736 l’habitacle de l’orgue construit pel mestre organer Baltasar Merino l’any 1606. En l’espai ocult per la coberta barroca si troben restes d’unes excel·lents pintures al fresc que reproduixen dos angelets que sostenen a les mans uns filacteris, a més a més, d’unes oronelles en ple vol cap al cel. La torre campanar va ser greument danyada amb motiu del terràtremol de l’any 1748, sent enderrocat el remat. En l’any 1911 s’elevà sota la direcció de fra Masseu Company i Alonso (O.F.M.). Sis campanes batejades amb els següents noms: “María de Aguas Vivas” (1943) de 1.270 kgs; “Santa Bárbara” (1943) de 460 kgs; “Bonifacia” (1943) de 290 kgs; “San Francisco de Paula” (1943) de 150 kgs; “Fossara” (1990) de 835 kgs, i, “Josefa” (1912) de 115 kgs, a més a més, de les tres campanes del carrilló del rellotge. Matraca de fusta per a la Setmana Santa. Altar de la Divina Pastora, documentat a finals del segle XVIII. Des de 1951 altar sota l’advocació de la Mare de Déu de la “Medalla Miraculosa”. Retaule de fusta de Francesc Hurtado i Soto. Escultura de la Mare de Déu de fusta policromada d’autor anònim (c. 1940). Als laterals escultures de fusta policromada de Sant Vicent de Paúl (esquerra) i Santa Catalina Labouré (dreta). Al nínxol inferior escultura de la Mare de Déu del Pilar, d’argent.


9.- Espai ocupat fins l’any 1936 pel Púlpit de l’escultor Jaume Molíns i Aceta, amb la col·laboració de l’ebenista Josep Herrero (1738).

10.- Arxiu Parroquial / Capella de Sant Jaume Apòstol. Arxiu parroquial, des de 1609 fins 1678. De la Mare de Déu d’Aigües Vives de la Terra (segle XVIII). Des de 1845 fins 1936 dedicada a la Puríssima Concepció, amb escultura de fusta policromada de Modest Pastor i Julià. Actualment de Sant Jaume Apòstol (1955), amb escultura de fusta policromada de Vicent Rodilla i Zanón. Damunt la mesa l’apòstol Sant Judes Tadeu, escultura d’Olot.

11.- Capella de Sant Josep dels Obrers o de la porta de l’Arxiu. Coberta amb volta original de creueria amb arcs dovellats i la clau al centre, de canteria, amb la imatge de l’evangelista sant Joan amb l’àguila. Vas dels Armengols (1624). Escultura de fusta policromada de Josep Piquer i Duart (1860). Actualment escultura de fusta policromada de Vicent Benedito i Baró (1947). A la part inferior escultura de fusta/vestir de la Mare de Déu d’Agost, d’autor anònim (s. XX).


Clau amb la imatge de l’evangelista sant Joan amb l’àguila

12.- Capella del Sant Crist / Capella de Sant Francesc Xavier. Fins 1936 del Santíssim Crist de la Bona Mort, amb la Verge Maria i Sant Joan Evangelista. Vas de la Confraría del Santíssim Sagrament supra Minervam, fundada l’any 1560; des de 1603 dels Giberts. A la part inferior nínxol amb escultura de fusta policromada del Sant Crist jacent, amb els braços articulats, per l’acte del Davallament de la Creu i Sant Soterrar del Divendres Sant, procedent de l’ermita de la Sang, fins 1936. Actualment dedicada a Sant Francesc Xavier, amb escultura de fusta policromada de Vicent Benedito i Baró (1947). Al nínxol inferior escultura de fusta policromada de la Mare de Déu dels Desemparats d’autor anònim. A la part superior pintura del Sant Crist, còpia moderna de Rubens, d’autor anònim. Damunt la mesa escultura de fusta/vestir de la Mare de Déu dels Dolors (esquerra), d’autor anònim, de la família Noguera-Albelda (s. XIX), i Santa Amàlia (dreta), escultura de fusta policromada d’autor anònim, propietat de N’Amàlia Talens i Talens (1850-1932), còpia de la imatge de l’Asil de la Mare de Déu dels Desemparats (s. XX). Al laterals retrats dels màrtirs carcaixentins Maria del Olvido Noguera i Albelda (esquerra) i Joan Baptista Gonga i Martínez (dreta), beatificats pel Papa Joan Pau II, l’11 de mars de 2001.

13.- Capella de Sant Vicent Ferrer, documentada des de l’any 1598. Vas dels Gueraus= Graus (1626). Retaule de Cardells amb escultura de fusta policromada de Josep Hidalgo i Egido (1943). A la part superior pintura de Sant Francesc de Paula, còpia moderna de Vicent Masip, d’autor anònim, i Santíssim Ecce-Homo, còpia de Joanes, de Paulí Peris Guerola, a la part inferior. Damunt la mesa imatges d’Olot de Sant Isidre Llaurador i Sant Vicent Màrtir, dipositades per la Càmara Agraria i Veïns del Carrer Sant Vicent, respectivament. Al laterals retrats dels màrtirs carcaixentins pare Germà de Carcaixent, O.F.M.Cap. (esquerra), i la mare Maria del Patrocini de Sant Joan, Claretiana (dreta), beatificats pel Papa Joan Pau II, l’11 de mars de 2001.

