Globered
Consigue tu propia página web



antoniosabatermira



 Por favor, si la utiliza, solo pedimos

 a cambio que difunda la Web

 en su medio.  Gracias.





 tot carcaixent

0 0 0

Mossén Francesc Escrivà i Peiró. In Memóriam

Por: Antonio Sabater Mira | Publicado: 01/06/2013 20:06 |
 
 
 Foto: Ricardo Carrillo

MOSSÉN FRANCESC ESCRIVÀ i PEIRÓ
RECTOR DE LA
PARRÒQUIA DE L'ASSUMPCIÓ
DE CARCAIXENT
(1971-1989)

In Memóriam

 Bernat DARÀS i MAHIQUES

Arxiver


     El  dilluns dia 18 de febrer de 2013 ens aplegava la dolorosa pèrdua de mossén Francesc Escrivà i Peiró, més conegut pels carcaixentins com Don Francisco. El seu soterrar a Catarroja, on vivia des que es va jubilar, presidit per l’arquebisbe Carles Osoro, fou l’endemà a la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel.  

     Don Francisco entrava a la parròquia en la vesprada del dia 11 d’octubre de 1971. Venia de servir la Parròquia de l’Assumpció d’Aiora (1969-71). Eren temps postconciliars i les formes del nou rector foren sensiblement notades al llarg del temps. Abans havia estat rector de la Parròquia de l’Assumpció de Teresa de Cofrents (1954-1956) i Parròquia de Santa Anna de Zarra (1956), rector de la Parròquia de Sant Antoni de Pàdua de Catarroja (1956-1960), vicari de la Parròquia de Sant Pere de Massanassa (1960-1963) i rector de la Parròquia de l’Assumpció de Teresa de Cofrents (1963-1969). Es trobà a la seua entrada amb unes associacions parroquials en clara davallada. L’abans activa Acció Catòlica havia anat, com en tantes altres parròquies, perdent protagonisme. Les altres confraries, Filles de Maria, Lluïsos, Mare de Déu del Carme, Sant Bonifaci Màrtir, i fins i tot la Gran Associació de la Mare de Déu d’Aigües Vives, havien desaparegut en la pràctica, i tan sols un reduït grup de feligresos d’estes es feia càrrec dels actes anuals de llurs advocacions, reflex del que també passava a la resta d’Espanya.

      Les obres que realitzà les féu sempre amb les aportacions de la feligresia via loteries i alguna que altra donació. Al llarg del seu rectorat es restaurà tot l’interior del temple i el retaule de l’Altar Major fou pintat i daurat. En la diada de la Mare de Déu de 1972, el bisbe auxiliar Josep Gea i Escolano (Real de Gandia, 1929) va beneir les escultures dels quatre Evangelistes ficades a les petxines de la mitja taronja, obra de l’escultor d’Alzira Enric Casterà i Masià autor també de les imatges de Sant Roc i Sant Joan Baptista, instal·lades als nínxols vora la porta de l’església, costejades pel carcaixentí Joan Boquera Serra. El 1981, sufragades per l’Ajuntament, tenen lloc les obres de restauració de la façana de la Parròquia i en 1987 el pintor carcaixentí Paulí Peris i Guerola instal·là a la capella del Patró el primer llenç de la sèrie pictòrica inspirada en la vida i martiri de Sant Bonifaci.