14.- Capella sense contingut, espai ocupat pel trànsit a la Plaça Major. Porta. Als nínxols escultures de Sant Joan Baptista (esquerra) i Sant Roc (dreta) de l’escultor alzireny Enric Casterà i Masià (1972). Accés a l’oficina de la Confraria de Sant Bonifaci Màrtir, durant la tràgica pantanada de l’any 1982 dipòsit dels documents i llibres de l’arxiu històric.

15.- Altar de les Ànimes del Purgatori / Altar de Sant Lluís Gonzaga. Documentada al segle XVI. Vas dels Morlà. Des de 1847 escultura del Santíssim Eccehomo, titular de l’ermita de la Sang (hui Reial Sèquia). A la part superior escultura de Sant Miquel Arcàngel. Actualment dedicada a Sant Lluís Gonzaga, amb escultura de fusta policromada de Pelegrí Pérez i Sanchís. Retaule de Ramon Porta (1949), policromat per Paulí Peris i Guerola. A la part superior pintura del “Eccehomo” de Josep Segrelles i Albert (1956).

16.- A la nau central volta estrellada i capçalera renaixentista, que no es pot vorer per restar coberta; cal destacar les claus de canteria, amb els rostres dels apòstols amb els característics atributs iconogràfics (San Jaume el Major, amb bastó de pelegrí i la petxina al capell; Sant Pere amb les claus; Sant Andreu amb la creu en aspa; Sant Simó Cananeu, amb la serra; Sant Tomàs, amb l’escuadra; Sant Maties, amb un destral...); la Mare de Déu amb el Xiquet Jesús al braç, i escuts caironats amb les armes del Regne, enmarcades per una sanefa circular decorada amb motius florals amb espais intermedis amb anelles.


Claus amb les armes del Regne


Clau de Sant Simó Cananeu, amb la serra

Clau amb la Mare de Déu amb el Xiquet Jesús al braç


 

Obra nova, 1625-1645

Mestre pedrapiquer Joaquim Bernabeu i Cortés,

reformada després de 1736 pel mestre d’obres Josep de Sierra i Hurtado

 

17.- Altar de Sant Joan Baptista de la Salle, de fusta policromada, de Francesc Hurtado i Soto (1951), amb escultura de fusta policromada d’autor anònim. Al nínxol inferior reliquiari amb relíquia de Sant Juan Baptista de la Salle. Actualment escultura d’Olot de Sant Pasqual Bailón.

18.- Altar de Sant Francesc Xavier / Altar de la Puríssima Concepció. Espai ocupat per la porta del Penal, documentada des de 1631. Altar de Sant Francesc Xavier, de fusta,obra de l’escultor Vicent Marí amb escultures de Josep Esteve i Bonet (1770); escultura de Sant Francesc Xavier de fusta policromada (centre) de l’escultor Modest Pator i Julià; als laterals escultures de fusta policromada de Sant Francesc de Borja (esquerra) i Sant Lluís Gonzaga (dreta); la Puríssima (dalt), i Sant Pasqual Bailón (baix). Actualment dedicat a la Puríssima Concepció, amb una talla de fusta policromada dels escultors Antoni Royo i Miralles i Josep Rabasa i Pérez (1943). Retaule de fusta, realitzat per Francesc Hurtado i Soto (1949), amb cinc pintures de Josep Segrelles i Albert que representen escenes de la vida de la Mare de Déu: “l’Anunciació” (dalt), “Presentació de la Mare de Déu al temple” (esquerra) i “Visitació de la Mare de Déu a Santa Elisabet” (dreta) i les al·legories “Casa de Déu” i “Porta del Cel”, realitzades l’any 1962.

19.- Capella de la Mare de Déu del Roser / Capella de la Comunió. Vas de la Confraria.Escultures de la Mare de Déu del Roser i dels sants Doménec de Guzmán i Francesc d’Assís. Actualment pintura de la Santa Cena, còpia de Joan de Joanes, realitzada pel xativí Joaquim Tudela i Perales.

20.- Capella Major sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció. Retaule major realitzat per l’escultor Jaume Molíns i Aceta, amb pintures d’Antoni Richarte Escámez (1748). Escultures de l’Assumpció, dels Sants de la Pedra, Sant Joaquim i Santa Anna, en fusta policromada. Altars lateralssota l’advocació de Sant Francesc de Paula (dreta) i Sant Isidre Llaurador (esquerre). Vas del Clergat. Vas dels Boscà. Cor. Actualment retaule de Francesc Hurtado (1951), amb pinturesde Sant Pere i Sant Pau i la Puríssima de Josep Segrelles i Albert (1953),i Paulí Peris i Guerola (al·legories). L’Assumpta, escultura de fusta policromada, d’autor anònim; grup escultòric de la Santíssima Trinitat (dalt); Sant Isidre Llaurador (esquerra) i Sant Francesc de Paula (dreta). Als laterals llenços-còpies del Davallament de la Creu (Rubens) i Esposori de la Mare de Déu (Rafael) realitzats per Salvador Pallás. A l’expositor pintura del Salvador, còpia moderna de Joan de Joanes, anònima. Creu Parroquial Processional Major, peça d’ofebreria datada al segle XVII.