      Els Hermanos de la Doctrina Cristiana de la Salle, al front del Col·legi de l’Ave Maria (la Salle), deixen la labor docent i abandonen la població pel setembre de 1972. El 23 de novembre de 1972, tingué lloc la desaparició de la imatge de la Mare de Déu d’Aigües Vives, trobada uns dies després davant de la porta del cementeri civil pel llaurador Francesc Navarro i Bosch. El 1975, amb motiu del XXV aniversari de la coronació se celebren festes extraordinàries, i la Mare de Déu d’Aigües Vives visita tota població. El 8 de gener de 1976, té lloc la santa Visita Pastoral per Josep Gea i Escolano, bisbe auxiliar de València, en representació de l’arquebisbe Serf de Déu Josep Maria Garcia Lahiguera. Els anys 1976 (29 novembre), 1977 (15 juny) i 1978 (26 juny), conferí el sagrament de la confirmació Vicent Morell i Morell, vicari episcopal. El 21 de febrer de 1978, Francesc Carreres de Calatayud, propietari del mantell de la Mare de Déu d’Aigües Vives, cedeix la seua custòdia al rector de la Parròquia. El 1981 renovà la confraria de la Mare de Déu d’Aigües Vives (secció d’homes), i en fou nomenat president Carles Gimeno i Albelda. Per l’octubre de 1982, commemoració del CXXV aniversari del patronatge canònic de la Mare de Déu d’Aigües Vives, novament visita tota la població. El 20 d’octubre de 1982 té lloc la “Pantanada”, produïda pel trencament del pantà de Tous, en què el nivell de les aigües arribà a l’altura de 4,05 metres a l’església de l’antic Monestir de les Dominiques. El 5 d’agost de 1984, la Mare de Déu d’Aigües Vives visita el santíssim Crist de la Bona Mort, per a rememorar el CL aniversari de la seua protecció miraculosa quan la nostra població fou envaïda pel còlera el 1834. Pel maig de 1985, reorganitzà la Confraria de Sant Bonifaci màrtir, i en fou nomenat president Francesc Albelda i Marco. L’arxiu parroquial, greument afectat per la “Pantanada” del 1982, és restaurat i catalogat per Vicent Pons i Alós, hui canonge arxiver de la Seu de València, becat per l’Ajuntament. En la diada de la Mare de Déu de l’any 1986, el bisbe auxiliar Santiago Garcia i Aracil (València, 1940) procedeix a la inauguració de la “Llar Interparroquial” instal·lada al Col·legi Ave Maria. El 1987, és instal·lat damunt la porta del Fossar el magnífic dosser del monument del Dijous Sant, brodat per les monges dominiques del Monestir de Corpus Christi, al segle XVII. El 29 d’abril de 1988 es trasllada a l’altar Major la Mare de Déu d’Aigües Vives amb motiu del jubileu de l’Any Sant Marià. Sol·licità de l’autoritat eclesiàstica la confirmació canònica del patronatge de Sant Bonifaci màrtir, aprovada per l’arquebisbe de València, Miquel Roca i Cabanellas (Palma de Mallorca, 18 abril 1921-Minglanilla, Conca, 8 gener 1992), el 20 de setembre de 1988.

      En el seu temps tingueren lloc les ordenacions de prevere de Josep Vidal i Talens, Josep Ricard Albelda i Bixquert, Josep Manel Marhuenda i Salazar, Blai Sales i Juan, Emili Salvador Úbeda i Botella i dels franciscans Joan Tomàs Oliver i Climent i Àngel Talens i Albiñana.

      El 1989, l’autoritat eclesiàstica decidí traslladar-lo a Catarroja junt amb el seu germà mossén Joaquim, s’hi va fer càrrec de la rectoria de la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel (1989-1995). La gent que l’estimava de veres li va retre un sentit i afectuós homenatge en agraïment a la seua labor al front de la Parròquia al llarg de díhuit anys, que tingué lloc després de la celebració de la seua darrera missa, el dissabte 16 de setembre.

      Don Francisco va nàixer a la Font d’en Carròs, el 16 de gener de 1927, fill de Joaquim Escrivà i Monzó i Dolors Peiró i Escrivà. A l’edat de 5 anys ingressà al Col·legi de la Puresa, passà després a les Escoles Nacionals fins als 14 anys. El 1941 ingressà al Seminari Menor de València (Col·legi de Sant Josep) per espai de tres anys, i passà l’any 1944 al Seminari Major de la Immaculada. El 1947 passà al Seminari de Montcada, per a realitzar els estudis de teologia. Fou ordenat prevere a la Col·legiata de Gandia, el 29 de juny de 1953, i realitzà les pràctiques pastorals a la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Catarroja.        