21.- Trassagrari. Espai ocupat actualment pel trànsit de la Sagristia a la Capella de la Comunió.

22.- Sagristia. Crist (de finals segle XVI). Crist de les Missions, escultura de fusta policromada, d’autor anònim, donada a la Parròquia per la mestra Genoveva Pla. Retrats del degà Josep Maria Navarro Daràs, fill predilecte de Carcaixent, i del Serf de Déu Eladi España i Navarro. Pintures del Papa Pau VI, dels arquebisbes Serf de Déu Josep Maria Garcia Lahiguera i Miquel Roca Cabanellas, del pintor Paulí Peris i Guerola. En la part superior Arxiu, des de 1678 fins 1936. Espai ocupat per l’emisora de ràdio parroquial “Virgen de Aguas Vivas”, instalada en 1956, i els Jùniors. Actualment espai ocupat per l’Arxiu Històric. Calzes i altres peçes d’orfebreria, amb la custòdia de l'argenter Joan Ruíz, realitzada a Sevilla en l’any 1798, i donada a la Parròquia pel carcaixentí Marià Albelda i Rubió i Talens i Fuertes “Ciudadano de inmemorial del Reino de Valencia”. Reliquiari “Lignum Crucis”. Pintura de Mossén Francesc Fogués i Juan, de Paulí Peris i Guerola. Pintura d’autor anònim de la Mare de Déu d’Aigües Vives (1850) i capilla de capa pluvial, vorejada per flocadura daurada, amb la imatge de Sant Bonifaci Màrtir, brodat amb fil d’or i sedes (s. XVIII). Sanefa brodada amb fil d’or i sedes amb imatges de sants, entre capelles gòtiques, i el Pare Etern, de la capa pluvial de Sant Bonifaci Màrtir (s. XVIII). Arqueta de Ternils (s. XV) amb restes de policromia. Guió de l’Associació de Sant Francesc de Paula, brodat per les monges dominiques de Corpus Christi (1879), i cap de Sant Francesc de Paula de l’escultor Pastor (1879), imatges de la Mare de Déu d’Aigües Vives, en terracota i fusta; escultura del Xiquet Jesús dels Fruits (s. XVIII), de l’ermita de Sant Antoni de Pàdua; col·lecció de reliquiaris, pintures…


Custòdia de l'argenter Joan Ruíz (Sevilla, 1798). Angelet

Plat petitori oferit pels Carreres (1897)

23.- Altar de Sant Tomàs de Vilanova / Altar del Cor de Jesús. Bastit per l’escultorMiquel Gassó (1677), amb pintures de Calahorra (1690). Després de l’incendi Vicent Esteve construix un nou retaule de fusta amb pintures de Josep Vergara i Gimeno (1763). Des de 1942 del Cor de Jesús. Escultura de fusta policromada de Antoni Royo i Miralles i Josep Rabasa i Pérez. Nínxol amb les relíquies del màrtir carcaixentí Pasqual Torres i Lloret, beatificat pel Papa Joan Pau II, l’11 de mars de 2001. Escultura d’Olot de San Blai, bisbe i màrtir, damunt de pedestal d’escaiola.

24.- Altar de la Mare de Déu de la Corretja /Altar del Sant Crist. Escultura de fusta policromada de Gerard Morante i Pozuelo (1960).25.- Espai coronat per una cúpula de mitja taronja sobre tambor,documentada l’any 1642, recoberta a l’exterior amb teules ceràmiques de color. En les petxines escultures de guix dels quatre Evangelistes, realitçades per l’escultor Joan Baptista Borja (1739-1936). Les actuals foren realitzades per Enric Casterà i Masià (1972), i policromades per Paulí Peris i Guerola.

24.- Altar de la Mare de Déu de la Corretja /Altar del Sant Crist. Escultura de fusta policromada de Gerard Morante i Pozuelo (1960).

25.- Espai coronat per una cúpula de mitja taronja sobre tambor, documentada l’any 1642, recoberta a l’exterior amb teules ceràmiques de color. En les petxines escultures de guix dels quatre Evangelistes, realitçades per l’escultor Joan Baptista Borja (1739-1936). Les actuals foren realitzades per Enric Casterà i Masià (1972), i policromades per Paulí Peris i Guerola.


L'evangelista Sant Mateu, escultura de guix realitçada

per l’escultor Joan Baptista Borja (València, 1692-1757)


L'evangelista Sant Lluc, escultura de guix realitçada

per l’escultor Joan Baptista Borja (València, 1692-1757)


Comenta