     L’any 2001 reedità Pensamientos escogidos, que fou editat per primera vegada el 1963, dins la col·lecció Calabria/Pensamiento 4, de l’editorial Denes, i destinà els beneficis de la venda a la construcció i manteniment de l’hospital de Kigali (Ruanda).

       El 6 d’octubre de 2003 celebrà a la Parròquia-Arxiprestal de Sant Miquel Arcàngel de Catarroja les Noces d’Or de l’ordenació sacerdotal, acte entranyable al qual va assistir una nodrida representació carcaixentina. La nostra parròquia també volgué adherir-se a la celebració, amb  una missa en acció de gràcies el 18 d’octubre, en la qual Don Francisco va rebre nombroses mostres d’afecte.

      La darrera visita a Carcaixent tingué lloc el 14 de maig de 2010, amb motiu de la celebració del XXV Aniversari de la reorganització de la Confraria de Sant Bonifaci Màrtir i homenatge a les Filles de la  Caritat de Sant Vicent de Paül. Finalitzada la missa, fou honorat amb el distintiu d’or de la Confraria.     

    Diuen que les persones mai desapareixen del tot de les nostres vides mentre els seus records perduren, i Don Francisco estarà per sempre en la nostra memòria.

      Gràcies per tot, Don Francisco

      Sempre l’estimarem.

      Descanse en Pau.

 
 
 La Font d'En Carrós (València) patria nadiva de Don Francisco
La Font d'En Carrós. Font dels set xorros
Francesc Escrivà. Seminarista
Francesc Escrivà. Prevere
Parròquia de Sant Antoni de Pàdua de Catarroja (València)
Parròquia de Santa Anna de Zarra (València)
Parròquia de l'Assumpció de Teresa de Cofrentes (València)
Parròquia de l'Assumpció d'Aiora (València)
Parròquia de l'Assumpció de Carcaixent (València)
Foto: Vicente Benavent Mompó
Mossén Francesc Escrivà, junt a mossén Blai Miquel (esquerre) i mossén Manel Cerdà (dreta) amb motiu de la Salve a la Mare de Déu d'Aigües Vives
11 d'octubre 1971
Foto: Vicente Benavent Mompó  
Foto: Vicente Benavent Mompó  
Foto: Vicente Benavent Mompó
Parròquia de l'Arcàngel Sant Miquel de Catarroja (València)
Noces d'Or Ordenació Sacerdotal
Parròquia de l'Arcàngel Sant Miquel de Catarroja
6 d'Octubre de 2003
 
 
Noces d'Or Ordenació Sacerdotal
Parròquia de l'Arcàngel Sant Miquel de Catarroja
6 d'Octubre de 2003
Don Francisco amb Bernat Daràs
Foto: Vicente Benavent Mompó
Noces d'Or Ordenació Sacerdotal
Parròquia de l'Assumpció de Carcaixent
 18 d'Octubre de 2003
Foto: Vicente Benavent Mompó  
Foto: Vicente Benavent Mompó  
Foto: Vicente Benavent Mompó
Noces d'Or Ordenació Sacerdotal
Parròquia de l'Assumpció de Carcaixent
18 d'Octubre de 2003
Don Francisco amb Bernat Daràs i Paco Albelda
secretari i president de la
Confraria de Sant Bonifaci Màrtir
Foto: Vicente Benavent Mompó
Noces d'Argent de la Reorganització de la Confraria de Sant Bonifaci
Parròquia de l'Assumpció de Carcaixent
14 de Maig 2005
Don Francisco amb Bernat Daràs i Paco Albelda
secretari i president de la
Confraria de Sant Bonifaci Màrtir


Parròquia de l'Assumpció de Carcaixent
Funeral per Don Francisco


Comenta